Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”

Conferència: Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 de novembre de 2015, 19:00h

Conferenciants: Jordi Diloli, Marc Prades i Jordi Vilà
Moderador: Josep Guitart

El dimecres 4 de novembre s’inicia el nou cicle de la Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 amb la xerrada: “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”. La conferència serà precedida de la presentació de la nova temporada de la Tribuna d’Arqueologia a càrrec del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Joan Pluma.

La temàtica de la xerrada se centrarà sobre el jaciment arqueològic de la Gessera (Caseres, Terra Alta), descobert a inicis del segle XX per Juan Cabré Aguiló. Pocs anys després, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va interessar pel lloc, iniciant-s’hi uns treballs arqueològics de la mà de Pere Bosch Gimpera, qui posaria al descobert un petit assentament d’època protohistòrica, definit per l’arqueòleg barceloní com “un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions”. Finalitzats els treballs d’excavació, el jaciment va quedar abandonat, que no en oblit, fins que el 2014, l’Ajuntament de Caseres va decidir recuperar-lo. El GRESEPIA es va fer càrrec de les tasques d’intervenció, excavant-lo de nou, consolidant-lo i adequant el seu entorn per tal de fer-lo  entenedor als visitants.

Galeria d’imatges |


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Diloli sobre els aspectes més destacats de la propera xerrada:

–   Quin va ser el motiu que us va portar a intervenir en aquest jaciment?

Des de l’Ajuntament de Caseres se’ns va instar a preparar un projecte per tal de recobrar i posar en valor els jaciments arqueològics, especialment els protohistòrics, del municipi. Després d’una reunió amb l’alcalde, vam decidir que aquest projecte s’havia d’iniciar en un dels jaciments més paradigmàtics no únicament de Caseres, si no de l’arqueologia protohistòrica catalana, La Gessera, doncs fou el primer que va excavar Pere Bosch Gimpera a Catalunya, l’any 1914. Sabíem que el jaciment estava abandonat i força deteriorat, i es mereixia un tractament acurat per recuperar-lo i socialitzar-lo. A més, La Gessera sempre ha estat una incògnita científica, i així teníem la possibilitat d’aportar unes dades actualitzades sobre la seva cronologia i funcionalitat.

–   Com es va estructurar el projecte?

En primer lloc havíem de reexcavar el jaciment. Això significava netejar tot l’espai arqueològic, ja que estava cobert per malesa i sotabosc. Un cop net, es va procedir a l’excavació pròpiament dita, partint de les dades conservades als treballs de Bosch Gimpera. Malauradament els nivells de la segona fase d’ocupació, la més moderna, s’havien perdut quasi completament, si bé les estructures restaven en peu. La fase més antiga encara conservava nivells, però fou molt pobra en materials. Després d’aquesta tasca es van consolidar les estructures arquitectòniques, amb tècniques habituals en aquest tipus de treballs, recreixent alguns dels murs que havien perdut alçada. El següent pas fou l’adequació del jaciment i de l’entorn, per tal de fer-lo accessible i transitable. Per últim es van col·locar cartells indicatius i explicatius al camí i al propi espai arqueològic.

–   Un cop efectuada l’excavació, quins resultats científics se n’han obtingut?

Cal dir que La Gessera és un jaciment arqueològic del qual se n’ha parlat molt, però sempre a partir de les dades que ens va deixar Bosch Gimpera. Això no vol dir que aquesta informació no sigui bona, però és en part incorrecta. Tanmateix, com dèiem abans, la intervenció de Bosch va eliminar quasi completament les dades d’un moment d’ocupació, fet que dificulta moltíssim la interpretació. La Gessera té dues fases: una, que cal situar-la sobre el segle VI anE i que s’integraria en el moment en què en aquest territori apareix un fenomen sociopolític nou, caracteritzat per l’emergència d’uns grups aristocràtics que manifesten el seu poder a través, entre d’altres aspectes, del seu encastellament en residències fortificades, com les de Tossal Montanyés o el Coll del Moro, entre d’altres. Pensem que la Gessera podria ser un d’aquests edificis aristocràtics fortificats. Després d’un hiatus de vora 100 anys, a mitjan segle IV anE, la Gessera es torna a ocupar, amb una funcionalitat incerta, perdurant fins, com a mínim, el segle II anE. Aquí el que podem és descartar el que s’ha dit fins ara, no és ni un poblat, com afirmava Bosch Gimpera, ni un graner fortificat, opció de Pierre Moret, si bé costa trobar-li una funció clara. El que hem fet és aplicar tot allò que estava en les nostres mans per avançar en aquesta qüestió: s’han fet estudis pal·linològics, antracològics, fins i tot arqueoastronòmics, que ens han aportat dades interessants que poden servir per treure’n l’entrellat.

2 thoughts on “Tribuna d’Arqueologia 2015-2016: “Darrera els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de La Gessera de Caseres (Terra Alta)”

  1. Primer de tot disculpar-me per no ser a la sala. M’ha estat impossible.
    En segon lloc voldria preguntar a l’equip si han consultat els treballs de documentació topogràfica fets pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia sobre els jaciments d’aquesta època a la Terra Alta. Ara no recordo si la Gesera hi era, però diria que sí. És un material a l’abast de tothom. Fou cedit, per citar un exemple, a la Dra. Núria Rafel per fer el treball “Aportació al coneixement de les necròpolis tumulars de tipus baixaragohès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans” que fou premi Puig i Cadafalch de l’IEC. Diria, gairebé amb tota seguretat, que aquest jaciment va ser documentat topogràficament. Si m’equivoco que em perdonin, ben segur que la resta de jaciments topografiats els serà útil per al seu projecte de recerca.
    Bona nit.

    Gemma

    M'agrada

  2. Hola Gemma,
    No els hem consultat. Havia vist el treball de Núria i em sembla una topografia excel·lent. No sabia que la teníem a l’abast, però de ben segur que la utilitzarem. Moltes gràcies per la informació.
    Jordi.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s