Durant aquest estiu s’ha dut a terme la 13ena campanya de recerques arqueològiques al jaciment dels Altimiris (St. Esteve de la Sarga, Pallars Jussà). Aquesta intervenció s’emmarca dins el projecte de recerca arqueològica Comunitats de Muntanya entre l’Antiguitat Tardana i l’Alta Edat Mitjana. Pirineu i Prepirineu català (s.V-IX) (2014/1000607) del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, subvencionat pel Departament de Cultura.
Com cada any l’equip ha estat format per estudiants i graduats del Grau d’Arqueologia, així com per becaris predoctorals, professionals de l’arqueologia, doctors i professors, majoritàriament de la UB, constituïts en el grup de recerques arqueològiques ArqueoMontsec. Aquest any hem comptat amb la presència d’un equip de restauradores que s’han encarregat del manteniment i consolidació d’estructures.
Els Altimiris es troba situat a la cara nord de la serra del Montsec d’Ares, just sobre el congost de Montrebei a gairebé 900 m d’altitud. En base a l’anàlisi històrico-arqueològica de les dades i indicis obtinguts fins al moment, l’equip d’arqueòlegs que hi intervenen interpreten l’assentament com un monestir del període visigot, l’origen del qual es remunta a finals del segle V, amb un període àlgid situat entre els segles VI-VII i un abandonament que se situa a les primeries del segle IX.
Dins del jaciment destaca l’església, que se situa al centre, envoltada de dependències annexes que devien configurar el nucli de la comunitat monàstica. Les tres cisternes i els fons de cabana, al costat d’altres elements treballats a la roca, com ara escales o piques, completen el conjunt. Tant des del punt de vista constructiu com pel material recuperat, els Altimiris se’ns presenta com un establiment fortament marcat per l’herència tardorromana. Hi són presents tècniques constructives com l’opus signinum i l’opus caementicium, com també morters de calç i sorra i arrebossats de les parets interiors i exteriors dels diferents edificis. En les produccions ceràmiques, cal destacar les importacions procedents del nord d’Àfrica i, en menor mesura, orientals, i hispàniques tardanes. El vidre també hi és present, tot i que molt fragmentat, tant amb formes obertes com tancades. Entre els objectes metàl·lics destaca una balança de precisió amb estructura de suport penjant i element basculant de ferro i platet de bronze, així com nombrosos claus de tipologia constructiva. Entre el material lític hem de destacar diversos fragments de morters de poca profunditat, pedres d’esmolar i fragments de moles de basalt.
La importància d’aquest jaciment ve donada en primer lloc per la seva cronologia, ja que hi ha molt pocs jaciments d’aquest període excavats i estudiats dins del seu context històric; en segon lloc per l’entorn on es troba: una zona muntanyosa i en altura; i en tercer lloc per tractar-se probablement de l’únic monestir d’aquest període excavat a la península ibèrica i identificat com a tal que, donat que no va tenir continuïtat, conserva la seva estructura i característiques originals.
Font: ArqueoMontsec