Presentació del número 11 de la revista QUARHIS, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona

Image (1) Quarhis_11.jpg for post 21699El proper dijous 17 de setembre, a les set del vespre, tindrà lloc el a la Sala de Martí l’Humà del MUHBA (Plaça del Rei, s/n), la presentació del número 11 de la revista QUARHIS, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, del Museu d’Història de Barcelona.

Amb ocasió de l’acte, la professora de la Universidad de Cádiz, Ana Maria Niveau de Villedary, pronunciarà la conferència «Vivir la muerte. Culto y rituales funerarios en la necrópolis tardopúnica de Gadir-Gades (segles III-I aC)».

QUARHIS és una publicació anual que recull les recerques arqueològiques dutes a terme a la ciutat de Barcelona. Creada amb la finalitat de dotar el museu d’una publicació científica en el vessant arqueològic, aquesta revista és una eina imprescindible de divulgació per presentar a la comunitat científica els avenços en el coneixement arqueològic de la història de Barcelona.

| Descarregueu la invitació |

Curs d’ Egiptologia 2015-2016, organitzat per la SCE

Image (1) tríptic-Curs-dEgiptologia-SCE-2015.jpg for post 21644Dins de la seva oferta de cursos i activitats relacionades amb la cultura de l’Egipte faraònic, la Societat Catalana d’Egiptologia ha programat el Curs d’Egiptologia 2015-2016, sota la direcció del Dr. Josep Padró i coordinat per la Dra. Núria Castellano. El període de preinscripció, que va començar el dia 1 de setembre, finalitzarà el dia 15 de setembre.

L’objectiu d’aquest curs és oferir una formació completa en el camp de l’Egiptologia a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte i als estudiants universitaris. La història, l’art, la religió, la llengua, la cultura material, etc, seran l’objecte d’estudi d’aquest curs que combinarà la formació teòrica de nivell amb formació pràctica, així com l’aprenentatge dels rudiments metodològics d’aquesta matèria.

Aquest Curs d’Especialització en Egiptologia va adreçat a totes aquelles persones que tinguin interès per la cultura de l’antic Egipte, hagin cursat o no abans estudis d’aquesta matèria. El Curs te dues modalitats: com a curs sencer te una durada de 2 anys i consta de 4 assignatures, que s’imparteixen anualment. Pels qui estiguin interessats en alguna assignatura en particular, podran matricular-se independentment.

Les assignatures programades per aquest curs són: Història I, Llengua I, Religió i Metodologia.

Per a més informació podeu enviar un mail a: curs.egiptologia@gmail.com o  nuria.castellano.sole@gmail.com

| Descarregueu el programa en pdf |

Jornades Internacionals d’Osteoarqueologia i Arqueologia Forense

Image (1) CARTELL-JORNADES-DEFINITIU.jpg for post 21604Els propers dies 4 i 5 de setembre tindran lloc a Pineda de Mar (Barcelona) les Jornades Internacionals d’Osteoarqueologia i Arqueologia Forense, organitzades pel Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) conjuntament amb l’Ajuntament de Pineda de Mar.

L’estudi de les parts esquelètiques ossificades dels humans i de la resta de cordats  ha esdevingut cabdal per a una gran diversitat de disciplines, des de la biologia animal, la paleontologia, la veterinària, passant per la medicina forense i la paleoantropologia i acabant amb l’arqueologia. Tanmateix  poques vegades s’ha tractat un tema tan transversal. Aquestes jornades pretenen abordar què en podem treure de l’estudi de les restes òssies, des de diferents perspectives, en els camps concrets de l‘antropologia física i forense i l’arqueozoologia. Es centraran  en explicar,  a través dels millors especialistes en la matèria,  les bases d’aquestes disciplines i les novetats que en l’estudi dels ossos, s’estan desenvolupant aquests darrers anys.

L’objectiu d’aquestes jornades és afavorir la difusió i intercanvi de coneixements entre les persones interessades en la recerca en antropologia forense, paleoantropologia i arqueozoologia. Les jornades no tan sols estan dirigides a professors i investigadors d’antropologia o osteoarqueologia, sinó que també estan adreçades a estudiants universitaris i no universitaris, i a totes les persones interessades en el tema. Les Jornades suposaran per als participants una oportunitat per interactuar amb especialistes de diferents països involucrats en diversos temes candents en la recerca sobre restes òssies humanes i de fauna.

| Per a més informació cliqueu aquí |

XIII Congreso Nacional de Paleopatología a Écija (Sevilla)

Image (1) Cartel-Congreso-Paleopatologia.jpg for post 21583Entre l’1 i el 4 del proper mes d’octubre se celebrarà a Écija, (Sevilla), el XIII Congreso Nacional de Paleopatología: “Paleopatologia i Bioarqueologia. Contextualizando el registro óseo”, organitzat per la Asociación Profesional de Bioarqueologia

Al llarg del congrés, que tindrà lloc en tres seus diferents: El Museu, el Teatre i el casal de Joventut d’Écija, es desenvoluparan un extens nombre de comunicacions, pòsters i presentacions de peces patològiques. Es duran a terme també diverses sessions dels grups de treball sobre les matèries: Odontologia forense, Isòtops/ADN, Terminologia, Zoopaleopatologia i Mòmies.

| Per a més informacions cliqueu aquí |

Exposició: “El fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya Prehistòrica”, al Museu de Gavà

Image (1) el-fi-es-el-principi.jpg for post 21207El passat dijous 25 de juny es va inaugurar al Museu de Gavà l’exposició “El fi és el principi”, comissariada per Mònica Borrell i Pep Bosch, que romandrà oberta al públic fins el 5 d’octubre de 2015.

Es tracta d’una producció del Museu de Gavà que te l’objectiu de donar a conèixer les pràctiques funeràries a la prehistòria a Catalunya. L’exposició, organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, aplega més de 300 peces de 19 museus catalans.

La mostra manté un diàleg entre passat i present, i destaca l’epíleg en què, a partir de diversos vídeos de pràctiques funeràries contemporànies a diferents parts del món, es vol fer una reflexió sobre la mort i les pràctiques funeràries com a fet universal.

Alumnes del Grau d’Arqueologia de la UAB excaven a Sant Pau de Riu-sec

Image (1) sant-Pau-de-Riusec.jpg for post 21102En el marc del conveni signat entre l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autónoma de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, s’està duent a terme una nova campanya d’excavacions al paratge arqueològic de Sant Pau de Riu-sec en la qual participen un total de 18 alumnes en pràctiques del Grau d’Arqueologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, repartits entre dos torns, entre els dies 8 i 19 de juny. Aquesta intervenció arqueològica forma part del Projecte de Recerca de Sant pau de Riu-sec, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat, i està coordinada pel professor Joaquim Pera, i la direcció tècnica de l’excavació és a càrrec de l’arqueòleg Jordi Roig.

Al jaciment de Sant Pau de Riu-sec s’han documentat restes arqueològiques de diferents fases de poblament: restes d’una vil·la romana d’època republicana (segle I aC) que es refà i s’amplia en època imperial (segles I-II dC), un assentament carolingi amb necròpolis (segles IX-X), l’església romànica (s. XI) que té una continuïtat parroquial i cementirial fins a l’època moderna, i una granja templera que data d’entre finals del segle XII i inici del segle XIV.

Actes i activitats a la cova de Can Sadurní (Begues)

Image (1) jornades-cova-can-Sadurni.jpg for post 20985Pel proper cap de setmana hi ha programats diversos actes i activitats a l’entorn del jaciment prehistòric de Can Sadurní (Begues), perquè el públic tingui l’ocasió de veure la reproducció exacta de dos dels esquelets trobats l’any passat en el mateix indret de la cova, ja que els cossos s’havien retirat del seu lloc original per tal d’estudiar les restes i continuar l’excavació. Aquesta iniciativa ha volgut contribuir a posar en valor el jaciment i produir un retorn social del resultat de la investigació arqueològica.

Demà divendres dia 5 a les 12,00 es farà la presentació a la premsa, que comptarà amb l’assistència del  Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia, Ramon Ten, i a les 18,00 hores tindrà lloc l’acte de presentació al públic d’aquest projecte, amb una xerrada a càrrec de Sandra Val, gerent d’Icnita i tècnica restauradora del CRIP,  i Manel Edo, arqueòleg codirector de les excavacions de la cova de Can Sadurní.

Durant el cap de setmana el dissabte 6 i el diumenge 7 de juny es podrà visitar el jaciment amb aquestes rèpliques dels esquelets, prèvia inscripció al correu electrònic cipagbegues@gmail.com. L’entrada a la cova d’aquest cap de setmana del 6 i 7 de juny, que coincideix amb el Dia de l’Associacionisme Cultural impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat, es farà mitjançant visites guiades pels arqueòlegs que treballen al jaciment (visites a les 12,00h, 13,00h, 18,00h i 19,00h). A més de conèixer el jaciment i veure les rèpliques dels esquelets, s’oferirà la possibilitat de tastar la cervesa Encantada, elaborada per l’Institut de la Cervesa Artesana i inspirada en la cervesa prehistòrica trobada també a la cova.

El treball d’investigació a la cova de Can Sadurní s’emmarca en el Pla de Recerca 2014-2017 de la Generalitat de Catalunya, finançat pel Departament de Cultura: “Les comunitats prehistòriques al massís de Garraf Nord. Orígens, genètica, patrons d’assentament, trets culturals, recursos i mobilitat durant la prehistòria recent » un projecte del CIPAG, que actua a l’empar de la Universitat de Barcelona.

| Galeria d’imatges de la presentació |

Conferència: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”


Image (1) Oxirrinc.jpg for post 7394Dintre del cicle de conferències: “Projectes arqueològics catalans al Proper Orient”, que organitza el MAC-Barcelona del 7 al 4 de juny de 2015, demà dijous 14 de maig a les 19,30h està programada la xerrada: “El projecte Arqueològic d’Oxirrinc (Egipte): darreres intervencions”, a càrrec del professor Josep Padró, director de l’expedició, i de la nostra companya del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Maite Mascort.

El jaciment d’Oxirrinc correspon a una gran ciutat, d’època faraònica, grecoromana i copto-bizantina, amb els seus temples, les seves necròpolis, la seva trama urbana i d’altres monuments, famosa des de fa més de cent anys per la troballa de milers i milers de papirs que ens donen a conèixer la vida quotidiana i les lectures dels oxirrinquites. Tanmateix, les restes arqueològiques de la ciutat eren gairebé desconegudes abans de l’inici de les excavacions de la missió d’Oxirrinc.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Publicació: “La necròpolis del Ravalet, Vilassar de Dalt. Excavacions de dues sepultures neolítiques a Sant Genís de Vilassar a càrrec de Joaquim Folch i Torres”

Image (1) presentació-llibre-Ravalet1.jpg for post 20165Des d’aquest post podeu descarregar el pdf del llibre: “La necròpolis del Ravalet, Vilassar de Dalt. Excavacions de dues sepultures neolítiques a Sant Genís de Vilassar a càrrec de Joaquim Folch i Torres (1914)”, publicació facsímil de la memòria d’excavacions, amb un anàlisi revisada del jaciment.

El passat dimarts 17 de març es presentava al Museu d’Arqueologia de Catalunya el llibre editat pel Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i el Museu d’Arqueologia de Catalunya amb el suport de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, el Museu de l’Estampació de Premià de Mar, la Fundació Folch i Torres i l’Institut d’Estudis Catalans. Totes aquestes institucions han sumat esforços i col.laboracions per tal de treure a la llum els diaris d’excavació que Joaquim Folch i Torres va fer l’any 1914 en el jaciment del Ravalet a Vilassar de Dalt.

L’acte de presentació va comptar amb la benvinguda del director del MAC Josep Manuel Rueda que va emmarcar la publicació dins el context de l’exposició La Dècada prodigiosa que parla del paper de l’arqueologia catalana a principis de segle XX com un instrument vertebrador de la Mancomunitat, seguidament el president del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt Benet Oliva va parlar de la importància de l’arqueologia a Vilassar de Dalt i del seu llegat patrimonial encara actiu; en Joaquim Folch i Soler va contextualitzar la figura de Joaquim Folch i Torres com arqueòleg, i la seva àmplia formació que li va permetre aplicar tots els seus coneixements a la metodologia arqueològica i va tancar l’acte l’Araceli Martín que ens va aportar una interpretació actual del jaciment del Ravalet cent anys després. La publicació es complementa encara amb la publicació que Bosch i Gimpera fa dels resultats de l’excavació a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, així com la publicació facsímil del diari d’excavacions d’Agustí Duran Sanpere  que torna a Vilassar de Dalt l’any 1917 per excavar una tercera tomba.

La publicació ha estat coordinada per l’arqueòleg Enric Ortega del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, i compleix un doble objectiu, treure a la llum aquests documents originals desconeguts per al públic, interpretats com una de les primeres memòries arqueològiques fetes a Catalunya i al mateix temps veure com la informació d’aquestes memòries ens permeten reinterpretar un jaciment neolític a la llum del segle XXI.

| Descarregueu la publicació en pdf |

Seminari: “Los sepulcros colectivos del final del neolítico en la región de Paris. Una visión innovadora”, a la UAB

Demà dimecres 18 de març de 2015 es durà a terme el seminari de recerca: “Los sepulcros colectivos del final del neolítico en la región de Paris. Una visión innovadora”, que anirà a càrrec del Doctor Arnaud Blin de l’Institut National de Patrimonie de France, (Paris).

L’acte, que ha estat organitzat pel Grup de Recerca Arqueològica del Mediterrani i del Pròxim Orient-GRAMPO, tindrà lloc de 11,30 a 12,30 hores a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona