El proppassat dimarts 26 de gener, va tenir lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona la lectura i defensa de la tesi doctoral de l’Albert Pratdesaba i Sala, amb el títol: “El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època alt-medieval i carolíngia. El cas de l’Esquerda, segles VIII-X dC”.
El Tribunal estava format pel Dr. Josep Maria Nolla, Catedràtic de la Universitat de Girona, que actuava com a president, el Dr. Alfred Mauri, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Dr. Francesc Tuset, de la Universitat de Barcelona.
La tesi, dirigida i tutoritzada per la Dra. Imma Ollich i Castanyer, professora titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, fa un plantejament de les fortificacion altmedievals entre el Ter i el Llobregat, centrant-se després en les muralles de l’Esquerda, Roda de Ter, Osona, l’antiga Roda Civitas dels documents altmedievals. Les excavacions efectuades des del 2012 en aquest jaciment, encara en curs, de les quals Albert Pratdesaba n’és codirector, han permès el descobriment de la totalitat de la muralla, de cap a 150 m de lllargada, que tanca el meandre sobre el Ter de banda a banda sobre els espadats. En aquesta tesi s’exposa la nova informació proporcionada per les darreres excavacions, analitzant des dels precedents ibèrics de l’oppidum, fins l’evolució cronoestratigràfica, materials i tècniques constructives, i característiques poliorcètiques de Roda Ciutat. També es fa una comparativa amb d’altres muralles conegudes d’aquesta època i es tenen en compte els paral·lels propers, com seria Puig-Rom, i llunyans, com ara Recópolis, sobre el Tajo. També es parla de la xarxa defensiva del territori, amb torres de guaita al llarg del Ter. Les conclusions inclouen una proposta cronològica, amb diverses fases, des de la construcció inicial pels visigots, el reforç fet pels francs carolingis a finals del segle VIII-inicis del s.IX., el seu ús i refaccions al llarg del període feudal, fins a la seva destrucció definitiva a inicis del segle XIV.