III Col·loqui Internacional “Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique” a Saint-Pons de Thomières

La Pierre Plantée (Lacaune). Fotografia: Araceli Martín

Del 12 al 16 de setembre de 2012 va tenir lloc el III Col·loqui Internacional sobre estatuària megalítica “Pierres levées et statues-menhirs au Néolithique” a Saint-Pons de Thomières, organitzat pel Grup Arqueològic de Sanit-Ponais, amb la col·laboració de totes les institucions polítiques i culturals de la zona relacionades amb el patrimoni cultural i mediambiental.

Les comunicacions d’enguany han tractat registres diacrònics de tots els continents, des de la Polinèsia a Etiòpia o Senegal, Mongòlia, Pròxim Orient i Europa. Pel que fa al a Península Ibèrica, Manuel Calado ha actualitzat la informació dels menhirs de Portugal i Primitiva Bueno, Rodrigo Balbin i Rosa Barroso han fet una síntesi d’Espanya, incidint sobretot en Andalusia i el sector oest peninsular.

La informació sobre Catalunya es va sintetitzar en tres comunicacions: “Estàtues menhirs i esteles antropomorfes” a càrrec de Pablo Martínez, Andreu Moya i Joan B. Lopez; “Noves aportacions de Reguers de Seró (Artesa de Segre)” a càrrec dels ponents citats anteriorment i Joan Guivernau i “Contextualització cultural a partir dels marcadors ceràmics”, a càrrec d’Araceli Martín (Arqueòloga i Responsable Pla d’Espais de protecció arqueològica del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya), Pablo Martínez, Josep Tarrús, Josep Gallart, Xavier Oms, Andreu Moya, Joan López,  Mireia Pedro i Manel Edo.

El col·loqui, que va destacar per la seva organització impecable, l’alta participació, un òptim nivell i la preocupació generalitzada per la preservació d’aquest patrimoni únic, va comptar amb la realització de diverses visites al Museu de Prehistòria regional de Saint-Pons-de-Thomières i al Centre d’Interpretació de Murat, així com a diferents estàtues menhirs del país Saint-Ponais i la Rouergue, entre les quals la de Montalet, trencada in situ, i La Pierre Plantée (Lacaune), que amb 4,5 metres i quasi 10 tones de pes és la més alta allà coneguda i només superada en alçada per la del Pla de les Pruneres de Mollet (Catalunya).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.