Conferència “Resultats preliminars de les intervencions de prospecció geofísica i excavació arqueològica al fossat del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2016, 19:00h
Conferenciants: Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala
Moderador: Josep Manuel Rueda
En el marc del projecte de restauració i posada en valor del conjunt defensiu de la ciutat ibèrica d’Ullastret, coordinat per la Subdirecció General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, aquests darrers anys s’han fet diverses intervencions arqueològiques amb la voluntat de conèixer més extensament el monumental fossat descobert al vessant occidental del Puig de Sant Andreu l’any 2012. Aquestes actuacions, basades en prospeccions geofísiques i en l’obertura de diversos sondejos de grans dimensions, han permès definir amb una certa precisió el traçat i la morfologia d’aquesta estructura defensiva.
La conferència, a càrrec de Ferran Codina, Ekhine Garcia-Garcia, Gabriel de Prado i Roger Sala , estarà moderada per Josep Manuel Rueda. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.
- Quin va ser el plantejament de la participació de SOT Prospecció Arqueològica al projecte de recerca entorn el sistema defensiu d’Ullastret?
En aquest cas, la idea va partir de l’equip del MAC-Ullastret que es plantejava com obtenir més informació entorn el gran fossat descrit en la primera excavació realitzada el 2013. En concret, es va partir de dues preguntes arqueològiques bàsiques: El sistema descrit en la primera excavació es podia extrapolar a tot el perímetre oest del Puig de Sant Andreu? i Es podia aproximar el traçat d’aquest fossat?
A partir d’aquests interrogants i de les dades aportades per la primera excavació, es va fer evident que calia dissenyar una metodologia adaptada a les preguntes, sobretot per les característiques de l’estructura a descriure: un fossat de grans dimensions, però a una profunditat considerable i en un context de relleu irregular.
En primer terme es va optar per la realització de tomografies elèctriques transversals per generar seccions de resistivitat en 4 punts. Aquest mètode permet un abast en profunditat suficient per descriure seccions del terreny, però ofereix poc detall en la descripció de la geometria dels objectes. Un segon mètode que semblava indicat per la descripció del traçat és la prospecció magnètica. Malauradament, la presència de tanques metàl·liques a bona part del perímetre oest i el relleu abrupte només van permetre l’aplicació d’aquest mètode als extrems nord i sud del clos.
- A partir dels sondejos realitzats, s’ha pogut establir la cronologia de la construcció i de la posterior amortització del fossat?
Ara per ara, malgrat alguns indicis aportats en aquesta darrera campanya d’excavacions, la data de construcció no es pot precisar però s’ha de vincular o bé amb el primer recinte emmurallat aixecat a finals del segle VI aC, pel que fa al tram entre l’angle sud-oest i la porta 4, o bé a la reforma i ampliació de la fortificació al voltant del 400 aC. En qualsevol cas, el tram entre la porta 4 i la torre situada a l’extrem nord de la zona coneguda com a Istme ha de correspondre necessàriament a aquesta segona datació, per tant, és possible que el fossat també s’hagi excavat en diferents períodes.
Pel que fa a l’amortització, els primers nivells que cobreixen el fossat corresponen al moment d’abandonament massiu de la ciutat, que es data de finals del segle III o inicis del segle II aC. No obstant, els estrats immediatament superiors han aportat, en tots els sondejos realitzats, materials d’època tardoromana que semblen indicar una actuació de rebliment intencionada del que quedava visible d’aquesta estructura.
- Quins aspectes destacaríeu dels resultats de les prospeccions i de les posteriors excavacions?
Els resultats de les tomografies i de les prospeccions magnètiques són extremadament interessants però, alhora, molt complexos.
Les seccions de tomografia elèctrica van revelar una estratigrafia amb canvis de propietats notables, que calia interpretar d’acord amb els precedents aportats pels treballs previs realitzats per l’equip del MAC-Ullastret. Es van generar esquemes d’interpretació que van interpretar correctament una part de la estratigrafia, però que van subestimar altres aspectes com la profunditat total del fossat.
La prospecció magnètica, sobretot en l’àrea explorada al nord-oest del Puig de Sant Andreu, van aportar una primera aproximació al traçat del fossat en aquesta àrea, però amb alguns aspectes tècnics inesperats, que posteriorment l’excavació va resoldre. Per una banda, el traçat del possible fossat detectat era clar, però la feblesa dels valors magnètics enregistrats resultava sorprenent. Degut a la massa de terres implicada en l’amortització del fossat s’esperava una resposta potent i clara. Gràcies a la posterior excavació en aquest sector, es va comprovar que els rebliments i el fossat mateix es trobaven a una profunditat considerable, fet que provocava aquests valors febles que referíem més amunt.
Una qüestió a destacar de l’excavació és que en tots els sondejos realitzats aquest 2016 es poden veure clarament les diferents marques i traces realitzades pels picapedrers durant els treballs d’extracció de la pedra. L’estudi detallat d’aquests elements permetrà conèixer amb més detall les tècniques de treball emprades en aquesta època. Tanmateix, un dels elements més sorprenents de la intervenció ha estat el de documentar un forn metal·lúrgic, així com diverses estructures associades, a l’interior del fossat i amb una cronologia del període ibèric final, fet que denota la pèrdua de la funcionalitat defensiva del mateix.
En resum, a nivell metodològic, creiem que el plantejament científic de la intervenció va proporcionar una estratègia de prospecció prou ajustada als objectius, però destaquem també la possibilitat de reinterpretar les dades obtingudes a partir de la nova informació aportada per les excavacions realitzades aquest 2016.