Recull bibliogràfic d’arqueologia i paleontologia, juliol 2018

imatge recull biblJa teniu disponible el núm. 60, corresponent al mes de juliol de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Xerrada dels Divendres… Història “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”

Cartell de la xerrada A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat", a càrrec de Pepa Villalba (CIPAG)El proper divendres 3 d’agost de 2018  tindrà lloc la vuitena sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “A la recerca de la pedra verda. Miners al Baix Llobregat”, que anirà a càrrec de l’arqueòloga Pepa Villalba (CIPAG).

“Els divendres… Història” pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 3 d’agost de 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. de l’Església, 1. Begues

Intervencions arqueològiques al jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós: treballs de consolidació a l’edifici senyorial i al poblat fortificat

 

Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) del Mas Castellar (Pontòs, Alt Empordà)
Detall d’un dels moments de restauració d’un mur (Casa domèstica 10-Zona 10) . Fotografia: Equip Mas Castellar

Des d’avui 30 de Juliol fins al 12 d’agost es duran a terme les intervencions arqueològiques a Mas Castellar, (Pontós, Alt Empordà). Enguany es realitzaran treballs de consolidació de murs i de laboratori a les Antigues Escoles.

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han posat al descobert 6 fases d’ocupació, de diferents comunitats, totes elles dins de l’època ibèrica, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

Les excavacions, que estan dirigides per l’empresa ROCS Ibers S.L, amb la col·laboració del MAC de Catalunya, es financen per la Diputació de Girona (patrimoni i preservació de restes), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic), el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu d’Arqueologia de Girona (recolzament cultural).

Els horaris de treball seran de 07,00 a 12,00 hores als matins i de 17,00 a 20,00 hores a les tardes, de dilluns a divendres. Las visites hauran de respectar aquest horari.

Descobert un esquelet fòssil de rinoceront a Castelldefels

Fòssil de la Cova del Rinoceront - Pedrera de ca n’Aymerich, a Castelldefels (Baix Llobregat)

Investigadors del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona dirigits per Joan Daura i Montse Sanz han descobert un esquelet fòssil de rinoceront, i estan treballant en la seva recuperació.

La troballa s’ha produit en el jaciment de la cova del Rinoceront, a Castelldefels, en el curs de la campanya 2018. Aquest jaciment ja es venia excavant anteriorment dins del projecte “el plistocè superior a la costa central catalana: paleoambients i ocupacions Neandertals”, dut a terme entre 2014 i 2017, en el marc dels projectes de recerca quadriennals promoguts pel Departament de Cultura.

Els investigadors atribueixen les restes a l’espècie Stephanorhinus hundsheimensis i una edat aproximada de 160.000 anys. El gènere Stephanorhinus,  ja extingit, va ser abundant en el plistocè, provenia del nord d’Euràsia i era semblant a l’actual rinoceront negre africà.

Les restes trobades inclouen les dues extremitats anteriors de l’animal, les costelles, part de la columna vertebral i el crani amb les dues mandíbules i tota la dentadura, en la que s’observa que part de la dentició encara és de llet, cosa que fa pensar que es tracta d’un exemplar jove d’uns 7 anys d’edat. Segons els investigadors, l’animal probablement devia caure de manera accidental a la cova, on va morir en quedar-hi atrapat.

La Cova del Rinoceront és una cavitat d’origen càrstic, seccionada per l’activitat de la pedrera de Ca n’Aymerich, reblerta de sediments quaternaris del plistocè mitjà antic i del plistocè superior antic amb restes de fauna, que el Seminari d’Estudis Recerques Prehistòriques de la Universitat Barcelona investiga des de 2002. Degut al seu gran interès paleontològic i arqueològic i per tal de fer possible les excavacions amb seguretat, l’any 2007 la Direcció General del Patrimoni Cultural va construir l’actual bastida, molt completa i estable.

Al jaciment s’han recuperat restes fòssils de dos rinoceronts joves, d’una cria d’elefant, de tortugues terrestres, cabres, cérvols, panteres, lagomorfs, rosegadors i ocells. Aquesta cova del Garraf devia haver tingut la funció d’una trampa natural per a molts animals, especialment els més joves i inexperts, amb presencia humana de tipus esporàdic durant el Paleolític mitjà. L’activitat humana podria estar relacionada amb l’aprofitament de recursos faunístics acumulats, ja sigui de forma natural, per carnívors, o bé per “estades-refugi”.

A sota podeu veure la filmació feta pels investigadors amb càmera de 360º que mostra l’excavació de l’esquelet de l’Stephanorhinus:

 

 

Celebració del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists a Barcelona

Rètol del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018)

Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la ciutat de Barcelona el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La reunió que actualment convoca l’Associació Europea d’Arqueòlegs- EAA, es fa cada vegada en una ciutat europea diferent, i enguany se celebrarà a Barcelona. Tindrà com a seus la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En aquesta ocasió l’AAE compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Amb els temes que el Comité Científic ha incorporat a la Reunió Anual s’ha volgut reflectir la diversitat de l’Associació i la pluridisciplinarietat i transversalitat de l’arqueologia, incloent-hi la gestió del patrimoni, la interpretació arqueològica, i les polítiques culturals actuals i passades.

| Trobareu la informació disponible de la trobada en aquest enllaç |
| Descarregueu la versió final programa científic disponible en PDF |

 

 

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs “Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i Patrimoni″

Part del cartell de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història, que en aquesta edició se centrarà sobre les Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i PatrimoniEls dies 19, 20 i 21 d‘octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història, que en aquesta edició versaran sobre les ”Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i Patrimoni″. Aquestes jornades, organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs tindran lloc en diferents seus, a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell.

Enguany, les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs posaran el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les muralles, de qualsevol època: romana, medieval, etc

| Descarregueu la 1a circular en pdf |

Recull bibliogràfic d’Arqueologia i Paleontologia, juny 2018

Portada del recull bibliogràfic de juny 2018Ja teniu disponible el núm. 59, corresponent al mes d’abril de 2018, del recull bibliogràfic especialitzat en arqueologia i paleontologia que s’elabora mensualment des del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Aquest recull bibliogràfic és el resultat del buidatge dels materials bibliogràfics i documentals que es reben mensualment al Servei d’Arqueologia i Paleontologia i que després passen a ser dipositats a la Biblioteca del Patrimoni Cultural de la Direcció General del Patrimoni Cultural, o al mateix Servei.

El recull es presenta en un format dinàmic que incorpora les imatges de les publicacions i els enllaços als butlletins anteriors, al catàleg de la Biblioteca i a altres butlletins bibliogràfics del Departament de Cultura.

El despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) obre les portes als visitants durant l’estiu

Cartell del despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà), que obre les portes als visitants durant l’estiuEl despoblat de Santa Creu de Llagunes (Pallars Sobirà) és el jaciment arqueològic excavat en alçada més gran de Catalunya. Té una situació privilegiada, coronant la serra de Santa Creu amb unes vistes impressionants a la Vall de Siarb, fet que possiblement va propiciar l’assentament de població ja des de l’edat de Bronze. Els visitants hi trobaran un patrimoni únic envoltat de natura i paisatge purament pirinenc.

El jaciment arqueològic del despoblat medieval de Santa Creu s’obrirà al públic durant els mesos de juliol, agost i setembre amb un horari fix, tal com han acordat l’ Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, per donar a conèixer aquest singular conjunt del patrimoni medieval.

Santa Creu de Llagunes, que fins ara només era visitable amb reserva prèvia, obrirà del 12 de juliol al 2 de setembre, de dijous a diumenge, en horari de 9h a 13h i de 18h a 20h amb una oferta diversa pels públics, que podran triar entre la visita lliure, guiada o bé teatralitzada. A més, amb la visita al despoblat s’inclou l’entrada al museu dedicat al jaciment, situat al poble de Llagunes, on s’exposen alguns dels materials i objectes trobats durant les excavacions.

L’objectiu del Parc Natural i de l’Ajuntament és donar més visibilitat a aquesta joia patrimonial i mostrar la relació històrica entre les comunitats humanes del Pirineu i el seu medi físic i natural al llarg del temps; alhora pretenen dinamitzar el turisme de la Vall de Siarb, una zona que tradicionalment ha estat de pas.

Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |