L’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, Infraestructures.cat, va redactar el projecte constructiu Calçada lateral a la C-31 sentit Barcelona pk 212+650 al 213+800. Fase 1 (trams 2 i 3). Tram Badalona per tal de descongestionar el trànsit que circula per l’interior del nucli urbà de Badalona. La traça prevista d’aquesta nova calçada transcorria per la zona nord de Badalona, travessant la part septentrional de l’àrea protegida com Bé Cultural d’Interès Nacional-Zona Arqueològica de la ciutat romana de Baetulo.
Les excavacions arqueològiques realitzades en aquesta àrea havien estat molt puntuals i reduïdes a petits sondejos que s’havien pogut efectuar aprofitant les rases i pous de fonamentació de dos edificis d’habitatges construïts a la pasada dècada dels anys 80. Si bé era probable que aquesta àrea es trobés encara dins la trama urbana de la ciutat romana, les restes detectades podien formar part de vil·les i àrees artesanals suburbanes, situades fora del recinte de la ciutat.
A fi de conèixer el grau d’afectació del patrimoni arqueològic i valorar si era viable l’execució del projecte de nova calçada, la Comisssió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va dictaminar que s’havien de realitzar treballs arqueològics previs a l’inici de les obres. Infraestructures.cat va encomanar a l’empresa ÀTICS, SL la realització d’aquests treballs arqueològics, que van iniciar-se la darrera setmana del mes de setembre de 2016 sota la direcció d’Iñaki Moreno Expósito. A mitjan de desembre de 2016 van finalitzar els treballs de sondeig i delimitació de les zones amb restes amb mitjans mecànics i sota la supervisió de dos arqueòlegs. Fora de la zona declarada BCIN-ZA no es van localitzar restes arqueològiques, mentre que dins la zona protegida es van identificar quatre àrees amb presència de restes al subsòl.
Un cop valorades les característiques, extensió i fondària a la que es trobaven les restes i aprovat el corresponent pressupost, des del mes de gener fins a mitjan d’abril de 2017 un ampli equip de tècnics arqueòlegs i auxiliars de l’empresa ÀTICS ha dut a teme l’excavació exhaustiva de les restes existents. Els treballs s’han realitzat sota la supervisió de tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat, Museu i Ajuntament de Badalona i Infraestructures.cat.
A la denominada Àrea 1, la situada més al nord-oest, es van excavar vuit sitges d’època romana i es van localitzar un centenar de rases de vinya d’època romana i moderna, de les quals se’n va excavar una mostra representativa. Entre l’Àrea 1 i 2 hi havia la continuació d’un carrer actual amb instal·lacions de serveis actius que no va poder ser excavat i per on podria passar el tram nord-oest de la muralla perimetral de la ciutat romana.
A l’Àrea 2 es van posar al descobert diverses estances d’una o dues domus de la ciutat de Baetulo, de les que es conserven arrancaments de murs i paviments de morter i picadís de terrissa (opus signinum), un dels quals tenia un motiu decoratiu rectangular amb decoració geomètrica feta amb peces de marbres de diferents colors (opus sectile), malauradament espoliades d’antic. Per tal de poder documentar amb fiabilitat els nivells inferiors d’aquest paviment i poder datar-lo amb precisió, es va acordar ampliar la zona a excavar més enllà del límit afectat per l’obra prevista de la calçada.
A l’Àrea 3, separada de l’anterior per una zona de carrer amb instal·lacions que no es va poder excavar, es van localitzar estances de dues cases situada a banda i banda del carrer principal de Baetulo amb orientació nord-sud (el cardo maximo), el qual havia estat identificat anteriorment en altres punts de la ciutat. Per sota del paviment d’aquest carrer transcorria una gran claveguera la coberta de la qual havia estat espoliada ja en època antiga, però que conservava la base de la canalització feta amb teules planes (tegulae) sobreposades. De la domus situada a ponent es va posar al descobert una habitació amb doble paviment (hypocaustum) que formaria part dels banys termals de la casa, així com una estança amb paviment d’opus signinum amb un motiu quadrangular de mosaic amb decoració geomètrica de tessel·les blanques i negres d’una gran qualitat. Atès l’estat excel·lent de conservació i les reduïdes dimensions (1,5×1,5 m) d’aquest mosaic, el fet que la seva extracció no presentava especials dificultats tècniques i que si es deixava in situ es garantiria la seva conservació però es mantindria ocult de forma indefinida, el Museu de Badalona i el Departament de Cultura de la Generalitat van sol·licitar a Infraestructures.cat que assumís el cost de l’extracció i trasllat del mosaic, treballs que van ser encomanats a l’empresa de restauració Gamarra&Garcia. Al costat de ponent del cardo maximo es van documentar només algunes fonamentacions molt afectades per rebaixos d’època moderna.
A l’Àrea 4, la més a ponent on han estat documentades restes arqueològiques, es van localitzar diverses estances d’altres domus, malauradament afectades en part per diversos fonaments de murs i dipòsits subterranis d’època contemporània. A més dels arrencaments de murs, hi havia dos àmbits i un passadís pavimentats amb opus signinum amb tessel·les blanques i negres i un motiu rectangular de peces de marbre espoliades d’antic. En alguns sòcols de murs es conservava decoració de pintura mural policroma, que va ser consolidada per l’empresa Gamarra& Garcia per tal de garantir-ne la conservació. Una estança estava totalment pavimentada amb un mosaic geomètric de tessel·les blanques i negres –parcialment malmès pels fonaments de cosntrucions contemporànies- i tenia al seu extrem de llevant un espai reentrant decorat a un costat i altre amb morter imitant pilastres i amb paviment de mosaic amb dues figures de peixos enfrontats. La troballa en el rebliment d’aquesta estança d’una magnífica placa de marbre d’un home barbat en baix relleu podria indicar que aquest espai podria correspondre a una capella (lararium) on els habitants de la casa retrien culte als deús protectors de la casa i a altres divinitats. L’excepcionalitat d’aquesta estança dins el conjunt de restes arqueològiques fins al moment conegudes de Baetulo i el seu relatiu bon estat de conservació van propiciar que es considerés adequat l’arrencament i trasllat del paviment de mosaic i de les capes de revestiments amb pilastres i de pintura mural, de cara a la seva posterior restauració i exhibició pública.
A l’extrem de ponent de l’Àrea 4 es van documentar diverses estances decorades amb paviments de terra barrejada amb calç, així com la cantonada de dos altres carrers de la ciutat: un en sentit est-oest (decumanus minor) i un altre en sentit nord-sud (cardo minor), pavimentats amb terra als laterals i amb pedres i fragments ceràmics lligats amb morter a la part central destinada a la circulació de carruatges. Més a ponent, en el terreny que descendeix fins a connectar amb l’actual avinguda Martí i Pujol –el traçat de la qual coincideix amb un antic torrent- les possibles restes existents de la ciutat han desaparegut completament a causa de l’erosió.
Les excavacions realitzades a les Àrees 2, 3 i 4 han permès conèixer una franja de la ciutat de Baetulo d’uns 15 m d’amplada i una longitud d’un centenar de metres, a més de les terres fora ciutat utilitzades per al conreu de la vinya i l’emmagatzematge agrícola de l’Àrea 1. Tot i que no s’ha iniciat encara l’estudi dels materials arqueològics recuperats, en aquest sector de la ciutat s’identifiquen dues grans fases constructives que comprenen des del segle I aC fins al segle II dC. Un cop s’hagi efecuat l’estudi de les diferents estances identificades i dels carrers que delimiten les illes (insulae) de cases, es diposarà d’un volum d’informació de gran interès per ampiar i millorar el coneixement de la morfofologia urbana de la ciutat de Baetulo. El fet que la zona excavada correspongui al nucli de la ciutat implica que el tram de muralla que la delimitaria pel seu costat nord es trobaria algunes desenes de metres en direcció nord i modifica l’extensió que a nivell d’hipòtesi van plantejar tant Josep Guitart en el seu estudi de conjunt de Baetulo de l’any 1976 com posteriorment Josep Guitart, Pepita Padrós i Antoni Fonollà l’any 1993.
Per les característiques específiques de l’obra prevista -una calçada per a vehicles que requereix unes cotes determinades i que transcorre per una zona ja urbanitzada- no és possible, tal i com s’ha fet anteriorment en altres punts de Badalona, deixar les restes visibles i adequades per a la visita. Tamateix, les restes han estat documentades de forma exhaustiva, se n’ha fet un aixecament fotogramètric detallat i es disposa de pressupost suficient per a les tasques de neteja i inventari dels materials recuperats i per al seu posterior estudi i redacció de memòria.
L’empresa ÀTICS SL ha realitzat les excavacions amb una gran professionalitat i en els terminis pactats. Un cop l’ajuntament de Badalona faci efectiu l’enderrocament de tres edificacions expropiades existents al mig de la traça de la futura calçada i faci lliurament dels terrenys a la Generalitat, l’empresa adjudicatària de les obres efectuarà el seu cobriment amb geotèxtil i sediments fins a la seva cota de coronament. La preparació del paviment de la nova calçada se situarà a una cota suficientment per sobre perquè no pugui ocasionar desperfectes a les restes. Tant les tasques de rebliment arqueològic com tots els moviments de terres derivats de la construcció de la futura calçada seran objecte de control per tècnics arqueòlegs, tant per garantir la seva correcta execució com com per documetnar possibles troballes aïllades.
Informe: Magí Miret