Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |

Visita guiada a l’excavació del fossat d’Ullastret

Vista del fossat de la ciutat ibèrica d'Ullastret El Museu d’Arqueologia de Catalunya en la seu d’Ullastret ha programat pel proper diumenge 25 de febrer de 2018 una visita guiada per visitar el fossat de la ciutat ibèrica d’Ullastret de la mà de Gabriel de Prado, responsable del jaciment. L’activitat començarà a les 12,00 hores.

L’any 2012 es va descobrir el monumental fossat defensiu que protegia la muralla occidental de la ciutat ibèrica d’Ullastret, mitjançant la metodologia de les prospeccions geofísiques aplicades a l’arqueologia, una tècnica capdavantera. En les darreres setmanes s’han reprès els treballs amb l’excavació d’una part del fossat dintre del projecte de restauració de la muralla.

Guiats per l’equip d’arqueòlegs del jaciment, els assistents tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà els primers i sorprenents resultats de la intervenció, entre els quals destaquem la troballa d’una petita peça de plom amb inscripció d’escriptura ibèrica apareguda recentment en les excavacions del fossat defensiu d’Ullastret.

La visita guiada és gratuita i tindrà una duració de 90 minuts.
Informació i reserves: Tel. 972 17 90 58  | macullastret.cultura@gencat.cat

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”

Conferència: “Recerca arqueològica al castell de Montjuïc de Barcelona (2010-2017). Primers resultats”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 10 de gener de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Josep Maria Vila
Moderador: Josep Pujades

El castell de Montjuïc de Barcelona ha estat objecte en els darrers anys de diverses actuacions destinades a millorar-ne l’accessibilitat i dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els milers de persones que el visiten anualment. Totes aquestes actuacions, promogudes sobretot per l’empresa municipal BIMSA, han anat acompanyades dels corresponents treballs de seguiment i d’excavació arqueològica, que han permès aprofundir de manera notable en el nostre coneixement sobre aquesta fortificació. Les bases per a aquesta recerca es van formular en el mar de l’estudi històric i arqueològic sobre el castell redactat pel Pla director de la fortificació. Els treballs posteriors han permès completar i resoldre moltes de les problemàtiques plantejades en aquell moment: dimensions, característiques constructives i grau de conservació del primitiu fortí anterior al castell actual, aspectes relacionats amb el procés de construcció del castell actual i amb les transformacions que aquest ha sofert després de la seva posada en marxa el 1779.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep M. Vila sobre els aspectes rellevants de la xerrada.

  • Des de quan s’està intervenint al castell de Montjuïc i quin tipus d’actuacions es tracta?

Les intervencions s’inicien sobretot a partir de la cessió definitiva del castell a l’Ajuntament de Barcelona cap al 2008-2009. En un primer moment es va redactar un Pla Director que ha permès des de llavors planificar totes les actuacions arqueològiques derivades de les obres de millora del castell que l’Ajuntament, a través de l’empresa municipal BIMSA, està portant a terme per rehabilitar els diferents espais del castell, fer-lo el més accessible possible, portar serveis, etc.

  • Quina ha estat la metodologia de treball utilitzada?

El Pla Director, redactat en 2010, va permetre recopilar molta informació, sobretot documental i de planimetria antiga sobre l’evolució constructiva, materials i característiques formals del castell. Aquesta recerca i la col·laboració dels arqueòlegs en la redacció dels successius projectes arquitectònics ha permès planificar en cada cas la recerca arqueològica a desenvolupar en el moment de l’execució dels projectes. Quan ha convingut fins i tot s’han fet algunes intervencions arqueològiques per sondejar els espais sobre els que es volia actuar abans de fer el projecte. Posteriorment, ja en obra, el seguiment arqueològic permet recuperar nova informació que reverteix en el millor coneixement del conjunt i en alguns casos, fins i tot, posar a la llum i fer visitables algunes restes arqueològiques que apareixen en el subsòl.

  • Quines han estat les principals novetats que ha aportat la intervenció en el coneixement sobre el castell de Montjuïc?

Sens dubte la major novetat ha estat la documentació arqueològica del fortí que a la segona meitat del segle XVII es va construir al cim de la muntanya i del qual el castell actual és una gran ampliació que es fa durant el tercer quart del segle XVIII (1753-1779). Se sabia que havia existit però mai fins ara se n’havien trobat evidències arqueològiques, algunes de les quals (com part d’un dels seus baluards) fins i tot s’han pogu museïtzar i avui en dia es poden visitar. Per altra banda, els estudis de paraments sistemàtics que s’han portat a terme en els espais sobre els quals s’ha actuat han permès identificar dins del castell actual espais del fortí antic que es van mantenir, adaptats, en l’ampliació del segle XVIII. Totes aquestes dades estan permetent dibuixar el perímetre i determinar les característiques d’aquest primer fortí.

A banda d’això les successives intervencions han permès continuar estudiant els sistemes constructius del castell, les seves remodelacions més modernes i anar completant d’aquesta manera el nostre coneixement sobre aquesta fortificació que presenta importants singularitats en el marc de les construccions militars modernes a Catalunya.

III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre

Cartell de la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreEl dia 25 de novembre de 2017, dissabte, se celebrarà al Palau Oliver de Boteller, a Tortosa, la III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre.

Un any més, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre col·laboren per fer possible la difusió de les metodologies, experiències i lliçons obtingudes a partir de la recuperació d’una part del patrimoni que la Guerra Civil va deixar a les Terres de l’Ebre.La III Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre se centrarà novament en l’arqueologia del conflicte, donant veu als responsables d’algunes de les intervencions realitzades al territori durant els darrers anys.

L’excavació d’estructures defensives i llocs de comandament durant la batalla de l’Ebre ha esdevingut una font d’informació i coneixement que complementa i acompanya als estudis tradicionals de la història militar. Les restes materials, les pròpies infraestructures construïdes arran del conflicte, aporten dades que corroboren o invaliden hipòtesis basades en la documentació o la memòria dels combatents i, alhora, obren noves línies d’investigació sobre aspectes poc coneguts de la vida al front.

Les intervencions, a més, en alguns casos sumen a l’objectiu científic la voluntat de conservació i retorn a la societat dels conjunts excavats. Aquests esdevenen actius patrimonials i turístics que requereixen d’una gestió adient. És per això que en aquesta edició s’incorporen algunes experiències en aquest camp, que requereix d’eines específiques que van més enllà de l’arqueologia o la història.

| Descarregueu el programa |
| Descarregueu el díptic informatiu |

Resultats de la darrera campanya d’excavació al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Agost 2017

La darrera campanya d’excavacions realitzades al Mas Castellar de Pontós el passat mes d’agost han donat diverses troballes excepcionals, com ara la possible existència d’una fortificació turriforme propera a l’edifici singular d’influència grega, localitzada sota l’oppidum ibèric. S’han trobat també les restes d’una “incineradora” per reduir restes orgàniques i culinàries en un espai destinat a àpats col·lectius s’han trobat. En un nivell inferior a aquest espai obert s’ha documentat una estructura de pans d’argila preparats per la construcció en terra similar als tovots.

A la campanya d’enguany han participat entre 20 i 25 estudiants i llicenciats, majoritàriament de la Universitat de Barcelona, seguida de la UdG i d’altres, i ha estat dirigida per Enriqueta Pons col·laboradora del MAC i per David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer.

Els treballs d’aquesta campanya s’han centrat en tres fronts ja iniciats en les campanyes anteriors: continuar en els treballs del nord-oest  del tell-talús del replà de dalt on es va documentar una àrea especialitzada a la celebració d’àpats col·lectius; continuar en el sondeig sota la casa 2 de l’oppidum amb l’objectiu de trobar restes més antigues relacionades amb l’edifici grec i reiniciar l’excavació del bastió ibèric per definir la seva construcció total i si aquest s’ha construït sobre fonaments antics.

L’espai lliure destinat a àpats col·lectius amortitza el poblat fortificat abandonat definitivament a la primera meitat del s. IV aC. Juntament amb els dos forns documentats l’any passat, de cronologia incerta, s’han localitzats dues fosses reciclades per escombraries i restes culinàries (s. III aC ). Entremig de les fosses d’escombraries i els forns culinaris s’ha pogut identificar un recinte, quasi rectangular (5 x 3m) reblert d’un sediment molt cendrós (ES575) que de moment s’ha interpretat com una probable incineradora que cremaria i reduiria les restes culinàries y orgàniques, així com altres restes combustibles.  Una de les sitges (FS568) talla una elevació de dos blocs units en angle recte formats per varis pans d’argila amassada (fins a 22 filades), entre una alçada de 1,5m i una amplada de 1,30m, i d’un gruix entre 10 i 6 cm, capes ben diferenciades per la variació de colors, que segons com simulen tovots per a la construcció. Aquesta estructura reposa en un nivell inferior, dins les aportacions que formen el tell. L’efecte que dóna, un cop excavada la sitja, és espectacular.Read More »

Novetats en la darrera campanya d’excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)

Les excavacions al poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja posen al descobert una possible muralla i un fossat anteriors a la construcció del sistema defensiu que es coneixia fins ara.

El poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) és un assentament ibèric que s’ubica en un meandre de l’Ebre, des d’on es controla, des d’una posició estratègica, el pas del riu per la zona. Es tracta d’un poblat de superfície molt reduïda (1.000 m²) però amb una fortificació imponent, desproporcionada per les dimensions del jaciment que fou freqüentat des de l’ibèric antic fins a l’ibèric final (ss. VI-I aC).

Durant el passat mes de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavació programada en el poblat ibèric del Castellot de la Roca Roja, en el marc del programa quadriennal de recerca de la Universitat de Barcelona: “El primer mil·leni aC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica (2014-2017)”. Les excavacions han estat dirigides pels investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Eduard Ble, Joan Canela, Meritxell Monrós, M. Carme Belarte i Jaume Noguera, i han comptat amb la participació d’una trentena d’estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu principal de la intervenció arqueològica ha estat finalitzar l’excavació del carrer 101, iniciada el 2016. Els resultats han aportat novetats interessants respecte al que es coneixia d’aquest assentament. A l’extrem est s’ha pogut documentar una seqüència estratigràfica amb més de 2 metres de potència, que ha permès arribar a nivells de l’ibèric antic (550-450 aC) sobre els quals es basteix el sistema defensiu de finals del segle V aC, actualment visible, mentre que a l’extrem oest s’ha detectat una estructura bastida amb grans pedres, potser les restes d’una muralla anterior. Les grans depressions o retalls antròpics documentats a la roca semblen haver funcionat com a fossat d’aquesta primera muralla. En alguns punts els murs de l’assentament presenten una potència conservada superior als 2 m.

Un altre sector en el qual es va intervenir va ser en el sector sud del poblat, on es va documentar la presència de noves estructures i un tapiat del carrer central en un moment encara per determinar, probablement en la fase final de l’assentament.

Aquestes novetats científiques i la gran potència estratigràfica de l’assentament aconsellen continuar el projecte de recerca en el Castellot de la Roca Roja. A això cal sumar el bon estat de conservació i el seu entorn paisatgístic, coses que sens dubte poden convertir el jaciment en un element patrimonial de primer ordre en el Baix Ebre.

Reconstrucció 3D del Castellot de la Roca Roja

El Curs “Pràctiques I i II” del Grau d’Arqueologia de la UB comença la temporada d’excavacions arqueològiques a l’Esquerda

 Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més la temporada d’excavacions a l’Esquerda comença amb l’assignatura de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.  Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys entorn l’excavació de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en la zona interior de l’accés de la muralla, al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior. També s’han localitzat estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla o de cronologies anteriors relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric.

La campanya finalitzarà el proper 7 de juliol.

Exhumats 17 cossos d’una fossa de la guerra Civil a Figuerola d’Orcau

Treballs d’inhumació dels cossos dels soldats durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella
Treballs d’inhumació dels 17 cossos durant l’excavació arqueològica. Fotografia: E. Bella. (El Punt Diari)

En una fossa situada a la part exterior del cementiri de Figuerola d’Orcau (Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà) s’han trobat les restes de 17 soldats que van combatre a la guerra Civil. Tot sembla indicar que pertanyien a les tropes colpistes, per la disposició dels cossos, col·locats ordenadament, i les restes d’indumentària militar. Amb les restes hi havia també bales i metralla que els haurien causat la mort en combat.

Amb els cossos, a més d’elements dels uniformes, d’avituallament militar i insígnies, s’han trobat altres elements d’us personal, com ara una pinta, sivelles, un tinter i una mina de llapis. Tanmateix, no s’ha trobat cap element d’identificació dels cadàvers: era costum col·locar ampolles de vidre al costat dels morts amb un paper a dintre amb el nom escrit per permetre’n la identificació que, en aquest cas, no hi eren.

La fossa es troba situada a la part exterior d’una de les parets del cementiri. Els soldats devien cavar-la per enterrar els seus morts un cop el petit cementiri del poble s’havia omplert i no admetia més enterraments. Les característiques de la fossa s’adiuen amb el reglament franquista pels enterraments, tan pel que fa a la fondària, com a l’ordenació dels cadàvers, orientats amb el cap al sud i els peus al nord.

De les dues fosses obertes aquest any a instàncies de la Generalitat, aquesta és la primera en què s’actua d’ofici. De la primera fossa, oberta el passat 11 de gener, es va exhumar el cos de Vicente Santolaria, maqui i un dels últims guerrillers de la República que es va trobar mort per afixia en una cel·la en 1948. Fa més de deu anys que la seva família buscava les seves restes i ja se sabia que estava enterrat entre dues tombes al cementiri de Tremp.

Figuerola d’Orcau va estar ocupat per la 63a Divisió del cos d’exèrcit de Navarra. Als voltants del poble encara es poden trobar restes dels enfrontaments, com ara trinxeres o impactes de bala en algunes façanes. Del 22 al 31 de maig hi va haver una contraofensiva republicana a la zona del mont de Conques i a Sant Corneli, i els republicans van recuperar els pobles de Basturs i Sant Romà d’Abella, Tanmateix, no van poder arribar a Figuerola d’Orcau perquè el seu avenç va ser sufocat quan van arribar les tropes de refresc de les divisions 150 i 152 del cos d’exèrcit marroquí. Van ser enfrontaments especialment cruents. Els informes de guerra de l’època revelen que durant els combats a la zona de Tremp hi va haver 6.000 baixes republicanes i 2.000 de franquistes. A la zona de Sort, les baixes van ser de 5.000 republicans i 1.500 franquistes. Isona, Conques i Sant Romà van quedar totalment destruïdes.

| Per a més informació llegiu l’article publicat a ARA el 21/6/2017 |

Conferència ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”, al Camp de les Lloses

Cartell de la conferència: ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”El proper dissabte 10 de juny a les 19,30 hores tindrà lloc al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses la conferència ”Armament i equipament militar romà. Caracterització i tècniques de combat del l’exèrcit romà republicà”, a càrrec del Dr. Eduard Ble.

Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències “A l’entorn de l’Arqueologia 2017”, que organitza anualment el Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses (c/ Pau Casals, 2, Tona).

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”

Conferència “Els refugis antiaeris de Barcelona. El Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 17 de maig de 2017, 19:00h

Conferenciants: Xavier Maese i Lluís Vivancos
Moderadora: Carme Miró

En l’àmbit de la col·laboració institucional, la Unitat de Subsòl del Cos de Mossos d’Esquadra coopera assíduament, des de la vessant de la seguretat, amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona en la documentació i la catalogació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, que són un dels valors patrimonials més importants i desconeguts de la història recent de la ciutat.


A continuació, us oferim una entrevista amb Xavier Maese, que avança els punts més destacats de la propera xerrada.

  • Quina és la importància dels refugis antiaeris de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona?

En els darrers anys, a partir de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat de Barcelona, s’ha vist incrementat el coneixement del patrimoni arqueològic en espais soterrats o confinats, sobretot gràcies a la documentació de refugis antiaeris de la Guerra Civil.

És responsabilitat de l’administració pública protegir tot el patrimoni arqueològic, i els refugis antiaeris de la guerra civil no són cap excepció, atès que formen part de la nostra història més recent, i encara es conserven intactes, en bona mesura, i ocults en el subsòl de la ciutat de Barcelona.

  • Quins són els riscos més habituals que es poden trobar quan s’accedeix a refugis antiaeris?

Quan parlem dels refugis de nova descoberta ho fem d’espais confinats. Segons la normativa de Prevenció de riscos laborals, es tracten d’un recintes o qualsevol espai amb obertures limitades d’entrada i sortida i ventilació natural desfavorable, on es poden acumular contaminants tòxics o inflamables i poden tenir una atmosfera deficient en oxigen, en definitiva no estan concebuts per a una ocupació continuada per part del treballador. Per tant i a excepció dels habilitats per ser visitats, aquests refugis porten implícit tot el risc inherent en un lloc d’aquestes característiques, on cal adoptar unes mínimes mesures de seguretat abans d’accedir-hi.

En el cas concret dels refugis de nova descoberta els riscos són bàsicament la manca d’oxigen (hipòxia) donat que portem molts anys tancats, tenen segellats els seu accessos i no disposen d’una correcte ventilació, el qual provoca que la ventilació natural no hagi estat possible durant molts anys. Per aquest motiu la intervenció de la unitat de Subsòl es de cabdal importància per garantir la seguretat de les persones que hi hauran d’accedir.

També hem de tenir en compte el perill d’esfondrament, relliscades, caigudes a diferents nivells i ferides per elements estructurals deteriorats.

  • Quins interessos patrimonials i de seguretat pública presenten els refugis antiaeris?

Arran de l’increment en les tasques de localització i documentació d’espais patrimonials confinats, des de l’any 2013 el Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB) manté una estreta col·laboració amb la Unitat de Subsòl de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Per part de la unitat de Subsòl de Mossos d’Esquadra, la motivació i l’interès per aquesta col·laboració es fonamenta en poder utilitzar-los com a espais formatius i també per la seva importància estratègica en determinats casos, ja que alguns d’ells estan relacionats amb edificis oficials i es troben a la zona d’influència de zones de seguretat, suposant un factor de risc elevat a causa de la relativa facilitat d’accés. En aquest sentit es important poder gaudir de la informació qualificada que l’ICUB ofereix, aportant la documentació històrica objecte de la seva recerca.

El Servei d’Arqueologia de Barcelona (ICUB), sent responsable d’aquest important patrimoni arqueològic soterrat, supervisa les mesures preventives per minimitzar la desaparició d’aquest patrimoni històric de la nostra ciutat, i avançar en el seu coneixement, així com recuperar i habilitar aquests espais de memòria històrica i posar-los a l’abast de la societat.

Actualment s’està treballant en la redacció d’un conveni formal entre les dues institucions, que reculli el marc normatiu i les condicions d’aquesta col·laboració.