Conferència “El poblament prehistòric als Aspres de Noguera: perspectives de futur després de quinze anys de treballs arqueològics al Prepirineu de Lleida”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de novembre de 2016, 19:00h
Conferenciants: Jorge Martínez, Miquel Roy i Rafael Mora
Moderadora: Carme Alòs
Les serres del Prepirineu de la Noguera estan fortament vinculades a l’avançament de l’arqueologia prehistòrica a la península Ibèrica. De forma continuada des de l’any 2001, el CEPAP-UAB ha desenvolupat un programa d’investigació arqueològica que es concreta en l’excavació de diversos jaciments d’aquesta regió amb una diversitat de cronologies que van des del paleolític mitjà fins a la prehistòria recent. En paral·lel, s’ha impulsat un programa de prospeccions arqueològiques enfocat a detectar nous jaciments i analitzar la disponibilitat de recursos lítics essencials per a les societats que han habitat aquesta regió al llarg dels últims 50.000 anys. En aquesta presentació proposem una revisió dels elements més rellevants identificats després d’aquests 15 anys de treballs continuats en relació amb el poblament d’aquesta regió del Prepirineu català.
A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:
- Quins elements defineixen el vostre projecte de recerca?
D’ençà que varem començar el nostre projecte l’any 2001, varem veure la necessitat de combinar dues línies d’actuació en aquesta zona. Per un cantó, investigar l’important patrimoni arqueològic referit a les primeres fases del poblament humà en el Prepirineu Oriental, el qual pensàvem devia existir als Aspres de la Noguera. Alhora érem conscients que la nostra recerca hauria igualment de tenir un impacte social de difusió de la recerca. En aquest sentit, pensem que els dos objectius que varem dissenyar s’estan complint.
- Quines aportacions arqueològiques són les més rellevants ?
Pensem que el projecte científicament està consolidat. Els jaciments com la Roca dels Bous i la Cova Gran de Santa Linya estan plenament integrats dins de les actuals discussions científiques a escala internacional sobre aspectes tan variats com la desaparició dels neandertals, l’aparició dels humans moderns o l’origen del pastoralisme en la vessant sud dels Pirineus. Per altra banda, nous jaciments, com el Forat de la Conqueta, que nodreixen aquest projecte hauran de ser valoritzats perquè aporten reflexions sobre els rituals funeraris a la prehistòria recent.
- Quines perspectives de futur té el vostre projecte?
Actualment, la situació econòmica condiciona la recerca en tots els àmbits. A part d’aquest imponderable pensem que hem de reflexionar sobre el nostre paper com agents involucrats en la transmissió de coneixements i valors a la societat, en què destaca el respecte al patrimoni cultural, com una entitat material que conforma un bé comú de la societat. En aquest sentit, apostem per les accions de socialització dirigida a crear espais en els quals poder desenvolupar línies de transferència de coneixement adreçades a tots els públics.