Conferència “El jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), una fortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca a partir del Camp d’Experimentació de la Protohistòria (C.E.P.)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 19 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonso i Dani López
Moderador: Joan López

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exemple excepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. La interpretació de les restes ve afavorida per la constatació d’una sola fase d’ocupació amb un abandonament força coherent i homogeni a l’entorn del 200 aC, amb molta segureta relacionat amb els esdeveniments històrics de la Segona Guerra Púnica. Nivells d’incendi, cases tapiades, defenses ben organitzades i estructurades (muralla, fossat), una bassa i canalitzacions d’aigua, un taller de premsat de vi i oli únic al món ibèric peninsular, ens parlen d’un moment històric complex per a la població indígena de les terres de Lleida. La municipalitat dels terrenys ha permès crear en un espai annex al jaciment, un Camp d’Experimentació de la Protohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar la recerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologia experimental.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

• Quin és l’interès de visitar un jaciment com la fortalesa ibèrica dels Estinclells a Verdú?

En primer lloc aquest jaciment ens permet conèixer una miqueta més la implantació en el territori del poble ilerget per l’actual zona de ponent de Catalunya. Els Estinclells, juntament amb el jaciment encara en fase incipient d’excavació del Tossal de la Pleta/Castellsalvà (Belianes) excavat pel mateix equip, permeten ampliar el coneixement  de l’urbanisme i la cultura ibèrica a la zona de Lleida al costat de jaciments ja clàssics com els Vilars d’Arbeca i el Molí de l’Espígol de Tornabous. Dins aquest conjunt d’enclaus patrimonials, la petita fortalesa dels Estinclells aporta la possibilitat de conèixer un assentament d’una sola fase, s. III aC que, a mode de radiografia, ens mostra la vida durant un quart de segle sense afegits previs ni posteriors. En aquest sentit, l’urbanisme del poblat, elements com la bassa, les muralles i defenses, la vaixella ceràmica, el mostreig analític de llavors, carbons i granes, etc, ens aporten una mirada sincrònica del món ilergeta que ens permet entendre millor l’organització social, política i econòmica dels habitants del poblat i, en definitiva, del món ilergeta en general.

• Per què parleu només d’un quart de segle per als Estinclells?

L’evidència arqueològica ens mostra clarament un abandonament prou sobtat del jaciment a finals del segle III aC. El tapiat de les portes de molts dels recintes, l’incendi accidental o no d’alguns dels espais importants del jaciment ens fan relacionar l’abandonament amb els fets traumàtics de la Segona Guerra Púnica. El jaciment es deshabita quan encara segurament no ha acabat de construir-se i no s’ocupa mai més.

• En quina fase estan els treballs actualment?

Les dimensions petites del recinte i les reiterades campanyes d’excavació subvencionades pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia des de l’any 2002, a més de la realització de diversos plans d’ocupació, han permès un avenç ràpid de la recerca. Actualment cal encara excavar part del fossat defensiu i part d’un dels vessant. De totes maneres la investigació s’ampliarà a partir d’ara a la part baixa de la fortalesa pel costat oriental, on hi ha una vil·la romana. L’excavació d’aquesta vil·la romana permetrà afegir un element nou al conjunt i permetrà conèixer la zona a partir de l’ocupació romana.

• Quin element us ha sorprès de trobar als Estinclells?

Per sobre de tot cal destacar la troballa de les cases 15 i 16. L’incendi accidental o no d’aquests dos recintes va permetre conservar fins a la seva excavació les restes d’un taller de premsa ibèric únic al món peninsular. Es tracta d’un conjunt molt ben conservat i in situ format pels elements principals d’un taller de premsat: una base de premsa, un canal de desguàs, un cup, fins i tot part de la biga que servia per premsar. L’estudi analític de les restes ha permès confirmar la bifuncionalitat del taller tant per premsar vi com olives. L’aparició també d’un trull i d’una gran fogaina abonen aquesta idea.

• Què és el CEP, Camp d’Experimentació de la Protohistòria?

La troballa de la premsa i la realització d’alguns experiments relacionats amb les excavacions que dirigeix aquest equip van fer plantejar, a finals de 2009, la musealització de la fortalesa i la creació del CEP per concentrar en un sol espai físic les principals línies de recerca de l’arqueologia experimental del món protohistòric, la construcció, l’agricultura i transformació de productes, especialment l’obtenció de l’oli d’oliva, el vi, i la fabricació de ceràmica. Aprofitant que el jaciment i un camp annex són de titularitat municipal s’ha endegat aquest projecte experimental. Actualment s’ha reconstruït experimentalment el conjunt de la premsa, alguns forns ceràmics i un equip de la Universitat de Lleida dirigit per N. Alonso  treballa en l’estudi de cultius experimentals. El CEP però està obert a qualsevol equip seriós que pugui venir a treballar qualsevol aspecte del món protohistòric a través d’aquesta gran eina que és l’experimentació.