La darrera campanya d’excavacions, realitzades el passat mes d’agost, al Mas Castellar de Pontós, que han estat dirigides per Enriqueta Pons investigadora i col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer de l’empresa Món Iber ROCS S.L., han donat troballes excepcionals d’una sala de banquets i una àrea destinada a les “barbacoes” i festes col·lectives del moment a l’aire lliure.
Els treballs d’enguany al jaciment del Mas Castellar de Pontós es van centrar en completar les troballes d’un edifici singular, d’influència grega i molt relacionat amb el nucli foceu d’Empúries, que devia ser construït vers la meitat del s.V aC i incendiat a l’últim quart del mateix segle. Fou trobat sota la torre de defensa del poblat fortificat abandonat aquest a principis del s. IV aC.
La part documentada de l’edifici fa uns 225m2 i consta d’unes 6 estances. Una d’elles la més gran, anomenada sector 5 i d’uns 50 m2, ha estat interpretada com l’andron, o sala destinada als homes, una estança destinada a menjador, característica molt repetida en les cases mediterrànies d’influència colonials. Aquesta interpretació ja va ser donada l’any passat, amb la troballa de vaixella de bronze i armament, així com abundant restes de fauna relacionades a un consum especial.
En la recent excavació s’han localitzat unes banquetes adossades als murs laterals d’aquesta estança, probablement utilitzades per tombar-se, bé per descans, bé per menjar i ser servits, i al mig del llarg de la sala es va documentar una quantitat important de restes de fauna, entre les quals destaquen els extrems posteriors d’ovicaprins en connexió. S’hi han trobat també moltes restes culinàries a l’entrada de les dues portes situades a l’est i a l’oest de l’estança 5.
S’ha documentat també un espai a l’aire lliure destinat a les festes obertes del moment, o d’estil “barbacoa” amb la troballa de dos forns de grans dimensions, molt a prop d’un altre forn que ja s’havia trobat fa anys i relacionat amb la fossa de les deixalles culinàries, que ha tingut àmplia difusió arreu del mon per la quantitat d’informació que ha donat sobre pautes de comensalitat, i ha estat objecte de vàries publicacions.
L’espai en qüestió forma un sòl que amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Un dels forns correspon a una estructura de combustió oberta, d’uns 3m de llargada, formada per una gran fossa elíptica, excavada en aquest terra, estava cobert de diferents capes de cendres que senyalen un ús repetit de combustió, destinat probablement a la cocció à la brasa, dins les brases. al caliu o a l’ast; l’altre forn, de forma circular i d’un diàmetre d’un metre i mig, seria cobert, però no ha conservat la volta, la qual s’insinua El terra del forn està format per una solera d’argila compactada, i, malgrat les dimensions grans, recorda el típic forn de productes panificables corrents en el món iber.
En aquesta campanya s’ha dut a terme també la consolidació de la part nord de la casa 1 de l’establiment agrari, concretament les cases domèstiques 8 i 10, que estan associades a la casa complexa 1, d’estil hel·lenístic, gràcies a l’ajut econòmic de la diputació de Girona i d’acord al projecte del Pla director originat a partir de l’any 1999.
La intervenció arqueològica de Mas Castellar de Pontó forma part del projecte quadriennal 2014-2017 “La interrelació econòmica, social i cultural entre el territori empordanès i la zona emporitana: el complex arqueològic ibèric de Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà) ” promogut per l’Agència de gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca –AGAUR– i avalat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Notícia: Enriqueta Pons