Conferència “Més enllà de l’Indus: poblament, recursos i medi ambient al Gujarat del Nord (Índia)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de febrer de 2015, 19:00h
Conferenciants: Francesc C. Conesa, Juan José García-Granero i Marco Madella
Moderador: Josep Maria Gurt
El Gujarat del Nord, al nord-oest de l’Índia, és una de les zones més àrides de l’Àsia del Sud, i és extremament sensible als petits canvis mediambientals produïts per les variacions en el règim de precipitacions del monsó. Durant els darrers anys, el grup de recerca CaSEs (IMF-CSIC i UPF), en col·laboració amb l’M. S. University of Baroda (Índia), ha desenvolupat un projecte arqueològic multidisciplinari que ha inclòs aproximacions com ara la teledetecció, la geoarqueologia, l’arqueobotànica, l’etnografia i la simulació. Aquestes disciplines s’han integrat per explorar les dinàmiques socioecològiques (per exemple, els patrons d’assentament i les estratègies de subsistència) de les comunitats caçadores recol·lectores i productores que habitaren aquest territori durant l’holocè.
| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Juanjo García-Granero, Francesc C. Conesa i Marco Madella sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.
- Com neix el projecte NoGAP?
MM. El Projecte Arqueològic del Nord del Gujarat (conegut com el NoGAP, per les seves sigles en anglès) neix d’una col·laboració entre el Departament d’Arqueologia i Antropologia de la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC, Barcelona) i el Departament d’Arqueologia i Història Antiga de la M. S. University of Baroda (MSUB, Gujarat, Índia). Els directors del projecte són en Marco Madella (professor d’investigació ICREA de la UPF i la IMF) i en P. Ajithprasad (catedràtic de la MSUB). També hi participen altres set investigadors i 12 col·laboradors provinents de set institucions acadèmiques.
El projecte promou una aproximació interdisciplinar a l’estudi de les relacions entre les poblacions humanes i el seu medi a la regió semiàrida del Gujarat del Nord. Amb aquesta finalitat, s’integren dades mediambientals, arqueològiques i etnogràfiques per entendre millor les interaccions entre diferents comunitats i l’explotació de recursos naturals al llarg de l’Holocè.
- Què ofereix una zona semiàrida com el Gujarat?
FC. El Gujarat del Nord presenta unes característiques que el fan idoni per a la nostra investigació. En primer lloc, la industrialització de l’agricultura és un fenomen recent, fet que afavoreix la preservació del patrimoni arqueològic i de pràctiques tradicionals que podem estudiar. A més a més, gràcies als antropòlegs britànics del segle XIX, tenim un extens registre etnogràfic dels darrers 200 anys a la nostra disposició. Sabem per estudis previs que el clima i el paisatge no han canviat gaire des del període que estem estudiant, convertint el nord del Gujarat en una mena de paisatge fossilitzat on el que veiem avui en dia no és massa diferent del que els nostres ancestres veien. Per últim, en aquesta aquesta regió petites variacions climàtiques poden afectar profundament els recursos disponibles i, per tant, les poblacions que depenen d’ells.
- Com s’ha desenvolupat el projecte?
JGJ. El treball de camp es va desenvolupar entre el 2007 i el 2012, i va incloure diverses tasques d’investigació, des de l’excavació de tres jaciments arqueològics (Loteshwar al 2009, Datrana al 2010 i Vaharvo Timbo al 2011) fins a l’estudi de seqüències mediambientals des d’una perspectiva geoarqueològica. També s’han estudiat poblacions agrícoles i nòmades tradicionals amb tècniques etnoarqueològiques, i s’ha creat una col·lecció de referència arqueobotànica de la regió per comparar-la amb les restes arqueològiques. Actualment, un cop finalitzada la fase d’anàlisi de dades, estem acabant la difusió de resultats.