Es coneixen ja els resultats de l’estudi antropològic de l’individu inhumat en un sarcòfag procedent de la necrópolis medieval de l’església de Sant Pere Molanta (Olèrdola, Alt Penedès) que reutilitzava un mil·liari romà de la Via Augusta.
En el curs del control arqueològic de les obres d’instal·lació d’una nova conducció per a l’abastament d’aigua a Olèrdola i altres municipis de l’Alt Penedès realitzat per l’empresa ÀTICS en el mes de febrer de 2009 i sota la direcció de Sergi Segura, es va realitzar una troballa excepcional. La rasa oberta davant l’església de Sant Pere Molanta, l’origen de la qual pot situar-se al segle X, va posar al descobert, a més d’una sitja prehistòrica i diverses sitges i tombes medievals, un sarcòfag també medieval fet a partir d’un mil·liari romà. El sarcòfag va ser extret i dipositat a la zona enjardinada de la mateixa església, on ja hi havia dos sarcòfags medievals trobats anys enrere a la zona. Tipològicament els sarcòfags d’aquests tipus, coneguts com “de banyera”, són d’època romànica i la seva cronologia se situa als segles XII-XIII, tot i que també podrien ser anteriors.
Per a l’obtenció del sarcòfag, en època medieval es va reutilitzar – per tal d’estalviar-se feina – un mil·liari romà dels que servien per indicar el nombre de milles (millia passuum) a la Via Augusta, que travessava tota la plana penedesenca i era una de les principals vies de comunicació terrestre de l’Imperi Romà. Els mil·liaris tenen forma de columna i sovint hi ha indicades el nombre de milles i el nom de l’emperador que regnava en el moment de la seva col·locació, que sovint coincidia amb la realització d’una campanya d’obres de reparació de la via en qüestió.
Al Penedès es coneixien fins al moment cinc mil·liaris segurs en el tram de Via Augusta entre el pont del Diable sobre el Llobregat (Martorell-Castellbisbal) i l’arc de Berà (Torredembarra). Dos d’ells – el del camí de la França al Vendrell i el de Sant Esteve a Castellet – estaven vora camins que possiblement serien una continuació de l’antiga via romana, mentre que els altres dos han estat trobats desplaçats: el del Francàs – també al Vendrell – reutilitzat com a fita, i el de la necròpolis de l’església del castell de Subirats. Els mil·liaris de Castellet i de Subirats també van ser reutilitzats en època medieval com sepultures. A la masia de Can Ràfols a les Gunyoles (Avinyonet del Penedès) està documentat un mil·liari reaprofitat com a columna d’un porxo, del qual no s’han conservat restes de la inscripció.
El mil·liari de Sant Pere Molanta tenia una alçada total de 2,26 m, una base cúbica de 0,85 m d’alçada i 0,64 m d’amplada, un cos originalment cilíndric d’1,4 m de longitud i 0,64 de diàmetre. Està fet d’una sola peça de pedra calcarenita, que es troba a molts indrets del Penedès. La coberta del sarcòfag està feta possiblement aprofitant part d’un altre mil·liari, ja que les seves mides i radi de curvatura no coincideixen amb les del mil·liari utilitzat com sarcòfag.
Del text epigràfic del mil·liari només es conserven dues lletres, situades als extrem de la línia superior. Segons l’estudi realitzat per Isabel Rodà i Diana Gorostidi, de l’Institut d’Arqueologia Clàssica, el mil·liari de Sant Pere Molanta seria del segle I dC, del període dels emperadors julioclaudis. Molt probablement va ser col·locat a la Via Augusta en temps de l’emperador Claudi (anys 41 a 54 dC), si bé no es pot descartar del tot que fos en època de Neró (54-68 dC) o Nerva (96-98 dC).
El mes de desembre de 2010 el Servei d’Arqueologia i Paleontologia va redreçar de nou el mil·liari a l’extrem de la zona enjardinada junt a l’església, de manera que fos visible des de la carretera de Sant Pere Molanta a Olivella, rememorant així la seva funció original de fita junt a una via de comunicació. El mes de desembre de 2011 els Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Cultura, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Olèrdola, van col·locar un rètol informatiu junt al mil·liari.
El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat va encomanar enguany a la doctora Eulàlia Subirà que realitzés l’estudi antropològic de les restes òssies de l’individu que s’havia enterrat a l’interior del sarcòfag. Els resultats obtinguts indiquen que es tracta d’un personatge masculí d’uns 43-45 anys d’edat, relativament alt (1,68 m) i fortes insercions musculars que fan pensar que va realitzar una activitat muscular important en la seva vida quotidiana. Va patir un procés d’artrosi a la cama dreta i la manca d’algunes peces dentals l’obligaria a menjar només per un costat de la boca. Està previst realitzar en un futur proper una datació d’una mostra òssia mitjançant el mètode del radiocarboni, per tal d’aconseguir una datació que contribueixi a conèixer la cronologia d’aquest tipus de sepultures en sarcòfag.