Després de 4 anys des de la darrera edició a Manchester i 19 des de la primera, a Berlín, es va celebrar a Barcelona entre els dies 14 i 17 de febrer la 7th International Conference on the Chipped and Ground Stone Industries of the Pre-Pottery Neolithic.

El tema principal del congrés va ser el coneixement de les primeres comunitats pageses del Pròxim Orient i àrees veïnes durant el Neolític Preceràmic a partir de l’estudi del registre lític. El congrés estava organitzat per Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (Dr. Miquel Molist i Dr. Ferran Borrell) i l’Institut Milà i Fontanals-CSIC (Dr. Juanjo Ibáñez) amb el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Economía y Competitividad. L’acte es va celebrar al Pati Manning de Barcelona durant els tres primers dies i el quart va tenir com a seu la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra.

L’acte inaugural va comptar amb la presència de Josep Manuel Rueda (Sotsdirector General de Patrimoni Arquitectònic, Arqueòlogic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Manuel López Béjar (Vicerector d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Luís Calvo (Delegat a Catalunya del Consejo Superior de Investigaciones Científicas). A continuació es va realitzar un homenatge a la investigadora Dr. Marie Claire Cauvin, per la seva llarga trajectòria en l’estudi de l’origen i consolidació de l’agricultura i la ramaderia al Pròxim Orient, participant en l’estudi de nombrosos conjunt lítics de jaciments de Síria, Turquia, Xipre, etc. Tot seguit, i durant els següents quatre dies, es varen presentar les 53 presentacions orals i 10 pòsters.

La celebració del congrés ha permès constatar el creixent interès i vitalitat dels estudis del registre lític al Pròxim Orient. Es varen registrar un total de 86 participants que varen presentar 63 treballs, aconseguint una interessant amalgama de nacionalitats (Síria, Iran, Turquia, Líban, Estats Units, Israel, França, Itàlia, Alemanya, Espanya, Regne Unit, Japó, etc), rangs d’edat, y per tant també de temàtiques, àmbits geogràfics i cronològics. En aquest sentit els organitzadors varen valorar molt positivament la convivència i interacció entre investigadors plenament consolidats, joves investigadors en vies de consolidació i estudiants que presentaven els seus primers resultats en aquesta disciplina arqueològica. En aquest sentit, l’edició a Barcelona ha permès constatar que el relleu generacional està assegurat i que les diferents “tradicions” o “escoles” lítiques tenen la continuïtat assegurada. Un altre fet destacable va ser la important presència d’investigadors de l’Estat Espanyol amb seu a Barcelona. Aquest augment no es deu únicament a que la celebració del congrés es va fer a Barcelona, sinó que reflexa la consolidació de diversos equips i projectes a diversos països del Pròxim Orient (Turquia, Síria, Líban).

Els treballs presentats foren molt variats en la temàtica, i se centraven especialment en el material lític tallat en sílex i obsidiana, amb algunes presentacions que tenien com a objecte d’estudi altres materials coma ara mans de molí, morters, denes, etc. Pel que fa a l’àmbit cronològic, la major part de les comunicacions tenien com a marc temporal el període Neolític Preceràmic B (PPNB) però també amb interessants aportacions sobre els períodes anteriors (PPNA, Natufià) i el posterior Neolític Ceràmic (PN). L’àrea geogràfica més representada del congrés va ser amb diferència el Llevant Sud (Israel, Líban, Jordània). Cal destacar també els treballs sobre conjunts lítics de jaciment ubicats en altres zones ben representades com ara el nord de Síria, l’est de Turquia o Iran.