Exposició “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir” al MNAT

Cartell de l’exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”Aquesta tarda del dijous 22 de juny a les 19:30 hores s’inaugura al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona), l’exposició  “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”, que romandrà oberta al públic del 23 de juny al 7 de gener de 2018.

L’exposició vol reflexionar sobre el valor de la Història, sobre la formació del coneixement històric, sobre l’ús del patrimoni i sobre l’educació, des de la participació i la complicitat dels públics.

Ciceró deia de la història que és “mestra de la vida”. Per poder navegar en el complex món actual, tothom necessita d’informació històrica que li permeti conèixer els antecedents del present, per poder decidir amb major coneixement i racionalitat.

El projecte “Centcelles, el nostre objectiu” –iniciat el curs 2012-2013, impulsat i coordinat pel MNAT en col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí, el patrocini de Repsol i la participació de tots els centres educatius de Constantí (Escola Centcelles, Escola Mossèn Ramon Bergadà, Institut Constantí i Col·legi Turó), ha fonamentat el seu ideari en la voluntat de fer comprensible i participatiu el coneixement històric, derivat en aquest cas, del treball realitzat a partir del conjunt monumental de Centcelles. Enguany, que el projecte ha arribat a la seva cinquena edició, l’exposició “El fil de la història” es proposa un doble objectiu: compartir els treballs realitzats durant aquest curs, desenvolupats en el format d’una exposició i recollir tots els treballs sobre Centcelles, que s’han realitzat al llarg d’aquestes cinc edicions.

Recreació sobre la vida en un poblat ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vista aèrea del poblat de DarróEl proper dissabte 20 de maig de 17,30 a 20,30 hores, en el marc dels actes de commemoració del Dia internacional dels Museus, es podrà assistir al poblat de Darró, a una recreació de la vida quotidiana en un poblat ibèric, realitzada pel grup de recreació història Ibercalafell. És una bona ocasió per visitar les restes arqueològiques del poblat de Darró i gaudir amb la representació d’un dels grups de recreació històrica amb una trajectòria més llarga del nostre país.

La part actualment visitable del poblat ibèric de Darró va ser excavada i adequada fa uns anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Les restes visibles pertanyen a l’expansió urbanística que va experimentar el poblat durant els segles II-I a C, amb posterioritat a la conquesta romana del territori. El nucli d’aquest assentament ibèric, que pertanyia a la tribu dels cossetans, es trobava al cim de la petita elevació veïna del puig de sant Gervasi, situada a l’extrem de ponent de l’actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, entre la línia fèrria i el mar.

Les cases existents dins el recinte visitable es troben distribuïdes a un costat i altre d’un ample carrer porxat. Les seves estances, en les que han estat documentades diverses activitats artesanals, van ser construïdes sobre antics terrenys d’aiguamolls a tocar de la platja, els quals havien estat ja ocupats en època ibèrica plena, tal i com ho demostra la presència de murs, cisternes i forns ceràmics dels segles IV-III aC en els nivells arqueològics inferiors.

Cicle de Cicle de conferències sobre arquitectura romana al Centre del Patrimoni Arqueològic i Natural-CPAN, de Mataró

Fragment de mosaic romà
Fragment de mosaic de la vil·la de Torre Llauder (Mataró). Fotografia: Ajuntament de Mataró.

El proper dijous 9 de febrer començarà a Mataró el cicle de conferències coorganitzades pel Centre del Patrimoni Arqueològic i Natural (CPAN) i el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró (CEAHM), a l’entorn del projecte de recerca quadriennal (2014-2017): “Arquitectura domèstica senyorial a la costa central de la Laietània romana. Centres urbans i territori, de la República a l’imperi”.

Aquest cicle es realitzarà a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet, C/ Pablo Iglesias, 83 , Mataró), al costat del Clos Arqueològic de Torre Llauder, entre les 19,00 i les 20,30 hores, i està adreçat als membres del CEAHM, estudiants universitaris i públic interessat.

Programa:

9 de febrer de 2017. “L’economia i arqueologia del vi a l’època romana. Producció, comerç i consum a la Regio Laeetana entre els segles I aC i III dC”, a càrrec d’Antoni Martín (Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya).

23 de febrer de 2017. “L’arquitectura rural en època romana: vil·les i altres assentaments”, a càrrec del Dr. Víctor Revilla (Universitat de Barcelona).

30 de març de 2017. “La residència del poder a la costa central de la Laietania romana”. a càrrec de Vanessa Muñoz (directora de les excavacions de Torre Llauder)

20 d’abril de 2017. “Arqueologia de l’arquitectura domèstica romana. Tipologia i evolució a partir dels exemples urbans del nord-est de la Tarraconense”, a càrrec de la Dra. Ada Cortés (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

18 de maig de 2017. “La vil·la romana del Pont del Treball Digne (La Sagrera, Barcelona)”, a càrrec de Dani Alcubierre i Jordi Ardiaca (directors de l’excavació)

Entrada gratuïta.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”

Conferència “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Helena Kirchner i Antoni Virgili
Moderador: Josep Maria Vila

La recerca s’ha fonamentat en l’anàlisi de la documentació escrita, tant la d’origen àrab, com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148, i la contrastació sobre l’espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments, els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d’abans de la conquesta, i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.

La conferència, a càrrec de Helena Kirchner i Antoni Virgili, estarà moderada per Josep Maria Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes més rellevants de la propera xerrada.

  • Com va començar el projecte sobre els assentaments andalusins al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa abans i després de la conquesta catalana?

Cap a mitjan dels anys 80 del segle passat, Antoni Virgili es va proposar estudiar la conquesta cristiana de Tortosa, sota la direcció del Dr. Miquel Barceló. Aleshores desconeixíem del tot les possibilitats de la recerca, però la potencialitat de la documentació va permetre la realització de la tesi. Paral·lelament, es van fer els primers assajos de recerca toponímica i arqueològica, que es van concretar en un treball de M. Barceló i H. Kirchner sobre els assentaments andalusins entre Xerta i Amposta, i un altre sobre els assentaments entorn de la Ràpita. Des d’aleshores, la recerca documental va tenir una certa continuïtat, però l’arqueològica, tot i plantejar-se, es va aturar i no s’ha reprès fins el 2010, en aconseguir-se la primera subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quins objectius es van plantejar?

En primer lloc, conèixer els assentaments andalusins y la seva distribució, la xarxa de camins que els connectava, els seus espais agraris i els seus vincles amb la ciutat de Tortosa, i tanmateix, saber com era la pròpia ciutat entre els segles X-XII. En segon lloc, estudiar el procés de colonització feudal i les transformacions i adaptacions que els conqueridors van introduir, tant a la ciutat com en els espais agraris. Més recentment s’ha incorporat la recerca de la pràctica ramadera com a tema d’estudi. La recerca, en el seu conjunt, es fonamenta en l’anàlisi integrat dels registres documental i arqueològic en tota la seva varietat contrastant les informacions dels textos, la toponímia, el treball de camp, la prospecció i l’arqueologia hidràulica. Aquest exercici permet saber quin paisatge van trobar els conqueridors, a mitjan segle XII, i com el van transformar a partir d’aleshores.

  • Com eren els espais de cultiu en època andalusina?

La major part dels assentaments es distribuïen al llarg de les dues ribes fluvials i estaven connectats a través d’unes vies principals, de nord a sud, paral·leles al riu, des de les quals partien ramals cap a les zones interiors, ja cap als Ports en el costat dret, ja cap a Cardó a l’esquerra. Els nuclis de poblament estaven situats sobre esperons en cotes superiors a les corbes que assenyalen el risc d’inundabilitat de l’Ebre. Els espais de conreu eren a tocar d’aquests nuclis, habitualment, a banda i banda dels camins, i no formaven unitats contínues, sinó petits parcel·laris en forma de ventall, per regla general, a la desembocadura dels barrancs en les cotes lleugerament elevades dels paquets de sediment. Els espais agraris més directament relacionats amb la ciutat eren l’horta de Pimpí, al nord, i un sector just al sud, conegut com les Arenes, on hi existia una xarxa de canals de drenatge, i era emprada com a zona de pastures i de conreu del cereal. La documentació més antiga i els estudis carpològics han mostrat els conreus preferents, almenys en el moment de la conquesta: vinya destinada a raïm com a fruita, oliveres, cereals i arbres fruiters, entre els que hi destaquen les figueres. A la zona septentrional (Benifallet, Xerta, Tivenys, etc.) destaca per l’elevat percentatge d’esments d’horts, majoritàriament regats mitjançant sínies, ja que el riu no va ser captat per al regadiu, en l’època que abasta el nostre estudi.

  • Quines van ser les principals transformacions que es van produir a partir de la conquesta?

Els conqueridors van modificar l’espai urbà i el rural, adaptant-los a les seves necessitats. A la ciutat, es van canviar els usos dels espais de culte, i se’n van crear de nous, la drassana fou el primer call jueu, etc.; alguns ravals de l’antiga ciutat andalusina van ser abandonats, mentre se’n creaven de nous, com el de l’Alfàndec, més proper a la riba fluvial. Quant a l’espai rural, es va produir un canvi en l’orientació dels conreus i les collites, d’acord als interessos dels conqueridors en la captura de renda. Així, es van potenciar la sembra de cereals i l’extensió de la vinya. Les infraestructures hidràuliques es van encaminar preferentment a la molineria, de manera que es van construir llargues canalitzacions per abastar d’aigua els molins, situats sobretot a la riba dreta aprofitant l’abundant aigua dels Ports, a Palomera (actual barri de Jesús), i Xerta. Tanmateix, es van impulsar tasques de colonització de zones fins aleshores incultes o utilitzades per aprofitar altres recursos, com la pastura o la recol·lecció, com ara algunes àrees properes al curs de l’aigua (sovint designades amb el nom d’algezires en els documents (illes), i també en algunes zones de prat, ja en els sectors més meridionals i fins la línia de costa.

Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

Sidillà
Treballs de la recent campanya d’excavacions al jaciment de Sidillà. Fotografia: N. Olivé

La segona campanya d’excavacions i prospeccions realitzades recentment al conjunt arqueològic de Sidillà (Foixà, Baix Empordà) per l’equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona liderat per Gisela Ripoll, que s’han centrat aquest any en el poblat i al voltant de l’església, han aparegut evidències de l’origen romà del jaciment.

A la campanya d’enguany, finalitzada el passat 11 de setembre, s’hi ha trobat estructures anteriors a l’antic poblat i a l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes que probablement corresponen a una vil·la romana, el propietari de la qual, de nom “Cidilianus”, hauria estat l’origen del topònim de la població. Entre els indicis apareguts hi ha diversos fragments de materials del segle IV dC i les restes d’una tomba monumental que va quedar parcialment tallada pels murs del temple medieval durant la seva construcció.

A més, a la recent campanya s’han finalitzat les excavacions de la necròpoli de la façana oest de l’església, on s’hi ha trobat un gran nombre d’enterraments que les recents datacions radiocarbòniques situen entre 1020 i 1030.

Les excavacions del poblat de Sidillà formen part d’un projecte de recerca quadriennal: “Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies cementiris i hàbitats”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amplieu la informació a l’article de premsa publicat al Punt Avui:
| Publicació online|
| En pdf part1  part2 |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s.V aC.”

Conferència “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Emprdà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s. V aC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de març de 2016, 19:00h

Conferenciants: David Asensio i Enriqueta Pons
Moderadora: Maribel Fuertes

Les excavacions arqueològiques en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós (1991-2015) han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica diferents. Les dues ocupacions més modernes corresponen a un poblat fortificat de petites dimensions, de caràcter indígena (425-350 aC), i d’un establiment agrari obert de forta influència hel·lenística (350-200 aC). Les darreres excavacions han posat al descobert un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, d’acabats molt elaborats i de naturalesa forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir la torre principal de l’esmentat poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.

Galeria d’imatges |

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs ha estat declarat BCIN. Per veure la notícia de premsa cliqueu aquí

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  •  Quin són els resultats de les intervencions portades a terme en el complex ibèric de Mas Castellar des de la seva descoberta i quins en els últims anys?

Des de l’any 1990 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques a Mas Castellar, aquestes han pogut documentar un jaciment que es va iniciar al s. VII aC i va perdurar fins a principis del s. II aC. S’han documentat dues agrupacions de sitges, el rebliment de les quals assegura aquesta cronologia sense interrupcions. No obstant això, a nivell de l’habitació, aquesta presenta algunes pauses que s’han de descobrir encara. S’han posat al descobert 3 assentaments urbans molt diferents en construcció i organització de les comunitats establertes. Així podem parlar d’un establiment obert, cases de camp de grans dimensions, de forta influència hel·lenística alternant amb cases domèstiques (s. III aC); un poblat fortificat del tipus comú en el NE de Catalunya (V-IV aC) i en els darrers anys s’ha posat al descobert a sota la torre de defensa del poblat fortificat un edifici senyorial de construcció i mides arquitectòniques modulars i amb varis compartiments, d’estil mediterrani d’influència grega de mitjans del s.V aC. En un sondeig que es va fer l’any passat, de 5 metres de fondària, s’ha documentat 3 ocupacions més, anteriors als coneguts (V-VI aC) que podran explicar a mig termini les causes de l’ocupació i el pas de l’hàbitat de cabanes a la casa urbana a l’Empordà.Read More »

Darrera campanya d’excavacions a Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà)

Vista del poblat de Santa Creu de Rodes. Fotografia: Montserrat Mataró
Vista del poblat de Santa Creu de Rodes. Fotografia: Montserrat Mataró

Acaba de finalitzar la desena campanya d’excavacions arqueològiques que s’ha portat a terme al jaciment de Santa Creu de Rodes (El Port de la Selva, Alt Empordà). Aquest any els treballs s’han centrat en la zona situada a l’oest del portal de migdia del poble i han comtat amb la participació d’una vintena d’estudiants de les Universitats de Girona i de Barcelona així com de diversos voluntaris.

| Galeria d’imatges |

Aquesta campanya és la segona del projecte d’investigació quadriennal “Santa Creu de Rodes. L’origen i l’evolució del poble medieval i la seva relació amb el territori del Cap de Creus” 2014-2017, aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que es porta a terme dins la línia de recerca sobre “Hàbitat fortificat i altres formes d’assentament a la Catalunya medieval” del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, en conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni i amb la col·laboració i suport del DC-Servei d’Arqueologia i de l’Ajuntament del Port de la Selva.

La intervenció ha permès estudiar un espai d’uns 80 m² ocupat per una de les cases que forma part dels edificis situats davant de l’església durant el segle XV. Aquesta casa, compartimentada en dues estances, s’edifica sobre restes d’habitatges de dimensions més reduïdes construïts en els segles XIII-XIV dins de primera parcel·lació i estructuració urbana al voltant de l’església.

Les estructures més antigues excavades en aquesta campanya són un conjunt de tombes antropomorfes tallades a la roca que podem datar en els segles X-XI. Destacala localització de diverses sepultures infantils que semblen estar relacionades amb objectes mobles molt concrets com un petit anell de bronze i un penjoll d’ambre, peça que posa en evidència la relació i comerç amb el nord d’Europa.

Excavacions arqueològiques a la plana de l’Alt Empordà: el jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós, Alt Empordà

Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar
Vista en un moment important del descobriment de l’edifici grec. Fotografia: Equip Mas castellar

A partir del proper dilluns 5 i fins al dia 24 d’octubre es reprenen els treballs arqueològics al jaciment de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), un enclavament grec dins del territori indígena empordanès. Les excavacions estan finançades per la Diputació de Girona (finançament), l’Ajuntament de Pontós (recolzament logístic) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (finançament i recolzament cultural).

Des que es van iniciar les excavacions programades l’any 1991 s’han documentat 5 fases d’ocupació corresponent a 5 poblacions diferents, totes elles dins l’època ibèrica completa, iniciada a finals del s. VII aC fins a principis del s. II aC.

En les darreres campanyes d’excavació s’ha localitzat una d’aquestes ocupacions, que correspon a un moment molt important de les relacions comercials entre els indígenes i la colònia grega d’Empúries (s. V aC), fet que va repercutir en la vida urbana i camperola de l’Empordà, amb l’organització del territori i l’acumulació d’excedents agrícoles sense precedents.

Prova d’això és que s’està posant al descobert un edifici singular d’uns 140 m², amb un patró completament diferent i de forta influència mediterrània. La magnitud de l’edifici compensa també la troballa de materials de diferents procedències: grega, cartaginesa, púnica, així com del Sud de França, Itàlia i de la Península Ibèrica. Aquest edifici fou derruït per un incendi, en un moment de conflictes interns, i a sobre d’ell es va implantar un poblat fortificat, un fet freqüent als poblats que coneixem en el territori. Aquest poblat fortificat va tenir una durada molt curta (principis del s. IV), i les bones relacions comercials es van tornar a implantar en el territori empordanès fins el seu abandonament a principis del s. II aC.

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs serà objecte d’una de les xerrades del proper cicle de la Tribuna Arqueologia 2015-2016.

Activitats a la vil·la romana de Centcelles dins de la Festa Major de Constantí

Image (1) Concert-Villa-romana-de-Centcelles.jpg for post 21511Amb ocasió de la Festa Major de Constantí (Tarragonès), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ha impulsat activitats a la vil·la romana de Centcelles, programades per avui al vespre i pel proper dissabte 1 d’agost.

Dimarts 28 de juliol: concert a càrrec del quartet Versus

El concert, que tindrà lloc a les 20,00 hores, està organitzat pels Amics de la Música de Constantí, en col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí, l’empresa Repsol i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

El quartet  Versus està format per Guillermo Navarro García i Momoko Kawamoto, violins, Diana Alexandru, viola i Josep-Oriol Miró Cogul, violoncel. El programa que interpretarà inclou peces de Samuel Barber, Ernest Bloch, Philip Glass i Antonín Dvořák.

Entrada gratuïta, amb aforament limitat.
|Descarregueu el programa del concert clicant aquí |

Dissabte 1 d’agost: Jornada de Portes Obertes

Jornada de Portes Obertes a la Vil·la romana de Centcelles, que es podrà visitar de manera gratuïta en horari de 10,00 a 14,00 hores. Al llarg de la visita es projectarà l’audiovisual “Descobrir Centcelles”, una proposta d’apropament al monument, que vol facilitar el coneixement d’aquest important conjunt inscrit en la llista de Patrimoni Mundial.

Per a més informació sobre aquestes activitats:  977 25 15 15 / 977 52 33 74

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès). Un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats de la intervenció arqueològica”

Conferència “La vil·la romana dels Castellets (la Canonja, Tarragonès). Un assentament romà de l’Ager Tarraconensis. Resultats de la intervenció arqueològica” 
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 3 de juny de 2015, 19:00h

Conferenciants: Josep Francesc Roig, Paola Garcia i Marc Gimeno
Moderador: Jaume Massó

Presentació de les restes localitzades amb motiu de la intervenció arqueològica al jaciment dels Castellets (la Canonja). Descripció, valoració i estudi d’un magnífic assentament rural tipus vil·la amb diferents àmbits funcionals i una cronologia que va d’inicis del segle i dC als segles V-VI dC.

| Galeria d’imatges |
_______________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una petita entrevista amb Josep Francesc Roig sobre alguns aspectes destacats de la propera xerrada.

  • En que destaca la vil·la dels Castellets de la resta de uillae documentades a l’ager tarraconensis?

En què a més de conservar tots aquells elements que la defineixen a com tal, hem pogut documentar restes estructurals datades a mitjans segle VII dC.

  • Quines són aquestes estructures?

Diferents àmbits de funcionalitat agrícola amb sitges i un forn de canal a l’interior d’una estança quadrangular.

  • I de les fases precedents, que en destacaríeu?

Una magnífica cella uinaria del segle II dC i sobretot, dos balnea, un de finals segle II dC i un altre de mitjans segle V dC.

  • Comenteu que hi ha evidències arquitectòniques datades al segle VII dC, però quan es funda la uillae?

La fundació de la villae caldria situar-la, com succeeix en altres casos documentats al territorium de Tarraco, en època augustea, coincidint amb el gran moment de consolidació territorial, econòmica, jurídica i monumental de la que va ser objecte la capital de la Hispania Tarraconensis.