Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”

Conferència: “Darreres intervencions arqueològiques al teatre romà de Tarragona”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 20 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Jacinto Sánchez Gil de Montes i Josep Anton Remolà
Moderadora: Maite Miró

Amb motiu de la implantació del projecte d’agençament del teatre romà de Tarraco, des del Departament de Cultura es va redactar el projecte d’excavació arqueològica al teatre romà de Tarragona. L’excavació, realitzada entre els mesos de gener i març del 2017, ha permès completar l’excavació arqueològica de les restes existents en l’àmbit del projecte d’agençament. A més de les restes del teatre romà, és de destacar la documentació d’un important complex constructiu associat possiblement a estructures portuàries anteriors a la construcció del teatre.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la seva xerrada.

  • Què va motivar la darrera intervenció arqueològica en el teatre romà de Tarragona?

La intervenció arqueològica realitzada l’any 2017 es va plantejar en el marc de l’execució del projecte d’arrenjament i condicionament del teatre romà de Tarragona, a càrrec de Toni Gironès. Els treballs es van centrar, principalment, en l’excavació de les parts afectades per la fonamentació de l’estructura metàl·lica que reproduïa volumètricament l’extrem inferior de la cavea del teatre. A més a més, es van reconstruir els nivells de circulació i ús de l’orchestra i els aditus. També es van dur a terme tasques de restauració, que consistiren en la neteja de les estructures i la reposició i consolidació d’elements concrets de l’edifici escènic i estructures anteriors.

  • Els resultats obtinguts han servit per millorar el nostre coneixement sobre l’edifici teatral?

Una part important dels resultats de l’excavació del teatre estan relacionats amb el procés constructiu, les tècniques emprades per a la seva execució i la reconstrucció arquitectònica de l’edifici. Ha estat possible establir l’evolució constructiva de les distintes parts que conformen el teatre, des del frons scaenae fins a la cavea, i constatar com el substrat i la topografia van condicionar l’ús de cadascuna de les tècniques emprades. Així mateix, s’ha excavat part dels farciments constructius de la base de la cavea. L’estudi final del material arqueològic recuperat podria aportar dades relatives al moment de construcció del teatre. Per últim, amb l’ajuda de la documentació de les anteriors intervencions realitzades en el teatre i l’anàlisi de les estructures conservades, hem pogut plantejar una restitució de la part inferior de la cavea, l’orchestra, els aditus, i el cos escènic. Les dades relatives a les fases coetànies i posteriors a l’ús de l’edifici teatral són escasses, però rellevants. La claveguera que discorre sota l’orchestra es colmata en un moment avançat del segle III o ja dins del IV dC i s’han documentat indicis d’activitat artesanal posterior a la pèrdua de la funció original de l’edifici. Una dinàmica arqueològica i històrica àmpliament constatada en altres punts del suburbi portuari.

  • I per conèixer millor l’evolució urbanística d’aquest destacat sector de Tàrraco, entre el port i el fòrum de la colònia?

L’excavació arqueològica i l’estudi de les restes conservades han aportat noves dades relatives a la configuració topogràfica i urbanística prèvia a la construcció del teatre. Les evidències més antigues corresponen a una àrea d’emmagatzematge en sitges excavades en el substrat geològic. Un cop abandonades i colmatades (al voltant de mitjan segle I aC), l’espai es va rebaixar i regularitzar en forma de terrasses. Sobre aquesta nova base topogràfica es disposa un carrer que, paral·lel al port, ascendia des d’aquest fins a la plaça pública. Al sud del carrer, a un nivell inferior, s’han documentat bateries de magatzems lligats a l’activitat portuària; al nord, adossades al pendent del penya-segat, un conjunt de tabernae o equipaments comercials amb façana oberta a l’esmentat carrer. Tot aquest teixit urbà de caràcter públic desapareix amb la construcció del teatre, peça principal d’una segona profunda remodelació de la façana portuària durant la primera meitat del segle I dC. La part més propera al port es monumentalitza, desplaçant els equipaments de caràcter més comercial cap a la desembocadura del riu Francolí. Tot i l’envergadura del canvi, el teatre “fossilitza” la topografia de la fase precedent: el cos escènic es construeix sobre la bateria de magatzems, la cavea sobre el conjunt de tabernae i els aditus i part de l’orchestra s’erigeixen seguint el traçat del carrer romà. Es manté, així, la important connexió entre el port i la plaça del fòrum colonial – a través del teatre -, tot i que ara té un ús més restringit relacionat amb els cerimonials de poder que tenen com a principals escenaris la plaça cívica i el teatre.

  • Des del punt de vista patrimonial, quin es el futur d’aquest edifici i la seva àrea annexa?

L’objectiu final, a llarg termini, seria la creació d’un parc urbà on s’integrin d’una manera orgànica i coherent els elements patrimonials que conformen la memòria d’un espai tan vital per a la història de Tàrraco – i de Tarragona – com és el port i la part baixa de la ciutat. Un projecte que s’inscriu en l’àmbit del Pla de gestió de Tàrraco Patrimoni Mundial que impulsen la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tarragona. El teatre romà ha de ser, òbviament, una peça fonamental d’aquest conjunt de futur.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”

Conferència: “El dipòsit de bronzes de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciant: Josep Gallart
Moderador: Miquel Molist

A mitjan agost del 2016 es va recuperar de forma fortuïta una massa compacta formada per un conglomerat de bronzes i terra mot endurida de l’interior d’un vas ceràmic enterrat en un prat de la Colomina de Bor (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya), i al seu voltant es va recuperar altres elements de bronze que formaven part del mateix dipòsit o amagatall. La troballa fou comunicada al Servei d’Arqueologia i Paleontologia, alhora que li foren lliurats tots els elements d’aquesta. Molt poc temps després, al lloc de la troballa es va realitzar, per part del SAP, una intervenció arqueològica d’urgència per a la documentació i la recuperació del vas ceràmic que encara es conservava en la seva posició original. A partir d’aleshores es van realitzar el tractament i la restauració dels materials metàl·lics al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Un cop acabades aquestes tasques, s’ha posat de manifest que es tracta d’un dipòsit que es pot datar entre inicis de la primera edat del ferro i l’edat del ferro, compost, bàsicament, per objectes d’ornament individual femení i fragments de recipients de bronze.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Gallart sobre els aspectes més destacats de la conferència.

  • Des del seu descobriment i recuperació dels materials del conjunt i de la intervenció arqueològica per la recuperació i documentació del vas ceràmic en que estava dipositat el conjunt de bronzes, quines actuacions ha realitzat el Servei d’Arqueologia i Paleontologia?

En primer lloc es va realitzar la microexcavació de la massa de metalls i terra compactada, extreta de l’interior del vas ceràmic en el moment de la seva descoberta. Aquesta intervenció s’ha realitzat en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb l’extraordinària col·laboració del personal del centre. Una actuació, que cal dir que ha estat extremadament laboriosa i delicada, perquè el conglomerat de metalls i la terra estava extremadament compactat i endurit, així com per la fragilitat que presenten algunes peces, principalment les que estaven formades per cadenetes.

Un cop alliberats els objectes, s’ha realitzat, en el mateix centre i per part del seu personal, la neteja i restauració de les peces i, en la mesura del possible, la reintegració. Així mateix s’ha netejat consolidat, enganxat i reintegrat la part del vas ceràmic recuperat.

Així mateix s’han realitzat  anàlisis de composició del metall per la tècnica de Fluorescència de Raigs X, així com anàlisis d’isòtops de plom per veure si és possible detectar la procedència de la matèria primera dels metalls o la zona de producció. També s’han realitzat anàlisis de residus del vas ceràmic i dels fragments dels recipients metàl·lics per si es pot determinar el seu ús. Així com anàlisis de la matèria primera del vas per determinar si es tracta d’una producció local o forària.

  • Quina és la composició del conjunt?

Els objectes que integren el conjunt de la Colomina de Bor, entre fragments i sencers, en total són una setantena, però cal tenir en compte que al voltant d’una quarantena són fragments laminars de les parets d’un (o més) recipients de bronze, hi ha també 16 botons amb anella, una agulla de cap enrotllat, una agulla pectoral amb cadenes, una agulla de cap circular guarnida amb anelles, un braçalet tancat i alguns objectes que per la seva fragmentació són indeterminats i que formarien part d’objectes més complexos,. A excepció de dos botons que són de ferro, la resta d’objectes són de bronze. A grosso modo en aquest conjunt es veu clarament la presència de dos tipus d’elements, per una banda els fragments de recipients de bronze, possiblement de tipus globular i per l’altra els objectes de guarniment personal, que es poden identificar com a peces d’ornament o embelliment femení i que formarien part d’un sol vestit.

  • Quina és la cronologia se li pot atribuir conjunt?

La cronologia d’aquests conjunts s’estableix a partir de les similituds que presenten els objectes que els configuren amb altres de similars procedents de jaciments o necròpolis amb datacions fiables, ja que es tracta de conjunts que s’han localitzat fora de cap context arqueològic. Pel que fa al dipòsit de la Colomina de Bor hem de fer palès que hi ha alguns objectes dels que encara no hem trobat paral·lels ni a Catalunya, ni a la resta de la Península Ibèrica, ni tampoc a França, ni a Suïssa i altres que per la seva fragmentació és difícil precisar el tipus d’objecte, la qual cosa dificulta la seva precisió cronològica. Però n’hi ha d’altres, com els botons de bronze i ferro amb anella, que els trobem abastament documentats en assentaments i necròpolis protohistòriques, tant catalanes com del nord dels Pirineus, la qual cosa ens indueix a situar el conjunt a nivell cronològic entre els segles VII i VI aC. Tot i que una cosa és la cronologia que poden atribuir a les peces i l’altra en quin moment es va produir la deposició del conjunt  i les raons que van motivar aquest fet, coses difícils de precisar per tractar-se d’una troballa sense context arqueològic.

  • Són habituals des troballes de dipòsits o amagatalls de bronzes a Catalunya?

Al nostre país les localitzacions d’aquests conjunts no són gens habituals, la prova és en total en tenim documentats al voltant d’una desena de segurs. Entre els més importants cal esmentar els de Llavorsí, Ripoll, Cova de Muricecs, Sant Aleix, cova de la Font Major, Sant Martí d’Empúries, etc. Pràcticament tots ells s’han localitzat de manera fortuïta, com és el cas del de la Colomina de Bor. Però cal dir que aquest és el primer que es localitza col·locat a l’interior d’un vas ceràmic, un fet que, sense anar més lluny, està bastant documentat a França. La resta, per les notícies que tenim, van aparèixer enterrat al terra. La qual cosa indica que en el moment de la deposició els materials estarien col·locats en un receptacle (sac, bossa, …) de cuir, roba, o altre matèria perible que no s’ha conservat.

A nivell geogràfic cal dir que la majoria es localitzen a la vall del Segre i els seus afluents, en indrets a l’aire lliure o en coves, situades en zones pas i que pels tipus d’objectes que els configuren sembla que el seu origen s’ha de situar en territoris del nord dels Pirineus, fins i tot en indrets molt allunyats de la zona on es van localitzar.

  • Es coneix a que responen les deposició d’aquests dipòsits o amagatalls?

Aquest és l’etern problema i té una difícil resolució per la seva mateix naturalesa i circumstàncies descontextualitzades de la seva troballa. Els dipòsits i amagatalls de conjunts metàl·lics es documenten sobre tot entre el Bronze mitjà i la Primera Edat del ferro i  general es desconeix perquè es produïa la seva deposició. Cal tenir en compte que es tracta de conjunts localitzats de forma aïllada, fora de context, la qual cosa dificulta extremadament la seva interpretació.

En alguns casos, a partir del lloc i circumstàncies en que es localitzen els dipòsits s’especula en que podria tractar-se de deposicions votives o cultuals. Però en altres a partir de la diversitat dels objectes que els configuren, amb tipologies desconegudes a la regió de la troballa, les seves cronologies, l’estat de fragmentació que es troben o l’estat que presenten els objectes, deixen entreveure que es tracta de materials amortitzats o fora d’ús, la qual cosa planteja la hipòtesi que es podria tractar d’objectes destinats a la refosa, per tant portats per metal·lúrgics ambulats o potser objectes destinats al comerç i traginats per comerciants, o, fins i tot, podria tractar-se d’una acumulació de metalls transportats per petites comunitats, com a reserva econòmica o destinats a la refosa i producció de noves peces. Cal tenir en compte els metalls eren elements preuats i valorats per les comunitats de l’edat del Bronze i la protohistòria.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”

Conferència: “Les termes romanes de Caldes de Montbui. Una nova visió a partir de les darreres intervencions”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de maig de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Pere Lluís Artigues, Magí Miret i Antoni Rigo
Moderadora: Anna Monleón

La intervenció arqueològica a la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, plantejada com a actuació prèvia a les obres de reurbanització, ha suposat la primera excavació amb una certa extensió de les termes romanes i, en conseqüència, ha permès anar definit aquest gran i complex conjunt termal.
Gràcies a aquests treballs, com a element més important s’ha pogut excavar en la seva totalitat una gran piscina interpretada com a natatio, així com altres piscines i canalitzacions i una zona exterior que aporta dades interessants sobre l’entorn. A més, a partir d’algunes troballes, entre les quals destaca un cap de marbre d’una divinitat, probablement Apol·lo, es pot pensar que les termes de Caldes eren més luxoses del que s’havia cregut fins al moment.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els ponents sobre els aspectes més destacats de la propera conferència.

  • Quins són els motius que porten a la intervenció arqueològica a la plaça de la Font del Lleó?

L’ajuntament de Caldes de Montbui va contractar la redacció d’ un projecte de reurbanització de tota la plaça i es va posar en contacte amb l’arqueòloga territorial per tal de debatre el projecte, consensuar les actuacions necessàries i el calendari d’execució. La complexitat del tema va aconsellar la realització d’un estudi arqueològic previ de recopilació de dades, que inclou també la realització de prospeccions amb georadar, i el treball conjunt entre els arqueòlegs i els arquitectes redactors del projecte urbanístic. Atesa la protecció del conjunt termal com a Bé Cultural d’Interès Nacional, d’acord amb la Comissió territorial del Patrimoni Cultural, que aprovà el projecte, es va planificar l’excavació en extensió d’una part important de la plaça, concretament aquella susceptible de conservar les restes romanes del conjunt termal, declarat BCIN, així com el seguiment de tots els treballs de l’obra amb afectació al subsol.

  • Quins coneixements hi havia de les termes i com es va plantejar l’actuació?

Sempre hi ha hagut una de les piscines visibles, la qual és actualment visitable. Des de l’any 1986 s’han dut a terme un bon nombre d’actuacions però sempre han estat de seguiment o de sondeig. Per aquest motiu les dades eren molt parcials i no es podia interpretar el conjunt termal, encara que el que si s’apuntava era la complexitat i grans dimensions del balneari. Tot i així, ja hi havia la hipòtesi de l’existència d’una gran natatio a la part central de la plaça. Per això es va planificar, amb les limitacions de diferent tipus que hi havia, una intervenció que fos el màxim d’extensiva possible, que exhaurís l’estratigrafia, que permetés veure millor el conjunt i, si es podia, establir fases.

  • Quins resultats s’han obtingut? S’han complert els objectius inicials?

Pensem que els resultats han estat força positius i que s’ha demostrat que el plantejament inicial era el correcte. El 2017 es va poder excavar tota la natatio en extensió i profunditat i es van poder veure restes d’altres piscines i el que sembla ser una zona exterior  enjardinada amb joc d’aigües. També es van poder començar a establir algunes fases constructives, tot i que sovint és difícil atorgar-los una datació absoluta. Amb tot això, i resituant i reinterpretant algunes dades que ja es tenien, es va obtenint una visió més general del conjunt termal. Cal esmentar també la troballa d’un cap d’una estàtua de marbre probablement identificable amb Apol·lo que, a banda del seu interès intrínsec, ens ajuda a interpretar el balneari. El 2018 s’està continuant la intervenció en àrees més petites i s’estan obtenint noves dades complementàries que van configurant el conjunt i, a més, ens han estan proporcionant algunes interessants dades cronològiques.

  • Quines possibilitats hi ha de continuar amb la recerca?

Hem de tenir present que el conjunt termal té unes dimensions molt grans que s’estenen molt més enllà de la plaça de la Font del Lleó. L’extensió per sota dels edificis actuals fa molt difícil la recerca per aquestes zones. Per això, seria important que durant les obres que s’estan duent a terme actualment s’excavés la màxima extensió possible de la plaça, tal com s’havia previst inicialment, ja que ens trobem davant una oportunitat única. En qualsevol cas, el conjunt termal de Caldes de Montbui guarda encara molta informació i moltes sorpreses en el subsòl de la ciutat i esperem que la recerca pugui continuar d’alguna manera. I per això esdevé tan important una bona planificació de les intervencions arqueològiques.

Recuperació i presentació del conjunt de pintures rupestres al Cocó de la Gralla, (Mas de Barberans, Montsià)

Recentment ha tingut lloc, a la delegació dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, la presentació de les actuacions realitzades dins del pla integral de tractament de les pintures rupestres de Cocó de la Gralla, que han permès posar en valor aquest magnífic conjunt rupestre de més de 8000 anys d’antiguitat.

Les pintures rupestres del Cocó de la Gralla van ser descobertes pel senyor Domingo Ribas, veí de Santa Bàrbara. Uns deu anys després, el març de 2014, es va informar de la seva existència al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i es confirmà la seva autenticitat.

El conjunt pictòric es troba al Barranc de Montpou, en el municipi de Mas de Barberans, en un abric orientat al sud-est d’uns 10 metres de llargada, entre 0,70 i 1 metre de fondària, i 1 metre d’alçada. El panell pintat ocupa una llarga i estreta franja de 3 metres de longitud per 0’40 metres d’amplada situada a la part més alta de la paret de l’abric. Pel que fa a la cronologia de les pintures, sembla que es podrien datar entre el Postpaleolític i el Neolític.

S’identifiquen un total de 69 figures d’estil llevantí o naturalista: 27 arquers, 4 figures humanes, 2 petjades, 3 cabres, 1 bossa, 3 arcs i fletxes, 1 personatge particular, 1 antropo-zoomorf, 1 senglar, 1 quadrúpede i diversos traços i restes de morfologia indeterminades. D’entre les diferents figures, destaquen dues fileres d’arquers orientats a l’esquerra i a la carrera, així com diversos animals i petjades, que formen una possible escena de cacera. Els arquers porten arcs, fletxes i presenten un abillament variat, plomes i diversos ornaments al llarg del seu cos. El grup d’arquers de la filera superior és el més nombrós, uns vint, i de mida més gran. A la part inferior, sota les cames dels arquers més grans, hi ha un altre grup cinc arquers més petits. Entre els arquers de la filera superior també s’observa un personatge particular d’aparença mitològica i sobrenatural, amb un gran cap de forma el·lipsoïdal. A la base del panell pintat hi ha un altre grup de figures amb un arquer orientat a la dreta en posició de disparar un arc, un quadrúpede i una cabra. Al petit sostre de l’abric es documenta una escena de caça amb un arquer, una cabra ferida per una fletxa i traços que podrien representar restes de sang.

Atesa la seva condició automàtica  de BCIN amb categoria de Zona Arqueològica d’acord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni cultural català i donada la singularitat i espectacularitat de les figures identificades, el conjunt fou incorporat al programa Corpus de Pintures Rupestres de Catalunya i el desembre de 2015 es redacta un pla integral de tractament de les pintures que es portarà a terme a partir de 2016.

El pla ha comportat 4 grans àmbits d’actuació: la protecció, la documentació, la conservació i la difusió.

Protecció: es realitza l’aixecament topogràfic del conjunt pictòric i es redacta un projecte de tancament de protecció per tal de garantir la conservació de les pintures de possibles agressions incontrolades. El 2017 es contracte i s’executa el tancament de protecció que permetrà regular el lliure accés a les pintures. Amb la col·laboració del Parc Natural dels Ports, es porta a terme la retirada de vegetació que amaga tot el conjunt de les pintures rupestres. L’objectiu es doble, per un costat es protegeix les pintures de les conseqüències negatives d’un possible incendi i per altre, la neteja, permet contemplar integrament la localització del conjunt.

Documentació: es contracta a un especialista en art rupestre la documentació de les pintures rupestres per tal de garantir el correcte coneixement de les pintures i tenir d’aquesta manera la possibilitat de realitzar una correcta difusió.

Conservació: en 2016 es realitza un estudi sobre l’estat de conservació de les pintures i un proposta de mesures a aplicar per a la seva conservació. El 2017 es contracta i s’executa una intervenció de conservació, consolidació i recuperació del color de tot el conjunt pictòric. Entre altres resultats la intervenció ha permès que actualment es pugin veure diferents figures que abans no eren observables a simple vista.

Difusió: si be les pintures son observables des e fora el tancament de protecció, s’ha instal·lat un panell informatiu on, mitjançant un calc es reprodueixen les pintures i un breu text explica les característiques de les pintures i el seu valor patrimonial.

Actualment  s’està treballant en la creació d’un espai de acollida i punt d’informació sobre les pintures al Museu de la Pauma de Mas de Barberans, la organització i gestió de visites guiades i diferents materials didàctics sobre les pintures rupestres.

Els valors patrimonials d’aquestes pintures també seran incorporats i tractats dins l’ampli discurs del patrimoni natural i cultural del Parc Natural dels Ports.

Informe: Josep Castells

 

Workshop: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, a Vic


mechatronicsEl dia 27 de juny de 2017, dimarts, se celebrarà un workshop internacional sobre mecatrònica aplicada a la conservació: “Mechatronics, robotics, materials and signal processing. Mechatronics meets Heritage Conservation Science”, en el qual, entre altres temes, es parlarà de sistemes amb tecnologia sostenible aplicades a la conservació del patrimoni. El Museu Arqueològic de l’Esquerda hi col·labora com a Museu pilot en aquest projecte liderat per la Universitat de Vic.

Al llarg del workshop hi haurà les següents intervencions:

Lloc: El workshop tindrà lloc a l’Aula Segimon Serrallonga – Masia Torre dels Frares, (c/ Perot Rocaguinarda, 17, Vic)

3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural

3r Simposium-Workshop Internacional de conservació de Col·leccions d’Història NaturalEl Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya seran els amfitrions del 3r Simposi-Workshop Internacional de Conservació de Col·leccions d’Història Natural, que se celebrarà a Barcelona del 21 al 24 de novembre d’enguany.

Aquesta edició es desenvoluparà a traves de diferents activitats: Conferencies de profesionals internacionals, comunicacions dels assistents, presentacions de pòsters, classes practiques i intercanvis d’experiències.

A fi d’evitar lliçons teòriques que només puguin resultar d’utilitat real a poques persones, molt especialitzades en determinats àmbits, les sessions se centraran sobretot en l’aspecte pràctic. Per aquest motiu, les conferències seran impartides per grups d’especialistes interdisciplinars de prestigi internacional.

Les xerrades, presentacions  i comunicacions, i els pòsters es compilaran posteriorment en una publicació.

| Per a més informació, descarregueu el programa clicant aquí |

Exposició “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa

Teixits coptes

A partir del proper dijous 2 de març i fins el 23 de juliol de 2017 es podrà visitar, al Centre de Documentació – Museu Tèxtil de Terrassa, l’exposició temporal “La Vall del Nil. Teixits coptes de Montserrat i del CDMT”.

Els teixits coptes són testimonis de les diverses cultures que han habitat a Egipte. De fet, el terme copte prové del grec “Aigyptios” que significa “egipci”. Durant molt temps se’ls ha identificat entre el marc cronològic clàssic del segles II-III fins el segle VIII-IX, moment de l’expansió de l’Islam, passant per l’època romana i bizantina.

A la mostra s’hi exhibeixen més de quaranta teixits, datats entre els segles IV i XI, pertanyents a la comunitat copta, nom amb què es coneix als cristians d’Egipte. Provenen de la col·lecció Ramon Roca Puig (Abadia de Montserrat) i del fons del CDMT.

Aquests teixits coptes -la majoria fragments de decoracions per a indumentària- destaquen per la seva qualitat tècnica i per la seva bellesa: colors vius i àmplia gamma de motius decoratius, des de formes geomètriques, flors i plantes, fins a representacions simbòliques d’animals o figures humanes.

Les peces exposades expliquen elements de la vida quotidiana de la comunitat copta però integren aspectes de les diverses cultures que han anat passant per Egipte: la tradició faraònica, els grecs i romans, els primers cristians i els musulmans.

Al voltant de l’exposició s’han programat diverses activitats relacionades. Per a més informació, contacteu amb: auladidactica@cdmt.cat o al telèfon 93 731 52 02.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”

Conferència “Seixanta anys d’arqueologia i arquitectura romana en les empreses de Josep Puig i Cadafalch (1890-1950)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 11 de gener de 2017, 19:00h

Conferenciant: Eduard Riu-Barrera
Moderador: Josep Guitart

Amb motiu de la commemoració el 2017 del cent cinquantè aniversari de la naixença de Puig i Cadafalch, aquesta conferència examina la significació dels estudis d’arqueologia i arquitectura romana dins la seva obra d’historiador de l’art i l’arquitectura. Aspectes poc considerats de la seva producció, que per reducció se circumscriu sovint a l’època romànica, en constitueixen de fet un pilar fonamental. Una trajectòria iniciada de ben jove amb l’estudi del sepulcre de Favara el 1888, continuada per la direcció de les excavacions d’Empúries d’ençà del 1908 i els estudis de monuments tarragonins, per culminar el 1934 amb la síntesi d’arquitectura romana a Catalunya i arribar a les darreres contribucions sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa el 1948, en una recerca encetada molt abans. Per Puig i Cadafalch, l’art i l’arquitectura romana provincial de les terres catalanes, més enllà del seu interès intrínsec, tenien un interès dins la seva vasta empresa d’estudi històric de l’arquitectura entre l’antiguitat i l’edat mitjana, per desentrellar-ne els mecanismes de creació, evolució i difusió.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Eduard Riu-Barrera sobre alguns aspectes destacats de la seva propera xerrada.

  • Per quin motiu l’any 2017 es dedica a commemorar la figura de J. Puig i Cadafalch?

L’any 2017 es commemoren, alhora, els cent cinquanta anys del seu naixement a Mataró i el centenari de l’arribada a la presidència de Catalunya des del govern de la Mancomunitat. Aquesta coincidència fa que el govern català, i especialment el Departament de Cultura, hagi cregut oportú rememorar i divulgar-ne la figura, de tanta transcendència en molts aspectes de la configuració de la Catalunya contemporània.

  • Com a comissari de l’any Puig i Cadafalch 2017 amb Mireia Freixa, quin caràcter es vol donar a la commemoració?

Cal dir, de bon principi, que la seva figura, rica i complexa, no és pas desconeguda. Ben al contrari, ha estat llargament tractada i debatuda. També és cert que ho ha estat, sovint, de forma parcial, centrada sobretot en aspectes com la creació arquitectònica dins del modernisme o l’estudi de l’art romànic. Justament l’objectiu central de la commemoració és superar aquesta segmentació i oferir al debat intel·lectual i a la ciutadania una perspectiva nova que atengui la seva personalitat global i, sobretot, aspectes menys considerats, com ara l’acció política i de govern. Pel que fa a la faceta cultural, mereixen una reconeixença especial les importants empreses que va capitanejar i, més concretament, les arqueològiques.

  • Quina fou la significació dins l’obra de J. Puig i Cadafalch dels estudis arqueològics?

Els seus estudis arqueològics s’han d’entendre dins de l’ambient artístic que, sota paràmetres historicistes, considerava essencial el coneixement de les produccions antigues per a renovar la creació contemporània. La història de l’arquitectura no era, com ara, una pràctica erudita sense plasmació plàstica, sinó un exercici en la formulació dels llenguatges del present. La seva recerca sobre l’art antic o medieval no va pretendre, com vol el tòpic indocumentat, recrear un art “nacional” del passat, sinó entendre els mecanismes de formació, evolució i determinació històrica de l’arquitectura occidental. I a partir d’això, positivament, crear una arquitectura moderna, pròpia del Noucents, en les formes expressives i en l’adaptació a les novetats constructives.

  • Mentre l’aportació de J. Puig i Cadafalch sobre l’art romànic és ben reconeguda, com cal valorar-ne la contribució en arqueologia romana?

Val a dir que la seva aportació sobre l’arquitectura romànica va tenir per objecte entendre la seva aparició cap al segle XI a l’Europa occidental i la seva incorporació a Catalunya. Justament per comprendre’n el procés formatiu va remuntar la recerca a la romanitat i, així, va desenvolupar una àmplia investigació sobre l’art romà als Països Catalans. Per avaluar-ne la importància només cal examinar el salt endavant que, respecte de la pobre arqueologia vuitcentista, va representar la síntesi que va dedicar-hi en el primer volum de l’Arquitectura romànica a Catalunya el 1909. Vint-i-cinc anys després, gràcies en bona part als seus treballs arqueològics a Empúries, Tarragona o Terrassa, va presentar-ne una ampliació i actualització en una monografia específicament dedicada a l’arquitectura romana el 1934, de molt llarga vigència i encara, en part, no superada per cap treball de síntesi equiparable.

Conferència: “Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre”

Imatge de la conferència-presentació " Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre"El proper dijous 15 de desembre tindrà lloc a les 19,30 hores, a la sala d’actes Museu de les Terres de l’Ebre, la conferència: “Noves tècniques i patrimoni: reproduccions en 3D del fons d’arqueologia del Museu de les Terres de l’Ebre” a càrrec de Daniel Mansilla i Josep Sabaté (4Datum), un acte organitzat pel Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta) i 4Datum.

Durant la xerrada s’exposaran les oportunitats que ofereixen noves tècniques de fotogrametria digital automatitzada (Structure from Motion-Multi View Stereo: SfM-MVS) com a eina per a la realització de projectes de documentació i registre del patrimoni arqueològic.

La fotogrametria digital automatitzada (SfM-MVS) és una tècnica que permet l’extracció d’informació tridimensional a partir de col·leccions de fotografies convencionals captades en estructura de moviment. Per abordar un projecte fotogramètric cal fer una adequada planificació de l’adquisició de les col·leccions de les fotografies. En la sessió s’explicaran algunes formes d’adquirir les fotografies mitjançant diferents plataformes, així com el posterior tractament fins l’obtenció del model fotogramètric final.

També s’exposarà el projecte de virtualització 3D de part del fons museístic del Museu de les Terres de l’Ebre, concretament un conjunt de 40 peces de diferents tipologies i èpoques. Aquest conjunt de peces arqueològiques són una mostra d’algunes de les peces més emblemàtiques de la col·lecció d’arqueologia i gaire bé totes elles es poden veure a l’exposició permanent. Les peces han estat escollides en funció dels paràmetres i limitacions tècniques fotogramètriques i de la seva representativitat arqueològica, històrica i patrimonial en relació a les diferents èpoques representades (prehistòria, protohistòria i edat mitjana) i al territori de les Terres de l’Ebre. Principalment són objectes ceràmics, encara que també hi ha objectes en metall i en os, que representen la vida quotidiana, la religiositat, les industries i la tècnica, el comerç, els elements constructius, etc. de les comunitats assentades a les nostres terres entre el IV mil·lenni aC i el segle XV.

| Descarregueu-ne la invitació |

II Seminari Internacional sobre conservació i restauració en arqueologia, a l’ICAC

Curs restauració ICACEl proper divendres 2 de desembre tindrà lloc a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica el II Seminari Internacional: “La conservació i restauració en l’arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgació”, coordinat per Anna Bertral (ICAC), Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Josep Maria Palet (ICAC).

En aquesta segona edició, el seminari proposa tractar la relació entre restauració i arqueologia, a través de nous exemples de diferents jaciments de cronologies diverses. També abordarà la restauració com a disciplina auxiliar de l’arqueologia.

El seminari és obert a tots els professionals de les disciplines de l’arqueologia i conservació-restauració, i va especialment adreçat als estudiants de Grau i Màster en Arqueologia Clàssica, així com als estudiants de Grau de Conservació i Restauració.

La inscripció a aquest seminari és gratuïta, però amb inscripció prèvia.

| Per descarregar el programa i la butlleta d’inscripció cliqueu aquí |