________________________________________________________________________________________
L’any 2008 el Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sarrià de Ter i la Diputació de Girona, varen iniciar un projecte de recerca arqueològica a la vil·la, del Pla de l’Horta. Fins al moment s’han realitzat set campanyes d’excavacions al jaciment que han posat al descobert més de mil metres quadrats de superfície de la vil·la.
El projecte que s’està desenvolupant a la vil·la té una clara voluntat investigadora, però també formativa -a través de la participació en totes les fases del projecte d’estudiants d’arqueologia- i patrimonialitzadora. Per aquesta raó paral·lelament als treballs arqueològics s’han realitzat tasques de consolidació de les restes i s’ha aprovat un projecte executiu d’adequació de la part excavada del jaciment.
Si els treballs dels primers anys es varen concentrar a la zona residencial de la vil·la –el nucli central de la qual s’estructurava en època republicana i augustal a l’entorn d’un atri posteriorment reemplaçat per un pati presidit per un nimfeu al voltant del qual s’estructuraven un conjunt de sales d’aparat-, els dos darrers anys s’han posat al descobert importants instal·lacions productives, algunes de les quals, ocupen espais que originalment formaven part del sector residencial. Així, l’any 2013 es va localitzar al sector occidental de la vil·la un conjunt de dues grans premses vinàries i un complex de dipòsits destinats a la recollida i processament del most.
Enguany els treballs s’han concentrat a l’extrem nord del sector excavat, finalitzant l’excavació de la zona de maniobra de les premses descobertes l’any 2013 i posant al descobert dues noves estances. Aquests espais formaven part fins al s.III dC, de la part residencial de l’habitatge. Una de les sales conserva traces d’un paviment d’opus signinum amb tessel·les que dibuixesn un camp de flors quatripètales, mentre que l’altra presenta restes de paviment d’opus tessellatum policrom, amb una decoració geomètrica de cercles intersecants que dibuixen un camp de flors, a més de restes d’estucat parietal. El primer dels paviments esmentats pertany a la fase augustal de l’edifici mentre que el segon, es data en època severiana.. Les dues estances varen ser remodelades de forma total en època baiximperial reconvertint-les en un magatzem de dolies en un procés de reconversió d’espais residencials en industrials que ja s’ha detectat a d’altres vil·les com per exemple a Torre Llauder (Mataró). Cal assenyalar que aquest magatzem de dolies no te aparentment relació amb les premses de vi descobertes l’any 2013, ja que aquestes es relacionen amb un conjunt de dipòsits situats a migdia, on també es trobaria la cella vinaria.
Un cop més, l’estat de conservació de les restes és excel·lent, amb murs que en aquest sector arriben al metre d’alçada.
Les troballes realitzades van completant un panorama en el qual es dibuixa de forma cada cop més clara, una vil·la republicana de grans dimensions, que és objecte de remodelacions intenses, sobretot de caire sumnptuari, des d’època augustal, en un procés que culmina en època severiana, mentre que a aprtir del s.III dC es produeix un canvi en les inversions, potenciant-se els espais industrials en detriment dels elements sumptuaris i residencials. Les properes campanyes hauran de corroborar aquesta visió o permetre comprovar si és un procés que solament afecta a una part molt concreta del complex.
Autor: Lluís Palahí. Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria. Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona