Categoria: Arqueologia subaquàtica

Documenten a La Draga restes de cabanes de 7.300 anys d’antiguitat en un estat de conservació excepcional

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Els treballs d’excavació arqueològica al jaciment neolític de La Draga (Banyoles, Pla de l’Estany) han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. L’objectiu d’aquests treballs és completar el coneixement que, poc a poc, es va generant sobre les comunitats pageses que es van establir a l’Estany a inicis del neolític, ara fa uns 7.200 anys, el seu mode de vida i organització.

La campanya d’intervencions arqueològiques al jaciment de La Draga es va iniciar el passat 4 de setembre i finalitzarà demà 29 de setembre. El projecte es porta a terme en col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF Barcelona), el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) i compta amb la participació activa de diversos membres de la Unitat d’Arqueobotànica de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

Els treballs s’han focalitzat a la zona més septentrional del jaciment, l’anomenat sector B, que té la particularitat de tenir unes millors condicions de conservació de la matèria orgànica. Fins ara, és en aquest sector on han aparegut les evidències arquitectòniques més clares de les cabanes de fusta dels antics pobladors de La Draga i on també han aparegut un major nombre d’eines i estris elaborats amb fusta i fibres vegetals.

Els codirectors del projecte de recerca Toni Palomo i Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF Barcelona) han explicat que “els treballs en el jaciment de La Draga han permès documentar elements estructurals de construccions de fusta en molt bon estat de conservació. Són principalment grans taulons de fusta de més de tres metres de llargada que ocupen pràcticament tota la superfície de la zona excavada. El procés d’excavació ens ha de permetre realitzar interpretacions molt precises sobre la forma d’aquestes cabanes, les tècniques constructives i el moment de la seva construcció, així com la seva relació amb zones excavades en campanyes anteriors”.

Paral·lelament la campanya ha desenvolupat dues accions de prospecció arqueològica i paleoecològica a la riba occidental de l’Estany, tant terrestre com subaquàtica. D’una banda, s’han fet sondejos a la riba occidental de l’Estany de Banyoles, dins el terme municipal de Porqueres. En aquest cas l’objectiu és obtenir noves dades de caràcter sedimentològic i paleoambiental que haurien de permetre a l’equip d’investigadors de La Draga reconstruir la dinàmica ambiental de l’Estany de Banyoles durant l’Holocè i constatar la possible presència d’altres ocupacions prehistòriques en aquest indret. Les prospeccions subaquàtiques, a la zona compresa entre la Punta Freixenet i Punta Cuaranya, han permès documentar àmplies extensions de sediment torbós amb molta presència de matèria orgànica conservada com, per exemple, restes de fusta. L’anàlisi dels mostrejos realitzats permet conèixer millor la dinàmica del poblament prehistòric i també històric de l’Estany.

La campanya d’excavacions arqueològiques s’emmarca en un projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia pel període 2022-2025, aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinat des del Museu Arqueològic de Banyoles. Les excavacions de La Draga i les activitats de recerca realitzades estan finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Per a més informació podeu consultar tota la nota de premsa de l’IPHES en pdf

Presentació de la Guia del Patrimoni Cultural de Roses. 5: El Patrimoni subaquàtic a Roses

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El dimecres 22 de març a les 19 hores es presentarà la publicació “El patrimoni subaquàtic a Roses”, el cinquè volum de la col·lecció de Guies del Patrimoni Cultural de Roses impulsada per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona.

La presentació es farà al centre cultural de Ca l’Anita de Roses i anirà a càrrec de les editores de la publicació, Gemma Domènech Casadevall (directora de l’ICRPC) i Rut Geli Mauri (responsable del CASC).

Durant l’acte es projectarà el documental “El Triunfante. Descobrint un navili del segle XVIII” (Inbluefilms).

La guia està adreçada al gran públic i té dos objectius principals. Per una banda donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic subaquàtic que es troba a la badia de Roses i per l’altra sensibilitzar respecte a la importància del patrimoni subaquàtic i mostrar els mitjans que s’utilitzen per la seva protecció, documentació i preservació.

A la guia s’hi presenten les diferents troballes arqueològiques subaquàtiques realitzades a la zona de la badia, les circumstàncies històriques dels naufragis i els treballs d’excavació realitzats. També dedica un espai molt important a la presentació de la importància del patrimoni subaquàtic, i els sistemes emprats per la seva documentació i preservació.

Les Guies del Patrimoni Cultural de Roses, constitueixen una col·lecció de breus guies visuals destinades al públic no expert, però interessat en el patrimoni. L’objectiu és el de donar a conèixer el patrimoni arqueològic de Roses, tractant de forma individualitzada els diferents espais, jaciments i monuments. Els volums s’estructuren a partir de capítols curts, amb un ús del llenguatge i dels conceptes rigorós però de fàcil comprensió i amb una important potenciació de l’aparell gràfic. Les guies s’editen en diferents idiomes (català, castellà, francès i anglès).

Els volums anteriors es van dedicar a “El monestir de Santa Maria de Roses” (2018), “El castell de la Trinitat” (2019), “La Ciutadella com espai urbà (2020) i “ La Ciutadella com espai militar. Les defenses” (2021).

 

Notícia: Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic

Inauguració de l’exposició “NAUFRAGIS. Història submergida” al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

El proper dijous 28 d’abril, el Museu d’Arqueologia de Catalunya inaugurarà l’exposició temporal “NAUFRAGIS. Història submergida”.

Aquesta exposició, que es podrà veure a la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona, romandrà oberta fins a l’estiu de 2023.

L’exposició NAUFRAGIS. Història submergida, explica els reptes i misteris de la nostra memòria submergida. Al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures. Una escenografia de 1.000 m2, evoca un fons marí on el patrimoni rescatat i els elements audiovisuals, alguns de gran format, ritmen i reforcen la vocació immersiva del muntatge.

L’exposició, vol donar a conèixer la riquesa i diversitat del patrimoni arqueològic subaquàtic català i, alhora, la important tasca d’estudi, salvaguarda i protecció d’aquest patrimoni que, des del 1992, du a terme el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), en ocasió del trentè aniversari de la seva creació. La mostra pretén, a més, apropar i ampliar el coneixement públic que es té de l’arqueologia subaquàtica i retre un homenatge als homes i les dones que l’han impulsat i l’impulsen, tant a Catalunya com arreu del món. La mostra se singularitza amb una museografia innovadora amb recursos audiovisuals, digitals i immersius.

La presentació de l’exposició ha comportat també l’edició d’un interessant catàleg que, a més de les peces exposades, integra diversos articles d’especialistes, que permeten un aprofundiment sobre els diversos temes abordats en la mostra. L’exposició romandrà oberta fins a l’estiu de 2023.

Durant el període d’obertura al públic, es desenvoluparà també un ampli programa d’activitats complementàries que es podran descobrir des de la web i les xarxes socials del Museu.

 

Per a més informació podeu consultar la web del Museu

Tarraco Biennal. 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Del 24 al 27 de novembre de 2021 se celebrarà a Tarragona el 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic Tarraco Biennal, amb el lema “Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris”, sota la direcció de la Dra. Ada Lasheras, el Prof. Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo i la Dra. Patricia Terrado.

Les sessions tindran lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

El congrés està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, el Museu d’Història de Tarragona, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, els Museus Diocesans de Tarragona i la Reial Societat Arqueològica de Tarragona.

Compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mutua Catalana, l’Ajuntament de Tarragona, el Port de Tarragona, FIATC Assegurances i el projecte europeu EuroTech (URV/ICAC).

Es pretén estudiar l’organització dels grans ports, entesos com a espais interconnectats a nivell local i regional mitjançant les xarxes de redistribució de cabotatge, així com les grans rutes marítimes, amb un paper essencial en el transport de tot tipus de persones, productes i idees al llarg del Mediterrani. L’objectiu és entendre els ports no només com una àrea construïda, sinó també analitzar el seu paper com a nodes dins una xarxa formada per altres ports i ancoratges del seu propi entorn – formant el que coneixem com “sistemes portuaris” – i, a gran escala, a dins les rutes de llarga distància mediterrànies però també atlàntiques.

Els treballs arqueològics que han afectat les àrees paleo-portuàries han contribuït al desenvolupament de tècniques específiques d’arqueologia nàutica, per tal d’enfrontar-se al desafiament dels derelictes enterrats i als abocaments de cultura material al fons de les dàrsenes. D’altres vegades han sigut també necessaris altres estudis per l’anàlisi d’aquests derelictes, com la sedimentologia o la restitució del paleoambient, o bé a través de nous estudis de cartografia històrica i de les fonts documentals. Però, a més, sempre esdevé necessari tornar a les fonts escrites, gregues i llatines, per cercar noves precisions o reinterpretacions dels textos.

La inscripció al congrés és gratuïta i es pot formalitzar des de la pàgina web www.tarracobiennal.com.

Consulteu el programa del congrés en pdf

Presentació del llibre “Història submergida. Tretze jaciments arqueològics sota l’aigua”, als ST de Cultura a Tarragona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Avui, dijous 4 de juliol a les 19,00 hores es presentarà, als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona (c/ Major, 14), el llibre “Història submergida. Tretze jaciments arqueològics sota l’aigua” de Geòrgia Costa i Gemma Sebares. La presentació anirà a càrrec de Maite Miró, Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia i de Maria Adserias, Arqueòloga Territorial dels ST de Tarragona.

Gràcies als avenços tècnics en submarinisme, des de mitjans del segle passat l’arqueologia subaquàtica ha esdevingut una disciplina consolidada. En aquesta publicació, les autores repassen els grans descobriments subaquàtics realitzats a Catalunya a través de tretze jaciments arqueològics submarins de diferents èpoques, com ara la Draga, l’extraordinari poblat neolític al llac de Banyoles, el Ciudad de Barcelona, enfonsat davant de Malgrat de Mar per un submarí durant la Guerra Civil, o també barques de pesca, galions o vaixells de mercaderies.

3a Jornada d’Arqueologia de Sitges. L’Arqueologia Litoral

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Cartell de la 3a Jornada d’Arqueologia de Sitges. L’Arqueologia LitoralEl proper divendres 6 d’abril se celebrarà la tercera Jornada d’Arqueologia de Sitges, que en aquesta edició tindrà com a eix temàtic l’arqueologia litoral. Aquesta trobada, que s’organitza cada dos anys a la vila de Sitges tindrà lloc, com ja és habitual, al Palau de Maricel.

El patrimoni arqueològic que es troba a la frontera entre la mar i la terra es troba en una fase de descobriment molt incipient, tant a Catalunya com al conjunt de la península. De fet, a nivell estatal, aquesta serà la primera vegada que es dediqui una jornada específica al seu estudi. Es dona també la circumstància que Sitges reuneix un dels equips punters del país en arqueologia litoral, una activitat que en els darrers anys s’ha traduït en troballes i exploracions subaquàtiques en diferents jaciments costaners de la vila.

Per poder contraposar models de gestió i abordar l’arqueologia litoral des de diferents àmbits i visions, la jornada comptarà amb una trentena d’experts que compartiran coneixements i experiències en les diverses ponències i taules rodones programades. La jornada ha estat coordinada una vegada més per l’arqueòleg Pere Izquierdo, responsable de l’àrea de Projectes i Patrimoni dels Museus de Sitges i un dels principals impulsors de les recerques subaquàtiques realitzades darrerament al litoral sitgetà.

| Inscriviu-vos clicant aquí |
| Descarregueu el fulletó amb el programa sencer en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”

Tribuna d'Arqueologia2 comentaris

Conferència: “Intervencions del casc El Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval del segle I dC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 21 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciants: Carlos de Juan i Gustau Vivar
Moderador: Josep Manuel Rueda

Tant a Catalunya com a la Comunitat Valenciana s’han localitzat dos vaixells arqueològics de cronologia similar, aproximadament de mitjan segle I dC, que transportaven el mateix carregament, format per àmfores amb sales de peix. Aquests són, d’una banda, El Bou Ferrer, aparegut a la Vila Joiosa (Alacant), i, de l’altra, el derelicte de les Illes Formigues II a Palamós-Palafrugell (el Baix Empordà). Com que els dos vaixells poden ser compatibles en el discurs històric i en la seva interpretació arqueològica, i amb la intenció d’unificar esforços entre ambdues administracions, s’ha posat en marxa un projecte de treball conjunt, establert a partir d’un conveni de col·laboració científica entre la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus de la Generalitat Valenciana.

 

1. Planta del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
2. Procés d’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
3. Extracció d’àmfores durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
4. Vista de les àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
5. Arquitectura naval del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
6. Vista del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
7. Vista del Tethis i immersió durant l’excavació del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
8. Àmfores del jaciment de Bou Ferrer. Fotografia: José Antonio Moya. Universitat d’Alacant
9. Excavació del derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
10. Àmfora amb tapa trobada al derelicte trobat a Illes Formigues. Fotografia: CASC
11. Vista d’àmfores i restes de l’arquitectura naval del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
12. Vista d’àmfores del jaciment d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
13. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
14. Intervenció al derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
15. Àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
16. Vista d’àmfores del derelicte d’Illes Formigues. Fotografia: CASC
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano
Sessió de la Tribuna d’Arqueologia del 21 de març de 2018. Fotografia: Susana Manzano

A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la conferència que ens oferiran el proper dimecres.

  • Quines són les ultimes novetats que ha aportat la passada campanya d’excavació arqueològica subaquàtica del derelicte Bou Ferrer?

Aquesta campanya s’ha desenvolupat entre els mesos de juliol i setembre. El jaciment és un dels derelictes millor conservats del mediterrani occidental, el qual es va enfonsar al segle I dC, en època de Neró, quan transportava un carregament de productes bètics, especialment salses de peix i lingots de plom. Es tracta d’una gran nau de comerç, amb una càrrega possible d’envoltant les 3.000 àmfores, amb un conjunt important de lingots de plom, que estaven destinats a la realització de canonades i conduccions d’aigua  per la ciutat de Roma. Aquest darrer supòsit s’ha pogut saber gracies a un segell trobat en un dels lingots,  precisament en la campanya d’enguany excavació del derelicte.

També cal ressaltar el bon estat de conservació de l’estructura del vaixell, especialment la obra viva, la qual es conserva gairebé en la seva totalitat, arribant en certs espais, fins i tot a la zona de la borda del vaixell.

  • Que ha donat de si la primera campanya al  derelicte Illes Formigues II?

Durant el més d’octubre i novembre s’ha realitzat la primera actuació arqueològica sobre aquest  vaixell que es va documentar en la campanya de prospecció de 2016. Es tracta d’un vaixell enfonsat a una fondària important, més de 40 metres, fet que ha permès que la seva conservació sigui extraordinària. En la primera campanya s’ha procedit a la neteja de sediment deixant el carregament visible per poder fer una documentació fotogramètrica en 3d del jaciment. S’ha pogut documentar que es tractava d’un carregament de productes provinents de la bètica, relacionats amb les salses i conserves de peix.

En aquesta primera campanya també s’ha pogut documentar que sota del carregament encara es conserven les restes de la embarcació. Tot i això abans d’arribar a estudiar-la s’haurà de desmuntar tota la càrrega i estudiar bé la seva disposició dins de la bodega per entendre la estiba del vaixell i poder establir d’aquesta manera el port d’origen del vaixell.

Acte de reconeixement a Xavier Nieto al MAC-Barcelona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Xavier NietoEl proper dissabte dia 25 de novembre a les 19,00 hores se celebrarà l’acte de reconeixement a Xavier Nieto, amb motiu de la seva jubilació, al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona.

Xavier Nieto, llicenciat (1973) i posteriorment doctorat (1991) en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona, te una dilatada trajectòria professional dins del món de l’arqueologia subaquàtica, tant a casa nostra com a nivell internacional. Entre 1981 i 2010 va dirigir el Centre de Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i posteriorment, fins el 2013, ha estat director del Museo Nacional de Arqueología Subacuática – ARQUA. Actualment ostenta el càrrec de vicepresident del Consell Consultiu Científic i Tècnic de la UNESCO per a la Convenció 2001 sobre  el Patrimoni Cultural Subaquàtic (STAB) i el representant espanyol davant el International Committee on Underwater Cultural Heritage (ICUCH – ICOMOS).

Exposició “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, al MAC-Barcelona

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

Exposició: “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”El dimecres 5 d’abril a les 18,00 hores s’inaugurarà a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (Passeig de Santa Madrona, 39-41) l’exposició “Navegants d’Aiguamolls. 2000 anys de secrets enfonsats”, comissariada per Gustau Vivar, responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).

En aquesta exposició es presenten, per primera vegada, els resultats de les campanyes d’excavació subaquàtica desenvolupades entre els anys 2012  i 2016 pel Centre d’Arqueològica Subaquàtica de Catalunya (CASC) als  jaciments del Cap del Vol  i Cala Cativa,  ambdós trobats al Port de la Selva, (Alt Empordà).

La mostra s’articula a partir de peces arqueològiques reals, que han arribat als nostres dies en molt bon estat de conservació, provinents especialment del jaciment subaquàtic conegut com Cap del  Vol, que encara conserven els elements que ens permeten conèixer un sistema de construcció de vaixells arrelat al món ibèric i que va perviure en aquestes naus del  segle I aC.  Actualment aquests  derelictes estudiats  es troben  a  més de 25  metres de profunditat i  tots dos prop del Port de la Seva (Girona).

En aquesta exposició es vol reflectir també la feina feta en estudis i treballs arqueològics, amb el dia a dia del treball subaquàtic, les dificultats del treball a fondària i la metodologia de treball emprada.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Col·loqui “Entre terres et eaux: les sites littoraux de l’âge du Bronze, spécificités et relations avec l’arrière-pays” a Agde, França

Tribuna d'ArqueologiaDeixa un comentari

cartell del col·loqui: “Entre terres et eaux: les sites littoraux de l’âge du Bronze, spécificités et relations avec l’arrière-pays”Els dies 20 i 21 d’octubre de 2017 se celebrarà a Agde (Hérault, França) el col·loqui “Entre terres et eaux: les sites littoraux de l’âge du Bronze, spécificités et relations avec l’arrière-pays”, organitzat per Societat Prehistòrica Francesa en col·laboració amb l’Associació per a la Promoció de la Investigació sobre l’Edat del Bronze.

El col·loqui se centrarà sobre l’ocupació dels territoris litorals, estuaris i franges costaneres durant  l’edat del bronze de l’Europa Occidental. Es tractaran jaciments, vestigis materials, tecnologies d’excavació en jaciments subaquàtics o no, etc.  L’objectiu d’aquesta trobada és avançar en el coneixement dels diferents  tipus d’ocupacions, de les possibles diferencies entre els habitants de les zones litorals i de l’interior i de les seves relacions i dependències, així com reflexionar sobre la problemàtica d’aquestes instal·lacions en zones humides, dels models d’assentaments i de les formes de vida.

El col·loqui s’adreça als arqueòlegs, bioarqueòlegs, geomorfòlegs i de paleoambient que treballin el període de l’edat del bronze a l’Europa occidental.

| Per a més informació, descarregueu el programa en pdf |