Conferència “Resultats de la intervenció arqueològica al jaciment del Bosc del Quer (Sant Julià de Vilatorta, Osona)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 23 de novembre de 2011, 19:00h

Conferenciants: Xavier Carlús i Òscar de Castro
Moderador: Miquel Molist

En el transcurs de les obres del desdoblament de l’Eix Tranasversal C-25 s’han documentat en el jaciment del Bosc del Quer entorn de 570 estructures excavades al subsòl corresponents a dues grans fases històriques. La primera respon a les restes d’estructures d’hàbitat a l’aire lliure i d’emmagatzematge del neolític postcardial – calcolític – bronze final, i la segona a un conjunt de sitges relacionades amb una intensa activitat agrícola d’època tardoromana. Aquesta serà la segona xerrada que s’emetrà en streamingdins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2011-2012.

| Documentació relacionada al repositori CALAIX |

| Galeria d’imatges | | Descarregueu presentació en PDF |
______________________________________________________________________________________________

A continuació us oferim una petita entrevista realitzada als conferenciants sobre el paper dels arqueòlegs en un jaciment arqueològic localitzat dins del marc de la realització d’obres d’infraestructura pública.

• Quina importància té el jaciment del Bosc del Quer?

El jaciment arqueològic del Bosc de Quer presenta diverses ocupacions, un conjunt de troballes agrupades dins de l’anomenada prehistòria recent i un camp de sitges de l’antiguitat tardana. La quantitat i qualitat de les troballes prehistòriques documentades, que van del neolític post-cardial al bronze final-primera edat del ferro, permetran, junt amb les diverses anàlisis programades, tenir un millor coneixement d’aquesta mena d’ocupacions a la plana d’Osona. La troballa de nombrosos vestigis atribuïbles al calcolític permetrà, sens cap mena de dubte, tenir un major coneixement del sistema d’ocupació d’aquesta fàcies cultural, que vindrà a completar la visió atorgada pels nombrosos vestigis funeraris que circumden l’espai excavat. El conjunt arqueològic de l’antiguitat tardana permetrà, també, aprofundir en els sistemes d’implantació econòmica i territorial del segle VII.

• La troballa d’estructures d’hàbitat del 3er mil·lenni a la Catalunya Central no és gaire usual, que ens aporta aquest nou jaciment?

A la Catalunya Central els jaciments d’aquesta cronologia són bàsicament entorns funeraris (tombes aïllades, dolmens i menhirs) molts d’ells estudiats d’una manera acurada. Tot i això, disposem de pocs vestigis dels hàbitats dels seus constructors. El Bosc del Quer podria convertir-se en un jaciment de referència a la Catalunya Central per a l’estudi i caracterització d’aquests constructors d’estructures funeràries.

• Troballes de prehistòria i realització d’obres d’infraestructura pública és un binomi cada vegada més freqüent i clar en la intervenció que presenteu. Quins serien per vosaltres, els principals reptes o millores, sobretot metodològiques, de cara al futur?

La tasca dels arqueòlegs en aquests casos és intentar recuperar la major quantitat d’informació possible en un equilibri constant amb el normal desenvolupament de les obres. En aquests casos, com en el present projecte, caldria millorar els protocols que permetessin actuacions preventives en els casos d’afectacions en zones d’expectativa arqueològica previs a l’inici de les tasques de construcció. En els casos de troballes en el decurs de les obres, els protocols haurien de permetre major flexibilitat en les dates de finalització de l’obra en sintonia amb l’entitat i extensió de les restes localitzades. Un darrer aspecte fonamental en troballes com la present és fomentar la col·laboració i cooperació amb universitats i centres de recerca.