Recentment ha finalitzat la segona campanya dels treballs arqueològics realitzats al solar situat a la façana principal de la catedral de Tortosa, que es van iniciar el passat mes de juny amb l’objectiu de reconstruir la seqüència històrica d’ocupació d’aquest espai de la ciutat i possibilitar la seva recuperació urbana. La tasca ha estat adjudicada per l’Ajuntament de Tortosa als arqueòlegs de l’empresa IBER, Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL, sorgida del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Per la seva transcendència en la història de la investigació de la ciutat de Tortosa cal destacar, en primer lloc, la localització d’un llarg tram -més de quaranta metres- de muralla romana. Les excavacions no han assolit nivells de fonamentació de la muralla en cap punt, la qual cosa impossibilita una datació, ni tan sols aproximada, de la mateixa. Amb les dades actualment disponibles es pot assegurar que al segle V la muralla ja estava en peu, tot i que deu ser sensiblement més antiga. En bona part del traçat conegut, el seu parament extern està aixecat en opus africanum, amb pilars de carreus a distàncies regulars i un parament de format més petit ocupant la resta.
Un segon element de rellevància històrica és la troballa d’una gran plataforma monumental d’època altimperial que devia funcionar com una plaça pública. El seu basament és d’opus caementicium, compta amb un gruix desconegut, superior al metre, i una pavimentació acurada de pedres petites clavades sobre un llit de morter de calç. Aquesta plataforma s’ha de relacionar amb les troballes arqueològiques efectuades l’any 2013 sota el edifici veí de l’Hospitalitat de Lourdes, entre les quals hi ha el podi d’un gran edifici públic erigit en el segle I d.n.E. Es tracta, per tant, d’un espai de representació presidit per un possible temple, el qual es devia obrir a un espai públic obert de grans dimensions.
En un moment donat, part de l’espai de la plaça pública fou ocupat per un complex de producció de salaons, una instal·lació destinada a salar el peix, i probablement a l’elaboració de salses. Se n’han distingit diversos dipòsits i altres estructures relacionades. De moment no es coneix el moment de fundació, però sembla clar que fou abandonat durant la segona meitat del segle V d.n.E. amortitzant el complex de salaons, i ocupant part de l’espai de l’antiga plataforma altimperial, a partir de la segona meitat del segle V es basteix un edifici residencial, del qual sembla que se’n poden distingir tres costats. A partir de l’observació de les restes de l’edifici és evident l’existència de refets i reformes abundants al llarg del període d’ús de l’edifici.
Ocupant part de l’espai obert que estaria situat al costat nord de la casa tardoantiga, en algun moment es devia construir una gran estructura murària de planta semicircular, juntament amb un forn contemporani, que se situa just davant. Per les seves característiques, sembla tractar-se de l’absis d’un edifici religiós cristià, el qual es reforça amb la troballa de fragments de rajoles decorades en els seus estrats de destrucció. Probablement seria contemporània del Concili de Tarragona (516), moment en el qual hi ha constància del primer cap de la seu tortosina històricament documentat, el bisbe Urs. L’edifici va ser enderrocat en època andalusina, període en el qual l’espai fou ocupat per edificis residencials amb una complexa xarxa de clavegueram.
Al costat oest de la muralla romana s’aprecien les transformacions de la façana fluvial durant la baixa edat mitjana. Cal destacar l’existència de dos edificis juxtaposats de forma rectangular, situats en paral·lel al traçat de la muralla romana deixant un passadís al mig. Aquests edificis tenen forma de nau porticada, oberta cap al passadís, el qual comunicava amb un espai obert al riu que devia ser utilitzat com a embarcador. L’existència d’aquest conjunt indica que la zona comercial relacionada amb el trànsit fluvial s’estenia fins a les proximitats immediates del portal de Tamarit, com a mínim, fins al segle XIV, la qual cosa ajuda a entendre que no es construís una línea contínua i longitudinal de muralla en tot aquest sector.
Font: IBER, Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL
Amics arqueòlegs Diloli i Ferré, enhorabona i moltes gràcies per tan interessants descobertes a recer de la nostra catedral. Us felicito en nom del Capítol Catedralici i propi.