XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”.

Els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs que, en aquesta edició tractaran sobre les “Muralles urbanes. Diàleg entre urbanisme y patrimoni”. Enguany les sessions tindran lloc a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell cada un dels dies.

Les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs se centraran en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, posant l’èmfasi en la complexitat que generen unes estructures de presència determinant ens els traçats urbans com són les muralles, que abasten diferents cronologies. | Per a més informació descarregueu la 1a circular en PDF |

V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central

Cartell de les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central Els propers 26 i 27 d’octubre de 2018 se celebrarà la cinquena edició de les Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central, organitzades cada dos anys els Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central, i que en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i el Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

L’any 1948 membres del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), en el transcurs d’una excursió a Rubió, identifiquen les restes arqueològiques d’una vil.la romana prop del poble de l’Espelt, dins el municipi d’Òdena. Enguany fa doncs 70 anys i ha estat en motiu d’aquesta efemèrides, important per l’arqueologia de la comarca de l’Anoia, que s’ha volgut celebrar les V Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.

Les Jornades, al igual que les edicions precedents, s’estructuren en tres blocs. El primer és un monogràfic dedicat al lloc on es desenvolupen les jornades, i es vol posar sobre la taula l’estat actual de la recerca arqueològica i paleontològica a la comarca de l’Anoia i les perspectives de futur. Es preveu un seguit de comunicacions dels projectes que s’hi han desenvolupat durant el quadrienni 2014-2017, així com aquelles intervencions preventives i d’urgència més destacables dels últims anys.  Un cop acabades les comunicacions s’obrirà el debat a l’entorn de les realitats i problemàtiques de l’arqueologia i paleontologia a la comarca de l’Anoia, que resta configurada per diferents àmbits territorials amb unes característiques des del punt de vista geogràfic i històric pròpies.

En un segon bloc es presentaran les intervencions arqueològiques més rellevants dins el període 2016-2017 portades a terme a la resta de comarques de la Catalunya Central: Bages, Berguedà, Moianès, Osona i Solsonès. Aquestes abasten des de la prehistòria fins actuacions relacionades amb la guerra civil espanyola i s’ha intentat que totes les comarques hi siguin representades.

Finalment, es farà una visita guiada a la vil.la romana de l’Espelt, on es donarà a conèixer el jaciment mitjançant l’aplicació de les noves tecnologies i es veuran les darreres actuacions de consolidació, adequació i senyalització que s’hi han portat a terme.

Les Jornades a la Catalunya Central, amb caràcter biennal, volen ser un punt d’encontre per a totes aquelles persones interessades per conèixer, viure i compartir el patrimoni cultural, des de la vessant més professional, científica, acadèmica i, també, com afeccionats a l’arqueologia i a la història en general.

La inscripció a les Jornades és gratuïta i s’ha de formalitzar a través de la pàgina web del Museu de la Pell d’Igualada http://museupelligualada.cat/

| Descarregeu el tríptic en pdf |

Es declara BCIN el poblat neolític de la Draga de Banyoles en la categoria de Zona Arqueològica

Avui, 2 d’agost de 2018, ha sortit publicada al DOCG la declaració del poblat neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany), com a Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica.

El Poblat Neolític de la Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) és un jaciment arqueològic que correspon a un assentament d’una de les primeres comunitats camperoles del nord-est de la península Ibèrica. Es tracta d’un assentament del neolític antic cardial (segona meitat del VI mil·lenni) i està localitzat a la vora oriental de l’Estany de Banyoles. La durada del poblament va ser d’uns 400 anys i, malgrat les causes de l’abandonament del poblat no són del tot clares, és molt possible que fos provocat per l’esgotament dels recursos de la zona.

El jaciment ocupa uns 10.000 m² amb una front de 100 m arran de l’estany i una amplada d’uns 80 m en direcció est. Una part del jaciment, l’antiga platja neolítica, està actualment sota les aigües del llac, mentre que les altres zones excavades es troben en terra ferma.

El jaciment de la Draga és excepcional per diversos motius. En primer lloc, per la seva antiguitat, que el situa entre els més antics del nord-est Peninsular. En segon lloc, pel fet de tractar-se d’un assentament a l’aire lliure amb una certa continuïtat de l’ocupació i estratigrafia conservada. I per últim, i potser el més remarcable, per les seves condicions excel·lents de conservació. Una part dels estrats arqueològics es troben coberts pel nivell freàtic fet que ha propiciat unes condicions especials anaeròbiques que han afavorit la conservació de la matèria orgànica. Aquesta circumstància fa de la Draga un jaciment únic tant a la península Ibèrica, ja que es tracta de l’únic d’aquestes característiques conegut actualment, com a l’Europa Mediterrània, on es coneixen pocs assentaments de les característiques de la Draga.

| Accediu al document DOGC núm. 7352, de 19.4.2017 |

Celebració del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists a Barcelona

Rètol del 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018)

Del 5 al 8 de setembre de 2018 se celebrarà a la ciutat de Barcelona el 24th Annual Meeting of the European Association of Archaeologists (EAA2018), sota el lema “Reflecting futures”.

La reunió que actualment convoca l’Associació Europea d’Arqueòlegs- EAA, es fa cada vegada en una ciutat europea diferent, i enguany se celebrarà a Barcelona. Tindrà com a seus la Universitat de Barcelona – Facultat de Geografia i Història i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En aquesta ocasió l’AAE compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Amb els temes que el Comité Científic ha incorporat a la Reunió Anual s’ha volgut reflectir la diversitat de l’Associació i la pluridisciplinarietat i transversalitat de l’arqueologia, incloent-hi la gestió del patrimoni, la interpretació arqueològica, i les polítiques culturals actuals i passades.

| Trobareu la informació disponible de la trobada en aquest enllaç |
| Descarregueu la versió final programa científic disponible en PDF |

 

 

XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs “Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i Patrimoni″

Part del cartell de les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història, que en aquesta edició se centrarà sobre les Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i PatrimoniEls dies 19, 20 i 21 d‘octubre de 2018 se celebraran les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs. Seminari d’Història, que en aquesta edició versaran sobre les ”Muralles Urbanes. Diàleg entre Urbanisme i Patrimoni″. Aquestes jornades, organitzades per l’Institut d’Estudis Penedesencs tindran lloc en diferents seus, a Sitges, Vilafranca del Penedès i Calafell.

Enguany, les XXVII Jornades d’Estudis Penedesencs posaran el focus en la integració i gestió del patrimoni en els nuclis urbans, en especial en la complexitat que generen unes estructures de presència tan potent com són les muralles, de qualsevol època: romana, medieval, etc

| Descarregueu la 1a circular en pdf |

Día Internacional dels Museus 2018 “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”

Cartell del Día Internacional dels Museus 2018El proper divendres 18 de maig se celebra, com cada any des de 1997, el Dia Internacional dels Museus, on els museus d’arreu del món obren les seves portes i ofereixen diverses activitats i propostes als seus públics. Una de les principals activitats és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa que enguany se celebrarà la nit del dissabte 19 de maig. Durant aquesta nit, diversos museus de Catalunya obriran les portes més enllà de la mitjanit amb diverses propostes lúdico-culturals.

L’objectiu d’aquesta celebració, que organitza el Consell Internacional de Museus (ICOM), és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà essencial pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç en el mutu enteniment, la cooperació i la pau entre els pobles. En aquest sentit, a la present edició el tema central serà “Museus hiperconnectats: nous enfocaments, públics nous”.

| Consulteu el calendari d’activitats programades als museus, monuments i jaciments de Catalunya clicant aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”

Conferència: “El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 4 d’abril de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Josep Castells, Eudald Guillamet i Lluís Sant
Moderador: Ramon Ten

L’estudi realitzat el 2010 sobre l’estat de conservació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives va permetre formular un projecte integral de recuperació, protecció, conservació i difusió, que s’ha anat realitzant en diferents fases ordenades i adaptades a la viabilitat del projecte.
Entre el 2013 i el 2015 es van portar a terme les diferents actuacions: intervenció arqueològica de delimitació i excavació del bloc dels gravats i retirada de les terres i la vegetació que el cobrien, redacció del projecte de coberta de protecció i d’una passarel·la de circulació, contractació i execució del projecte i, per últim, intervenció de restauració i consolidació del gravats i de les fissures i les descamacions de la roca. Seguidament, entre el 2015 i el 2016 es porten a terme la instal·lació de panells informatius i la senyalització del seu accés.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats. de la seva propera xerrada.

  •  Des de quant es coneixen els gravats de Mas de n’Olives ?

Foren descoberts per José Luis Peña Monné, membre del I.E.I. durant una visita que efectuava al Mas de n’Olives el 15 d’abril de 1981. Les voladures que es realitzaven en la construcció d’una resclosa al riu Segre per tal de fer possible el canal d’Anya, van posar al descobert els gravats.

  • Quina cronologia tenen aquests gravats ?

Díez Coronel, estudiós d’aquests gravats publicà un extens article l’any 1982  i descriu dos moments cronològics , 1a fase: amb tot el conjunt de gravats esquemàtics que situa entre el Calcolític i el Bronze Antic i una 2a fase formada pels gravats figuratius que situa ben bé a finals del Bronze.

  • Els gravats presenten problemes de conservació ?

Tots els estudis realitzats identifiquen múltiples i greus problemes de conservació, alteracions de la roca per desplaçaments de fragments superficials, formacions de concrecions per carbonats càlcic i cobriment de la superfície per líquens. Tots aquests fenòmens estan motivats per la circulació d’aigua en superfície i per capil·laritat, i per les actuacions antròpiques realitzades en la superfície dels gravats.

  • Quines han estat les actuacions del Departament de Cultura en la recuperació dels gravats ?

Els últims estudis realitzats pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia concloïen que la recuperació dels gravats era possible, però per això era imprescindible la realització d’unes intervencions prèvies: a) excavació, delimitació i sanejament del bloc, b) topografia, redacció i execució d’un projecte de coberta de protecció i passera de contemplació , c) intervenció d’eliminació de líquens, sanejament i consolidació i d) panells informatius i senyalització del seu accés.

Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018

Congrés sobre Pedra seca a LleidaEls dies 23 i 24 de març de 2018 tindrà lloc el “Congrés sobre la pedra seca a les Terres de Lleida 2018”, enguany sota la temàtica “Valoració i reconeixement de les construccions de pedra seca i el patrimoni que les envolta”. El congrés se celebrarà a l’edifici de l’antic hospital de Santa Maria de Lleida, seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida. La data límit per presentar comunicacions és el proper 18 de febrer de 2018.

El territori de Lleida i els seus encontorns reuneix una gran quantitat d’elements construïts en pedra seca i segueix l’exemple d’altres territoris de la Península i en general de la Mediterrània, i  compten amb diferents estudis i inventaris elaborats al voltant del patrimoni, material i immaterial, de la pedra seca. Treballs que s’han centrat en diversos aspectes i amb diferents nivells d’aprofundiment en tot el territori esmentat, uns de caràcter més teòric i altres amb una vessant més pràctica. Des de l’organització del congrés es vol crear un marc adequat i sòlid perquè  tots aquests treballs, els realitzats i els que estan per venir, trobin un escenari on ser exposats i valorats de la manera que es mereixen.

Aquest congrés te la missió de difondre i fer aflorar tot el coneixement generat sobre la pedra seca a casa nostra, d’establir un veritable estat de la qüestió, d’elaborar propostes que dibuixin el camí a seguir amb el tractament d’aquest patrimoni i, en definitiva, de reivindicar les construccions de pedra seca des de totes les seves vessants, arquitectònica, social, cultura, econòmica, paisatgística i mediambiental.

| per a més informació cliqueu aquí |