Conferència “La Zona Paleontològica d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de juny de 2012, 19:00h
Conferenciants: Rodrigo Gaete i Bernat Vila
Moderador: Àngel Galobart
La Zona Paleontològica d’Isona i Conca Dellà és una de les zones més importants d’Europa en fauna de dinosaures de finals del Cretaci just abans de la seva extinció massiva. En els darrers anys s’hi ha efectuat nombroses campanyes d’excavacions, incloent les de 2011 recentment finalitzades, amb nombroses troballes òssies de dinosaures i la descoberta d’un nou jaciment d’icnites.
| Galeria d’imatges |
____________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants, que conté qüestions interessants relacionades amb la Zona Paleontològica d’Isona i Conca Dellà:
- Quina és la importància dels jaciments de la Zona Paleontològica d’Isona i la Conca Dellà?
La Zona Paleontològica d’Isona i la Conca Dellà és important per diverses raons però bàsicament, ho és per la gran concentració de jaciments existents, amb un elevat nombre de restes fòssils que pertanyen a organismes que van viure en un període de la història de la terra molt concret: el final del Cretaci (fa entre 65 i 70 milions d’anys). En aquell període hi va haver una important crisi biòtica que va afectar a tot el món i que va suposar l’extinció d’un gran nombre de grups d’organismes, entre ells els dinosaures no-avians. Els jaciments d’Isona i d’altres zones dels Pirineus estan lliurant restes d’una gran varietat d’organismes (dinosaures, rèptils voladors, tortugues, cocodrils, vegetals…etc.) que ens estan ajudant a comprendre millor aquell important episodi de la història natural del nostre planeta i com va afectar als ecosistemes.
- Quants dinosaures s’hi han descobert?
Doncs el registre fòssil de dinosaures és força abundant i inclou restes esquelètiques, ous i petjades (icnites). La gran majoria de restes òssies trobades, pertanyen a dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures, popularment coneguts com a “dinosaures amb bec d’ànec”, per la morfologia aplanada del seu musell. A Sant Romà d’Abella es van trobar restes òssies d’un d’aquests hadrosaures que han permès descriure una nova espècie: el Pararhabdodon isonensis. A més d’hadrosaures s’han trobat restes de titanosaures, que eren herbívors quadrúpedes gegantins que tenien un coll i una cua extremadament llargs. Un altre grup d’herbívors que trobem és el dels nodosaures. Aquests assolien una llargada d’uns tres a quatre metres i tenien el cos recobert de plaques òssies que els protegien dels depredadors. Finalment, hem trobat unes poques restes de dinosaures carnívors o teròpodes. Sabem que hi havia formes petites, lleugeres i àgils i que segurament tenien el cos recobert de plomes. Aquests petits carnívors estan properament emparentats amb els ocells. Unes poques dents ens indiquen la presència de grans carnívors de més de cinc metres de llarg, però fins que no trobem més restes, podem dir ben poca cosa.
- Quin és el futur de la investigació i la divulgació a la Zona Paleontològica d’Isona i la Conca Dellà?
Bé, el projecte de recerca ha de continuar ja que des del seu inici a l’any 2000 s’han inventariat prop d’un centenar de nous jaciments i molts d’ells com La Llau de la Costa encara han de ser explorats. En altres, com Basturs Poble, Molí del Baró o Orcau, les dades que s’han obtingut reforcen la necessitat de continuar excavant i resoldre qüestions com la distribució temporal i geogràfica dels dinosaures, la seva paleobiologia o el seu comportament. A més, l’interès està centrat en els estrats on queden enregistrats els darrers ecosistemes del Cretaci per tal d’esbrinar de quina manera van extingir-se els dinosaures. Tot plegat albira un futur molt prometedor, amb molta feina per fer i amb diversos enigmes científics per resoldre.