Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: “La Cantorella (Maldà, Urgell), una nova ocupació del neolític final i del bronze inicial en plena vall del Corb”

Conferència: “La Cantorella (Maldà, Urgell), una nova ocupació del neolític final i del bronze inicial en plena vall del Corb”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 de gener de 2012, 19.00h

Conferenciants: Núria Armentano, Oscar Escala, Andreu Moya, Dominika Nociarová, Enric Tartera i Ares Vidal.
Moderadora: Araceli Martín

Els treballs de construcció del Canal Segarra-Garrigues han posat al descobert un nou jaciment prehistòric evidenciat per la presència d’estructures d’emmagatzematge tipus sitja. Les restes ceràmiques permeten identificar dues fase d’ocupació: una primera del neolític final i una segona del bronze inicial. L’horitzó del bronze inicial es troba relacionat, a més, amb la reutilització de cinc sitges com a espais sepulcrals col·lectius que han permès la identificació de restes de com a mínim una trentena d’individus. Tenen un interès especial els processos atestats de descomposició, remoció i alteració de les restes inhumades que fan del jaciment de Cantorella un cas singular dins del context de la prehistòria recent catalana.

| Galeria d’imatges |
__________________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el jaciment del neolític i del bronze inicial excavat a les obres del canal Segarra-Garrigues.

  • Cantorella, una ocupació del neolític final a Ponent? No és una troballa força singular?

Certament. Són ben poques les ocupacions del neolític final a la plana occidental catalana. I encara són menys les que han estat excavades. La majoria de les dades conegudes provenen de troballes superficials i sense context. En aquest sentit, Cantorella és potser el primer jaciment d’aquest moment excavat en extensió a la plana i evidencia un hàbitat a l’aire lliure associat a un conjunt considerable d’estructures d’emmagatzematge i d’altres fosses. Els materials ceràmics permeten identificar un conjunt de fàcies verazianes, unes restes força conegudes en altres zones de Catalunya però que no teníem identificades a les terres baixes de la vall del Segre. Entre totes les restes arqueològiques recuperades voldríem destacar el conjunt de restes faunístiques en què sobresurten, ara per ara, les evidències més antigues de cavall a la regió. El conjunt de materials recuperat (ceràmica, fauna, lític…) és molt interessant i esperem que el seu estudi ens permeti aprofundir en la caracterització de les comunitats que ocuparen la plana fa uns 5.000 anys, entre finals del quart i la primer meitat del tercer mil·lenni abans de la nostra era.

  • Però, a més a més, Cantorella també presenta una ocupació del bronze inicial… Què ens en podeu explicar?

En aquest cas, l’ocupació del bronze inicial correspon també a un hàbitat a l’aire lliure que es troba novament evidenciat per un conjunt força nombrós de sitges d’emmagatzematge. El jaciment s’afegeix a la nòmina de nous establiments excavats a la plana en el marc de l’arqueologia preventiva (Lleida, Montoliu,…), que datarien entre finals del tercer i la primera meitat del segon mil·lenni abans de la nostra era, és a dir ara fa uns 4.000 anys. El referent a la regió d’aquests assentaments és, sens dubte, el jaciment de Minferri, a Juneda.

Més enllà del conjunt ceràmic i de les restes de fauna recuperades, voldríem destacar la troballa de dos gresols perforats, noves evidències que posen de manifest l’elevat grau de desenvolupament de l’activitat metal·lúrgica d’aquestes comunitats. Però, per sobre de tot, potser el que sorprèn més de les estructures d’aquest període és, de ben segur, la reutilització de 6 sitges com a sepulcres funeraris.

  • Podríeu definir a què correspon el registre antropològic procedent d’aquestes sitges?

De les 6 sitges amb restes humanes, 5 corresponen a enterraments col·lectius o múltiples. Hi ha una altra sitja que ha aportat només un crani aïllat. El nombre mínim d’individus per sitja és variable, entre els 3 i els 20 individus. Els enterraments corresponen a inhumacions primàries successives, tot i que hi ha evidències d’algunes inhumacions simultànies. No sembla que se segueixi cap patró sobre la posició per inhumar els individus. S’evidencia la descomposició dels cossos en espai buit en totes les sitges, així com remocions antigues, desplaçaments i manipulacions de les restes enterrades. Hi ha representació de tots els grups d’edat, i tant d’individus masculins com femenins. No s’observen lesions perimortem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s