3er Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”

Cartell del IIIer Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (IIIer SeCeP). “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”.Els propers 25 i 26 d’abril de 2018 tindrà lloc el IIIer Seminari d’Estudi de la Ceràmica a la Prehistòria (IIIer SeCeP) “L’estudi de la ceràmica prehistòrica des de l’experimentació: fonaments i pràctica de processos experimentals de fabricació de ceràmica a mà”.

Aquest Seminari, organitzat per ARCHAEOM (Universitat Autònoma de Barcelona) i dirigit pel Dr. Xavier Clop García, té com objectiu acostar als participants a les possibilitats de la recerca experimental aplicada al coneixement de la ceràmica feta a mà. Per a aprofundir en aquests aspectes, el Seminari tindrà dues vessants:

  1. Sessions teòriques (obertes a tothom): que tenen com objectiu exposar diferents qüestions sobre com plantejar i estructurar un programa experimental aplicat a l’estudi i anàlisi dels processos productius de ceràmica a la Prehistòria i a il·lustrar-ho amb exemples concrets de l’àmbit peninsular;
  2. Sessions pràctiques: on els participants inscrits (fins a un màxim de 15) podran elaborar, a partir de la realització de diverses tècniques de modelat a mà, diferents vasos i veure de quina manera els processos productius queden reflectits en els artefactes. Els vasos modelats durant el Seminari, finalment, es couran en una estructura oberta de tipus fossa recoberta de llenya.

Les sessions teòriques i pràctiques seran realitzades per diferents investigadors e investigadores especialitzats en la recerca sobre conjunts ceràmics i contextos de producció de ceràmica durant la Prehistòria.

|Descarregueu el flyer amb el programa del Seminari en pdf |
Inscripcions: archaeom@gmail.com.

XXVIII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”

XXVIII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha organitzat un nou seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó que es durà a terme dels dies 10 al 12 d’abril de 2018 al  Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta 28ena edició se centrarà sobre el tema de la fabricació de moneda en relació a l’evolució tecnològica en el procés de la seva fabricació.

La moneda és un producte manufacturat en sèrie i, per tant, subjecte a un procés de fabricació. Des de l’Antiguitat i fins a l’edat moderna s’han utilitzat diferents sistemes d’elaboració que els ponents invitats presentaran amb detall. Es començarà per analitzar les operacions de treball del metall a les cases de moneda per seguir amb l’encunyació manual a martell, que va ser la més important a l’edat mitjana.

Ja en època moderna van aparèixer, successivament, dos sistemes mecànics que van permetre fabricar una moneda més ben acabada i, per tant, més difícil de falsificar. Es tracta dels molins de laminació i de les premses de volant. Les  darreres estan associades a la introducció de l’acordonament del cantell monetari com una mesura d’ornament i de seguretat contra el retall.

El fet que a la Seca Reial de Barcelona s’experimentessin els tres principals sistemes de fabricació al llarg de l’edat medieval i moderna ens permetrà repassar, com a cloenda, els avatars del procés amb exemples de peces conservades al mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Degarregueu el díptic amb el programa en pdf |

Cicle de conferències “Actualitat Arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, Memorial Oriol Mercadal”

Cartell del cicle de conferències d'actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en memòria d'Oriol MercadalL’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha organitzat el cicle de conferències d’actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en homenatge a la memòria a l’arqueòleg Oriol Mercadal, que tindrà lloc durant el cap de setmana del 30 de març a l’1 d’abril.

Programa:

Divendres, 30 de març: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor”, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida – Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 18,00 hores, al centre cívic Escoles (C/ Escoles, Bellver de Cerdanya).

Dissabte, 31 de març: “Reconstrucció de les ocupacions humanes a la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) a partir de l’estudi dels seus materials arqueològics”, a càrrec de Pablo Martínez, llicenciat en Història per la UB, especialitzat en Història Antiga, i membre del CIPAG i del SERP. 18,00 hores, al Tupí de la Cerdanya de Bor (Carretera de la Fou-bor, Bor).

Diumenge, 1 d’abril: “Noves troballes al Tossal de Baltarga”, a càrrec d’Oriol Olesti , professor titular d’Història Antiga de la UAB i Joan Oller, professor associat d’Història Antiga. 17,00 hores, al centre cívic Escoles (C/Escoles, Bellver de Cerdanya).

Per a més informació truqueu al telèfon 973 510 016

Xerrada dels Divendres… Història “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”

Cartell de la sessió dels Divendres...Història del 2 de març de 2018: "Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní"El proper divendres 2 de març de 2018  tindrà lloc la propera sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Maria Mercè Bergadà (SERP, Universitat de Barcelona).

Els divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 2 de març 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1. Begues (Baix Llobregat)

“Arqueologia insòlita”, 25ena edició del cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda

25ena edició del cicle de conferències del Museu Arqueològic de l’Esquerda: “Arqueologia insòlita”El proper dia dissabte 3 de març començarà la 25ena edició del cicle de conferències que organitza anualment el Museu de Arqueològic de l’Esquerda, que enguany es presenta sota el títol “Arqueologia insòlita”. La primera de les sessions, a càrrec de la Dra. Imma Ollich, “Medicina o superstició, una guaridora a l’Esquerda. El cas de l’H-26”, tindrà lloc a a les 19 hores a la sala d’actes del museu.

L’any 1994 començava un primer cicle de conferències organitzat pel Museu Arqueològic de l’Esquerda.  En aquell moment l’integraven cinc conferències de temàtica diversa, després es va optar per desenvolupar un tema, i finalment per fer tres conferències i visitar un jaciment. Sobre la temàtica, s’ha parlat d’arqueologia i turisme, d’arqueologia de la crisi, d’arqueologia sota la ciutat, de la dona i el treball, de ciutadelles ibèriques, de les arts del foc, de dinosaures, de rutes comercials al llarg de la història, dels 700 anys de l’última destrucció de l’Esquerda, de visigots, dels orígens del món ibèric, entre el mite i la realitat, de castells i monestirs medievals, de la dracma a l’euro, etc.

Al cicle han participat més de 100 conferenciants, persones que treballen en la recerca arqueològica i en altres àmbits: economistes, antropòlegs físics i culturals, escriptors i un llistat molt llarg d’historiadors i arqueòlegs que treballen per donar a conèixer la seva recerca en l’àmbit de l’arqueologia i la història.

Enguany el cicle proposa quatre temes diferents sobre arqueologia, cadascun dels quals té interès per si mateix. Els jaciments sobre els quals es parlarà, que estan encara en procés d’estudi i recerca, són punters a Catalunya: l’Esquerda, Ullastret, Gavà o els derelictes de la Costa Brava. També està, com en cada edició, prevista la sortida per visitar un jaciment que en aquest ocasió serà al parc arqueològic de les mines de Gavà el diumenge 18 de març al matí.

| Descarregueu el targetó en pdf |

Conferència: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, al CSIC

Logo del Consell Superior d'Investigacions CientífiquesEl proper dijous 22 de febrer a les 18,00h està programada la xerrada: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, a càrrec de Xavier Terradas, investigador de l’IMF-CSIC, dintre del XIII cicle de conferències al Raval, “Tal com som, tal com èrem. Les empremtes del poder: una mirada des de l’arqueologia”. L’acte tindrà lloc a la residència d’investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64 de Barcelona).

Amb el desenvolupament de les pràctiques econòmiques inherents a les societats pageses del neolític es comencen a definir algunes produccions artesanals. Una de les consequències d’aquesta creixent especialització tècnica és l’aparició d’agents que mantenen el control sobre certs recursos i innovacions tècniques, objecte de poder per les elits emergents.

Conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”

temple romà de VicEl proper divendres 2 de febrer de 2018 a les 19,30 hores tindrà lloc la conferencia “El Temple Romà de Vic i Josep Puig i Cadafalch en els primers temps de l’arqueologia clàssica i monumental a Catalunya”, a càrrec d’Eduard Riu-Barrera. La xerrada, organitzada pel Patronat d’Estudis Osonencs, será al Temple Romà de Vic.

L’arquitecte, urbanista, restaurador, historiador de l’art de projecció internacional, polític catalanista i president de la Mancomunitat en el període 1917-1923, Josep Puig i Cadafalch és una de les figures més destacades de la Catalunya contemporània. El seu llegat ha deixat petja en les principals ciutats del país. Entre els seus treballs per a la conservació del patrimoni destaquen restauracions com la de la Seu d’Ègara -el conjunt monumental de les esglésies de Terrassa-, o l’impuls a les excavacions arqueològiques d’Empúries.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Conferència “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega

Cartell d'activitats de l'exposició “La fi és el principi”, Demà dijous dia 30 de novembre tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, a càrrec de membres de l’equip del projecte Almenara. Aquesta serà la darrera de les conferències del cicle  al voltant de l’exposició itinerant “La fi és el principi”, que romandrà oberta fins el 17 de desembre del 2017.

Com a activitat complementària de l’exposició, el proper dissabte dia 2 de desembre entre les 11,00 a 14,00 hores està programat un taller d’arqueologia de la mort al pati exterior del museu (c/ Lluís Folquet).

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Conferència “El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. 2014-2017”

Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 25 d’octubre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Eva Subías, Anna M. Puig, Dolors Codina i José Ignacio Fiz
Moderador: Joaquim Tremoleda

Les excavacions portades a terme al jaciment de Puig Rom s’emmarquen en el projecte quadriennal de recerca El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segles VII-X dC. 
L’objectiu del treball s’ha centrat en l’estudi de la població, no només per revisar i establir els marges cronològics de l’ocupació, identificar la trama urbana i caracteritzar les unitats d’hàbitat, així com reconèixer la fortificació original, amb les seves torres i els seus portals, sinó també per analitzar el paisatge i el territori en el qual es troba, en el marc de les transformacions que es produeixen a la fi del període tardoromà.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè calia tornar a excavar al castrum visigòtic?

Puig Rom va ser un dels primers jaciments excavats amb intencionalitat científica al nostre país. Enguany es compleixen 100 anys de la primera campanya endegada per Joaquim Folch i Torres, aquesta fou impulsada per la Junta de Museus de Barcelona gràcies a l’interès mostrat pels estudiosos locals. Dues campanyes consecutives van posar al descobert un bon nombre d’estructures d’habitació i de sitges. No obstant,  les troballes no varen ser prou notòries com per poder fixar la cronologia i la importància històrica del lloc. Trenta anys més tard, fou Pere de Palol qui va determinar que el castrum pertanyia al període visigòtic i en va analitzar les línies mestres gràcies a dues campanyes més d’excavació. El jaciment va començar a ser conegut entre la comunitat científica com un dels més importants del nord-est de la tarraconense pel seu context cronològic, de manera que, l’any 1987, per completar-ne l’estudi,  Pere de Palol  va dirigir a un jove equip d’arqueòlegs que van portar a terme una campanya de neteja i documentació. Tanmateix, la primera monografia sobre el jaciment no va veure la llum fins l’any 2004, sense que s’hi hagués tornat a realitzar cap intervenció.

  • Com es va gestar el projecte d’excavacions i recerca al voltant del Puig Rom de Roses?

En els darrers anys, la recerca arqueològica relativa als segles de domini visigòtic (VI i VII dC) ha reprès vigor gràcies a recents descobriments arreu de la geografia catalana que han posat sobre la taula noves dades sobre aquest període complex de transformació de l’administració, del poblament i dels cicles productius. El jaciment de Puig Rom després de les excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol podia semblar esgotat però la superfície explorada tan sols ocupava els marges meridionals del poblat, a banda i banda de l’entrada principal. Un total d’uns 85 m2 que representen un 10% de l’àrea a l’interior de les muralles. L’esperança de trobar noves zones d’habitació amb contextos arqueològics intactes, ens va portar a plantejar aquest projecte, amb la perspectiva de poder  aconseguir unes datacions més afinades per la vida del jaciment.

L’any 2014, la convocatòria d’ajuts de la Generalitat de Catalunya per projectes quadriennals posava l’èmfasi en la recuperació de jaciments importants que encara calia acabar d’explorar. Aquesta era la oportunitat que ens calia per reprendre l’excavació del Puig.  A partir d’aquest moment neix el projecte El nucli fortificat de Puig Rom i el seu entorn immediat. Estudi sobre el poblament d’època visigoda a la serra de Rodes. Segle VII-X dC, que compta amb el vist i plau i la col·laboració econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Roses i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona que n’és el sol·licitant.

  • Quins eren els objectius del projecte?

L’excavació estratigràfica era certament important per abordar la datació del jaciment, però també érem conscients que el jaciment estava molt degradat per la seva utilització, en el segle XIX i XX, com a terreny de conreu de vinya i d’ olivera. La topografia inicial del poblat es va veure molt afectada i va ser totalment remodelada, a fi d’obtenir noves feixes estretes construïdes amb la pedra extreta dels antics murs visigots de paret seca. Per tant, calia aprofundir en el jaciment per altres vies. En primer lloc, s’havia de perseverar en el coneixement complet del circuit emmurallat, de les seves torres i els seus alçats. I en segon lloc, s’havia d’eixamplar  el context del castrum a l’entorn immediat del jaciment explorant les estructures que, segons la carta arqueològica i els historiadors locals, podien tenir un origen en l’antiguitat tardana.

  • Quins han estat els resultats?

El balanç dels 4 anys d’intervenció al Puig Rom és molt positiu, si bé no hem pogut afinar del tot la cronologia de l’ocupació, si que, gràcies a l’excavació d’un nou sector a l’angle nord-occidental del jaciment hem pogut descobrir i documentar una nova porta d’accés al jaciment i constatar que, aquesta, respon a una modificació del projecte constructiu original. Per tant, podem aprofundir en la idea de dues fases en la vida del jaciment que ajuden a matisar les hipòtesis sobre la seva funcionalitat. El perímetre de la cara nord de la muralla, el podem començar a resseguir amb certa cura malgrat les remodelacions modernes que l’oculten, i la façana de llevant de la fortificació ha posat al descobert tres torres que encara no eren visibles. Gràcies als treballs de fotogrametria i documentació del jaciment, podem també intuir que el nombre de torres encara pot augmentar. Finalment, hem consolidat els murs de les antigues excavacions de Folch i Torres i Pere de Palol que s’havien anat perdent al llarg d’aquesta centúria. És gràcies a aquesta consolidació que hem pogut començar a planificar una visita turística del jaciment més adequada per a la seva valorització.

Seminari “La Tecnología de la talla de lascas y su uso en la Prehistoria”

posterEl Grup d’Arqueologia de les Dinàmiques Socials (ASD) de la IMF-CSIC presenta un nou Seminari de Tecnologia Prehistòrica amb el títol “La tecnología de lascas y su uso en la Prehistoria“, que tindrà lloc a Barcelona els propers 20, 21 i 22 de novembre de 2017.

Com en anteriors edicions, el curs serà de caràcter teòric-pràctic, on s’alternaran sessions expositives amb demostracions pràctiques i participatives. A més, l’alumnat tindrà l’oportunitat de presentar el seus propis materials i investigacions al professorat i la resta de participants.

Aquest seminari va dirigit, especialment, a investigadors d’arqueologia en formació (persones en últims anys de grau universitari, estudiants de màster i persones que comencen la seva etapa de post-doctorat), tot i que, qualsevol estudiant o persona amb carrera d’investigació ho pot trobar del seu interès.

El període d’inscripció està obert fins el 9 de novembre de 2017.

| Per fer la inscripció cliqueu aquí |
| Per més informació i veure el programa, descarregueu aquest PDF |