Conferència “El poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús (Cànoves i Samalús, Vallès Oriental). Balanç dels primers cinc anys de recerca (2011-2016)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 8 de febrer de 2017, 19:00h
Conferenciant: Marc Guàrdia
Moderador: Joan Francès
El projecte de recerca al Puig del Castell de Samalús, engegat l’any 2011, ha permès treure a la llum un poblat ibèric gairebé inèdit. Tot i que només s’han dut a terme sis campanyes d’excavació arqueològica, que no arriben als cent cinquanta dies de feina de camp, les dades obtingudes ens permeten avançar en el coneixement de l’assentament. Les primeres campanyes han incidit en la documentació de la imponent fortificació, amb set torres defensives localitzades i un perímetre de muralla a l’entorn d’un quilòmetre, així com obtenir dades de l’abast cronològic de la seva ocupació. Malgrat que som a les beceroles de la recerca, la interpretació de dades de diferent índole ens permet proposar la identificació d’aquest assentament amb la ciutat ibèrica de Lauro.
| Descarregueu el fulletó de l’itinerari cap el jaciment poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús clicant aquí|
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marc Guàrdia sobre els aspectes destacats de la seva conferència.
- Quan es va descobrir el jaciment del Puig del Castell?
La primera menció de l’existència de les restes les devem a l’arqueòleg vallesà Josep Estrada, quan a mitjan dels anys 50 del segle passat ja esmenta la possibilitat de l’existència d’un gran assentament ibèric atès a la gran quantitat de pedres dalt del turó, sumat a la presència de material ceràmic ibèric dispers. Però més enllà d’aquest fet el coneixement del jaciment no havia crescut fins les nostres intervencions a partir de l’any 2011.
- Quina és la característica principal del Puig del Castell?
De moment, i tot i que portem excavant relativament poc temps, ens trobem amb una superfície de 4 hectàrees, tancada per una imponent fortificació d’un quilòmetre de perímetre, de la que en coneixem aproximadament la meitat. Coneixem igualment algunes característiques defensives de l’assentament com la presència de set torres, a les que caldria sumar altres estructures relacionables amb la defensa dins el perímetre emmurallat. De moment s’han localitzat dos accessos principals, un dels quals l’hem pogut excavar. L’ocupació de l’assentament arrencaria a finals del segle V aC, i perduraria fins època republicana, en la que es torna a comprovar una important ocupació.
- Quina es la principal línia de recerca que esteu duent a terme?
El fet de treballar en un jaciment inèdit i amb tant bones perspectives de conservació és que tenim l’oportunitat d’incidir en multitud de camps. Urbanisme, poliorcètica, incidència econòmica… De moment la principal línia de recerca és la correlació que proposem entre el jaciment del Puig del Castell i la ciutat de Lauro, que coneixíem indirectament per la seca de monedes. Tenim diversos indicis que apunten en aquesta direcció, des de la dispersió de monedes de la seca, l’etimologia, els tituli picti sobre àmfores de fabricació propera…
- Es poden visitar les restes del jaciment?
Malgrat que només hem dut a terme 6 campanyes d’excavació estivals, l’estat de conservació ens permetia obrir el jaciment al públic. Amb relativament pocs recursos, s’ha pogut condicionar un camí d’accés que puja fins al turó, i s’ha adequat parcialment el jaciment, incloent-hi plafons interpretatius per comprendre les restes visibles. Des de l’Ajuntament de Cànoves i Samalús es tenia molt clar que calia donar a conèixer aquest singular recurs patrimonial, juntament amb el concurs del Parc Natural del Montseny. L’excepcionalitat de les restes ha permès integrar el Puig del Castell dins la Ruta dels Ibers, del Museu d’Arqueologia de Catalunya.