Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià) és probablement la necròpolis tumulària d’incineració més emblemàtica de la Catalunya occidental i el jaciment funerari més extens de la vall inferior del Segre.
És, a més, un dels exponents de les necròpolis de túmuls plans que es desenvolupen en l’àmbit regional del Segre-Cinca entre els segles IX i VII a. de la n. e., en què també trobaríem les necròpolis de Pedrós (Seròs), d’Almenara (Agramunt), la Pena (Torregrossa) o la Colomina (Gerb).
La necròpolis de Roques forma part d’un complex arqueològic més vast que integra diversos jaciments homònims de diversa natura. Fou excavada entre els anys 1963 i 1964 sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els treballs foren iniciats per José A. Tarragó i prosseguits per Rodrigo Pita i Luís Díez-Coronel. En aquell moment es catalogaren fins a nou localitzacions que s’interpretaren com a necròpolis de túmuls, quatre de les quals foren intervingudes en què s’identificaren globalment un total de 338 estructures. L’anomenat camp F és el jaciment que aplega la màxima concentració de túmuls, amb almenys 200 estructures numerades, i de totes les localitzacions inventariades és la que encara es conserva.
Aquest espai fou objecte d’una intervenció entre els anys 2001 i 2003 per iniciativa del Consell Comarcal del Segrià. Es dugueren a terme tres campanyes de neteja i redelimitació en el marc de diversos plans d’ocupació, sota la direcció arqueològica de Montse Gené. Aquests treballs van permetre també la identificació i l’excavació de noves estructures tumulàries fins aleshores desconegudes o no excavades. Un dels elements més destacats fou la troballa del conegut fragment d’estela antropomorfa esculpida de Roques.
L’any 2017, amb la voluntat d’adequar i fer visitable el jaciment, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha emprès el projecte de consolidació i restauració de la necròpolis de Roques. Els treballs han estat executats per l’empresa Iltirta Arqueologia SL entre els mesos de juliol i setembre i han comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Seròs i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.
L’actuació s’ha circumscrit en un espai d’uns 70 m² en l’àrea nord del camp F de la necròpolis i s’ha centrat en la restauració de vuit túmuls i l’adequació dels espais entre aquests. Les estructures intervingudes exemplifiquen tres models ben diferenciats de construccions tumulàries: el túmuls circulars delimitats per un anella de lloses clavades, els túmuls circulars amb sòcol perimetral i els túmuls rectangulars amb sòcol perimetral. A més, algunes de les estructures fan evident i ben visible l’evolució diacrònica de la necròpolis a partir de la seva superposició. En principi totes aquestes estructures havien estat excavades. Tanmateix, en cap s’havia recuperat l’urna cinerària completa, cosa que s’interpretà com l’evidència de la seva espoliació.
La reexcavació dels túmuls prèvia a llur consolidació i restauració ha permès constatar que la majoria de les estructures no foren completament excavades. Aquesta actuació ha permès fer-ho. S’han recuperat diversos elements de cultura material –especialment fragments d’objectes de bronze– en nivells cendrosos continguts a l’interior dels túmuls, sovint mesclats amb restes òssies humanes cremades. Algun dels túmuls encara conservava restes de l’urna cinerària i s’ha constatat que les urnes estigueren dipositades tant en loculi com en cistes de pedra o encaixades en petits rebaixos. Fins i tot s’ha observat com algun dels túmuls no es va dipositar una urna que contingués les restes de la cremació. També s’ha posat en evidència l’existència d’esteles o fites en algunes de les estructures tumulàries, pedres clavades que sobresurten notòriament de la resta de la construcció que se situen en un extrem del túmul o del sòcol perimetral.
En definitiva, les noves dades arqueològiques enregistrades permetran aprofundir en la caracterització de l’arquitectura tumulària i incidir en l’estudi de les pràctiques funeràries de les comunitats del bronze final i la primera edat del ferro de la vall inferior del Segre. Però, sobretot, la intervenció realitzada ha permès iniciar la recuperació patrimonial de la necròpolis tumulària de Roques de Sant Formatge, que n’ha de garantir la conservació i n’ha de permetre i facilitar la visita.
Notícia: Andreu Moya