Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

Sidillà
Treballs de la recent campanya d’excavacions al jaciment de Sidillà. Fotografia: N. Olivé

La segona campanya d’excavacions i prospeccions realitzades recentment al conjunt arqueològic de Sidillà (Foixà, Baix Empordà) per l’equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona liderat per Gisela Ripoll, que s’han centrat aquest any en el poblat i al voltant de l’església, han aparegut evidències de l’origen romà del jaciment.

A la campanya d’enguany, finalitzada el passat 11 de setembre, s’hi ha trobat estructures anteriors a l’antic poblat i a l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes que probablement corresponen a una vil·la romana, el propietari de la qual, de nom “Cidilianus”, hauria estat l’origen del topònim de la població. Entre els indicis apareguts hi ha diversos fragments de materials del segle IV dC i les restes d’una tomba monumental que va quedar parcialment tallada pels murs del temple medieval durant la seva construcció.

A més, a la recent campanya s’han finalitzat les excavacions de la necròpoli de la façana oest de l’església, on s’hi ha trobat un gran nombre d’enterraments que les recents datacions radiocarbòniques situen entre 1020 i 1030.

Les excavacions del poblat de Sidillà formen part d’un projecte de recerca quadriennal: “Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies cementiris i hàbitats”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amplieu la informació a l’article de premsa publicat al Punt Avui:
| Publicació online|
| En pdf part1  part2 |

2 thoughts on “Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

    • L’advocació a sant Romà és esmentada en un document datat l’any 1065: sancti Romani de Cizilano. Dos màrtirs antics porten el nom de Romanus – Romà, un mencionat al Liber Pontificalis, martiritzat a Roma l’any 258 junt amb sant Llorenç i enterrat a la catacumba de Ciriaca a la Via Tiburtina. L’altre màrtir, és Romà de Cesarea, martiritzat a Antioquia a la persecució del 303/304. A partir d’aquí el nom de Romà és sovint utilitzat en el mon romà cristià. Així, per exemple, existeix un Romà, monjo de Subiaco (Roma) lligat a la figura de sant Benet, que fugí a Auxerre i la tradició l’identifica amb el bisbe de la ciutat entrada la segona meitat dels segle VI. Coneixem també al segle IX (i amb certs dubtes) un sant Romà, màrtir a Girona, amb Felix i Tomàs. És cert que sant Romà, sigui el que sigui, va tenir una forta difusió a partir de mitjans de segle XI, molt probablement per la veneració que li professà el bisbe de Girona, Berenguer Guifré. Al nord-est de Catalunya existeix un bon nombre d’esglésies amb l’advocació a sant Romà, tant a l’Alt Empordà, com al Baix Empordà, a la Selva i el Gironès, amb cronologies de segle X en endavant. [G. Ripoll]

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s