Presentació dels treballs de restauració i adequació per a la visita del conjunt de pintures rupestres de la Cova del Tabac (Camarasa, la Noguera)

El dissabte passat, 10 de novembre, la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament de Camarasa van presentar conjuntament al Casal Cultural de Camarasa les obres de restauració de les pintures rupestres -incloses a la llista de Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 1998-, i d’adequació de l’espai per a la visita, a la Cova del Tabac.

Les recents actuacions dutes a terme a la Cova del Tabac han consistit en la neteja dels grafits i de les pintades realitzades a la cova, la rehabilitació de les pintures rupestres, una documentació topogràfica 3D de tota la cova, la realització d’una campanya d’intervenció arqueològica d’excavació a la primera sala i, finalment, l’estudi del carst.

Aquestes intervencions inclouen també el tancament de la Cova del Tabac per tal de regular-ne l’accés, protegir les pintures de nous actes vandàlics i garantir el valor patrimonial de la cova, i la instal·lació de dos panells informatius situats respectivament a la cova i a l’inici del camí que porta al pantà. Amb aquestes actuacions, les pintures ja es poden visitar a través de visites concertades, que gestiona l’Espai Orígens.

| Per a més informació, llegiu la nota de premsa de la presentació |

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Cicle de conferències “Actualitat Arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, Memorial Oriol Mercadal”

Cartell del cicle de conferències d'actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en memòria d'Oriol MercadalL’Ajuntament de Bellver de Cerdanya ha organitzat el cicle de conferències d’actualitat arqueològica als diferents jaciments del municipi de Bellver de Cerdanya, en homenatge a la memòria a l’arqueòleg Oriol Mercadal, que tindrà lloc durant el cap de setmana del 30 de març a l’1 d’abril.

Programa:

Divendres, 30 de març: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor”, a càrrec de Josep Gallart, arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida – Servei d’Arqueologia i Paleontologia. 18,00 hores, al centre cívic Escoles (C/ Escoles, Bellver de Cerdanya).

Dissabte, 31 de març: “Reconstrucció de les ocupacions humanes a la Fou de Bor (Bellver de Cerdanya) a partir de l’estudi dels seus materials arqueològics”, a càrrec de Pablo Martínez, llicenciat en Història per la UB, especialitzat en Història Antiga, i membre del CIPAG i del SERP. 18,00 hores, al Tupí de la Cerdanya de Bor (Carretera de la Fou-bor, Bor).

Diumenge, 1 d’abril: “Noves troballes al Tossal de Baltarga”, a càrrec d’Oriol Olesti , professor titular d’Història Antiga de la UAB i Joan Oller, professor associat d’Història Antiga. 17,00 hores, al centre cívic Escoles (C/Escoles, Bellver de Cerdanya).

Per a més informació truqueu al telèfon 973 510 016

Xerrada dels Divendres… Història “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”

Cartell de la sessió dels Divendres...Història del 2 de març de 2018: "Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní"El proper divendres 2 de març de 2018  tindrà lloc la propera sessió del cicle  “Els divendres… Història” del present curs 2017-18, que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal, amb la xerrada: “Els sediments com a arxivadors del passat. Paleoambient i activitat humana a la cova de Can Sadurní”, que anirà a càrrec de Maria Mercè Bergadà (SERP, Universitat de Barcelona).

Els divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.
Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 2 de març 2018
Hora: 19,30
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1. Begues (Baix Llobregat)

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”

Conferència: “Aportacions al coneixement de la prehistòria recent al tram inferior de la vall de l’Ebre (Móra la Nova, Benifallet, Aldover i Flix): dinàmica d’assentaments a l’aire lliure i en cova”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 24 de gener de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Roger Alcàntara, Ricard Arnaiz i Joaquim Sisa
Moderador: Josep Bosch

La conferència que es presenta té com a objectiu exposar els treballs d’excavació, d’estudi i d’anàlisis efectuats durant el període 2014-2017 en el marc del projecte “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El tema central d’aquest projecte ha estat la recerca de les primeres societats agrícoles i ramaderes i la seva interacció amb les xarxes fluvials en una cronologia que s’emplaça entre el neolític i el bronze final. S’han realitzat intervencions arqueològiques a la Cova Xafarroques (Benifallet), a la Vall de Mantons (Aldover) i a Flix (Ribera d’Ebre). A banda de les pròpies excavacions i prospeccions, també s’han portat a terme estudis sobre materials arqueològics recuperats en excavacions antigues preventives com seria el cas del jaciment del Molló (Móra la Nova) o el mateix jaciment de les Coves de l’Aumediella (Benifallet). S’han inclòs també els materials procedents de col·leccions arqueològiques privades o dipositades en els museus que tenen materials lítics i ceràmics procedents de les àrees d’expectativa arqueològica ubicades en les terrasses fluvials entre Tortosa i Móra la Nova, concretament en el terme municipal d’Aldover (Baix Ebre). Aquests treballs documentals i d’excavació han suposat un avanç considerable en l’estudi de les primeres societats agrícoles en una zona que, fins ara, presentava buits significatius.



A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Per què considerem la zona del tram baix de l’Ebre com un entorn privilegiat per al desenvolupament de les primeres societats agrícoles?

L’aigua és, sense cap mena de dubte, un element essencial per al desenvolupament de la vida, tant humana, animal com vegetal. Així doncs, tota font d’aigua, per petita que sigui, representa un punt de concentració de vida i, per tant, de possible presència humana en les seves proximitats. El riu Ebre és, com bé tots sabem un dels rius més importants de tota la península on coneixem actualment tota una àmplia varietat de nínxols ecològics diversos que permeten el desenvolupament d’activitats de subsistència diversa, ara i en el passat. Des de l’actualitat fins època ibèrica es coneixen tot de jaciments que s’han assentat i desenvolupat al llarg de la riba de l’Ebre o en les seves proximitats. La Dertosa romana que ha perdurat i evolucionat fins a la Tortosa dels nostres dies, els jaciments ibèrics del Castellet de Banyoles, el Castellot de la Roca Roja, Aldovesta o Sebes, per citar-ne alguns, el Castell de Miravet, i un llarg etcètera de jaciments arqueològics de diferents èpoques que s’han documentat i excavat a les Terres de l’Ebre. Si retrocedim una mica més en el temps però, la quantitat de jaciments documentats a l’àrea d’influència del tram baix del riu Ebre disminueix visiblement i és un fet que es fa estrany donat el volum de jaciments documentats en èpoques més recents. Es coneixen arreu les pintures rupestres d’Ulldecona i es coneixen també jaciments com el Barranc d’en Fabra, Cova del Vidre o la Cova Cervereta. Però, tot i això, queden molts quilòmetres de riu aparentment despoblats.
Calia plantejar-se el perquè d’aquest buit, que augurava ser el producte de intermitència de la investigació en indrets allunyats del sud de Catalunya i la menor activitat constructiva que durant les passades dècades van suposar també el boom de les intervencions d’urgència i preventives especialment a ciutats de l’àrea metropolitana “extensa” de Barcelona i altres nuclis urbans importants.

  • Quins han estat els objectius assolits durant aquests anys de recerca?

Durant aquests anys de recerca hem pogut comprovar que, tal com preveiem, el buit de presència antròpica durant la prehistòria recent és principalment producte de la manca d’investigació i de recull de dades sobre el territori. De mica en mica, i a mesura que s’han anat desenvolupant les prospeccions programades i s’ha generat un contacte més estret amb la informació i documentació local més detallada, amb més de 20 punts d’expectativa potencials, verificant així una intensa activitat humana al territori durant aquest moment. Per tant, entenem que el projecte contribueix al coneixement de les estratègies d’assentament humà i de gestió dels recursos existents durant aquest període en aquest marc ecològic privilegiat. Metodològicament, s’ha treballat amb intervencions arqueològiques pròpiament dites però també amb l’estudi de materials dipositats ja en museus, fruit d’intervencions arqueològiques preventives, i col·leccions arqueològiques. Aquesta doble metodologia ha permès aprofundir el nostre coneixement sobre les activitats desenvolupades a les terrasses quaternàries properes al curs del riu i proposar àrees d’expectativa que caldrà validar en futurs treballs. Aquests estudis i treballs desenvolupats han permès inferir en la diversitat d’hàbitats en cova o a l’aire lliure, àrees d’explotació i captació al llarg del tram estudiat. Així mateix s’ha pogut avançar en l’aproximació a les produccions lítiques i ceràmiques o, fins i tot, els objectes d’ornament fabricats en malacofauna.

  • Quines són les principals novetats i expectatives d’aquests resultats per la zona de l’Ebre?

Considerem que una de les principals novetats del projecte seria el d’evidenciar la riquesa i varietat del registre arqueològic pels jaciments coneguts o parcialment excavats. Aquests si bé es troben en procés d’estudi i documentació han permès validar, per extensió i estratigrafia, seqüències pràcticament ininterrompudes del antic avançat neolític al bronze ple. La clau de les tasques desenvolupades durant aquests anys recau ara en completar aquests estudis i en la verificació i delimitació de molts d’aquests nous punts d’expectativa i la seva incidència en l’etapa de formació i desenvolupament de les primeres societats agrícoles. Finalment, la recuperació del patrimoni arqueològic lligat a la prehistòria recent i a l’Ebre pretén contribuir també a dinamitzar socialment i culturalment la zona meridional de Catalunya, massa sovint oblidada. Sense oblidar que, passin els anys que passin, lo riu és vida.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”

Conferència: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 29 de novembre de 2017, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Jordi Rosell
Moderador: Josep Gallart

El proper dimecres dia 29 de novembre de 2017, a partir de les 19,00h, a la sala d’actes del Palau Marc, està programada la xerrada: “Neandertals entre óssos i glaceres: darreres intervencions a la Cova de les Llenes i a la Cova dels Tritons (congost d’Erinyà, el Pallars Jussà)“, dintre del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2017-2018, que organitza el Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Els treballs realitzats a començaments de la dècada dels anys cinquanta en diverses coves del congost d’Erinyà (el Pallars Jussà), efectuats pel professor Maluquer de Motes, citaven la presència de dipòsits estratigràfics d’edat plistocena amb presència de restes d’ós de les cavernes. L’any 2013 es va decidir endegar una sèrie d’intervencions que afectarien inicialment dues coves: la Cova de les Llenes (Conca de Dalt), explorada ja per Maluquer de Motes, i la Cova dels Tritons (Senterada), completament inèdita. Ambdues coves han proporcionat un conjunt important de restes faunístiques, així com dades significatives sobre la presència de grups humans durant el paleolític inferior i mitjà en aquestes contrades en forma d’indústria lítica. Ambdós jaciments, per tant, es constitueixen com a peces clau per entendre l’evolució del paisatge en aquesta zona prepirinenca, així com el comportament de les comunitats neandertals en ambients de mitjana i alta muntanya i les seves relacions amb altres entitats biològiques, sobretot els grans carnívors.

La conferència, a càrrec de Jordi Rosell, Maite Arilla i Ruth Blasco, estarà moderada per Josep Gallart. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podeu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2017.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Jordi Rosell sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quina és la importància de buscar poblament Neandertal a la zona del Prepirineu?

L’objectiu del nostre projecte de recerca és estudiar l’evolució del comportament Neandertal, i per això es necessari conèixer com els diferents grups eren capaços d’adaptar-se als llocs més extrems. El Pirineu i el Prepirineu presenten unes condicions climàtiques i orogràfiques difícils que sempre han posat a proba el desenvolupament de les comunitats humanes. Durant la Prehistòria més antiga, hi hauria llargs moments en que el poblament humà seria difícil, principalment per la rugositat climàtica. Per tant, aquesta àrea geogràfica estaria marcada, durant tot el període neandertal (300-40 ka), per una alternança entre llargs períodes d’abandonament seguits de fluxos i refluxos de població. Per nosaltres, és una zona ideal per entendre els límits de la vida Neandertal.

  • Quines són les principals novetats que aporten la Cova de les Llenes i la Cova dels Tritons a aquesta qüestió?

Un dels grans problemes que sempre hi ha hagut en aquesta àrea geogràfica és la conservació deficient que acostumen a presentar els conjunts arqueològics previs a l’Últim Màxim Glaciar, és a dir, tots aquells associats als Neandertals. Això és degut, entre altres causes, als efectes del gel i a uns rius molt actius. No obstant, ambdues coves presenten unes condicions molt especials que han preservat bona part del registre, com per exemple, les restes faunístiques i això dóna molt bones pistes per entendre les qüestions plantejades.

  • Com es desenvolupaven les comunitats neandertals en aquest indret?

Segons les dades que tenim fins al moment, les coves eren principalment aprofitades per grans carnívors: óssos de les cavernes en el cas de la Cova de les Llenes i grans felins en el cas de la Cova dels Tritons. Les visites de grups neandertals a ambdues coves semblen haver estat esporàdiques i de curta durada. No obstant, ja donen idea de quin era el paisatge dominant en cadascun dels períodes estudiats i quines relacions es podien establir entre els grups humans i les diferents entitats biològiques que habitaven la zona.

  • Quin penseu que hauria de ser el futur del projecte en el qual estan inserits aquests jaciments?

Ara mateix estem centrats en el Congost d’Erinyà que tants bons resultats ens està donant. Però la nostra idea és continuar prospectant la zona del Pallars Jussà per intentar desenvolupar un projecte d’abast regional que ens ajudi a entendre els moviments dels grups humans pel territori en els diferents períodes.

Inauguració de l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica” al Museu Cerdà

Invitació de l’exposició: “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, al Museu Cerdà de PuigcerdàAquesta tarda a les 19,00 hores s’inaugurarà l’exposició “Montlleó: el Paleolític superior a la Cerdanya. Resultats de 20 anys de recerca arqueològica”, coorganitzada pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona juntament amb el Museu Cerdà.

L’acte d’inauguració tindrà lloc al Museu Cerdà (C/ Higini de Rivera, 4, Puigcerdà) i la mostra romandrà oberta del 8 de setembre al 30 d’octubre de 2017.

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa Linya

“Work in progress. Obert per excavació”. Visites obertes al públic a la Cova Gran de Santa LinyaCom cada any, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria ha encetat la campanya d’excavacions al jaciment de la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes – Santa Linya, la Noguera). Enguany, aquests treballs es desenvolupen del 29 de juny al 29 de juliol. Durant aquest període el jaciment roman obert al públic cada dia de 16,00 a 18 hores.

Amb aquest plantejament dinàmic es posa a l’abast dels visitants no només el jaciment sinó també l’excavació i  compartir els avenços i interpretacions sobre la vida dels nostres ancestres. D’aquesta manera els visitants poden prendre contacte amb el treball diari dels investigadors i familiaritzar-se amb el procés de recerca arqueològica. Més enllà de la simple transmissió de coneixements, l’equip vol mostrar una ciència en construcció i alhora apropar-la a la societat perquè la conegui de primera mà.

Horaris: Diàriament de 16,00 a 18,00 hores.

| Per més informació  sobre el jaciment i com arribar cliqueu aquí |

“Neandertals a Garraf”, conferència de “Els divendres… Història”

Xerrada del divendres 7 de juliol del cicle: “Els divendres... Història” del present curs 2016-17: “Neandertals a Garraf”El col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia Garraf-Ordal organitza el proper divendres 7 de juliol la sessió del cicle: “Els divendres… Història” del present curs 2016-17 amb la xerrada: “Neandertals a Garraf”, a càrrec de Montserrat Sanz (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidad Complutense de Madrid) i Joan Daura. (GRQ. Grup de Recerques del Quaternari. Universidade de Lisboa).

Divendres… Història pretén apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i públic en general els problemes de la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets que aniran desgranant els investigadors que actualment estan treballant en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Aquest acte és obert a tothom.

Dia: 7 de juliol de 2017
Hora: 19,30.
Lloc: Petit Casal. Pg. del ‘Església, 1, Begues

Conferència “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a l’IMF – CSIC

Conferència: “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a càrrec de Carmen-Gloria Rodríguez Santana, Directora-Conservadora de Cueva PintadaEl proper dilluns 12 de juny de 2017 a les 12,30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “El Museo y Parque Arqueológico Cueva Pintada (Gáldar, Gran Canaria) o la búsqueda del equilibrio entre investigación, conservación y difusión”, a càrrec de Carmen-Gloria Rodríguez Santana, Directora-Conservadora de Cueva Pintada, dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El museu i parc arqueològic Cueva Pintada, gestionat pel Cabildo de Gran Canària, va ser inaugurat en 2006 i segueix sent, a dia d’avui, la intervenció patrimonial més rellevant de Cantaries. Des que va començar a gestar-se com a projecte, es va  assumir com a ineludible la creació d’un espai socialment rellevant en el qual la història prehispànica i colonial de Gran Canària fos transmesa, des del rigor, amb recursos expositius atractius i que animaran a la reflexió en torn al passat. També era inexcusable considerar la innovació como un eix vertebrador de les diferents línies d’actuació de l’equipament: la conservació, la investigació i la difusió (aquesta última entesa en les seves múltiples dimensions, des de l’educativa a la comunicativa). La conciliació de tots aquests interessos ha estat fàcil; tanmateix, en els darrers anys el delejat equilibri sembla estar ja a l’abast de la mà.

Lloc: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona