El jaciment de Montlleó (Prats i Sansor, La Cerdanya) reprèn la campanya d’excavacions arqueològiques

Del  16 de juliol a 3 d’agost es durà a terme la campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment magdalenià a l’aire lliure de Montlleó, a Prats i Sansor (La Cerdanya, Lleida) a càrrec del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.

Les successives campanyes d’excavació a Montlleó son un projecte del Museu Cerdà i la Universitat de Barcelona i compten amb el suport de diverses entitats, entre elles, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Prats i Sansor.

Des de l’any 2000, el SERP excava el jaciment magdalenià a l’aire lliure de Montlleó, datat en 14440 ± 80 BP i 15550 ± 140 BP i que presenta una seqüència arqueològica que correspon a ocupacions humanes del Paleolític superior (transició entre el Magdalenià inicial i mitjà). Actualment, les intervencions arqueològiques s’estan desenvolupat en dues àrees del jaciment: el sector B, amb una superfície oberta en extensió de 40m2,  i el sector C, amb una superfície, fins al moment, de 16 m2.

El jaciment magdalenià a l’aire lliure de Montlleó es troba sobre un petit aflorament de conglomerats d’edat Postmiocena en el lloc conegut com a Coll de Saig, a tocar de la carretera que porta de Prats a Bellver, i a uns 250 metres del riu Segre. Fins al moment s’han localitzat i excavat les restes de diversos fogars i s’ha dut a terme la distribució espacial de les restes coordenades per a intentar establir possibles processos postdeposicionals d’alteració.

Montlleó és un dels jaciments més antics localitzats fins ara a la Cerdanya (15.000 aC) i un dels més importants de Catalunya d’època Paleolítica, ja que és un dels pocs jaciments prehistòrics a l’aire lliure ubicat a una altitud considerable (1130 msnm). La descoberta de Montlleó va posar en dubte la creença generalitzada que considerava que l’existència de les glaceres feien inhabitable l’indret on es troba el jaciment.

La industria lítica documentada a Montlleó  es caracteritza per la important presència de sílex, tot ell extern a la comarca de la Cerdanya, aportat pels grups de caçadors-recol·lectors nòmades al llarg dels seus desplaçaments estacionals, per a la fabricació d’una àmplia varietat d’eines: gratadors, burins, perforadors, laminetes i puntes, entre altres, amb diverses finalitats i que demostren l’entitat del campament. La tecnologia de fabricació de les eines és primordialment la talla laminar segons diversos esquemes operatius i destaca la presència també de diversos còdols (percussors).

La fauna caçada és principalment el cavall, així com, en menor mesura, d’altres espècies com la cabra, el cérvol i l’isard. Entre les restes de la cultura material destaca la troballa de diverses restes perforades de malacologia marina, que posen de manifest l’intercanvi d’aquests elements, de prestigi o habillament, amb d’altres grups que devien habitar zones més properes a les costes, ja siguin a l’Atlàntic o al Mediterrani. Cal tenir present que, fa 15.000 anys, Montlleó era un punt clau en la travessa del Pirineu.

L’emplaçament del jaciment en plena vall ceretana en la via natural de pas entre les conques de la Têt i del Segre, a través del Coll de la Perxa, que romangué obert tot al llarg del darrer període glaciar -com ja es posà de manifest en els estudis dels glaciòlegs de la dècada dels noranta-, obre unes perspectives d’estudi molt interessants relacionades amb la paleogeografia humana d’aquest grups humans.

Montlleó permet l’aproximació a dues definicions fonamentals: per una banda, la de territori entès com a espai d’activitat econòmica (en aquest sentit cal destacar les anàlisis de matèries primeres dutes a terme fins ara en la zona que posen de manifest la inexistència de sílex de qualitat a la vall ceretana, és a dir, el material lític de Montlleó, al menys el de major qualitat, és fruït de la importació, ja sigui directa o ja fos a través de l’intercanvi amb d’altres grups humans). D’altra banda, Montlleó planteja la necessitat de definir els territoris d’interacció social, com posen de manifest les semblances en la producció tècnica de determinats utillatges -com les laminetes de retoc semiabrupte invers dextre, anomenades per l’equip d’investigació “laminetes Montlleó” amb paral·lels en jaciments francesos de cronologia similar com Gandil; o la presència d’un destacat conjunt de restes de malacologia marina perforada tant de procedència mediterrània, com molt especialment un exemplar de Littorina Obtussata, provinent de l’Atlàntic.

| Galeria d’Imatges |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s