Tribuna Arqueologia 2011-2012 “Montsoriu al segle XVI. Testimonis arqueològics de l’abandonament d’un gran castell”

Conferència “Montsoriu al segle XVI. Testimonis arqueològics de l’abandonament d’un gran castell” 
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 28 de març de 2012 a partir de les 19:00h

Conferenciants: Gemma Font, Josep M. Llorens, Quim Mateu, Sandra Pujadas i Jordi Tura
Moderador: Josep Manuel Rueda

El tema de la xerrada és el castell de Montsoriu que, després de la darrera gran fase constructiva del segle XIV, es va convertir en un dels millors exemples de l’arquitectura militar medieval del nostre país. Posteriorment, el segle XV, el castell inicià un lent però progressiu procés de decadència que s’intensificà en el segle XVI. En aquest context cronològic s’emmarca la descoberta d’un dels fons arqueològics més notables d’aquest període que s’han localitzat fins ara.

Galeria d’imatges |
______________________________________________________________________________________________________
A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants.

  • En els darrers anys les intervencions arqueològiques al Castell de Montsoriu s’han centrat en l’excavació i documentació d’un conjunt important d’àmbits del pati d’armes d’aquesta gran fortalesa. Què destacaríeu d’aquestes intervencions?

A més de les dades aportades en el coneixement de les fases constructives dels segles XIII-XIV -sobretot des de la perspectiva arquitectònica-, els resultats de l’excavació d’aquest ampli sector de la fortalesa, cal vincular-los a la informació i materials obtinguts en relació a la fase d’abandonament del castell corresponent als segles XVI i XVII.

  • Quines singularitats presenten aquests abandonaments?

Les singularitats són diverses, però la seva veritable dimensió cal cercar-la en el conjunt de dades que ens estan aportant. Remetent-nos a la troballa del fons arqueològic localitzat l’any 2007 en un context tancat, cal esmentar que estaríem parlant d’un conjunt format per les restes d’uns 400 objectes procedents tant de la vaixella de taula del castell (una cinquantena de serveis amb plats, escudelles, servidores, sitres i pitxers, incloent també copes, gerres i setrills de vidre ), cuina i emmagatzematge (olles, cobertores, greixeres, greixoneres, gibrells, gerres…), així com objectes d’ús quotidià (flabiols, daus, denes de corall…) i metàl·lics (llànties, didals, sivelles, ganivets…). Però la seva singularitat, més enllà d’aquest importantíssim volum d’objectes -molts d’ells restaurables-, cal veure-la també en funció de les més de 10.000 restes faunístiques que l’acompanyen i que en aquests moments estan en fase d’estudi.

  • Quins resultats espereu que puguin aportar  tant el fons arqueològic  localitzat com els estudis de fauna actualment en curs?

Des d’una perspectiva científica cal interpretar el conjunt de dades que s’estan obtenint, com un dels millors testimonis arqueològics obtinguts fins ara referents a les formes de vida en el context d’una fortalesa en ús en el segle XVI. Des d’un punt de vista social, aquestes troballes ens obliguen a portar a terme un exercici museogràfic important per tal de posar a l’abast dels ciutadans tant aquest fons arqueològic en si mateix, com també la informació recollida en els diferents estudis desenvolupats. De la capacitat que tinguem per fer arribar aquesta informació a la ciutadania com també de la posada en valor del propi castell a partir de les tasques de consolidació i restauració arquitectònica que s’estan portant a terme, en depèn un dels objectius importants que en el moment d’iniciar les intervencions fa gairebé 20 anys ens varem proposar, com era  -i continua essent- l’aportació del patrimoni al coneixement i a l’activació econòmica d’una comarca.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.