Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.
El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).
Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.
Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.
Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.