Un equip de la UB format per Santiago Riera i Yolanda Llergo, investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), que dirigeix el professor Josep Maria Fullola, participen en un projecte de recerca en col·laboració amb el laboratori GEOLAB (CNRS-Universitat Blaise Pascal) i el Centre de Recerca d’Història Quantitativa (CNRS-Universitat de Caen) per determinar l’origen dels paisatges muntanyencs del Cantal (França) i com han estat remodelats des de la prehistòria per les pràctiques ramaderes.
A més de l’equip del SERP, que duu a terme els estudis pol·línics de registres sedimentaris i de nivells arqueològics que permetran caracteritzar el tipus de pràctica ramadera i determinar quin impacte han tingut sobre el paisatge muntanyenc durant els darrers 3.000 anys, també participen al projecte diversos historiadors, arqueòlegs, paleoambientalistes i botànics amb l’objectiu de traçar la història de la ramaderia, dels paisatges de pastures d’altura i de l’origen de la producció de formatges a la regió. Actualment, les muntanyes del Cantal, localitzades a la regió de l’Alvèrnia, al Massís Central, són conegudes mundialment precisament per les especialitats de formatge de renom.
L’equip francès, format per Yanncik Miras i Fréderic Sumerly, del laboratori GEOLAB, que es troba a la ciutat alvernesa de Clermont-Ferrand, i Violaine Nicolas, del Centre de Recerca d’Història Quantitativa, duu a terme les recerques arqueològiques i històriques que han fet sortir a la llum les traces de l’activitat ramadera en aquestes muntanyes des de la prehistòria, i que han posat en evidència que l’impacte de l’activitat humana encara és visible en el paisatge actual. La desforestació de sectors altitudinals de la muntanya està ben testificada des de la protohistòria, moment en què es formen espais destinats al pasturatge. La ramaderia es va convertir progressivament en una activitat essencial a la regió durant el període medieval i molt especialment en època moderna, moment en què es documenten la pràctica ramadera que constitueix l’origen dels usos i les produccions actuals.
Aquesta recerca al massís del Cantal s’emmarca en l’estreta col·laboració científica que s’ha establert en els darrers anys entre els equips del SERP, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el GEOLAB, i que ha permès desenvolupar estudis sobre la història paisatgística en diversos sistemes muntanyencs europeus, com el mateix massís del Cantal, el mont Lozère i els Pirineus orientals.
| Per a més informació cliqueu aquí |