III Congrés Internacional d’Arqueologia experimental Banyoles (Girona), 17, 18 i 19 d’octubre 2011
Els últims anys, la implementació de protocols i metodologies experimentals en la investigació arqueològica està esdevenint una pràctica cada vegada més habitual. D’aquesta manera, l’experimentació ocupa un lloc preeminent en la validació d’hipòtesis generades al voltant d’aspectes tan rellevants com la formació i transformació del registre arqueològic, la tecnologia de les societats pretèrites i les formes de vida del passat. Tot i la validesa de les aproximacions experimentals a la resolució d’algunes problemàtiques històriques, aquestes han tingut un desenvolupament desigual segons la tradició investigadora dels llocs on han estat aplicades.
Malauradament, al nostre país aquesta emergència ha estat tardana i amb ritme irregular, sovint vinculat a iniciatives aïllades, fora dels marcs institucionals i acadèmics. Una mostra d’això va ser la celebració del Seminari d’Arqueologia experimental, realitzat per Peter Reynolds l’any 1987 en els Estudis Universitaris de Vic (Barcelona), que es va materialitzar en la publicació del llibre Arqueologia experimental. Una perspectiva de futur (Eumo editorial, 1988).
Per fortuna en els últims anys aquesta situació ha revertit amb la celebració del I Congrés d’Arqueologia experimental (Santander, 2005), que posteriorment va assolir una dimensió internacional amb el II Congrés Internacional d’Arqueologia experimental (Ronda, 2008). La seva celebració va ser impulsada per l’Associació Espanyola de Programes Experimentals – Experimenta -, fundada l’any 2005 per investigadors de diferents institucions. La celebració del III Congrés Internacional d’Arqueologia experimental (Banyoles, 17-19 d’octubre) ha constituït la prova més fefaent del seu interès i vigència.
Mitjançant la celebració d’aquest congrés pretenem assolir dos objectius generals; Exposar les aportacions recents de contingut teòric i metodològic que en el camp de l’Arqueologia experimental es desenvolupen a nivell internacional i constituir un fòrum de trobada i debat entre el personal investigador i institucions implicades en la investigació i difusió del patrimoni arqueològic.
Per aquest motiu el Congrés es va estructurar al voltant de dos grans blocs:
– L’experimentació en arqueologia com a línia d’investigació;
– L’arqueologia experimental en la divulgació i valorització del patrimoni històric.