Conferència “Vint anys del Centre d’Estudis Lacetans. Una entitat dedicada a la recerca arqueològica a l’entorn del Solsonès”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de novembre de 2016, 19,00h
Conferenciants: Ramon Cardona, Jordi Morer i Laro Sánchez
Moderador: Toni Caballé
Al setembre de 1996 neix el Centre d’Estudis Lacetans (CEL), una iniciativa d’afeccionats, professionals i amants de la cultura amb una ferma voluntat d’estudi i difusió del patrimoni cultural. Des d’un primer moment es creà la Secció d’Arqueologia i s’iniciaren treballs en l’àmbit del patrimoni arqueològic de la comarca del Solsonès. Durant aquests vint anys s’han portat a terme actuacions arqueològiques en diversos jaciments localitzats no solament als límits del Solsonès, sinó també en altres comarques com el Berguedà, l’Urgell, la Segarra i l’Alt Penedès. Concretament, aquesta conferència se centrarà en l’exposició dels resultats de la recerca sobre el poblament ibèric en el territori dels Lacetans, atès el propòsit inicial de la secció d’arqueologia de continuar i completar els treballs endegats fa més de vuitanta anys per un dels pioners de l’arqueologia catalana, mossèn Joan Serra i Vilaró.
A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més rellevants de la xerrada.
- Per què es constitueix el Centre d’Estudis Lacetans?
El CEL es funda a finals del 1995 com una associació científica i cultural sense finalitat de lucre dins l’àmbit territorial del Solsonès seguint l’exemple d’altres institucions semblants a les comarques veïnes, com el Centre d’Estudis del Bages o l’Àmbit de Recerques del Berguedà. Es pretén fer recerca i divulgació del patrimoni cultural i natural del Solsonès, col·laborar amb altres entitats comarcals i d’àmbit català, peninsular i europeu. Un altre objectiu clar és la protecció del patrimoni històric,cultural i natural, divulgant el seu coneixement i valor, i impulsant la seva restauració o conservació. El Centre d’Estudis Lacetans va fixar de seguida la seva seu social a una sala del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS), cedida per acord de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del MDCS. El CEL compta amb diverses seccions. La d’arqueologia és la primera que es funda.
- Com ha funcionat la Secció d’arqueologia del CEL?
En aquests vint anys la secció d’arqueologia ha acumulat una nombrosa activitat arqueològica no només al Solsonès, sinó a altres indrets de Catalunya. Entre 1996 s’inicia el projecte principal que es duu a terme a la comarca del Solsonès i que encara segueix actiu avui dia titulat “Estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a la Comarca del Solsonès durant la Protohistòria i l’antiguitat” que inclou el jaciment del Camp dels Moros, amb el qual el CEL inicia la seva activitat arqueològica entre 1996 i 2006. En el mateix projecte entre 1998 i 2007 s’excava el graner fortificat ibèric de Sant Esteve d’Olius. Actualment estan en fase d’estudi des de l’any 2007 el poblat ibèric del Castellvell (Olius) i des del 2010, el jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Tots dos jaciments va ser excavats als anys ’20 del segle XX per Mn. Joan Serra i Vilaró.
- Pel que fa a l’evolució sobre l’estratègia d’ocupació en el territori del Solsonès durant la Protohistòria, quines serien les primeres ocupacions?
Castellvell evidencia l’aparició del primer urbanisme en aquesta zona. Es tracta d’un urbanisme força senzill: poblats ovalats delimitats per un mur de tanca amb estructura de carrers i arquitectura de plantes rectilínies i amb materials duradors. A la lacetània de l’ibèric antic, hi evidenciem diversos nuclis de poblament concentrat de dimensions modestes: Castellvell 8000m²; Cogulló 6000m² o Enseresa 2000m². Poblament que versemblantment controlaria uns territoris limitats o més reduïts, denotant-ne una estructuració del territori de caire heteràrquic, a diferència de la zona costanera, on evidenciem una jerarquització d’assentaments i unes capitalitats més pronunciades, com ara la zona Cossetana, Indiqueta o Laietana
Tot plegat, a aquesta zona de la Catalunya interior, i segons el patrons d’assentament, sembla derivar-se un elevat nivell de fragmentació política, en contraposició als patrons d’assentaments de la costa.
- Quina seria la seva evolució vers el moment de l’ibèric ple?
Pel que fa al moment de l’ibèric ple III, hem excavat com a paradigma el jaciment de Sant Esteve d’Olius, en el qual varem desenvolupar 10 campanyes d’excavació arqueològica. Es tracta d’un camp de sitges que funciona en tot el decurs del segle III aC. L’interpretem, segons la tipologia d’assentaments ibèrics proposada per l’equip de Joan Sanmartí, com un nucli d’activitat econòmica especialitzada. Es tracta d’un tipus d’assentaments caracteritzats pel fet que en ells predominen les evidencies relacionades amb una activitat econòmica especialitzada, mentre que les evidències d’hàbitat presenten un pes específic menor. En el cas de sant Esteve l’activitat econòmica especialitzada seria magatzematge i gestió d’excedents cerealístics (principalment ordi vestit i blat nu, segons les restes carpològiques), destinats a la activitat comercial.
Es tracta d’un tipus d’assentament que es dóna principalment a la zona costanera (Indiquetes, Laietans i cossetans), mentre que a la Catalunya interior són més aviat excepcionals (Sant Esteve i Sorba). Per a aquest moment cronològic de l’ibèric ple al Solsonès, es proposa una explicació a aquest fenomen, que es basa en considerar la integració de les comunitats ibèriques lacetanes de l’interior en l’estructura econòmica pròpia de les zones costaneres.
- Com es presenta la fase de l’ibèric final o fase romano-republicana al Solsonès?
Aquesta fase la coneixem a partir de les excavacions dutes a terme als jaciments del Castellvell (Olius) i de Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Podem dir que en aquesta part de la Catalunya Central amb l’arribada de contingents itàlics després de la fi de la Segona Guerra Púnica i les campanyes posteriors de pacificació de Cató el territori presenta una sèrie de característiques que cal tenir en compte i que defineixen l’inici de la romanització d’aquesta part de la Catalunya Central. Així doncs s’ha documentat un canvi respecte la fase anterior pel que fa a l’ocupació d’aquests dos jaciments. Per una banda a Sant Miquel de Sorba es construeix una nova cisterna de planta rectangular i bastida amb carreuons, que anul·la l’anterior. Tal vegada la seva funció pot estar lligada a l’aprovisionament de contingents militars. També s’amplia l’ocupació del turó vers la vessant sud, on es construeix una nova muralla, més potent respecte la fase anterior, flanquejada per un bastió. Per altra banda s’han documentat estructures complexes al Castellvell que remeten a paral·lels d’altres jaciments fundats ex novo per contingents itàlics. Tant al Castellvell com a Sant Miquel de Sorba s’ha documentat un camp de sitges, fet que ens permet dir que s’està acumulant excedent agrícola, és a dir, les noves elits itàliques o locals fidels a roma estant acumulant excedent agrícola com en la fase ibèrica, per tant controlen el sistema socioeconòmic indígena. Amb tot, ens permet plantejar que es tracta de dos jaciments vinculats a la implantació romana d’aquesta part de la Catalunya Central entre el segle II i I aC.
- Podríeu destacar la principal activitat arqueològica fora del Solsonès?
L’any 2002 s’inicia un projecte de recerca a la comarca de l’Urgell en col·laboració amb el Museu Comarcal de l’Urgell. Aquest projecte inclou un poblat ibèric a Verdú, els Estinclells, excavat entre els anys 2002-2015, i una vil·la romana, en el mateix complex dels Estinclells de Verdú en procés d’excavació. Gràcies a l’activitat del CEL en aquest jaciment, la propietat ha pogut passar a mans municipals i just enguany els Estinclells han entrat a formar part de la Ruta dels Ibers del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Igualment el CEL ha creat en un camp annex al jaciment ibèric dels Estinclells un camp d’experimentació de la protohistòria anomenat CEP, amb diverses línies d’investigació experimental sobre arquitectura, artesania ceràmica i agricultura en època protohistòrica. La recerca agrícola es fa en col·laboració amb la Universitat de Lleida, amb un equip d’investigadors dirigit per la professora Natàlia Alonso i que ha fet possible destinar durant el 2011 i 2012 un Recercaixa al jaciment dels Estinclells i a les instal·lacions del CEP. La recerca a l’Urgell inclou des de l’any 2010 un altre poblat ibèric, en aquest cas, de grans dimensions, a la Pleta/Castellsalvà (Belianes). Un altre dels projectes del CEL, el més recent, es desenvolupa a l’Alt Penedès amb col·laboració amb la Universitat de Barcelona. El CEL participa en l’excavació des del 2008 dels jaciment de les Hortes de Cal Pons/Corral Nou (Pontons), consistent en una terrisseria ibèrica dels segles V-IV aC i des del 2011 en el jaciment de les Valls del Foix/els Casalots (Torrelles de Foix), també un jaciment terrisser d’època ibèrica. El proper mes de maig de 2017 es presentarà a la Tribuna d’Arqueologia per primer cop la terrisseria d’Hortes de Cal Pons.