Curs pràctic d’iniciació a l’arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)

Cartell del !r Curs pràctic d'iniciació a l'arqueologia 2018 al Museu Espai Ceretània de Bolvir (la Cerdanya)Entre els dies 9 al 13 de juliol de 2018 es durà a terme al jaciment arqueològic del Castellot de Bolvir el primer Curs d’Iniciació a l’Arqueologia, organitzat conjuntament pel Museu Espai Ceretània amb la Universitat Autònoma de Barcelona.

Adreçat als amants de l’arqueologia i la recerca de la història antiga, aquest curs és una oportunitat extraordinària d’experimentar i aprendre els coneixements metòdics i científics; des del procés d’excavació, documentació i estudi de materials en l’àmbit de projectes arqueològics actuals in situ.

Aquest curs té com a objectiu apropar a aquelles persones interessades en l’arqueologia a la realitat de les excavacions arqueològiques actuals. Al llarg d’una setmana, els participants podran experimentar tot el procés que suposa una intervenció arqueològica sota la supervisió d’un arqueòleg professional. Les tasques realitzades inclouran des de la mateixa excavació d’un jaciment arqueològic, fins al tractament i estudi de materials antics recuperats durant la intervenció (ceràmica, ossos, metall), passant per tot el procés de documentació arqueològica (fotografia, dibuix, ús de nivell òptic, etc.). El treball de camp es complementarà a les tardes amb visites a alguns dels jaciments més importants per a conèixer la història antiga de la Cerdanya.

El professor encarregat d’impartir les classes serà Joan Oller Guzmán, docent del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana a la UAB, i codirector del projecte d’excavacions del Castellot de Bolvir.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el full d’inscripcció en pdf |

Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, maig 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 58, corresponent al mes de maig de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

 

Retransmissió en directe a partir de les 19,00 h

 

Si teniu problemes de visualització, proveu d’actualitzar Flash. La transmissió està verificada sobre ordinadors amb sistemes operatius Windows, Mac i Linux i exploradors Explorer, Firefox i Chrome.

 

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.

Xª edició del curs de Paleopatologia

Cartell de la Xª edició del Cus de Paleopatología, que enguany se centrarà sobre la diagnosi: "Com fer un diagnòstic morfològic, como realitzar una bona descripció, i quines metodologies utilitzar".Entre els propers dies 12 i 15 de juliol se celebrarà al castell de Besora (Santa María de Besora, Osona) la Xª edició del Cus de Paleopatologia, que enguany se centrarà sobre la diagnosi: “Com fer un diagnòstic morfològic, como realitzar una bona descripció, i quina metodologia utilitzar”.

El curs comptarà amb un equip excepcional: el Dr. Miguel Botella (diagnòstic de visu), el Dr. Campo (descripció de la lesió), la Dra. Rosa Dinarés (diagnòstic radiològic), el Dr. Carles Lalueza (diagnòstic  molecular), el Dr. Eduardo Chimenos (diagnòstic paleodontològic) i també amb l’equip del Grup de Recerca en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona – GROB.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”

Conferència: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciant: Josep Gallart
Moderador: Miquel Molist

A mitjan agost del 2016 es va recuperar de forma fortuïta una massa compacta formada per un conglomerat de bronzes i terra mot endurida de l’interior d’un vas ceràmic enterrat en un prat de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya), i al seu voltant es va recuperar altres elements de bronze que formaven part del mateix dipòsit o amagatall. La troballa fou comunicada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia, alhora que li foren lliurats tots els elements d’aquesta. Molt poc temps després, al lloc de la troballa es va realitzar, per part del SAP, una intervenció arqueològica d’urgència per a la documentació i la recuperació del vas ceràmic que encara es conservava en la seva posició original. A partir d’aleshores es van realitzar el tractament i la restauració dels materials metàl·lics al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Un cop acabades aquestes tasques, s’ha posat de manifest que es tracta d’un dipòsit que es pot datar entre inicis de la primera edat del ferro i l’edat del ferro, compost, bàsicament, per objectes d’ornament individual femení i fragments de recipients de bronze.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Gallart sobre els aspectes més destacats de la conferència.

  • Des del seu descobriment i recuperació dels materials del conjunt i de la intervenció arqueològica per la recuperació i documentació del vas ceràmic en que estava dipositat el conjunt de bronzes, quines actuacions ha realitzat el Servei d’Arqueologia i Paleontologia?

En primer lloc es va realitzar la microexcavació de la massa de metalls i terra compactada, extreta de l’interior del vas ceràmic en el moment de la seva descoberta. Aquesta intervenció s’ha realitzat en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l’extraordinària col·laboració del personal del centre. Una actuació, que cal dir que ha estat extremadament laboriosa i delicada, perquè el conglomerat de metalls i la terra estava extremadament compactat i endurit, així com per la fragilitat que presenten algunes peces, principalment les que estaven formades per cadenetes.

Un cop alliberats els objectes, s’ha realitzat, en el mateix centre i per part del seu personal, la neteja i restauració de les peces i, en la mesura del possible, la reintegració. Així mateix s’ha netejat consolidat, enganxat i reintegrat la part del vas ceràmic recuperat.

Així mateix s’han realitzat  anàlisis de composició del metall per la tècnica de Fluorescència de Raigs X, així com anàlisis d’isòtops de plom per veure si és possible detectar la procedència de la matèria primera dels metalls o la zona de producció. També s’han realitzat anàlisis de residus del vas ceràmic i dels fragments dels recipients metàl·lics per si es pot determinar el seu ús. Així com anàlisis de la matèria primera del vas per determinar si es tracta d’una producció local o forària.

  • Quina és la composició del conjunt?

Els objectes que integren el conjunt de la Colomina de Bor, entre fragments i sencers, en total són una setantena, però cal tenir en compte que al voltant d’una quarantena són fragments laminars de les parets d’un (o més) recipients de bronze, hi ha també 16 botons amb anella, una agulla de cap enrotllat, una agulla pectoral amb cadenes, una agulla de cap circular guarnida amb anelles, un braçalet tancat i alguns objectes que per la seva fragmentació són indeterminats i que formarien part d’objectes més complexos,. A excepció de dos botons que són de ferro, la resta d’objectes són de bronze. A grosso modo en aquest conjunt es veu clarament la presència de dos tipus d’elements, per una banda els fragments de recipients de bronze, possiblement de tipus globular i per l’altra els objectes de guarniment personal, que es poden identificar com a peces d’ornament o embelliment femení i que formarien part d’un sol vestit.

  • Quina és la cronologia se li pot atribuir conjunt?

La cronologia d’aquests conjunts s’estableix a partir de les similituds que presenten els objectes que els configuren amb altres de similars procedents de jaciments o necròpolis amb datacions fiables, ja que es tracta de conjunts que s’han localitzat fora de cap context arqueològic. Pel que fa al dipòsit de la Colomina de Bor hem de fer palès que hi ha alguns objectes dels que encara no hem trobat paral·lels ni a Catalunya, ni a la resta de la Península Ibèrica, ni tampoc a França, ni a Suïssa i altres que per la seva fragmentació és difícil precisar el tipus d’objecte, la qual cosa dificulta la seva precisió cronològica. Però n’hi ha d’altres, com els botons de bronze i ferro amb anella, que els trobem abastament documentats en assentaments i necròpolis protohistòriques, tant catalanes com del nord dels Pirineus, la qual cosa ens indueix a situar el conjunt a nivell cronològic entre els segles VII i VI aC. Tot i que una cosa és la cronologia que poden atribuir a les peces i l’altra en quin moment es va produir la deposició del conjunt  i les raons que van motivar aquest fet, coses difícils de precisar per tractar-se d’una troballa sense context arqueològic.

  • Són habituals des troballes de dipòsits o amagatalls de bronzes a Catalunya?

Al nostre país les localitzacions d’aquests conjunts no són gens habituals, la prova és en total en tenim documentats al voltant d’una desena de segurs. Entre els més importants cal esmentar els de Llavorsí, Ripoll, Cova de Muricecs, Sant Aleix, cova de la Font Major, Sant Martí d’Empúries, etc. Pràcticament tots ells s’han localitzat de manera fortuïta, com és el cas del de la Colomina de Bor. Però cal dir que aquest és el primer que es localitza col·locat a l’interior d’un vas ceràmic, un fet que, sense anar més lluny, està bastant documentat a França. La resta, per les notícies que tenim, van aparèixer enterrat al terra. La qual cosa indica que en el moment de la deposició els materials estarien col·locats en un receptacle (sac, bossa, …) de cuir, roba, o altre matèria perible que no s’ha conservat.

A nivell geogràfic cal dir que la majoria es localitzen a la vall del Segre i els seus afluents, en indrets a l’aire lliure o en coves, situades en zones pas i que pels tipus d’objectes que els configuren sembla que el seu origen s’ha de situar en territoris del nord dels Pirineus, fins i tot en indrets molt allunyats de la zona on es van localitzar.

  • Es coneix a que responen les deposició d’aquests dipòsits o amagatalls?

Aquest és l’etern problema i té una difícil resolució per la seva mateix naturalesa i circumstàncies descontextualitzades de la seva troballa. Els dipòsits i amagatalls de conjunts metàl·lics es documenten sobre tot entre el Bronze mitjà i la Primera Edat del ferro i  general es desconeix perquè es produïa la seva deposició. Cal tenir en compte que es tracta de conjunts localitzats de forma aïllada, fora de context, la qual cosa dificulta extremadament la seva interpretació.

En alguns casos, a partir del lloc i circumstàncies en que es localitzen els dipòsits s’especula en que podria tractar-se de deposicions votives o cultuals. Però en altres a partir de la diversitat dels objectes que els configuren, amb tipologies desconegudes a la regió de la troballa, les seves cronologies, l’estat de fragmentació que es troben o l’estat que presenten els objectes, deixen entreveure que es tracta de materials amortitzats o fora d’ús, la qual cosa planteja la hipòtesi que es podria tractar d’objectes destinats a la refosa, per tant portats per metal·lúrgics ambulats o potser objectes destinats al comerç i traginats per comerciants, o, fins i tot, podria tractar-se d’una acumulació de metalls transportats per petites comunitats, com a reserva econòmica o destinats a la refosa i producció de noves peces. Cal tenir en compte els metalls eren elements preuats i valorats per les comunitats de l’edat del Bronze i la protohistòria.

Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia, a la UB

Cartell del Màster d'Estudis Avançats en Arqueologia de la Universitat de BarcelonaLa Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona posa en marxa durant el curs 2018-2019 el Màster d’Estudis Avançats en Arqueologia en el que s’ofereix una formació avançada en l’avantguarda dels estudis arqueològics actuals, que permetrà apropar-se a l’arqueologia des d’una perspectiva diferent, fent ús dels darrers avenços metodològics i científics.

Aquest és un màster altament pluridisciplinari i transversal, on, a més de les eines tradicionalment emprades en arqueologia, l’alumnat podrà formar-se en un seguit de disciplines, mètodes i tècniques provinents d’altres camps com la geologia, la geografia, l’antropologia, la biologia, la química i la conservació.

| Descarregeu el tríptic del màster en PDF |

Per a informació sobre el màster, accediu als següents enllaços:
Web de la Secció de Prehistòria i Arqueologia, amb tota la documentació disponible
Web de la Facultat de Geografia i Història
Web de la Universitat de Barcelona

 

Día Internacional dels Museus 2018 “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”

Cartell del Día Internacional dels Museus 2018El proper divendres 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus, on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la nit del dissabte 19 de maig. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb diverses propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, a la present edició el tema central serà “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |

Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”

Conferència: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de maig de 2018, a les 19,00hores.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Gemma Hernández i Antoni Rigo
Moderadora: Anna Monleón

La intervenció arqueològica a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, plantejada com a actuació prèvia a les obres de reurbanització, ha suposat la primera excavació amb una certa extensió de les termes romanes i, en conseqüència, ha permès anar definit aquest gran i complex conjunt termal.
Gràcies a aquests treballs, com a element més important s’ha pogut excavar en la seva totalitat una gran piscina interpretada com a natatio, així com altres piscines i canalitzacions i una zona exterior que aporta dades interessants sobre l’entorn. A més, a partir d’algunes troballes, entre les quals destaca un cap de marbre d’una divinitat, probablement Apol·lo, es pot pensar que les termes de Caldes eren més luxoses del que s’havia cregut fins al moment.

 


 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els ponents sobre els aspectes més destacats de la propera conferència.

  • Quins són els motius que porten a la intervenció arqueològica a la plaça de la Font del Lleó?

L’ajuntament de Caldes de Montbui va contractar la redacció d’ un projecte de reurbanització de tota la plaça i es va posar en contacte amb l’arqueòloga territorial per tal de debatre el projecte, consensuar les actuacions necessàries i el calendari d’execució. La complexitat del tema va aconsellar la realització d’un estudi arqueològic previ de recopilació de dades, que inclou també la realització de prospeccions amb georadar, i el treball conjunt entre els arqueòlegs i els arquitectes redactors del projecte urbanístic. Atesa la protecció del conjunt termal com a Bé Cultural d’Interès Nacional, d’acord amb la Comissió territorial del Patrimoni Cultural, que aprovà el projecte, es va planificar l’excavació en extensió d’una part important de la plaça, concretament aquella susceptible de conservar les restes romanes del conjunt termal, declarat BCIN, així com el seguiment de tots els treballs de l’obra amb afectació al subsol.

  • Quins coneixements hi havia de les termes i com es va plantejar l’actuació?

Sempre hi ha hagut una de les piscines visibles, la qual és actualment visitable. Des de l’any 1986 s’han dut a terme un bon nombre d’actuacions però sempre han estat de seguiment o de sondeig. Per aquest motiu les dades eren molt parcials i no es podia interpretar el conjunt termal, encara que el que si s’apuntava era la complexitat i grans dimensions del balneari. Tot i així, ja hi havia la hipòtesi de l’existència d’una gran natatio a la part central de la plaça. Per això es va planificar, amb les limitacions de diferent tipus que hi havia, una intervenció que fos el màxim d’extensiva possible, que exhaurís l’estratigrafia, que permetés veure millor el conjunt i, si es podia, establir fases.

  • Quins resultats s’han obtingut? S’han complert els objectius inicials?

Pensem que els resultats han estat força positius i que s’ha demostrat que el plantejament inicial era el correcte. El 2017 es va poder excavar tota la natatio en extensió i profunditat i es van poder veure restes d’altres piscines i el que sembla ser una zona exterior  enjardinada amb joc d’aigües. També es van poder començar a establir algunes fases constructives, tot i que sovint és difícil atorgar-los una datació absoluta. Amb tot això, i resituant i reinterpretant algunes dades que ja es tenien, es va obtenint una visió més general del conjunt termal. Cal esmentar també la troballa d’un cap d’una estàtua de marbre probablement identificable amb Apol·lo que, a banda del seu interès intrínsec, ens ajuda a interpretar el balneari. El 2018 s’està continuant la intervenció en àrees més petites i s’estan obtenint noves dades complementàries que van configurant el conjunt i, a més, ens han estan proporcionant algunes interessants dades cronològiques.

  • Quines possibilitats hi ha de continuar amb la recerca?

Hem de tenir present que el conjunt termal té unes dimensions molt grans que s’estenen molt més enllà de la plaça de la Font del Lleó. L’extensió per sota dels edificis actuals fa molt difícil la recerca per aquestes zones. Per això, seria important que durant les obres que s’estan duent a terme actualment s’excavés la màxima extensió possible de la plaça, tal com s’havia previst inicialment, ja que ens trobem davant una oportunitat única. En qualsevol cas, el conjunt termal de Caldes de Montbui guarda encara molta informació i moltes sorpreses en el subsòl de la ciutat i esperem que la recerca pugui continuar d’alguna manera. I per això esdevé tan important una bona planificació de les intervencions arqueològiques.

Convocatòria del concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021

capçalera DOGC

Avui 10 de maig de 2018 ha sortit publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la convocatòria del concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021.

Aquesta convocatòria és fruit del Pla de recerca d’arqueologia i paleontologia de Catalunya que es va aprovar el 10 de gener de 2014 pel Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia, on es fixaven els objectius i les prioritats de la política de recerca arqueològica i paleontològica.

L’abril de 2014 es va publicar per primera vegada aquesta convocatòria de projectes, endegada a fi de garantir que tota la recerca arqueològica i paleontològica realitzada a Catalunya sigui competitiva, de qualitat i homologable a escala internacional, realitzada per equips amb capacitat científica reconeguda i que rebin ajut econòmic de l’Administració.

| Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF |