Jornada Científica d’Arqueologia Funerària al jaciment arqueològic de Santa Coloma (Àger, la Noguera)

Full informatiu de la Jornada Científica d'Arqueologia Funerària, organitzada per l'àrea de medieval de la Universitat de Lleida,prevista del dia 16 al 27 de juliol al jaciment arqueològic de Santa Coloma a Àger (la Noguera)L’àrea d’Història Medieval de la Universitat de Lleida ha organitzat la Jornada Científica d’Arqueologia Funerària, que tindrà lloc del dia 16 al 27 de juliol al jaciment arqueològic de Santa Coloma a Àger (la Noguera).

La Jornada, que s’adreça a estudiants universitaris del grau d’Història, d’Arqueologia i d’Història de l’Art, ofereix formació bàsica en la metodologia d’excavació inherent a l’arqueologia funerària mitjançant activitat de camp i treball de laboratori.

| Per descarregar el full informatiu cliqueu aquí |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic” (en directe per internet)

Conferència: “Intervencions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 6 de juny de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Marta Ramon, Tatiana Piza i Adrià Cubo
Moderadora: Imma Ollich

Les excavacions a l’entorn de l’Hospital de la Santa Creu de Vic han posat al descobert les restes d’un antic barri extramurs de Vic d’època medieval que no es coneixia fins ara. Han aparegut també un forn medieval, restes de la muralla del Morbo i una zona d’enterraments (segles XVIII-XIX) relacionats amb diferents episodis de pesta i còlera que va viure la ciutat.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Marta Ramon sobre els aspectes més destacats de la xerrada.

El mes de desembre de 2016, en el decurs del seguiment arqueològic efectuat a les obres del col·lector situat al carrer de l’Orfeó Vigatà de Vic, obra prèvia a la construcció del pàrking soterrat de l’Hospital Universitari de la Santa Creu, van aparèixer dins la rasa restes d’enterraments humans en connexió. Entre els mesos de desembre de 2016 i gener de 2017 es va procedir a l’excavació i retirada dels esquelets, inclosos al fons i als extrems de quatre fosses.

Posteriorment, i una vegada finalitzada la campanya de delimitació entre els mesos de març i abril de 2017 a la zona del pàrking, promoguda per la Fundació de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, es van documentar una sèrie d’estructures, unitats negatives i nivells arqueològics ubicats als dos extrems del solar en qüestió, mentre a la zona central apareixia el substrat natural.

  • Hi ha una vinculació entre les restes aparegudes a la zona sud amb les de la zona nord del solar?

L’excavació en extensió a la zona sud va permetre determinar un seguit d’estructures de gran interès com ara part de la muralla del Morbo. El traçat d’aquest mur, dibuixat en dos plànols del segle XIX, ja es coneixia i sembla que es va començar a construir pels volts del 1585, però el tram que passa per darrere l’Hospital de la Santa Creu és més tardà (segle XVIII) i va vinculat amb un retall paral·el. Aquest mur, construït per motius sanitaris, es prolonga fins a la zona nord del solar.

També es van localitzar quatre zones d’enterrament del mateix període que les quatre fosses detectades anteriorment al carrer, possiblement dels segles XVIII i XIX, vinculades a la mateixa activitat que porta fent l’Hospital de la Santa Creu des de la seva fundació l’any 1348.

Igualment és important destacar un forn de tipus industrial que segons recents anàlisis de datació arqueomagnètica tindria una cronologia entre els segles IX-XI (888 AD-1023 AD), tot i que els materials localitzats al seu interior indiquen una relació amb les estructures baixmedievals que apareixen a la zona nord del solar.

  • Es coneixia l’existència d’aquest barri a la zona nord del solar?

Hi ha referencies que a prop de la Rambla hi havia el Barri de Sant Joan i el camí de Cardona. Aquest barri es desenvolupa segons la documentació a partir del 1249, però al segle XVII ja no existeix. Les estructures localitzades a la zona nord del solar formen part d’un conjunt de cases entre mitgeres de cronologia baixmedieval, datades entre els segles XIII al XV, amb les façanes orientades en direcció al carrer Dr. Junyent, la tradicional via de comunicació amb el Lluçanès, per sota de la qual continua el jaciment. Segons l’estratigrafia i cronologia del materials, i a partir de la seva relació física amb les estructures, es podria identificar el conjunt aparegut en aquest indret com a restes de l’esmentat barri o Raval.

  • Com era aquest barri?

Estava format per un grup de cases situades extramurs de la ciutat de Vic, que van anar construint-se d’est a oest adaptant-se al terreny natural. Consta de 12 possibles vivendes adossades, cada una d’elles amb vestigis de la seva activitat productiva: s’ha localitzat un forn i diverses cubetes de combustió, canalitzacions i cisternes de recollida d’aigua neta, un possible torn de ceràmica i un pou. Algunes construccions semisoterrades darrere d’aquestes vivendes fan pensar en un sistema d’emmagatzematge de productes agrícoles, mentre la presència de fauna domèstica diversa indica una activitat complementària a la que es feia als baixos d’aquestes cases. Els treballs de documentació en aquesta zona s’han anat fent, degut als imperatius de l’obra, en diverses fases. La última ha estat l’abril del 2018.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”

Conferència: “Intervenció arqueològica a l’antic hospital de clergues de Girona: l’evolució urbana de la riba del riu Galligants des de l’època romana fins a l’actualitat”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 2 de maig de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Maribel Fuertes
Moderador: Joaquim Nadal

L’excavació realitzada a l’edifici situat al carrer del Riu Galligants 5, al barri de Sant Pere de la ciutat de Girona, ha permès recuperar l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat. L’immoble actual correspon a la nau central de l’antic hospital de clergues, bastit entorn al segle XII. Les estructures documentades pertanyen a les fases d’ocupació de l’edifici fins a mitjan segle XVII, moment en què la institució es traslladà a una altra ubicació. Per sota d’aquesta construcció s’han localitzat un seguit d’estructures preexistents, que testimonien l’ocupació de la zona des de l’època romana fins als moments anteriors a la construcció de l’edifici eclesiàstic. La primera ocupació, datada del segle I dC, es troba representada per restes d’una probable vil·la i per sobre d’aquests nivells es conservaven fosses d’inhumació i diverses construccions muràries de cronologies tardoantigues, amortitzades en l’època alt medieval per una necròpoli islàmica i un espai d’emmagatzematge en sitges.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb Maribel Fuertes sobre alguns aspectes destacats de la seva conferència.

  • Quin fou el principal motiu de l’excavació realitzada a Galligants?

L’excavació es va dur a terme amb motiu de la rehabilitació de l’edifici, per tal de reconvertir l’espai al seu ús actual. Fou un projecte que requeria, a banda d’un rebaix general per modificar la pavimentació existent, l’excavació en zones puntuals de rebaixos més profunds per a encabir-hi diverses instal·lacions. Aquestes excavacions han permès assolir la recuperació estratigràfica total en diversos punts de la nau, on es va rebaixar fins a documentar els nivells naturals de sedimentació fluvial de l’indret. L’estratigrafia recuperada en aquests sondeigs ha aportat dades sobre tota l’evolució urbanística de l’indret d’ençà de l’època romana fins a l’actualitat.

  • De les diverses funcions que s’han desenvolupat a l’indret al llarg dels segles, quina n’és la més destacada?

L’antic Hospital de Capellans, concebut com una institució de beneficència, un asil per a pobres i pels peregrins que no tenien on allotjar-se quan arribaven a la ciutat. Aquest Hospital va néixer i es va mantenir de la caritat, amb l’ús de les almoines que es rebien de la comunitat cristiana per, posteriorment, repartir-les entre els necessitats. Val a dir que, sobre la seva data de fundació, les dades documentals conservades i les conclusions que s’extreuen de la intervenció arqueològica es complementen i presenten una elevada concordança. S’ha conservat un important nombre de documents escrits referents a la institució, els més antics dels quals es remunten a la segona meitat o finals del segle XII, època en que l’Església inicia tota una xarxa d’institucions assistencials a la ciutat de Girona. Hem pogut documentar l’evolució interna del edifici fins a la seva data de tancament, cap a mitjans del segle XVIII.

  • Què fa que les dades que s’extreuen de l’excavació en aquest antic hospital es considerin inèdites?

La recuperació de fases d’ocupació preexistents a la construcció de l’edifici medieval, de les quals cal destacar-ne una àrea de necròpolis que ha permès localitzar un conjunt d’enterraments de ritual islàmic. Aquesta recuperació ve a il·luminar un període històric poc conegut a la ciutat i que és coneixia de manera molt escadussera a través de la documentació conservada, principalment d’origen àrab. De fet, amplia el registre arqueològic d’aquesta fase a tota la zona de la Marca Superior on, ara per ara, les troballes de necròpolis islàmiques son molt puntuals.

Nova campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara (Agramunt, Urgell) -segles VIII-VII a. de la n. e.-

El passat mes de novembre de 2017 va finalitzar la segona campanya de restauració i consolidació de la necròpolis tumulària d’Almenara. La intervenció va permetre la restauració completa de quatre túmuls i la parcial d’un més, de manera que la necròpolis ja compta amb setze construccions funeràries consolidades. La intervenció de restauració va consistir en la reconstrucció volumètrica dels túmuls, la neteja dels microrganismes dels suports petris, el rejunt dels anells de pedra amb morter de calç i el rebliment interior amb terra estabilitzada amb calç. També va realitzar-se una prova pilot de condicionament dels espais entre túmuls amb pedruscall del jaciment, cosa que contribuirà a reduir el creixement vegetal i mitigar els efectes dels aragalls.

L’actuació va ser finançada pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL sota la direcció de l’arqueòloga Georgina Prats i la restauradora-conservadora de béns culturals Gemma Piqué. Aquesta intervenció s’afegeix a les actuacions que es desenvolupen en el marc del projecte Almenara promogut per l’Ajuntament d’Agramunt. El projecte, endegat l’any 2015, té com a objectius aprofundir en el coneixement de la necròpolis i el ritual funerari de la primera edat del ferro, garantir la conservació i la recuperació patrimonial del jaciment i difondre i socialitzar els resultats de la recerca. L’equip d’intervenció aplega tant professionals de l’arqueologia preventiva com investigadors vinculats al Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida i al Grup de Recerca Arqueològica al Mediterrani i al Pròxim Orient (GRAMPO) de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Situada al peu del vessant sud de la serra d’Almenara, Almenara és una necròpolis d’incineració datada entre els segles VIII-VII a. de la n. e. i un exponent de les necròpolis de túmuls plans, construccions funeràries de planta arrodonida lleugerament sobrealçadades del sòl i delimitades per anells de pedra en un nombre variable, en què les restes incinerades es dipositen en l’espai central dels túmuls, ja siguin abocades en el rebliment interior o bé dins d’una urna ceràmica. Aquest tipus d’estructures tumulàries són característiques de bona part de les necròpolis d’incineració de la vall inferior del Segre, entre les quals –per esmentar els casos més renombrats– trobem les necròpolis de la Colomina (Gerb, Noguera), la Pena (Torregrossa, Pla d’Urgell), Pedrós (Seròs, Segrià) o Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià).

La necròpolis d’Almenara fou descoberta el 1968 per Josep i Gabriel Balcells després d’uns moviments de terres realitzats per uns treballs agrícoles. Els treballs d’excavació es desenvoluparen el mateix any sota la direcció del professor Joan Maluquer de Motes. L’actuació arqueològica va documentar vuit túmuls i va recuperar almenys les restes de dues urnes cineràries. D’ençà de la represa de les intervencions arqueològiques l’any 2015 s’ha actuat en una superfície aproximada de 550 m2 i el nombre de túmuls identificats s’eleva –de forma preliminar– fins a vint-i-sis. Els treballs d’excavació es preveuen reprendre el proper estiu.

Font: Iltirta Arqueologia

Presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)

Moment de la presentació dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis  de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès)El dilluns passat 4 de desembre es va fer la presentació, a la Universitat Autònoma de Barcelona, dels resultats dels estudis antropològics de les necròpolis de Can Graells i Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès).

A Can Graells, la construcció d’un nou edifici de la seu de Hewlett-Packard va comportar una intervenció arqueològica finançada per aquesta empresa, i  que ha comptat amb un ajut del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La direcció de les excavacions va ser a càrrec de l’arqueòloga Gemma Caballé. Es van excavar 23 tombes d’una necròpoli tardo-antiga, que han permès recuperar dades molt interessants sobre  la població d’època visigòtica a Sant Cugat. A Can Cabassa, des dels anys 90, s’ha excavat en diverses fases una vil·la romana que compta amb una extensa necròpolis.

L’estudi dels dos conjunts de restes humanes ha estat realitzat per la investigadora predoctoral Andrea Fernández, al laboratori d’antropologia de  la UAB, sota la direcció de la Doctora Eulàlia Subirà.

Amplieu la informació amb l’article publicat al diari digital Cugat.cat 

Conferència “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, al Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega

Cartell d'activitats de l'exposició “La fi és el principi”, Demà dijous dia 30 de novembre tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega la xerrada “Les necròpolis tumulàries de Ponent al Bronze Final i 1er Ferro: els casos d’Almenara i Roques de Sant Formatge”, a càrrec de membres de l’equip del projecte Almenara. Aquesta serà la darrera de les conferències del cicle  al voltant de l’exposició itinerant “La fi és el principi”, que romandrà oberta fins el 17 de desembre del 2017.

Com a activitat complementària de l’exposició, el proper dissabte dia 2 de desembre entre les 11,00 a 14,00 hores està programat un taller d’arqueologia de la mort al pati exterior del museu (c/ Lluís Folquet).

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018 “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”

Conferència: “25 anys de treballs a Oxirrinc (El Bahnasa, Egipte)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 15 de novembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Maite Mascort i Josep Padró
Moderador: Ignasi-Xavier Adiego

Oxirrinc va ser la ciutat més prominent del XIXè nomus de l’Alt Egipte durant l’època grecoromana. S’hi ha excavat a la Necròpoli Alta (de l’època saïta, passant per una fase grecoromana, fins a l’època bizantina), a l’Osireion i als complexos religiosos d’època cristina. El més singular dels espais excavats és l’Osireion, el temple dedicat a Osiris, on culminaven els misteris que representaven la mort i el posterior renaixement del déu de la vegetació i de la nova vida en el Més Enllà. Oxirrinc és un bon exemple per conèixer l’evolució arquitectònica de les tombes de la darrera etapa de la civilització egípcia, l’evolució artística, la perdurabilitat de les creences religioses i la implantació del cristianisme com a nova religió.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  • Perquè vàreu decidir treballar al jaciment d’Oxirrinc

L’any 1992 el Dr. Josep Padró va endegar una excavació arqueològica a Egipte, emmarcada en l’interès de poder comptar amb un jaciment on es poguessin portar a terme tasques arqueològiques i docents lligades amb la Universitat de Barcelona i amb la Societat Catalana d’Egiptologia.

El primer pas va ser posar-se en contacte amb el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Entre d’altres opcions hi havia la possibilitat de treballar a la ciutat d’Oxirrinc, un indret situat al poble de El-Bahnasa, a l’Egipte Mitjà, lluny dels circuits turístics egipcis, ben conegut a les fonts clàssiques però pràcticament desconegut arqueològicament.

La ciutat d’Oxirrinc, en l’antiguitat va ser la capital del XIXè nomus de l’Alt Egipte, sent un enclavament de gran importància per la seva situació geogràfica, a la vora del Bahr Yussef i a la cruïlla de les vies d’accés als deserts occidentals, especialment el de Bahariya, on es dirigien nombroses caravanes amb fins comercials.

A la fi del segle XIX i començament del XX els papiròlegs Grenfell i Hunt van descobrir a Oxirrinc més de cent mil fragments de papirs, la majoria en grec. A començaments dels anys vint arqueòlegs com Petrie i Breccia, van iniciar diversos treballs arqueològics per tal de salvaguardar l’important patrimoni històric d’aquesta zona.

El 1982, aleshores Servei d’Antiguitats d’Egipte (avui Consell Suprem d’Antiguitats egípcies), es va fer càrrec d’aquest jaciment després de tenir notícies del saqueig d’una gran tomba Saïta. El 1992 es va constituir una Missió Mixta integrada per la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte amb l’objectiu d’iniciar un programa científic que permetés aprofundir en el coneixement global de la societat oxirrinquita. La consolidació de l’equip d’investigació propicia la creació de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc.

Teníem davant nostre un gran repte: poder estudiar i donar a conèixer l’evolució de l’antiga ciutat d’Oxirrinc.

  • Ara commemoreu els 25 anys de les excavacions a Oxirrinc. Quina és la vostra valoració?

Efectivament, ara fa 25 anys que van començar els treballs arqueològics al jaciment d’Oxirrinc (El-Bahnasa, Egipte), molt de temps però que ens ha passat molt ràpid. Durant aquests 25 anys de treball hem pogut aprofundir en diversos aspectes que ens han permès poder conèixer millor el jaciment arqueològic i l’evolució de la societat oxirrinquita aproximadament, des del 664 aC fins el segle VIII dC.

Volem destacar diversos aspectes que considerem importants: La realització d’un treball detallat de la topografia de la ciutat i els seus voltants ens ha permès un millor coneixement de les estructures funeràries i cultuals del jaciment, juntament amb un estudi de l’evolució urbana de la ciutat grecoromana. Hem pogut, també, fixar unes dades cronològiques més acurades sobre la construcció, ús i abandonament dels diferents edificis. Principalment de la Necròpolis Alta, Estructures Paleo-Bizantines i de l’Osireion.

Paral·lelament s’han efectuat, entre d’altres, estudis sobre aspectes concrets de la història de la religió i usos funeraris per mitjà de les inscripcions, ofrenes i aixovars recuperats, principalment a les dependències del Osireion i de la Necròpolis Alta; Sobre la història econòmica a través de la producció i importació d’objectes a la ciutat grecoromana i sobre els coneixement dels trets físics de la població de la ciutat en època antiga (Saïta-Grecoromana), a partir de l’estudi dels individus tant momificades com no momificats.

Aquesta actuació continuada ha estat possible gràcies a l’ajut de diferents institucions. Actualment tenim el suport de la Universitat de Barcelona,  la Université Paul-Valéry 3 de Montpellier,  la Fundació Palarq,  la Societat Catalana d’Egiptologia i  la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quines fites científiques heu assolit

Científicament podem assenyalar que han estat unes campanyes arqueològiques molt importants i interessants. Entre les troballes més espectaculars figuren, per exemple, l’Osireion, un temple subterrani dedicat a Osiris, presidit per una estàtua colossal jacent del déu, on es celebraven els misteris osiríacs relacionats amb la inundació i el renaixement diví. També cal destacar la recent descoberta i única a Egipte de més de 5.000 peixos, la meitat momificats i la majoria oxirrincs, oferts com a ofrena votiva en època faraònica.

Les excavacions de nombroses tombes de les necròpolis, que abasten un ampli marc cronològic que va de l’època Saïta al període bizantí amb els primers cristians, ens han permès poder conèixer l’evolució dels enterraments, dels seus aixovars i del ritual funerari. L’estudi dels grans complexos religiosos i funeraris d’època cristiana ens han aportat noves dades sobre l’evolució urbanística de la ciutat d’Oxirrinc en època bizantina.

Per tot l’abans esmentat podem afirmar que coneixem millor la vida a Oxirrinc des de la Baixa Època fins l’arribada dels àrabs.

Finalitzen els primers treballs de restauració i consolidació de la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià)

Roques de Sant Formatge (Seròs, Segrià) és probablement la necròpolis tumulària d’incineració més emblemàtica de la Catalunya occidental i el jaciment funerari més extens de la vall inferior del Segre.

És, a més, un dels exponents de les necròpolis de túmuls plans que es desenvolupen en l’àmbit regional del Segre-Cinca entre els segles IX i VII a. de la n. e., en què també trobaríem les necròpolis de Pedrós (Seròs), d’Almenara (Agramunt), la Pena (Torregrossa) o la Colomina (Gerb).

La necròpolis de Roques forma part d’un complex arqueològic més vast que integra diversos jaciments homònims de diversa natura. Fou excavada entre els anys 1963 i 1964 sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Els treballs foren iniciats per José A. Tarragó i prosseguits per Rodrigo Pita i Luís Díez-Coronel. En aquell moment es catalogaren fins a nou localitzacions que s’interpretaren com a necròpolis de túmuls, quatre de les quals foren intervingudes en què s’identificaren globalment un total de 338 estructures. L’anomenat camp F és el jaciment que aplega la màxima concentració de túmuls, amb almenys 200 estructures numerades, i de totes les localitzacions inventariades és la que encara es conserva.

Aquest espai fou objecte d’una intervenció entre els anys 2001 i 2003 per iniciativa del Consell Comarcal del Segrià. Es dugueren a terme tres campanyes de neteja i redelimitació en el marc de diversos plans d’ocupació, sota la direcció arqueològica de Montse Gené. Aquests treballs van permetre també la identificació i l’excavació de noves estructures tumulàries fins aleshores desconegudes o no excavades. Un dels elements més destacats fou la troballa del conegut fragment d’estela antropomorfa esculpida de Roques.

L’any 2017, amb la voluntat d’adequar i fer visitable el jaciment, el Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya ha emprès el projecte de consolidació i restauració de la necròpolis de Roques. Els treballs han estat executats per l’empresa Iltirta Arqueologia SL entre els mesos de juliol i setembre i han comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Seròs i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Lleida.Read More »

Jornada Egiptològica: “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”

Portada del programa de la Jornada Egiptològica organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”El dissabte 21 d’octubre 2017 tindrà lloc la Jornada Egiptològica, organitzada per la Societat Catalana d’Egiptologia, “25 anys d’excavacions a Oxirrinc”.

A la jornada intervindran els especialistes que  formen part de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Serà un jornada per donar a conèixer els treballs arqueològics que s’han portat a terme al llarg dels últims 25 anys en aquest singular jaciment situat a El-Bahnasa, a uns 160 km al sud-oest del Caire.

Lloc: Hotel Jazz, carrer Pelai, 3, Barcelona.
Preu: 50 € (inclou l’admissió a les xerrades, els coffee break i el dinar), 30 € (només xerrades i coffee break).
Inscripcions: Societat Catalana d’Egiptologia 934 578 120 /  info@egiptologia.cat (imprescindible donar nom, cognoms, telèfon de contacte i e-mail per confirmar).
Places limitades

| Programa de la Jornada en pdf |

Exposició “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, al MAC-Barcelona

invitació de l'exposició "La fi és el principi" al MAC-BarcelonaDemà dijous 20 de juliol a les 19,00 hores tindrà lloc al Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona la inauguració de l’exposició temporal “La fi és el principi. Pràctiques funeràries a la Catalunya prehistòrica”, que romandrà oberta al públic fins a l’11 de setembre.

Dintre de l’exposició,  s’introdueixen  les activitats de temàtica artística “Camins de Vida i de mort”, amb un seguit de propostes creades específicament en el context de la mostra, a càrrec de Fausto Espejel i la Formació Psicocultural de Movimiento y Danza, mitjançant murals, moviment i dansa.

Activitat gratuïta amb places limitades. Es recomana reserva a macvisites.acdpc@gencat.cat

Lloc: Passeig de Santa Madrona 39-41, Barcelona