Entre el 22 d’agost i el 3 de setembre s’ha desenvolupat la quarantena campanya d’excavacions al jaciment Arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter- Les Masies de Roda, Osona) sota la direcció d’Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera i Oriol Amblàs. Els treballs formen part del Projecte de Recerca quadriennal “L’Esquerda i el seu territori entorn del Ter, des d’època antiga fins a la medieval” impulsat des de la Universitat de Barcelona en conveni amb l’Ajuntament de Roda de Ter, aprovat i subvencionat pel Departament de Cultura. Les excavacions d’enguany s’han centrat a la zona ran de muralla, al nord del poblat, en diversos sectors.
A la recentment finalitzada campanya s’han excavat els nivells més antics de les cambres rere la muralla ibèrica, on es confirma una ocupació prehistòrica (s. X-VIII aC), amb successives reocupacions del lloc (primer ferro- s. VIII aC, ibèric antic, s.VI-V aC), fins arribar a la construcció de la gran fortalesa en el període ibèric ple (s. V-IV aC).
També s’ha excavat l’entrada del poblat ibèric, que presentava segurament una entrada complexa, potser fins i tot monumental. S’ha descobert el paviment i tot un conjunt d’estructures al voltant. Destaca el pany de paret visible de la torre oest, amb la rasa de fonamentació.
Igualment s’ha treballat en la localització d’una quarta torre ibèrica, situada a ponent de l’anterior, de la qual ja se’n coneix el reompliment i part de la cara exterior. Altres estructures excavades són evidències molt malmeses del període ibèric recent (s. II-I aC), que corresponen a la reocupació del poblat després de la destrucció de la fortalesa en el segle III aC.
L’excavació de la zona rere la muralla visigòtica a ponent, ha acabat de confirmar l’existència d’un gran camp de sitges. S’han documentat fins ara més de 100 sitges (una vintena durant aquesta campanya), que tallen els nivells anteriors. Moltes són buides però altres contenen materials que ens permetran precisar-ne la datació. Cal destacar la troballa de les lloses de coberta de les sitges 85 i 87, caigudes a l’interior. En el cas de la sitja 85 la llosa és totalment circular amb un diàmetre de 60 cm. Aquestes sitges trenquen un enderroc i també un paviment de calç molt extens que s’ha relacionat amb la construcció de la muralla visigòtico-carolíngia. Per sobre d’aquest paviment s’hi han identificat uns forats de pal i també marques deixades per les eines emprades en la construcció de la muralla.
Cal destacar també l’excavació de l’àmbit 30, una antiga estructura situada a l’extrem oest de la muralla, a tocar del cingle sobre el riu. En aquest punt s’hi ha localitzat un seguit de murs de diferents èpoques, que formen una gran estructura utilitzada com a tancament, probablement en època altmedieval juntament amb la muralla.
S’ha pogut comprovar que l’estructura té diferents moments constructius, amb parets que són d’època ibèrica, que s’assenten sobre nivells del bronze final i que després són tallats en època medieval per a la construcció d’una estança rectangular. A 1,3 m de profunditat ha aparegut un nivell de destrucció amb enderroc, carbons i restes de ceràmica del bronze final, amb restes de fauna, tot per sobre d’un nivell molt pla format per còdols ben disposats, a tall de paviment. L’ampliació de la zona de l’entorn permetrà comprendre el funcionament d’aquesta estructura.
Notícia: Maria Ocaña. Museu Arqueològic de l’Esquerda