Els treballs d’excavació, conservació i difusió realitzats entre el 18 de juliol i 21 d’agost al monument megalític de Valls de Valira (Alt Urgell) han superat totes les expectatives amb excel·lents resultats pel que fa a la participació, nombre de visites i troballes.
En els darrers anys, els successius descobriments fortuïts a la comarca de l’Alt Urgell de nous monuments megalítics han posat de manifest la rellevància del fenomen en la zona dels Pirineus i Prepirineus occidentals. Davant d’aquesta situació l’empresa pirinenca ReGiraRocs dedicada a la recerca, conservació i difusió del patrimoni cultural i natural dels Pirineus, va decidir iniciar el 2015 una investigació entorn al megalitisme amb el punt de partida fixat en l’excavació arqueològica del Dolmen de la Llosa situat a les afores del poble de Bescaran (Valls de Valira).
Aquella primera intervenció va permetre recuperar nombroses restes humanes i diversos objectes de ceràmica i os pertanyents a l’aixovar dels individus inhumats en la sepultura. No obstant, el resultat més sorprenen va ser la mateixa estructura que havia passat desapercebuda soterrada i oculta entre la vegetació. Les notables dimensions del megàlit i la seva complexitat amb un cromlec de grans blocs de pedra eren elements poc habituals en aquesta zona dels Pirineus.
Enguany, entre el 18 de juliol i 21 d’agost s’ha reprès l’excavació arqueològica amb el suport de l’EMD de Bescaran i finançada íntegrament per la pròpia empresa ReGiraRocs que, de forma altruista, dedica cada any part dels seus beneficis a executar projectes de recerca. Com en el darrer any, l’excavació no s’ha plantejat només com una investigació sinó també com una plataforma de participació ciutadana activa que fomenta la formació i la divulgació, agermanant l’oci i la recerca científica. Aquest fet ha permès que més d’una vintena de voluntaris, amb perfils professionals diversos, cooperessin conjuntament amb els arqueòlegs.
Certament, i amb l’objectiu d’apropar el patrimoni megalític i la tasca arqueològica a la ciutadania, els treballs d’excavació s’han realitzat alhora que es donava ple accés all jaciment per a visites. En aquest sentit, més d’un centenar de curiosos s’han apropat fins al Dolmen de la Llosa per conèixer in situ les darreres novetats i valorar el progrés de la intervenció.
Sota la direcció dels arqueòlegs Sara Ubach i Gerard Remolins, els treballs de la campanya d’enguany han permès documentar un possible corredor curt enllosat que donava accés a la cambra sepulcral. De confirmar-se la troballa, suposaria que el monument megalític és d’una tipologia poc freqüent als Pirineus. Alhora s’ha assolit el paleosòl d’inhumació sobre el que s’han recuperat restes humanes completes sense connexió anatòmica i una amplia panòplia de materials d’aixovar. Entre les més de 2000 evidències recuperades destaquen nombrosos botons d’os amb doble perforació en “V”, recipients ceràmics carenats i d’apèndix de botó, un anell i unes arracades de bronze, així com varies denes de petxina, os i pedra, etc.
Els treballs d’enguany també s’han centrat en consolidar les restes i adequar l’espai per acollir visites amb la creació d’un itinerari megalític per la zona, la implementació d’un petit plafó explicatiu amb codi QR i d’un sistema de realitat augmentada per visualitzar, mitjançant dispositius mòbils, una hipòtesis virtual de reconstrucció de l’estructura. En uns mesos, quan finalitzi l’estudi, totes les dades i la memòria científica es publicaran integres amb accés lliure a la web de l’empresa ReGiraRocs.
Font de la notícia: ReGiraRocs