XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà I Congrés Nacional de Catalunya

Image (1) Inauguració-Foto-P.-Campmajo.jpg for post 3980El passat mes de novembre va tenir lloc el XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà I Congrés Nacional de Catalunya dedicat al període de la Transició bronze final-primera edat del ferro en el Pirineu oriental.

El Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, ara també Congrés Nacional de Catalunya, ha dedicat la quinzena edició al període de la Transició bronze final-1a edat del ferro en el Pirineu oriental, atenent la quantitat de nous jaciments descoberts d’aquesta forquilla cronològica en les dues vessants de la franja transpirinenca en els últims anys. Els organitzadors han estat l’Institut d’Estudis Ceretans i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Museu Cerdà i el Groupe de Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne, mentre que el patrocini ha anat a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Patronat Eiximenis (Diputació de Girona) i l’ajuntament de Puigcerdà.

Entre el 17 i el 19 de novembre de 2011, i a continuació de la conferència inaugural impartida per Jean Guilaine, investigadors/es d’ambdós costats dels Pirineus han compartit coneixements a través de ponències, comunicacions i pòsters: s’han revisat les dades sobre el poblament i el món funerari, s’han reunit els resultats dels estudis de paleoambient i economia agrària, i s’han repassat els marcadors culturals i la periodització, tot permetent una millor visualització i seqüenciació de la gestió del territori, de l’estadi socioeconòmic i de la repercussió de les novetats de tot l’espectre cultural, en especial de la metal·lúrgia del ferro.

El mosaic de models de poblament segons els territoris al nord i al sud dels Pirineus s’ha enriquit amb exemples concrets des de la Cerdanya al Segrià i el Montsià, mostrant proves d’aldees disperses (en el litoral central) o de poblats tancats amb espai central (plana occidental), etc. tot reforçant l’evident existència de diferents grups culturals. Les expressions funeràries s’han exposat amb el mateix grau de precisió i s’observa com els rituals passen de la commemoració privada a la pública i com el poder i la riquesa no depenen de les armes. Els estudis de paleoambient indiquen una forta explotació dels arbres de ribera i dels alzinars al bronze final, així com la cerca de noves àrees de captació –suposadament més llunyanes a l’edat del ferro. L’exposició  dels conreus i de la fauna ha aportat síntesis excel·lents sobre la producció alimentària per zones, amb indicació de l’aparició del mill, d’un augment progressiu de la vinya i un alça de varietat i nombre dels taxons d’arbres fruiters en el ferro, mentre que també s’observa un ús consolidat d’animals de tir i l’emergència del cavall. Quant als marcadors culturals de contacte entre grups s’ha repassat el seu paper a nivell de tots els registres arqueològics. També s’ha valorat el pes de la metal·lúrgia en adornaments, eines i armes, concretant que aquestes són escasses en la transició i queden reflectides en el context funerari des de la fi del s. VII aC o la primera meitat del s. VI aC. En relació a l’antropologia, s’ha insistit en la necessitat d’aquests estudis, malgrat la dificultat de garantir l’estimació sexual quan no es conserven determinats marcadors anatòmics, sobretot perquè quan aquesta identificació sexual és ferma no sempre coincideix amb l’atribució tradicional a través dels objectes metàl·lics.  Referent a la periodització, s’han remarcat els problemes de les anàlisis C14 en aquest període, derivats de la corba dendrocronològica d’aquesta franja, ja que els intervals d’incertesa resulten tan grans que fan més determinants les dades estratigràfiques i la cultura material.

La iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya d’elevar aquest col·loqui a Congrés Nacional de Catalunya demostra el reconeixement d’una iniciativa cultural que ha sabut arrelar des de la primera celebració, l’any 1974. Aleshores l’Institut d’Estudis Ceretans va apostar per la celebració d’una reunió científica sobre arqueologia, la primera en llengua catalana, entre els investigadors d’ambdós vessants dels Pirineus per acostar coneixements i apropar la recerca. L’alta participació d’aquesta nova edició demostra un cop més el paper essencial d’aquests col·loquis a l’hora de contrastar i completar els coneixements en aquest racó del Mediterrani.

Fotografia: Presentació del XV Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà/Congrés Nacional de Catalunya. D’esquerra a dreta: Tomàs Torrent Palou, president de l’Institut d’Estudis Ceretans; Josep Padró Parcerisa, catedràtic emèrit d’Història Antiga i Egiptologia de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Egiptologia; Josep Manuel Rueda i Torres, Subdirector General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Albert Piñeira Brosel, alcalde de Puigcerdà, i Ramon Moliner Serra, alcalde d’Alp i president del Consell Comarcal de la Cerdanya. (Fotografia de Pierre Campmajó).

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.