Conferència “La vil·la del Pla de l’Horta i el suburbium de Gerunda”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de novembre de 2013, 19:00h
Conferenciant: Lluís Palahí
Moderador: Pere Castanyer
Les excavacions que s’estan desenvolupant des de l’any 2008 al barri del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter, Gironès) han permès documentar, encara de forma parcial, una gran vil·la del suburbium de Gerunda, situada a poc més de quatre quilòmetres del nucli urbà. La vil·la constitueix actualment una valuosa font d’informació per reconstruir la història, no solament del suburbi, sinó també de la mateixa evolució de la ciutat de Gerunda. La vil·la original, de mitjan segle I aC presentava l’estructura d’una casa d’atri, amb tot un seguit de reformes que potencien els elements sumptuaris de l’edifici. La vil·la perviu fins al segle V dC, amb una reocupació de l’espai almenys fins a època visigoda. Les darreres excavacions han permès, a més, començar a obtenir dades de la vessant industrial de la vil·la amb la descoberta de dues grans premses i diversos espais industrials, en funcionament fins a època baiximperial.
| Galeria d’imatges |
_________________________________________________________________________________________________
A continuació, us oferim una petita entrevista amb Lluís Palahí sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.
- En quin context cal situar la vil·la romana del Pla de l’Horta?
La vil·la del Pla de l’Horta és una vil·la suburbana, situada a tres quilòmetres de Gerunda, i per tant la seva evolució va molt lligada a la pròpia història i l’evolució de la ciutat. Gerunda és una ciutat que fins avui s’ha mostrat força gasiva a l’hora de proporcionar-nos dades sobre el seu passat romà, i per tant l’estudi dels jaciments del seu entorn s’estan convertint en un element clau per intentar reconstruir la història de la ciuitas. En aquest sentit la vil·la del Pla de l’Horta s’està convertint en una font primordial d’informació en molts diferents aspectes, ajudant a reconstruir la història de la ciutat, però també permetent-nos analitzar les diferències estructurals, conceptuals i evolutives que les vil·les suburbanes presenten respecte a les vil·les que se situen al territorium.
- Quins elements destacaria de la vil·la?
Una de les qüestions més interessants és el bon estat de conservació de la fase fundacional de l’edifici, de mitjans del s.I aC, quan ja presenta l’estructuració clàssica d’una casa d’atri, que mantindrà en època augustal. Les dades que ens està proporcionant ens permet aprofundir en la vinculació existent entre la creació de noves ciutats i l’aparició de les primeres vil·les al llarg del s.I aC.
Al llarg de la seva evolució trobem diversos elements que demostren un gran coneixement dels propietaris de les novetats i “modes” més actuals en cada moment. Així a la vil·la hi trobem elements arquitectònics que són absents a d’altres vil·les de l’entorn o no s’hi troben fins a èpoques molt posteriors, com un triclini presidit per un absis dotat d’hipocaust a mitjans del s.I dC.
Els treballs de la darrera campanya, a més, ens estan començant a aportar interessants informacions sobre la vessant industrial de la vil·la, amb la troballa de dues grans premses per fabricar vi, datades en època baix imperial, tot i que probablement existien estructures similars ja en època altiimperial.
- Quin és el futur del jaciment?
Els treballs abasten dues vies diferents i complementàries. Per una banda la continuació dels treballs arqueològics, ja que cal tenir present que hem excavat uns 1200 m2 però la superfície total del jaciment supera àmpliament els 8000m2. Per altra banda des del mateix moment en que es va concebre el projecte, totes les entitats participants (Universitat, Diputació i Ajuntament) teníem molt clar que un dels grans valors del jaciment eren les seves potencialitats a nivell patrimonial i com a vehicle de difusió. L’excel·lent estat de conservació d’alguns dels espais, amb paraments que en algun cas superen els dos metres d’alçada, el converteixen en un jaciment idoni per poder difondre de forma senzilla l’època romana a escoles i visitants no especialistes. Per aquesta raó i de forma paral·lela als treballs arqueològics es desenvolupa un programa de treballs de consolidació i adequació de les restes. Però probablement el més interessant és al seva ubicació i la combinació amb altres jaciments de l’entorn, com el de Sant Julià de Ramis o el propi nucli urbà de Girona, que han d’ajudar al visitant a completar el mosaic de la història del pla de Girona en època antiga.
El jaciment és rellevant i gairebé excepcional. Però vull deixar constància de la vàlua de l’equip de recerca que porta aquest estudi. Sense ells seria una altra la conferència que ara sentim. Vull agrair també públicament la seva generositat a l’hora de transferir coneixements; van venir a la vil·la del Pont del Treball, a la Sagrera i van compartir amb nosaltres totes les novetats i hipòtesi arran les darreres campanyes. Moltes gràcies, la vostra generositat és inuasual, però és aquesta la manera de fer que entenem i compartim.