Descobertes diverses Barraques de pescadors del segle XVII al Carrer Doctor Aiguader (Ciutat Vella), Barcelona

Estructures de les barraques de la mar, encara per excavar. (Fotografia: Mikel Soberón – CODEX).
Estructures de les barraques de la mar, encara per excavar. (Fotografia: Mikel Soberón – CODEX).

En el transcurs de les obres de construcció d’un edifici de nova planta al carrer Doctor Aiguader han aparegut restes de barraques de pescadors del segle XVII. Els treballs d’excavació extensiva de les restes arqueològiques s’iniciaran la setmana vinent.

A finals de 2011 s’inicien les tasques de control arqueològic al solar del Carrer del Doctor Aiguader, on s’ha de construir un edifici de nova planta, ja que els antecedents arqueològics de la zona aconsellaven fer un seguiment dels treballs de rebaix de les terres d’aquest solar.

Els primers treballs varen confirmar la pressumpció de restes. Es van localitzar diverses estructures que, per la seva tipologia i contrastada la informació amb una primera revisió de documents escrits i planimetries antigues, s’han identificat com la base de les barraques de la mar que ocupaven aquest espai a la segona meitat del segle XVII. Les barraques presenten una base de pedra o fusta; possiblement, la resta d’estructura estava construïda amb materials peribles.

A banda de les barraques, s’han documentat les restes d’un edifici, ja desmuntat, al costat del qual s’ha identificat un vial amb les roderes dels carros fortament marcades. Durant el procés de neteja superficial del sector a excavar s’ha documentat material ceràmic del segle XVII, diverses monedes, algunes de Lluís XIV de França, comte de Barcelona entre 1643-1652, ploms de les xarxes dels pescadors, hams, pipes, fitxes de joc i restes malacològiques (mol·luscos) i d’ictiofauna (diferents especies de peixos).

Tots els indicis apunten que aquestes restes eren coetànies a una troballa recent feta a una distància considerable de la ciutat: les fosses d’inhumació múltiple que s’estan excavant a la Rambla de Prim i mostren dos fets que s’estaven desenvolupant de manera paral·lela: per una banda un fet bèl·lic i, per l’altra, la quotidianitat dels pescadors de la ciutat.

4 thoughts on “Descobertes diverses Barraques de pescadors del segle XVII al Carrer Doctor Aiguader (Ciutat Vella), Barcelona

  1. Hola Mikel.
    Et responc amb un text una mica llarg. No sé si et diré coses que ja saps, però m’ha semblat que la teva pregunta anava per aquí.
    No he vist el jaciment i no sé en quin estat de preservació es troben els nivells d’ús o d’acumulació de deixalles. Entenc que la matèria orgànica vegetal només es preserva per carbonització (al text es parla de fusta i si es conserva la fusta aleshores el mostreig s’hauria de fer un tant diferent i més intensiu). Però com que són fases de les quals no tenim gaire registre bioarqueològic i és un context econòmic i social molt concret, penso que seria molt interessant recollir mostres (cada mostra d’unes 3 galledes de sediment, per exemple) en diversos punts del fons de la cabana, especialment si apareixen concentracions de restes carbonitzades (fogars o abocadors) i d’altres que es puguin tractar tipus test (vull dir que es poden agafar 30 litres però després al laboratori se’n poden rentar 5 ó 10 per veure si surt res i si no hi ha res es deixen). És interessant en aquest jaciment agafar mostres tot i que no sigui evident què hi pot haver perquè les restes de peix no tenen per què ser visibles a ull nu. Pot ser, també, que els fons de cabana estiguin “nets” i que les acumulacions de deixalles es trobin fora. És igualment interessant agafar mostres en tal cas. La situació idònia seria que cada mostra tingués un número o bé una referència espacial clara (p.e. cabana 1 – oest o bé mostra 1, en l’últim cas caldria fer un inventari de les mostres per conèixer la seva procedència) per tal que després es pugui interpretar amb la major resolució espacial possible.
    Tot depèn també dels vostres objectius de recerca i de les possibilitats econòmiques. Si la preservació fos molt bona i us interessés saber com es distribueixen espacialment les restes de peix, microfauna, llavors i fruits i carbons, llavors es poden treure mostres a cada metre quadrat, per exemple, però ja imagino que això serà impossible i aquest sistema només val la pena quan hi ha material, ja que si en una mostra apareixen 5 granes i 10 escames de peix no es poden fer grans discussions.
    Però tingues present que el mostreig bàsicament es fa a partir de les preguntes que es tenen i el potencial d’informació del context.
    Per a qualsevol dubte pots contactar amb la directora del laboratori (UAB), la Raquel Piqué (raquel.pique@uab.cat) o amb mi mateix (ferranantolin@hotmail.com).

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s