Tribuna d’Arqueologia 2013-2014 “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”

Conferència “Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). La transformació d’un jaciment”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 de desembre de 2013, 19:00h

Conferenciants:  Manel Edo i Ferran Antolín
Moderadora: Araceli Martín

L’any 2013 suposa per a la cova de Can Sadurní el 35è aniversari d’intervencions arqueològiques en el jaciment encapçalades pel CIPAG. Des de la darrera vegada que vàrem acudir a aquest fòrum, l’any 1986, a donar a conèixer el jaciment s’hi han desenvolupat 21 campanyes més d’excavació. En aquests anys hem assistit al pas d’un jaciment que havia estat donat com a perdut per a l’arqueologia prehistòrica a un jaciment que ha esdevingut en una de les estratigrafies arqueològiques més completes de Catalunya. Tot i no haver tocat fons, aquesta estratigrafia transcorre des de l’Epipaleolític antic (10.500 BP) fins a mitjan segle XIX de la nostra era, resultant remarcable tot el tram pertanyent a la prehistòria recent, pràcticament complet, i especialment interessant tot el desenvolupament del neolític antic i el traspàs al neolític mitjà.

| Galeria d’imatges |
________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la cova de Can Sadurní.

  • Perquè parleu de transformació de la cova de Can Sadurní en tant que jaciment en els darrers vint anys?

La cova de Can Sadurní, l’any 1978 era una cova menystinguda per l’arqueologia. Quan Josep Maria Massachs deia en el Congreso Naciaonal de Arqueología a Vitoria l’any 1975 “en este mismo valle hemos asistido a la destrucción del yacimiento de la cueva de Can Sadurní, vaciado completamente para su empleo como vivero de setas champiñones, recogiéndose únicamente algunas cerámicas lisas y una punta de lanza de bronce), hoy en el Museo Arqueológico de Barcelona, por lo que el conocimiento de aquella zona (la vall de Begues) no ha sufrido variación en los últimos años” poc pensava que trenta anys després esdevingués com el jaciment de referència per a definir la prehistòria recent del Garraf i, probablement, de Catalunya. S’ha salvat un dels millors jaciments de la prehistòria catalana.

La transformació és la d’haver aconseguit, sense cap plataforma professional al darrera, donar a conèixer el jaciment en l’àmbit científic mediterrani, i situar-lo com un referent, tant des del punt vista estratigràfic per al desenvolupament de l’evolució de la prehistòria a Catalunya, com des del punt de vista de l’analítica científica, on es distingeix com un dels jaciments amb més treballs analítics efectuats per especialistes.

La transformació també és la implicació de tota la població de Begues, del seu centre d’estudis (CEB), de la resta d’entitats ciutadanes, del seu Ajuntament i de les forces polítiques en la continuïtat del projecte científic, junt amb un projecte de dinamització cultural que anomenem Can Sadurní Horitzó 30 i que implica un salt qualitatiu que ha de redundar tant en el coneixement del jaciment, no sols a nivell científic si no també popular, com en benefici d’un increment espectacular en el coneixement científic de la prehistòria del nostre país.

  • En quins períodes s’ha estat treballant els darrers 5 anys i quins han estat els descobriments més rellevants?

Des de 2008 l’equip de Cipag (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal) porta excavant i investigant una de les etapes més fructíferes i desconegudes del neolític català, l’anomenat Neolític Postcardial, que fou definit en un primer moment per Josep Mestres com a Neolític Antic Evolucionat Postcardial fàcies Molinot.

L’extraordinària estratigrafia de Can Sadurní disposa de 4 grans episodis referits a aquest període que cobreixen gairebé sense hiatus, els quasi 800 anys del seu desenvolupament.  En aquesta evolució sense precedents d’una cultura en un sol jaciment arqueològic es pot observar des del moment inicial d’assentament amb un fumier de sanejament del sediment de la cavitat encara, segons el nostre parer, en un neolític antic final, l’assentament de totes les facetes econòmiques i productives neolítiques, el pas a l’economia excedentària i l’adquisició de nous estadis econòmics com és el cas de la mineria que ens situa ja en el neolític mitjà inicial, una fase sepulcral en la que la cova actua de necròpolis de la comunitat i finalment un hàbitat totalment sedentari, amb un creixement demogràfic important fruit de la productivitat i rendibilització de tots els aspectes de l’economia neolítica i, en especial, de la mineria de la cal·laïta i de la posta en marxa de les seves xarxes de distribució que conflueixen en les xarxes d’intercanvi ja existents a l’Europa Sud-occidental en aquell moment.

Fruit d’aquesta recerca s’ha pogut documentar el processat, elaboració i consum de cervesa, que en aquests moments suposa la cervesa més antiga d’Europa. S’ha pogut confirmar l’explotació del basament paleozoic del massís de Garraf per a la producció i consum de pedra verda des de la cova a partir d’unes dates aproximades al 4500 BC, com a mínim. Hem trobat la figureta humana més antiga de Catalunya, batejada com l’Encantat de Begues. Finalment, el darrer estiu s’ha pogut detectar un nou model funerari en cova desconegut fins ara a Catalunya.

  • Quines fases culturals es treballaran els propers 5 anys? Que s’hi espera trobar?

Des de l’any 1996, els treballs d’excavació tenen una doble vessant en l’àrea intervinguda. D’una banda es va iniciar un sondeig de 4 quadres, a mena de trinxera, que va per endavant de la resta d’excavació i que detecta les diferents capes estratigràfiques, la seva disposició, els seus components antròpics; és a dir ens informa sobre el que ens trobarem i, d’altra banda, els gairebé 50 quadres restants de  l’àrea d’intervenció actual, s’excaven en extensió seguint les dades i la informació que el sondeig ofereix.

Probablement, durant els propers 2-3 anys estarem intervenint encara en les fases més antigues d’aquest neolític postcardial que mencionàvem i, si tot va bé, podrem abordar l’excavació del Neolític Antic Epicardial i Cardial períodes que ja hem detectat en el sondeig. Es tracta, per la informació que en posseïm de tres episodis diferents, que probablement es podran transformar en quatre o cinc, que ens han d’alliçonar sobre la neolitització del massís de Garraf i, també, de la vall del Llobregat. Un d’aquests episodis, que ja ha estat detectat, es correspon a un nou dipòsit funerari, aquest cop de filiació cardial, el període neolític més antic trobat fins ara a Catalunya. No desesperem d’intentar veure si la cova va ser receptora dels primers colons neolítics que havien de dur amb ells la ceràmica “impresa” de filiació itàlica i que podria marcar noves cotes de coneixement per a aquesta fase de neolitització a Catalunya.

  • Quin és el projecte de futur del jaciment per a integrar-lo en la societat de la informació?

El projecte Can Sadurní Horitzó 30 té com a principal objectiu la convivència entre la recerca arqueològica en un dels principals jaciments prehistòrics de la conca mediterrània peninsular, la cova de Can Sadurní, amb la posada en valor dels seus descobriments arqueològics i del propi jaciment, a través de diferents actuacions tant a la mateixa cova com en el seu entorn immediat encaminades a la salvaguarda i protecció de les restes i sediments arqueològics encara per excavar i a la difusió dels resultats i valors culturals de jaciment.

La Cova de Can Sadurní és un jaciment arqueològic pioner en la investigació arqueològica al massís de Garraf que ha estat excavat en successives campanyes durant els darrers 35 anys i que ha produït una sèrie de troballes molt notables que ajuden a entendre el funcionament de les cultures prehistòriques de la Catalunya Central i la situen com el jaciment prehistòric amb l’estratigrafia més completa per a la Prehistòria Recent de Catalunya. La seva recerca científica s’ha regit fins aquest any pel Projecte de Recerca avalat per la Universitat de Barcelona i denominat “La Prehistòria al Sud-est del Llobregat , de la costa al massís de Garraf”.

Ateses les característiques del jaciment i les necessitats que han evidenciat les darreres campanyes d’excavació es proposa la creació d’un parc arqueològic, que es denominarà Parc Prehistòric del massís de Garraf, que resolgui els dèficits actuals a través d’una sèrie d’actuacions que es detallen en el projecte anomenat Can Sadurní Horitzó 30.

Aprofitant un conveni de cessió per part de la propietat a l’Ajuntament de Begues per 99 anys de 2,12 ha del terreny circumdant al jaciment, s’ha planificat la creació d’un Parc Prehistòric que englobaria el jaciment, una reconstrucció d’un poblat neolític de tipus danubià i un Centre d’Interpretació que pogués explicar tant la història que la Cova de Can Sadurní ofereix a la llum de les seves excavacions arqueològiques, com acollís els resultats de les excavacions d’altres jaciments del terme municipal de Begues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s