XXVIII Seminari d’Història Monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”

XXVIII Seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó “Fabricació de moneda i renovació tecnològica”El Gabinet Numismàtic de Catalunya ha organitzat un nou seminari d’història monetària de la Corona d’Aragó que es durà a terme dels dies 10 al 12 d’abril de 2018 al  Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquesta 28ena edició se centrarà sobre el tema de la fabricació de moneda en relació a l’evolució tecnològica en el procés de la seva fabricació.

La moneda és un producte manufacturat en sèrie i, per tant, subjecte a un procés de fabricació. Des de l’Antiguitat i fins a l’edat moderna s’han utilitzat diferents sistemes d’elaboració que els ponents invitats presentaran amb detall. Es començarà per analitzar les operacions de treball del metall a les cases de moneda per seguir amb l’encunyació manual a martell, que va ser la més important a l’edat mitjana.

Ja en època moderna van aparèixer, successivament, dos sistemes mecànics que van permetre fabricar una moneda més ben acabada i, per tant, més difícil de falsificar. Es tracta dels molins de laminació i de les premses de volant. Les  darreres estan associades a la introducció de l’acordonament del cantell monetari com una mesura d’ornament i de seguretat contra el retall.

El fet que a la Seca Reial de Barcelona s’experimentessin els tres principals sistemes de fabricació al llarg de l’edat medieval i moderna ens permetrà repassar, com a cloenda, els avatars del procés amb exemples de peces conservades al mateix Gabinet Numismàtic de Catalunya.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Degarregueu el díptic amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

La mostra permanent D.O. Vinífera – jaciment ibèric la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) ha obert les seves portes al públic

Després de 3 anys de treballs, la mostra permanent sobre la història del jaciment ibèric de la Font de la Canya va obrir el passat dissabte 3 de març les seves portes als visitants. L’espai està situat a la planta baixa del Local Social municipal, situat al carrer del Carme nº1 bis (paral·lel a la carretera N-II) d’Avinyó Nou, al terme d’Avinyonet del Penedès.

La mostra permanent, anomenada D.O. Vinífera, és el resultat de més de 15 anys d’excavacions al jaciment ibèric i recull la història d’aquest centre de mercaderies de l’antiga Cessetània i de la recerca arqueològica de la vinya i el vi. El centre es destaca com una de les exposicions dedicades a la civilització ibèrica més destacades de Catalunya.

A partir d’ara, la mostra es podrà visitar cada dia de la setmana en tres

s tipus de modalitats:

  • Visita guiada sense reserva prèvia: previstes els dissabtes, diumenges i festius a les 10:00 i a les 12:00 amb el recorregut dirigit pel grup d’arqueòlegs responsables de les excavacions i membres de la Cooperativa Arqueovitis. La durada serà de 60 minuts i permetrà gaudir de la col·lecció de peces recuperades al Jaciment ibèric de la Font de la Canya, que es barregen amb recreacions tant audiovisuals com reals i elements didàctics i interactius. El cost de l’entrada és de 6€ (adults) i 4,5€ (tarifa reduïda). Aquesta modalitat es realitzarà tots els caps de setmana i festius del mes amb excepció del primer dissabte de mes a les 10:00h, que es combinarà la visita al Jaciment ibèric i a D.O. Vinífera.
  • Grups (a partir de 15 persones) o visites concertades en altres horaris: es podran reservar contactant amb la Cooperativa Arqueovitis trucant al 606.866.979 o enviant un correu electrònic a arqueovitis@gmail.com.
  • Visita lliure: aquesta modalitat de visita (no guiada) es podrà realitzar de dilluns a divendres de 10:00 a 13:00h. El cost de l’entrada és de 4€ (adults) i 2,5€ (tarifa reduïda).

La construcció del Centre d’interpretació ha estat un projecte en tres fases promogut per l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès amb l’objectiu de posar en valor la riquesa del jaciment ibèric de La Font de la Canya i els resultats de la gran tasca d’investigació i recerca arqueològica realitzades per l’equip responsable de les més de 15 campanyes d’excavacions en aquest centre de mercaderies de la Cessetània ibèrica i origen de la vinya al Penedès i Catalunya.

El cost total dels treballs de la mostra ha estat de 307.214,41€ finançats per Fons Europeus de Desenvolupament Regional, el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament d’Avinyonet del Penedès en la primera fase, i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament en les fases 2 i 3. A més, el projecte ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona, i també del VINSEUM com a dipositari de les peces i museu comarcal de referència.

D.O. Vinífera s’incorpora com una joia més de l’important patrimoni turístic d’Avinyonet del Penedès, que ja inclou el Jaciment ibèric la Font de la Canya, el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, el Miravinya “El Circell” i el Museu del Batre a Les Gunyoles així com esdeveniments de ressò com són el Pessebre vivent parlat de Les Gunyoles i el Microvi entre d’altres.

Notícia: Magí Miret

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”

Conferència: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Antoni Martín
Moderador: Victor Revilla

Aquest any 2018 es compleixen quinze anys de l’inici de les darreres excavacions al celler romà del Veral de Vallmora (Teià, el Maresme), un gran centre de producció de vi Laietà, actiu entre els segle I aC i el V dC. Aquestes excavacions varen donar peu al desenvolupament d’un projecte integral de recerca arqueològica i patrimonial que es va concretar en la construcció del Parc Arqueològic. Durant la conferencia es presentaran tant els resultats científics de les diferents intervencions i actuacions dutes a terme fins a dia d’avui com els diferents projectes que es desenvoluparan en el futur.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quins sons els aspectes més significatius del Projecte Cella Vinaria?

El Projecte Cella Vinaria neix l’any 2003 a partir de la realització de tota una sèrie d’excavacions preventives promogudes per l’Ajuntament de Teià al jaciment de Veral de Vallmora, a fi d’avaluar la seva entitat patrimonial i les seves possibilitats de posada en valor com a equipament cultural.

Malgrat presentar un estat de conservació molt alterat degut als treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles, de seguida ens vàrem adonar de les grans possibilitats que oferia el jaciment, tant pel que fa a la recerca científica com patrimonial.

Es tractava doncs d’entomar un projecte integral que permetés assolir ambdós objectius, d’una banda, contribuir amb la recerca bàsica mitjançant l’aprofundiment en el coneixement històric i arqueològic del fenomen vitivinícola romà desenvolupat entre els segles I aC i V dC en aquest territori i, de l’altra, contribuir amb la recerca aplicada, esdevenint un equipament patrimonial de referència i un autèntic laboratori d’arqueologia pràctica i experimental.

Avui per avui el Parc Arqueològic Cella Vinaria compta amb els següents recursos de presentació: un centre enològic i turístic de recepció de visitants amb un espai temàtic introductori sobre el Vi i la Romanització a Catalunya, el celler romà de Vallmora museïtzat i una vinya romana experimental.

  • Quina importància te el celler Romà de Vallmora en el context del vi laietà?

El jaciment  de Veral de Vallmora fou descobert l’any 1966 per l’estudiós local del Masnou, Lluís Galera, qui realitzà puntualment excavacions fins l’any 1972. L’any 1999 es varen dur a terme excavacions d’urgència que posaren de manifest la importància del jaciment, com un dels assentaments vitivinícoles romans més significatius de l’antiga regio Laeetana.

La peculiaritat del celler Romà de Vallmora es que en ell es produeix vi, amb més o menys intensitat, durant quasi 500 anys. Això ens permet de conèixer mitjançant les diferents estructures arqueològiques conservades, corresponents a diferents fases temporals d’ocupació i entre les que cal destacar fins a 6 premses de biga o alçaprem, diversos dipòsits per a la  recol·lecció del most i al voltant d’uns 200 dolia per a la fermentació i l’envelliment, tot el procés de la producció del vi romà des del cultiu del raïm a la vinya fins al seu consum profà com a aliment bàsic de la dieta romana o ritual per celebrar i afalagar als déus.

  • Quins nous objectius de recerca arqueològica i patrimonial us plantegeu d’ara en endavant?

Pel que fa a la praxi arqueològica la idea es executar en breu un projecte de recerca quadriennal que ens permeti de continuar avançant tant en el coneixement del territori mitjançant estudis de síntesi, com del propi jaciment mitjançant l’excavació d’una de les àrees de reserva que sabem conté un forn ceràmic inèdit. L’altre gran repte es continuar amb el programa de recerca experimental, tot començant per l’empeltada de la vinya actual i la producció de raïm que ens permeti de reproduir tant les instal·lacions de transformació com els diferents processos vitivinícoles d’època romana.

Pel que fa al desenvolupament patrimonial un dels principals objectius es continuar amb el procés de condicionament i adequació del jaciment que no es va poder completar en el període anterior, tot incorporant nous recursos de presentació procedents tant de la museïtzació de les restes arqueològiques com de les actuacions derivades del programa d’arqueologia experimental. L’altre gran repte es aprofundir en les eines de comunicació, difussió i divulgació científica del projecte amb la reproducció en 3D de les diferents estructures documentades, el desenvolupament d’aplicatius mòbils i la implementació d’un museu virtual.

XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”

Imatge del XVI congrés nacional de numismàtica “Tresors i Troballes Monetàries: Protecció, Estudi i Museïtzació”Els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2018 se celebrarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (Palau Nacional), el XVI Congrés Nacional de Numismàtica, que en aquesta edició coorganitzen el Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Sociedad Iberoamericana de Estudios Numismáticos (SIAEN).

El tema central del congrés girarà a l’entorn dels “Tresors i troballes monetàries: protecció, estudi i museïtzació”,  i recollirà les darreres descobertes en l’àmbit de la numismàtica que tradicionalment han estat uns dels pilars i raons d’ésser dels congressos nacionals.

El call for papers finalitza el proper 30 d’abril.

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |

 

Conferència: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, al CSIC

Logo del Consell Superior d'Investigacions CientífiquesEl proper dijous 22 de febrer a les 18,00h està programada la xerrada: “El control dels recursos i de la tecnologia com a instrument de poder. Reflexions des de l’arqueologia”, a càrrec de Xavier Terradas, investigador de l’IMF-CSIC, dintre del XIII cicle de conferències al Raval, “Tal com som, tal com èrem. Les empremtes del poder: una mirada des de l’arqueologia”. L’acte tindrà lloc a la residència d’investigadors del CSIC (C/ Hospital, 64 de Barcelona).

Amb el desenvolupament de les pràctiques econòmiques inherents a les societats pageses del neolític es comencen a definir algunes produccions artesanals. Una de les consequències d’aquesta creixent especialització tècnica és l’aparició d’agents que mantenen el control sobre certs recursos i innovacions tècniques, objecte de poder per les elits emergents.

Conferència “La pràctica de l’emmagatzematge en les primeres comunitats neolítiques. Noves dades del massís de Garraf i de les planes limítrofes”, dintre dels “Divendres…Història”

cartell de la xerrada: "La pràctica de l'emmagatzematge en les primeres comunitats neolítiques. Noves dades del massís de Garraf i de les planes limítrofes". Ponent: Georgina Prats El proper divendres 6 d’octubre de 2017 a les 19:30 hores tindrà lloc la desena sessió dels “Divendres…Història”, el cicle de conferències que organitza el Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia de Garraf-Ordal-CIPAG, amb la conferència “La pràctica de l’emmagatzematge en les primeres comunitats neolítiques. Noves dades del massís de Garraf i de les planes limítrofes”, dintre dels “Divendres…Història”, a càrrec de Georgina Prats (Grup d’Investigació Prehistòrica. Universitat de Lleida). La xerrada serà al Petit Casal de Begues (Pg. de l’Església, 1).

El cicle “Divendres…Història” vol apropar a estudiants, arqueòlegs, investigadors, historiadors, museus, centres d’estudis, entitats culturals, estudiosos i, públic en general, al món relacionat amb la prehistòria i la història a l’entorn del massís de Garraf, aprofundint en temes concrets exposats pels investigadors que actualment treballen en els diferents projectes de recerca encetats al massís.

Presentació dels llibres “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”

Portades dels llibres: “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”El dimarts 10 d’octubre, a les 19,00h, es presentaran a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona els títols “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”. Ambdues publicacions se centren en el període històric comprès entre la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, i l’escàndol del duros sevillanos de 1908.

Els dos llibres han estat coordinats pel Dr. Albert Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya i editats en coedició per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins la Col·lecció d’Estudis d’Història del Dret.

Aquestes obres col·lectives recullen, respectivament, els resultats de la jornada d’estudi La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX, que es va celebrar al Museu Nacional el desembre de 2012 i del col·loqui internacional Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya que va tenir lloc el desembre de 2015.

Les esmentades trobades científiques i les dues publicacions tenen una clara continuïtat temàtica i posen èmfasi en un tema i un període als quals la historiografia havia prestat poca atenció: la Catalunya del segle XIX, immersa en la Revolució Industrial i en un despertar polític que també tenia implicacions en matèria monetària, com el tancament/reobertura de la seva casa de moneda.

Les publicacions s’emmarquen en dues línies de recerca que impulsa el Gabinet Numismàtic de Catalunya a l’entorn de la fabricació de moneda a la Seca de Barcelona i del fenomen paral·lel de la falsificació monetària. Entre altres aportacions sobre aquest tema cal destacar l’exposició La moneda falsa de l’antiguitat a l’euro, presentada a la seu del Museu Nacional entre juny de 2010 i gener de 2012, i les actes del curs Revolució industrial i producció monetària. La Seca de Barcelona i el seu context, que va tenir lloc el 2013.

LLoc: Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (la Rambla, 115, de Barcelona)

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)” (en directe per internet)

Conferència “L’Aubert: una explotació agropecuària altmedieval a la Vall d’en Bas (segles VI-X)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de juny de 2017, 19,00h

Conferenciants: Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Martí
Moderador: Josep Maria Nolla

El projecte de recerca desenvolupat durant els darrers onze anys (2006-2016) sobre el jaciment arqueològic de l’Aubert, prop dels Hostalets d’en Bas, ha permès l’excavació i l’estudi detallat de gairebé la totalitat d’aquest assentament, i ha aportat dades significatives pel que fa a la caracterització de les explotacions agropecuàries de l’alta edat mitjana a Catalunya. El jaciment presenta una llarga seqüència d’hàbitat, ben enquadrada cronològicament per diverses datacions absolutes, on es distingeixen tres grans fases d’ocupació situades entre els segles VI i X. Més enllà de l’estudi estricte del jaciment, la recerca ha servit també per interpretar i contextualitzar l’assentament, tant en el seu entorn territorial com en el marc de les transformacions profundes produïdes en l’àmbit rural durant els primers temps medievals.


A continuació us oferim una petita entrevista amb Cristian Folch sobre els aspectes rellevants de la seva  xerrada.

  • Com es localitza i en quin context s’ha dut a terme la recerca sobre el jaciment?

Va ser en el marc d’un projecte de prospeccions a l’entorn de l’antic paleollac de la Vall d’en Bas que un equip de la UAB i la UdG va detectar l’any 2005 la presència de materials en un prat proper al mas de l’Aubert, a Hostalets d’en Bas. Identificats aquests com a altmedievals, des de llavors ha estat el grup de recerca OCORDE el que ha dut a terme l’excavació arqueològica del jaciment, reconegut darrerament com a Campus d’Arqueologia de la UAB, en el marc dels seus successius projectes de recerca sobre l’Alta Edat Mitjana.

  • Quines són les característiques del jaciment excavat i quina importància se li pot atribuir?

Es tracta d’un assentament destinat a la producció agropecuària i a la residència del que podríem considerar un grup familiar, amb diverses fases esglaonades entre els segles V i X. Les estructures d’habitació són senzilles i s’hi identifiquen tant construccions amb sòcol de blocs i alçat de terra com alguns fons de cabana. S’hi troba, així mateix, una àrea d’emmagatzematge formada per diverses sitges. La seva importància s’explica pel forniment d’un bon conjunt de dades sobre una època encara deficitària en informacions i sobre un tipus de poblament que, malgrat constituir el marc vital de la gran majoria de la població del moment, requereix encara d’estudis aprofundits i de detall com el que aquí es presenta. Així, l’excavació s’ha acompanyat de l’execució d’analítiques diverses que han permès acotar cronològicament les diferents fases d’ocupació i a la vegada obtenir dades sobre diversos aspectes relatius a la producció i el consum.

  •  Quin és hores d’ara el futur del jaciment?

Avui el jaciment es troba pràcticament exhaurit a excepció d’una àrea reduïda i localitzada separadament del seu sector central, totalment excavat. A banda de la seva difusió general, a nivell local es vol integrar el coneixement generat en el discurs del nou Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas, mentre que, també en col·laboració amb l’ajuntament, es preveu un programa de recuperació i rehabilitació de les restes exhumades.

Les excavacions arqueològiques al Puig del Cocodril de Subirats (Alt Penedès) confirmen l’existència d’una fortificació ibèrica de la Cossetània oriental.

La recerca arqueològica, efectuada entre els dies 2 i 14 de maig, en aquest jaciment iber, situat al costat del Castell de Subirats, treuen a la llum una gran fortificació cossetana de més d’ 1 Ha d’extensió.

S’han efectuat diversos sondejos o cales que confirmen l’excel·lent potencial arqueològic del jaciment. S’ha identificat un gran fossat defensiu, una muralla i un barri de cases en un estat de conservació excepcional.

Entre les restes descobertes destaquen les relacionades amb l’arqueologia de la vinya i el vi, com tres àmfores ibèriques senceres, diverses gerres per a servir el vi i ceràmiques importades de Grècia, Itàlia i Eivissa.

El Puig del Cocodril podria complir les funcions de centre de poder i de control del territori de la Cossetània Oriental, amb diversos jaciments, com la Font de la Canya d’Avinyonet, sota la seva òrbita.

L’Ajuntament de Subirats i la cooperativa ArqueoVitis impulsen aquest nou projecte per aportar dades arqueològiques sobre els orígens de la vinya i el vi al Penedès, en el que podria ser el jaciment iber més influent de la contrada.

| Per saber-ne més, descarregueu la nota de premsa en pdf |