Conferència “El puig de Sitges: de la primera edat del ferro a l’època romana”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 5 de febrer de 2014, 19:00h

Conferenciants:  Joan Garcia Targa i Magí Miret
Moderador: David Asensio

Unes obres fetes a l’estiu de 2013 al nucli històric urbà de Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram de muralla i construccions adossades d’època ibèrica plena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitges de la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romana localitzats anys enrere. Les recents troballes confirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’una certa importància que podria haver tingut un paper destacat en les relacions comercials amb les terres interiors penedesenques de la Cossetània ibèrica. L’ocupació romana va provocar transformacions en l’assentament, però el lloc va continuar habitat durant l’Alt Imperi.

| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Joan Garcia Targa sobre aspectes destacats de la conferència.

• Hi ha restes arqueològiques a Sitges?

La vila de Sitges és coneguda com a reclam turístic i com a indret associat a la figura de Santiago Rusiñol i l’art català des de finals del segle XIX, a banda del calendari cultural marcat per Carnaval, Corpus, Festival de Cinema Fantàstic i altres dates del àmpliament difoses. No obstant, des de l’any 1988 s’ha efectuat dins del casc antic i al terme municipal tot un seguit d’intervencions arqueològiques que han estat donades a conèixer tant per mitjà d’articles d’investigació com de divulgació bé siguin xerrades, publicacions o bé tres exposicions de temàtica arqueològica (1995, 2003 i 2009).

• Per què es presenta ara aquesta conferencia?

Arran de les excavacions dutes a terme l’any 1999 a la Casa del Poble de Sitges es va posar de manifest l’existència d’un passat històric antic amb restes constructives, concretament murs de morter de calç i clavegueres pertanyents a una instal·lació productiva d’època romana amb uns precedents ibèrics de segle III aC. En aquesta ocasió la troballa de restes constructives a l’altra extrem del Puig de Sitges al 2013 permet fer una nova reflexió al voltant d’aquesta zona dins del municipi i la seva significació dins la geografia ibèrica i romana del litoral català.

• Quines son les novetats posades al descobert?

Les obres de conducció associades a la remodelació dels museus de Sitges van determinar la necessitat de fer uns seguiment dels rebaixos de terra. El resultat dels treballs arqueològics  desenvolupats entre els mesos de abril i juliol de 2013 han posat al descobert restes d’estructures ibèriques del segle IV-III aC, acumulacions de materials d’època romana (segle I dC) i trams de la muralla perimetral del Puig del Sitges que es poden datar al segle XVII-XVIII. En tots els casos es tracta d’intervencions modestes en extensió, però que aporten informació de qualitat sobre el passat.

• Quins han estat els resultats d’aquestes intervencions?

El conjunt d’intervencions efectuades al Puig de Sitges permeten confirmar l’existència d’una ocupació en època ibèrica a la part alta i les vessants que es materialitza en sitges d’emmagatzematge i algunes estructures d’habitat que s’estenen més enllà del promontori pròpiament dit. Sembla doncs evident que aquest punt del municipi podria haver estat espai de concentració d’excedents agrícoles de les zones properes i a la vegada punt de sortida i d’intercanviar d’aquests productes amb altres zones de la mediterrània com així es manifesta per la varietat i qualitat d’alguns dels materials recuperats.