Durant la darrera setmana d’agost i la primera de setembre d’enguany, es dugué a terme una nova campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Cerdanya) sota la direcció de l’arqueòleg Joan Oller Guzmán (UAB-Arqueòlegs.cat) i emmarcat en el projecte PATCA (Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga), dirigit per Oriol Olesti Vila (UAB).
Es tracta d’un assentament situat en un turó de clara importància estratègica que controlava directament l’accés a la plana cerdana i, a la vegada, el pas del riu Segre per l’estret d’Isòvol. Amb dues fases d’ocupació, la ibero-ceretana (ss. IV – III ane.) implica l’existència d’un petit assentament de control i guaita del territori, composat per diversos hàbitats dispersos, juntament a algun edifici singular. Per la fase republicana (s. II – segona meitat segle I ane.), es dóna una remodelació de l’assentament, el qual mantindrà la seva funcionalitat com a punt de control del territori, però afegint un component militar amb la creació d’una torre quadrada al voltant de la qual es reparteixen diferents hàbitats i edificis singulars. Tant el tipus d’assentament, com els materials recuperats fan pensar en l’existència d’una petita guarnició romana en aquest punt.
L’objectiu primordial la campanya d’aquest estiu era documentar noves zones amb potencialitat arqueològica a l’assentament. És per això que s’obrí un nou sector a la part superior del tossal, a la zona on es concentraven les estructures arqueològiques. A la vegada, es realitzaren diferents sondejos, amb mitjans mecànics, per tota la zona del coll del tossal, àrea a on els aficionats locals havien indicat la recuperació d’abundants materials d’època antiga. Davant d’aquestes dades, es realitzaren un total de quinze sondejos, els quals resultaren plenament negatius. Per tant, semblaria que l’assentament antic se situaria exclusivament a la zona elevada del tossal i que els materials recuperats al coll serien elements rodats des d’aquesta part superior.
Al nou sector obert al propi jaciment, en canvi, els resultats varen ser plenament positius. D’aquesta manera, s’obrí una àrea d’uns 120 m² a la qual es documentaren fins a cinc noves estructures muràries. Aquestes sembla que lligarien amb un dels edificis ja excavats de l’assentament, l’Edifici D, el qual resultà molt interessant per haver estat destruït de forma violenta durant la segona meitat del segle III ane. De fet, els diversos murs identificats (destacant-ne algun del que es conserven vuit metres de traçat) estarien associats a nivells arqueològics on s’apuntarien evidències de rubefacció. Per tant, i a falta de confirmar-ho en properes campanyes, sembla que podríem parlar d’una bateria de cases que seguirien la topografia del tossal en direcció oest i de les que es podrien identificar, com a mínim, quatre àmbits. Si es confirmés el paral·lelisme amb les característiques i cronologies de l’Edifici D, aleshores estaríem, sens dubte, davant d’unes evidències de primer ordre per poder copsar la magnitud dels fets que van implicar la destrucció violenta de l’assentament a finals de la fase ibero-ceretana, potser vinculable al convuls context geopolític del moment a la Cerdanya, amb el possible pas de les tropes cartagineses d’Anníbal com a element més destacat.