Conferència “Les restes humanes gravetianes de Mollet III (Serinyà, Pla de l’Estany). Identificació i descoberta de les restes d’Homo sapiens més antigues de Catalunya”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2017, 19,00h
Conferenciants: Isaac Rufí, Alba Solés, Neus Coromina, Joaquim Soler i Bibiana Agustí
Moderador: Xavier Terradas
L’any 1972 Josep Maria Corominas va iniciar les excavacions a la cova Mollet III, i va posar al descobert diferents nivells arqueològics des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. Durant les excavacions va recuperar un nombre apreciable d’ornaments marins i terrestres i, al sostre dels nivells paleolítics, un crani humà que la comunitat científica va ressituar als nivells holocens. Una datació recent per carboni 14 AMS directa al crani va confirmar que és la resta d’Homo sapiens més antiga de Catalunya, amb un resultat de 22.330 ± 90 BP. Aquesta dada va motivar un nou estudi d’aquesta resta i també del jaciment, on es van reprendre les excavacions l’any 2013. En les últimes tres campanyes s’han recuperat més objectes d’ornamentació personal i restes humanes paleolítiques que ens permeten endinsar-nos en les primeres pràctiques funeràries de la nostra espècie com mai abans no s’havia pogut fer a Catalunya.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.
- Com arrenquen les investigacions a la cova de Mollet III?
Les primeres intervencions daten de 1972 i foren desenvolupades per Josep Maria Corominas, qui va posar al descobert l’interès del jaciment. L’any següent, mentre Corominas treballava a la veïna cova de l’Arbreda, l’equip de Ramon Salas, Anna Mir, Francesc Martí i Anna Fahr hi efectuaren una intervenció de poques setmanes que no va aportar gaire novetats. Després d’això no se n’efectuaren més excavacions fins l’any 2013 quan, arran de la confirmació pel radiocarboni que un crani descobert per Josep Maria Corominas era, efectivament, d’edat gravetiana, ens va semblar que calia excavar un testimoni que quedava de les intervencions anteriors per recuperar tota la informació que fos possible.
- Quin interès té la descoberta d’aquestes noves restes humanes gravetianes a la cova de Mollet III?
Les restes humanes d’aquesta cronologia són molt escasses a la península Ibèrica i això ja les fa excepcionals. Tret de l’infant de Laghar Velho (Vall del Lapedo, Leiria, Portugal), un enterrament fantàsticament conservat, excavat i publicat, la resta de restes apareixen aïllades i es podrien comptar amb els dits d’una mà. Les de Mollet III, a més, apareixen en el context dels jaciments de Serinyà on darrerament estem reestudiant les troballes de Josep Maria Corominas a la veïna cova del Reclau Viver i estem identificant noves restes paleolítiques que fins ara havien passat per alt. Tot plegat ens fa ser optimistes en el sentit que podrem fer aportacions interessants pel que fa a les pràctiques funeràries, l’antropologia física, l’alimentació, la mobilitat i altres aspectes de les comunitats gravetianes del Mediterrani occidental.
- A banda de la presència d’aquestes restes, què més poden aportar les actuals intervencions programades a Mollet III?
Bé, tal com és habitual a les coves de Serinyà, el jaciment conserva un bon tram de sediments postpaleolítics on apareixen nombroses restes humanes i altres evidències que de moment datem en el neolític final que, juntament amb el que està apareixent a l’Arbreda i el que proporcionaren les excavacions de la cova de Pau, de ben segur ens ajudaran a completar la imatge que tenim de les últimes fases de les ocupacions a les coves de Serinyà. Al mateix temps la cova de Mollet III conserva un potent tram del paleolític mitjà amb abundant indústria lítica i una fauna rica i variada a la qual estem esperant d’arribar amb delit!
- Quins altres aspectes positius destacaríeu de la represa de les intervencions?
Sobretot el fet d’haver pogut incorporar Mollet III al recorregut que fan els visitants al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, cosa que aporta més contingut a l’equipament. És molt accessible i ràpidament permet fer-se una idea del que és una cova enfonsada en procés d’excavació d’una manera propera i tangible sense l’esforç d’imaginació que es demana quan es visita l’Arbreda.
No pude acudir a la conferencia. Interesado en Linguistics, me hubiera gustado preguntar, al final de la misma, la docta opinión de alguien interesado, como un servidor, sobre “el origen de la escritura”…..creo que la Dra. Genevieve von Petzinger ha escrito un libro sobre el particular: Título: “THE FIRST SIGNS”, que ella, después de visitar más de 146 cuevas prehistóricas en Europa, reduce, ayudada con las modernas técnicas del ordenador, a 32 signos (*), los repetidos en dichas cuevas por los “artistas” que pintaron tantos signos en las cuevas….y que dieron ORIGEN A LA ESCRITURA….por si alguien: a) ha leído el libro, ignoro si ya publicado, b) su opinión sobre cuanto indica la Dra. Genevieve von Petzinger sobre el particular…..y por si me quiere hacer partícipe de su opinión sobre el particular.
(*) puede remitir el elenco de los 32 signos si el interesado en disponer de los mismos me facilita su dirección de e mail.