Leandre Villaronga (Barcelona, 1919) va morir dilluns passat 20 de juliol a Barcelona. De formació autodidacta, va assolir un gran reconeixement internacional en l’estudi de les monedes ibèriques, un camp en el qual se’l considera l’expert principal.

La seva obra comprèn vint-i-tres llibres i més de tres-cents articles en l’àmbit, sobretot, de la numismàtica antiga, com Las monedes hispano-cartaginesas (1973), Numismática antigua de Hispania (1979) o Numismática antigua de la península Ibérica (2004). Entre altres distincions, el 1981 va ser reconegut amb el títol de doctor honoris causa per la Universitat de Colònia (Alemanya).

Villaronga va fundar el 1970 l’anuari Acta Numismàtica, que va dirigir des de 1970 fins al 2000. És una revista especialitzada que es publica cada any i que abraça des de les monedes de l’antiguitat fins al paper moneda actual. La revista pertany actualment a la SCEN, una societat creada el 1979 amb la finalitat d’estudiar les diferents branques de la història de la moneda, la medalla, els bitllets de banc, els jetons, els bons, els vals i altres objectes paramonetaris i, en general, de tot instrument emprat per a facilitar les transaccions. La SCEN també s’ocupa de promoure el coneixement, l’estudi i la difusió de la numismàtica i de la història de la moneda. Villaronga va ser-ne el fundador i la va presidir entre el 1979 i el 1995.