Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”

Conferència: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de maig de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Maribel Fuertes
Moderador: Joaquim Nadal

L’excavació realitzada a l’edifici situat al carrer del Riu Galligants 5, al barri de Sant Pere de la ciutat de Girona, ha permès recuperar l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat. L’immoble actual correspon a la nau central de l’antic hospital de clergues, bastit entorn al segle XII. Les estructures documentades pertanyen a les fases d’ocupació de l’edifici fins a mitjan segle XVII, moment en què la institució es traslladà a una altra ubicació. Per sota d’aquesta construcció s’han localitzat un seguit d’estructures preexistents, que testimonien l’ocupació de la zona des de l’època romana fins als moments anteriors a la construcció de l’edifici eclesiàstic. La primera ocupació, datada del segle I dC, es troba representada per restes d’una probable vil·la i per sobre d’aquests nivells es conservaven fosses d’inhumació i diverses construccions muràries de cronologies tardoantigues, amortitzades en l’època alt medieval per una necròpoli islàmica i un espai d’emmagatzematge en sitges.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Maribel Fuertes sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quin fou el principal motiu de l’excavació realitzada a Galligants?

L’excavació es va dur a terme amb motiu de la rehabilitació de l’edifici, per tal de reconvertir l’espai al seu ús actual. Fou un projecte que requeria, a banda d’un rebaix general per modificar la pavimentació existent, l’excavació en zones puntuals de rebaixos més profunds per a encabir-hi diverses instal·lacions. Aquestes excavacions han permès assolir la recuperació estratigràfica total en diversos punts de la nau, on es va rebaixar fins a documentar els nivells naturals de sedimentació fluvial de l’indret. L’estratigrafia recuperada en aquests sondeigs ha aportat dades sobre tota l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat.

  • De les diverses funcions que s’han desenvolupat a l’indret al llarg dels segles, quina n’és la més destacada?

L’antic Hospital de Capellans, concebut com una institució de beneficència, un asil per a pobres i pels peregrins que no tenien on allotjar-se quan arribaven a la ciutat. Aquest Hospital va néixer i es va mantenir de la caritat, amb l’ús de les almoines que es rebien de la comunitat cristiana per, posteriorment, repartir-les entre els necessitats. Val a dir que, sobre la seva data de fundació, les dades documentals conservades i les conclusions que s’extreuen de la intervenció arqueològica es complementen i presenten una elevada concordança. S’ha conservat un important nombre de documents escrits referents a la institució, els més antics dels quals es remunten a la segona meitat o finals del segle XII, època en que l’Església inicia tota una xarxa d’institucions assistencials a la ciutat de Girona. Hem pogut documentar l’evolució interna del edifici fins a la seva data de tancament, cap a mitjans del segle XVIII.

  • Què fa que les dades que s’extreuen de l’excavació en aquest antic hospital es considerin inèdites?

La recuperació de fases d’ocupació preexistents a la construcció de l’edifici medieval, de les quals cal destacar-ne una àrea de necròpolis que ha permès localitzar un conjunt d’enterraments de ritual islàmic. Aquesta recuperació ve a il·luminar un període històric poc conegut a la ciutat i que és coneixia de manera molt escadussera a través de la documentació conservada, principalment d’origen àrab. De fet, amplia el registre arqueològic d’aquesta fase a tota la zona de la Marca Superior on, ara per ara, les troballes de necròpolis islàmiques son molt puntuals.

I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

Flyer del I Seminari d'Arqueologia Medieval i Moderna de Roses, organitzat per la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona, "Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània"Els dies 10 i 11 de maig tindrà lloc a Roses el I Seminari d’Arqueologia Medieval i Moderna de Roses organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona. Aquest primer seminari tractarà el tema “Urbanisme i espai públic en les ciutats baixmedievals del nord-oest de la Mediterrània”

El Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna (SIAMM), concebut com un espai on compartir i debatre experiències i realitats històriques diverses amb un enfocament històric i arqueològic, s’estructura en conferències generals de presentació de la temàtica i ponències en les quals s’analitzen casos i aspectes concrets.

Enguany se centra en l‘anàlisi i debat de l’estructuració i evolució de l’urbanisme i, més específicament, dels espais públics en les ciutats del nord-oest de la Mediterrània en època baixmedieval. L’objectiu és el d’aprofundir en el coneixement de l’articulació d’aquests espais, les seves característiques i usos,  i  els canvis en la trama urbana.”

| Per descarregar el programa cliqueu aquí |

Seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”

Seminari: Barcino i l’Alt Imperi RomàEl dijous 5 d’abril de 2018 a les 17,00 hores se celebrarà, a sala de Martí l’Humà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (Plaça del Rei, s/n), el seminari “Barcino i l’Alt Imperi Romà”.

En els processos de romanització les ciutats funcionaven com a nuclis per reforçar i legitimar el domini sobre els territoris conquerits i, alhora, eren espais on es van crear diferents formes de relació entre les poblacions autòctones i els conqueridors. La clau de l’èxit de les ciutats a les províncies romanes fou una burocràcia escassa, atès que eren les institucions de cada ciutat, controlades per les elits locals les que s’ocupaven, del manteniment de l’ordre i de l’explotació econòmica. En aquest seminari s’abordarà el paper polític de Barcino i la seva organització urbana, a fi de situar el seu paper en aquesta xarxa de ciutats de la Hispània Citerior.

Programa:
– 17,00h. Presentació. Joan Roca (MUHBA)
– 17,10h. “L’administració de la província Hispània Citerior durant l’Alt Imperi Romà”, Pablo Ozcáriz (Universidad Rey Juan Carlos)
– 17,45h. “La topografia de Barcino a l’Alt Imperi Romà”, Julia Beltrán de Heredia (MUHBA)
– 18,40h. “El culte imperial i la colònia de Barcino”, Isabel Rodà (UB)
– 19,15h. “Barcino i la muralla alt imperial”, Alessandro Ravotto (arqueòleg)
– 19,50. Debat

Entrada gratuïta i es recomana reserva prèvia.
Informació i reserves: reservesmuhba@bcn.cat  /  Tel. 93 256 21 22

| Descarregueu el flyer amb el programa en pdf |

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”

II Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CCM: El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXIEls propers dies 15, 16 i 17 de març de 2018 tindrà lloc el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que organitza pel Born Centre de Cultura i Memòria, en col.laboració amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta segona edició, sota el títol “El Rec Comtal: l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I-XXI”.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més importants de la història de la ciutat de Barcelona. No en coneixem amb exactitud el seu origen, però sí que podem afirmar que és hereu de l’aqüeducte romà del segle I, que va funcionar fins al segle XX. L’aigua és un element essencial per al desenvolupament de la vida d’una comunitat. La captació i el control de l’aigua ha estat un dels interessos principals de les comunitats humanes. En concret, els romans van ser uns grans enginyers i arquitectes hidràulics i van projectar i construir una xarxa considerable d’estructures amb relació a l’aigua: aqüeductes, canalitzacions, fonts, conjunts termals, clavegueres, etcètera.

El rec era un canal a cel obert que, al llarg de 13 km de recorregut, anava creuant el pla de Barcelona des de les fonts de Montcada fins al mar. A redós d’aquesta gran estructura van néixer i es van consolidar diferents nuclis, que ara configuren alguns barris de Barcelona, El Rec passa per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El Rec Comtal és un i en són molts alhora. Diversos conceptes i activitats permeten aproximar-nos-hi: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement… Des d’aquesta perspectiva, actualment l’Ajuntament de Barcelona treballa en un projecte de recuperació i valoració del Rec. A través del II Simposi Internacional d’Arqueologia, a El Born CCM volem donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, ens han de permetre entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del nostre passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

Per assistir-hi és imprescindible la inscripció

| Descarregueu el programa en pdf |

Es concedeix el premi Ciutat de Barcelona 2017, dins de la categoria d’Història, a Alessandro Ravotto per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona

l'arqueòleg Alessandro RavottoAquesta tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es durà a terme la cerimònia de lliurament del premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

El premi, intitulat a Agustí Duran i Sanpere, se li concedeix per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona, en el marc de la tesi doctoral dirigida per la doctora Isabel Rodà i defensada en la UAB.

El jurat, integrat per Francesc Vilanova (president), Esther Pino, Marina Picazo, Josep Maria Salrach, i Maria del Carme Riu, considera que “és una recerca molt sòlida, feta amb metodologia moderna (…) i és també una síntesi excel·lent de totes les recerques arqueològiques i documentals sobre la qüestió”.

És la primera vegada, en els gairebé 70 anys de tradició d’aquest premi, que el guardó s’atorga a una investigació d’Història antiga.

La tesi del Dr. Ravotto profunditza en el coneixement del monument romà més imponent de la ciutat, un dels exemples de fortificacions més significatius i millor conservats a les províncies occidentals.

El recinte va ser construït, seguint esquemes típicament itàlics, en el mateix moment de la fundació urbana – cap al canvi d’era – i va ser objecte d’una monumental reforma cap a finals del segle III, en un moment de malestar generalitzat a tot el Mediterrani.

Entre els aspectes més destacats de la investigació hi consten el tractament de la fase augustal del recinte, fins ara poc coneguda, i la solució d’alguns punts problemàtics de la gran reforma baix imperial, com ara el de la seva cronologia.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”

Conferència “Intervencions arqueològiques a les muralles de Tàrrega. Recerca, recuperació patrimonial i difusió. Els casos del carrer del Carme 31 i del portal d’Urgell”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de febrer de 2018, a les 19,oo hores

Conferenciants: Oriol Saula, Josep Giribet, Joel Minguell i Ivonne Pont
Moderador: Josep M. Vila

Durant els darrers trenta anys, un seguit d’intervencions arqueològiques han permès documentar diferents trams de la muralla medieval de Tàrrega. Les intervencions al Molí del Codina (1997-1998), al Portal de Sant Antoni (2005) i al número 8 del carrer Pou del Gel (2005), juntament amb la breu intervenció al Centre Fissalut del carrer Migdia (1991), van aportar informació nova respecte al coneixement del traçat de la muralla. La recerca sobre el traçat de la muralla ha tingut continuïtat en les intervencions fetes al vestíbul d’accés al pou del gel de Tàrrega (2013) i al castell mateix (2014). Més recentment, la intervenció al carrer Carme 31 (2015) i al portal d’Urgell (2017) han permès constatar que, a banda de la conservació d’estructures soterrades de la muralla, s’han conservat paraments en alçat de la muralla del carrer Carme 31 i de bona part d’una torre del portal d’Urgell. La recuperació patrimonial d’aquests elements per a la ciutat ha permès fer-los visibles i destacar-los. Juntament amb la recerca arqueològica i documental, l’aportació de l’empresa Calidos ha estat fonamental per poder fer una projecció didàctica dels resultats de la recerca aplicant la tecnologia 3D i proposant recreacions virtuals de la muralla.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Quin coneixement hi ha actualment de les muralles medievals de Tàrrega?

A mitjans del segle XX tan sols es tenia constància de dos o tres vestigis que havien restat dempeus després d’haver enderrocat la major part del traçat de la muralla durant els segles XVIII i XIX. Actualment, gracies a les intervencions dutes a terme des del l’Ajuntament de Tàrrega i el Museu Comarcal de l’Urgell durant els darrers 25 anys tenim 7 indrets documentats arqueològicament, a banda dels ja coneguts, i també s’han identificat alguns trams on se’n conserva l’elevació o part de l’alçat de la muralla.

  • Quina cronologia tenen les muralles de Tàrrega?

Tàrrega va tenir bàsicament dues fases d’emmurallament. La primera data al voltant del segle XII i encerclaria el primer nucli urbà que creix a la falda est i nord-est del castell. La més coneguda i conservada és la que es basteix entre 1366 i 1370 durant el regnat de Pere III i amb motiu de la guerra contra Castella. Al segle XIX, amb les Guerres Carlines , Tàrrega torna a refer part del seu recinte fortificat. D’aquest moment destaquem la construcció de la nova muralla a la vora del riu.

  • Es conserven restes dels portals de la muralla medieval?

Les intervencions arqueològiques van posar al descobert l’any 2015 part dels fonaments i primeres filades del portal de Sant Antoni, amb restes d’una torre i una ampliació posterior més avançada. L’any 2017 vam excavar el portal d’Urgell, amb la sorpresa que, a més de conservar-se la planta del portal, es conservava una part significativa d’una de les seves torres en alçat. Els dos portals excavats formen part dels 4 portals principals dels quals en tenim constància documental. El de sant Antoni era l’entrada venint de Lleida i el d’Urgell era l’entrada des de la banda de Balaguer.

  • Com eren els portals de la muralla de Tàrrega?

Només tenim la imatge completa i frontal d’un d’ells, el de sant Agustí, que el 1668 va dibuixar Pier Maria Baldi. De part dels altres, les evidències arqueològiques ens diuen que estarien protegits per dues torres i, en el cas del portal d’Urgell, sabem que tindria dues portes i entremig un pas cobert. Pel que fa al portal de sant Antoni es passa també d’una porta protegida per dues torres en un inici a tenir una segona porta més avançada en un moment posterior i amb evidències d’un fossat.

  • Quins són els elements més destacats del que resta dempeus de la muralla medieval?

Les restes de la torre circular que protegia un dels angles de la muralla a la cantonada de l’actual Avinguda de Catalunya amb el la Plaça del Carme (actualment dins del Banc Popular). Creiem que és un dels testimonis més emblemàtics. La llàstima és que amb la construcció de l’edifici de l’esmentada entitat bancària durant la dècada dels seixanta del segle XX, s’enderroqués la seva part superior i només es pot veure des de dins del banc o  d’un bar que hi ha a la vora. El pany de mur documentat en elevació a la clínica dental Enèresi, al carrer del Carme 31, també constitueix un altre element a destacar. La continuació d’aquest tram aniria a entregar-se a la torre circular. Com a element més visible en l’actualitat i també força ben conservat en alçada tenim les restes de la torre del portal d’Urgell, recuperada durant la intervenció de 2017.

II Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI”, a El Born CCM

II Simposi Internacional d’Arqueologia: "El Rec Comtal, l'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I - XXI"Els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que se centrarà en l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més significatives de la ciutat de Barcelona. No es coneix amb exactitud el seu origen, si bé se sap que en la seva gènesi es troba l’aqüeducte romà del segle I, que va ser operatiu fins al segle XX.

El rec era un canal a cel obert que discorria creuant el pla de Barcelona al llarg de 13 km de recorregut, des de les fonts de Montcada fins al mar, i al seu pas es van anar creant diferents nuclis, que han conformat alguns barris de Barcelona; el Rec passa actualment per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El simpòsium abordarà diversos conceptes i activitats amb una visió transversal del Rec: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement, etc. Des d’aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Barcelona treballa actualment en un projecte de recuperació i posada en valor del Rec, i al II Simposi Internacional d’Arqueologia “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI” es vol donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, permetin entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

| Per descarregar la primera circular cliqueu  aquí |

Troballes excepcionals de material orgànic al jaciment de la ciutat romana Iesso (Guissona, la Segarra)

La darrera campanya d’excavacions al jaciment de la Iesso romana de Guissona que s’ha dut a terme durant les dues darreres setmanes, dirigides per Josep Guitart, en el marc de l’XI Curs  d’Arqueologia de Guissona, ha donat uns resultats de singular importància, ja que han aparegut una gran quantitat de material orgànic dins d’un pou de sis metres de fondària situat extramurs amb uns.

Els objectes trobats són una galleda de fusta amb tapa, única fins ara a l’estat espanyol, plats, també de fusta, una sabata de cuir i eines, que possiblement devien haver caigut al fons del pou entre els segles II i III dC.  A més dels objectes apareguts, has estat també molt important la troballa de restes de vegetació i fruits com nous, pinyols de préssec o llavors de vinya que permetran en el futur l’estudi de la flora i l’alimentació de l’època romana.

L’excel·lent estat en que s’han trobat aquests objectes durant 2.000 anys es deu al fet que s’hagin conservat sota l’aigua en una atmosfera anaeròbica. Aquests materials però, un cop extrets són vulnerables, per tant, en els propers dies seran traslladats al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya a Pedret (Girona), del Departament de Cultura, especialitzat en la  recuperació de materials arqueològics marins, on seran restaurants perquè puguin ser exposats posteriorment en el Museu de Guissona

| Amplieu la notícia a l’article publicat al diari el Segre |

Documentat un nou tram de la muralla baix-medieval de Girona

Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona
Tram de la muralla baix-medieval descobert al c/ Argenteria, 23 de Girona. Fotografia: Maribel Fuertes

La intervenció arqueològica realitzada al local ubicat al carrer Argenteria 23 del Barri Vell de Girona, ha posat al descobert un llenç de la muralla baix-medieval de la ciutat. El tram recuperat correspon al seu recorregut meridional on la muralla, en paral·lel a la riba de l’Onyar, resseguia l’Areny.

El cos de la muralla que s’ha documentat en un recorregut d’uns 6 metres, presenta una amplada de 2,40 metres i una elevació d’uns 12 metres d’alçada. S’ha realitzat un sondeig estratigràfic envers el parament est de la paret, que ha permès recuperar el cos inferior de la muralla, conservat fins a 3’80 metres de profunditat respecte a la cota actual de pas. La banqueta, de construcció esglaonada, s’assenta sobre les graves fluvials de l’Onyar i fou construïda entorn a finals del segle XIV principis del segle XV. Per sobre de la fonamentació s’ha localitzat el nivell de circulació més antic, és tracta d’un paviment, molt malmès, de terra i còdols dispersos datat dins la primera meitat del segle XV.

A mitjans del segle XVI, es modifica l’espai amb la construcció del habitatge actual. Aquest, s’adossarà a la estructura, i l’integrarà com a mur de fons. Ara bé, la gran modificació de l’espai actual es realitzarà al segle XIX, amb l’obertura de balcons i galeries volades al riu i un remuntatge dels pisos superiors. A partir d’aquell moment la muralla restarà ja completament emmascarada a l’interior de la vivenda i desapareixerà d’una manera gairebé integral del paisatge visual de la ciutat.

Presentació de l’Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015

Invitació a la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 El dia 31 de maig a les 19,00 hores tindrà lloc la presentació del nou Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona 2015 a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de la Ciutat, (carrer Santa Llúcia, 1, de Barcelona).

Aquesta és una publicació del Servei d’Arqueologia de Barcelona que documenta l’activitat arqueològica més recent duta a terme a la ciutat de Barcelona. En el transcurs de la presentació l’arqueòleg Mikel Soberón pronunciarà la conferència “Comptar vaixells per explicar el port medieval de Barcelona. El dret d’ancoratge a mitjan segle XV”.