Exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de Sabadell

cartell de l'exposició “Enigmàtica. Una joia d’or de fa 2.600 anys”, al Museu d’Història de SabadellDel 18 maig al 15 juliol es podrà visitar al Museu d’Història de Sabadell l’exposició “Enigmàtica”, el discurs de la qual s’articula al voltant d’una joia d’or trobada al jaciment ibèric de Can Roqueta (Barberà del Vallès).

Es tracta d’una peça d’orfebreria de factura molt acurada que té forma de trompeta, amb un cos superior decorat i un suport inferior que es podia haver fet servir per ensamblar una altra peça d’ornament, de vestir o cuir. Està decorada, en la part superior, per tres motllures concèntriques que s’alternen amb tres línies decorades a base de cercles estampillats. La seva anàlisi ha permès conèixer que és un aliatge format en bona part per or i per altres elements.

La peça va aparèixer al jaciment de Can Roqueta – Can Revella a finals de l’any 2016, durant les excavacions arqueològiques d’un assentament pagès de la primera edat del ferro (segles VIII – VII aC). El Departament de Cultura ha subvencionat les excavacions i ha finançat els estudis pluridisciplinars realitzats al jaciment.

El treballs van documentar un conjunt de sitges dins d’una de les qual es va trobar la joia, una possible cabana i altres tipus de fosses, algunes de les quals contenien dipòsits de restes seleccionades de cavalls (cranis, extremitats) i en algun cas amb restes antropològiques aïllades que li confereixen un significat de caràcter probablement simbòlic o cultual, encara difícil d’interpretar.

L’estudi de la peça no ha pogut determinar certes qüestions, com ara, perquè era dins d’un abocador, quina funcionalitat devia tenir, o qui en devia haver estat el seu propietari o propietària. El fet que se n’hagin trobat fins ara molt poques joies d’or a la península ibèrica i la singularitat d’aquest objecte indueix a pensar que es tracti d’una peça importada d’altres indrets, i que podria haver existit relacions entre les comunitats autòctones amb d’altres de la Mediterrània central i oriental.

| Descarregueu la invitació en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”

Conferència: “L’establiment rural de l’ibèric ple de Rabassats (Nulles, l’Alt Camp)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 18 d’abril de 2018, a les 19,00 hores.

Conferenciants: Maria Carme Belarte i Joan Canela
Moderador: Josep Pou

El jaciment de Rabassats, o el Bosc, ha estat excavat en la seva totalitat dins del projecte quadriennal (2014-2017). Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la protohistòria (1r mil·lenni aC). També s’hi han realitzat treballs d’adequació per a la visita.
Els treballs d’excavació han permès documentar un assentament rural d’època ibèrica (s. III aC), definit per un edifici d’uns 400m² format per diverses habitacions estructurades entorn de patis. El conjunt es completa amb sitges i un sistema de basses o dipòsits de decantació de líquids. S’hi ha documentat també un moment constructiu anterior identificat per estructures retallades a la roca. Un cop abandonat el jaciment, en el s. I aC – s. I dC, s’aboca un esquelet dins el farciment d’una de les basses.


A continuació, us oferim una breu entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes més destacats de la propera  xerrada.

  • Per què Rabassats es defineix com un establiment rural?

El jaciment de Rabassats no és el que normalment coneixem com a “poblat”. És a dir, no és un conjunt de cases separades per carrers o espais de circulació. Consisteix en un sol edifici organitzat entorn de patis o espais oberts, acompanyat d’algunes estructures que es vinculen amb activitats agrícoles, sobretot sitges, però també un sistema de tres dipòsits o basses per recollir aigua. Ho interpretem com una granja habitada per un grup reduït de persones.

  • En quin context territorial i polític hem de situar aquest assentament rural?

Rabassats formaria part del territori adscrit a l’ètnia dels cossetans. A la Cossetània (territori costaner entre el Garraf i el sud del camp de Tarragona), a grans trets, podem diferenciar entre nuclis de poblament concentrat i nuclis de poblament dispers.

En el primer grup situem les ciutats, que articulen, gestionen i organitzen el territori políticament i econòmicament, i on resideix una part important de la població. El més gran és el que se situa al subsòl de Tarragona, seguit de nuclis urbans més petits: Vilar de Valls, Masies de Sant Miquel, Olerdola i Darró. Un tercer tipus de poblament concentrat menor estaria format per vilatges fortificats, el que tradicionalment es coneix com “poblat ibèric”, amb dimensions més modestes i ben defensats: Santa Anna, Garràfols, Pla de Santa Bàrbara, El Castellar, Alorda Park…

Pel que fa al poblament rural, està format per un seguit d’assentaments ibèrics oberts, dispersos, ubicats preferentment a la plana amb gran diversitat de nuclis agrícoles i/o artesanals, amb evidents diferenciacions d’extensió i funcionalitat.

  • Què en sabem del poblament rural d’època ibèrica?

A partir de l’ibèric ple (V-III aC) és quan coneixem aquest tipus d’assentaments, especialment en el segle III aC. Això es deu en part a la necessitat que genera una població que va en augment i que necessita més recursos per ser alimentada, i en part al fet que l’intercanvi comercial és cada cop més intens i requereix de més matèria primera pel comerç, és a dir, una major quantitat de cereal.

  • Com es situa Rabassats dins d’aquest context del poblament rural ibèric?

Si bé aquests jaciments són força nombrosos, són relativament mal coneguts perquè solen estar molt afectats per l’erosió antròpica o natural, ja que s’ubiquen en zones planes avui en dia intensament conreades. Afortunadament, en el cas de Rabassats, una part de l’assentament conservava una potència important i permet entendre com funcionaria una granja del segle III aC. El seu sector més occidental s’organitzava a partir de tres habitacions que formen una planta en “u”, comunicades per un pati obert comú. El ric registre material ha permès saber quina funció tenia cada una d’elles, i per tan podem veure clarament com s’organitzaria un típic assentament rural ibèric.

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”

Conferència: “Projecte Cella Vinaria: quinze anys de recerca arqueològica i patrimonial al celler romà de Vallmora (Teià, el Maresme)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 7 de març de 2018, a les 19,oo hores.

Conferenciant: Antoni Martín
Moderador: Victor Revilla

Aquest any 2018 es compleixen quinze anys de l’inici de les darreres excavacions al celler romà del Veral de Vallmora (Teià, el Maresme), un gran centre de producció de vi Laietà, actiu entre els segle I aC i el V dC. Aquestes excavacions varen donar peu al desenvolupament d’un projecte integral de recerca arqueològica i patrimonial que es va concretar en la construcció del Parc Arqueològic. Durant la conferencia es presentaran tant els resultats científics de les diferents intervencions i actuacions dutes a terme fins a dia d’avui com els diferents projectes que es desenvoluparan en el futur.

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb el conferenciant sobre alguns aspectes destacats de la propera conferència.

  • Quins sons els aspectes més significatius del Projecte Cella Vinaria?

El Projecte Cella Vinaria neix l’any 2003 a partir de la realització de tota una sèrie d’excavacions preventives promogudes per l’Ajuntament de Teià al jaciment de Veral de Vallmora, a fi d’avaluar la seva entitat patrimonial i les seves possibilitats de posada en valor com a equipament cultural.

Malgrat presentar un estat de conservació molt alterat degut als treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles, de seguida ens vàrem adonar de les grans possibilitats que oferia el jaciment, tant pel que fa a la recerca científica com patrimonial.

Es tractava doncs d’entomar un projecte integral que permetés assolir ambdós objectius, d’una banda, contribuir amb la recerca bàsica mitjançant l’aprofundiment en el coneixement històric i arqueològic del fenomen vitivinícola romà desenvolupat entre els segles I aC i V dC en aquest territori i, de l’altra, contribuir amb la recerca aplicada, esdevenint un equipament patrimonial de referència i un autèntic laboratori d’arqueologia pràctica i experimental.

Avui per avui el Parc Arqueològic Cella Vinaria compta amb els següents recursos de presentació: un centre enològic i turístic de recepció de visitants amb un espai temàtic introductori sobre el Vi i la Romanització a Catalunya, el celler romà de Vallmora museïtzat i una vinya romana experimental.

  • Quina importància te el celler Romà de Vallmora en el context del vi laietà?

El jaciment  de Veral de Vallmora fou descobert l’any 1966 per l’estudiós local del Masnou, Lluís Galera, qui realitzà puntualment excavacions fins l’any 1972. L’any 1999 es varen dur a terme excavacions d’urgència que posaren de manifest la importància del jaciment, com un dels assentaments vitivinícoles romans més significatius de l’antiga regio Laeetana.

La peculiaritat del celler Romà de Vallmora es que en ell es produeix vi, amb més o menys intensitat, durant quasi 500 anys. Això ens permet de conèixer mitjançant les diferents estructures arqueològiques conservades, corresponents a diferents fases temporals d’ocupació i entre les que cal destacar fins a 6 premses de biga o alçaprem, diversos dipòsits per a la  recol·lecció del most i al voltant d’uns 200 dolia per a la fermentació i l’envelliment, tot el procés de la producció del vi romà des del cultiu del raïm a la vinya fins al seu consum profà com a aliment bàsic de la dieta romana o ritual per celebrar i afalagar als déus.

  • Quins nous objectius de recerca arqueològica i patrimonial us plantegeu d’ara en endavant?

Pel que fa a la praxi arqueològica la idea es executar en breu un projecte de recerca quadriennal que ens permeti de continuar avançant tant en el coneixement del territori mitjançant estudis de síntesi, com del propi jaciment mitjançant l’excavació d’una de les àrees de reserva que sabem conté un forn ceràmic inèdit. L’altre gran repte es continuar amb el programa de recerca experimental, tot començant per l’empeltada de la vinya actual i la producció de raïm que ens permeti de reproduir tant les instal·lacions de transformació com els diferents processos vitivinícoles d’època romana.

Pel que fa al desenvolupament patrimonial un dels principals objectius es continuar amb el procés de condicionament i adequació del jaciment que no es va poder completar en el període anterior, tot incorporant nous recursos de presentació procedents tant de la museïtzació de les restes arqueològiques com de les actuacions derivades del programa d’arqueologia experimental. L’altre gran repte es aprofundir en les eines de comunicació, difussió i divulgació científica del projecte amb la reproducció en 3D de les diferents estructures documentades, el desenvolupament d’aplicatius mòbils i la implementació d’un museu virtual.

2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”.

Portada del fulletó del 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”El 30 de juny de 2018, dissabte, se celebrarà el 2n Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme medieval, amb el tema central de “Masos, masies i bordes: activitats agràries i elements patrimonials”

L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen aquest fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval de la comarca. Aquesta segona edició se centrarà a l’entorn de l’anàlisi del poblament rural al Maresme medieval, i es es vol abordar la visió de masos, masies i bordes amb una perspectiva multidisciplinar, des de l’arqueologia, la història, la geografia, la genealogia, l’economia, la sociologia, l’antropologia, l’arquitectura, el patrimoni material, i l’artístic

|Descarregueu el fulletó amb la butlleta d’inscripció* en pdf |
*Les inscripcions, amb o sense comunicació, s’han d’adreçar a: museu@vilassardedalt.cat un cop emplenades les dades que se sol.liciten a la butlleta.

Exposició “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir” al MNAT

Cartell de l’exposició : “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”Aquesta tarda del dijous 22 de juny a les 19:30 hores s’inaugura al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (plaça del Rei, 5, de Tarragona), l’exposició  “El fil de la Història. Centcelles, el nostre objectiu, un projecte educatiu per a compartir”, que romandrà oberta al públic del 23 de juny al 7 de gener de 2018.

L’exposició vol reflexionar sobre el valor de la Història, sobre la formació del coneixement històric, sobre l’ús del patrimoni i sobre l’educació, des de la participació i la complicitat dels públics.

Ciceró deia de la història que és “mestra de la vida”. Per poder navegar en el complex món actual, tothom necessita d’informació històrica que li permeti conèixer els antecedents del present, per poder decidir amb major coneixement i racionalitat.

El projecte “Centcelles, el nostre objectiu” –iniciat el curs 2012-2013, impulsat i coordinat pel MNAT en col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí, el patrocini de Repsol i la participació de tots els centres educatius de Constantí (Escola Centcelles, Escola Mossèn Ramon Bergadà, Institut Constantí i Col·legi Turó), ha fonamentat el seu ideari en la voluntat de fer comprensible i participatiu el coneixement històric, derivat en aquest cas, del treball realitzat a partir del conjunt monumental de Centcelles. Enguany, que el projecte ha arribat a la seva cinquena edició, l’exposició “El fil de la història” es proposa un doble objectiu: compartir els treballs realitzats durant aquest curs, desenvolupats en el format d’una exposició i recollir tots els treballs sobre Centcelles, que s’han realitzat al llarg d’aquestes cinc edicions.

Recreació sobre la vida en un poblat ibèric a Darró (Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Vista aèrea del poblat de DarróEl proper dissabte 20 de maig de 17,30 a 20,30 hores, en el marc dels actes de commemoració del Dia internacional dels Museus, es podrà assistir al poblat de Darró, a una recreació de la vida quotidiana en un poblat ibèric, realitzada pel grup de recreació història Ibercalafell. És una bona ocasió per visitar les restes arqueològiques del poblat de Darró i gaudir amb la representació d’un dels grups de recreació històrica amb una trajectòria més llarga del nostre país.

La part actualment visitable del poblat ibèric de Darró va ser excavada i adequada fa uns anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant conveni amb l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Les restes visibles pertanyen a l’expansió urbanística que va experimentar el poblat durant els segles II-I a C, amb posterioritat a la conquesta romana del territori. El nucli d’aquest assentament ibèric, que pertanyia a la tribu dels cossetans, es trobava al cim de la petita elevació veïna del puig de sant Gervasi, situada a l’extrem de ponent de l’actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, entre la línia fèrria i el mar.

Les cases existents dins el recinte visitable es troben distribuïdes a un costat i altre d’un ample carrer porxat. Les seves estances, en les que han estat documentades diverses activitats artesanals, van ser construïdes sobre antics terrenys d’aiguamolls a tocar de la platja, els quals havien estat ja ocupats en època ibèrica plena, tal i com ho demostra la presència de murs, cisternes i forns ceràmics dels segles IV-III aC en els nivells arqueològics inferiors.

Cicle de Cicle de conferències sobre arquitectura romana al Centre del Patrimoni Arqueològic i Natural-CPAN, de Mataró

Fragment de mosaic romà
Fragment de mosaic de la vil·la de Torre Llauder (Mataró). Fotografia: Ajuntament de Mataró.

El proper dijous 9 de febrer començarà a Mataró el cicle de conferències coorganitzades pel Centre del Patrimoni Arqueològic i Natural (CPAN) i el Centre d’Estudis d’Arqueologia i d’Història de Mataró (CEAHM), a l’entorn del projecte de recerca quadriennal (2014-2017): “Arquitectura domèstica senyorial a la costa central de la Laietània romana. Centres urbans i territori, de la República a l’imperi”.

Aquest cicle es realitzarà a la sala polivalent del CEPAN (Masia de Can Boet, C/ Pablo Iglesias, 83 , Mataró), al costat del Clos Arqueològic de Torre Llauder, entre les 19,00 i les 20,30 hores, i està adreçat als membres del CEAHM, estudiants universitaris i públic interessat.

Programa:

9 de febrer de 2017. “L’economia i arqueologia del vi a l’època romana. Producció, comerç i consum a la Regio Laeetana entre els segles I aC i III dC”, a càrrec d’Antoni Martín (Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya).

23 de febrer de 2017. “L’arquitectura rural en època romana: vil·les i altres assentaments”, a càrrec del Dr. Víctor Revilla (Universitat de Barcelona).

30 de març de 2017. “La residència del poder a la costa central de la Laietania romana”. a càrrec de Vanessa Muñoz (directora de les excavacions de Torre Llauder)

20 d’abril de 2017. “Arqueologia de l’arquitectura domèstica romana. Tipologia i evolució a partir dels exemples urbans del nord-est de la Tarraconense”, a càrrec de la Dra. Ada Cortés (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

18 de maig de 2017. “La vil·la romana del Pont del Treball Digne (La Sagrera, Barcelona)”, a càrrec de Dani Alcubierre i Jordi Ardiaca (directors de l’excavació)

Entrada gratuïta.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”

Conferència “Assentaments rurals al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa en època andalusina i després de la conquesta catalana (s. X-XIII)”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 14 de desembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Helena Kirchner i Antoni Virgili
Moderador: Josep Maria Vila

La recerca s’ha fonamentat en l’anàlisi de la documentació escrita, tant la d’origen àrab, com la llatina generada per la conquesta cristiana del 1148, i la contrastació sobre l’espai mitjançant la prospecció i el treball de camp. El resultat ha donat informació rellevant sobre els assentaments, els espais agraris i la mateixa ciutat de Tortosa d’abans de la conquesta, i de les transformacions que els conqueridors van introduir en el paisatge rural i urbà.

La conferència, a càrrec de Helena Kirchner i Antoni Virgili, estarà moderada per Josep Maria Vila. La sessió s’emetrà en directe per vídeostreaming. Si voleu fer comentaris o preguntes pels ponents les podreu fer en els comentaris a aquest post o a Twitter amb el hashtag #tribuna2016


A continuació, us oferim una petita entrevista amb els conferenciants sobre alguns aspectes més rellevants de la propera xerrada.

  • Com va començar el projecte sobre els assentaments andalusins al Baix Ebre i la ciutat de Tortosa abans i després de la conquesta catalana?

Cap a mitjan dels anys 80 del segle passat, Antoni Virgili es va proposar estudiar la conquesta cristiana de Tortosa, sota la direcció del Dr. Miquel Barceló. Aleshores desconeixíem del tot les possibilitats de la recerca, però la potencialitat de la documentació va permetre la realització de la tesi. Paral·lelament, es van fer els primers assajos de recerca toponímica i arqueològica, que es van concretar en un treball de M. Barceló i H. Kirchner sobre els assentaments andalusins entre Xerta i Amposta, i un altre sobre els assentaments entorn de la Ràpita. Des d’aleshores, la recerca documental va tenir una certa continuïtat, però l’arqueològica, tot i plantejar-se, es va aturar i no s’ha reprès fins el 2010, en aconseguir-se la primera subvenció de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

  • Quins objectius es van plantejar?

En primer lloc, conèixer els assentaments andalusins y la seva distribució, la xarxa de camins que els connectava, els seus espais agraris i els seus vincles amb la ciutat de Tortosa, i tanmateix, saber com era la pròpia ciutat entre els segles X-XII. En segon lloc, estudiar el procés de colonització feudal i les transformacions i adaptacions que els conqueridors van introduir, tant a la ciutat com en els espais agraris. Més recentment s’ha incorporat la recerca de la pràctica ramadera com a tema d’estudi. La recerca, en el seu conjunt, es fonamenta en l’anàlisi integrat dels registres documental i arqueològic en tota la seva varietat contrastant les informacions dels textos, la toponímia, el treball de camp, la prospecció i l’arqueologia hidràulica. Aquest exercici permet saber quin paisatge van trobar els conqueridors, a mitjan segle XII, i com el van transformar a partir d’aleshores.

  • Com eren els espais de cultiu en època andalusina?

La major part dels assentaments es distribuïen al llarg de les dues ribes fluvials i estaven connectats a través d’unes vies principals, de nord a sud, paral·leles al riu, des de les quals partien ramals cap a les zones interiors, ja cap als Ports en el costat dret, ja cap a Cardó a l’esquerra. Els nuclis de poblament estaven situats sobre esperons en cotes superiors a les corbes que assenyalen el risc d’inundabilitat de l’Ebre. Els espais de conreu eren a tocar d’aquests nuclis, habitualment, a banda i banda dels camins, i no formaven unitats contínues, sinó petits parcel·laris en forma de ventall, per regla general, a la desembocadura dels barrancs en les cotes lleugerament elevades dels paquets de sediment. Els espais agraris més directament relacionats amb la ciutat eren l’horta de Pimpí, al nord, i un sector just al sud, conegut com les Arenes, on hi existia una xarxa de canals de drenatge, i era emprada com a zona de pastures i de conreu del cereal. La documentació més antiga i els estudis carpològics han mostrat els conreus preferents, almenys en el moment de la conquesta: vinya destinada a raïm com a fruita, oliveres, cereals i arbres fruiters, entre els que hi destaquen les figueres. A la zona septentrional (Benifallet, Xerta, Tivenys, etc.) destaca per l’elevat percentatge d’esments d’horts, majoritàriament regats mitjançant sínies, ja que el riu no va ser captat per al regadiu, en l’època que abasta el nostre estudi.

  • Quines van ser les principals transformacions que es van produir a partir de la conquesta?

Els conqueridors van modificar l’espai urbà i el rural, adaptant-los a les seves necessitats. A la ciutat, es van canviar els usos dels espais de culte, i se’n van crear de nous, la drassana fou el primer call jueu, etc.; alguns ravals de l’antiga ciutat andalusina van ser abandonats, mentre se’n creaven de nous, com el de l’Alfàndec, més proper a la riba fluvial. Quant a l’espai rural, es va produir un canvi en l’orientació dels conreus i les collites, d’acord als interessos dels conqueridors en la captura de renda. Així, es van potenciar la sembra de cereals i l’extensió de la vinya. Les infraestructures hidràuliques es van encaminar preferentment a la molineria, de manera que es van construir llargues canalitzacions per abastar d’aigua els molins, situats sobretot a la riba dreta aprofitant l’abundant aigua dels Ports, a Palomera (actual barri de Jesús), i Xerta. Tanmateix, es van impulsar tasques de colonització de zones fins aleshores incultes o utilitzades per aprofitar altres recursos, com la pastura o la recol·lecció, com ara algunes àrees properes al curs de l’aigua (sovint designades amb el nom d’algezires en els documents (illes), i també en algunes zones de prat, ja en els sectors més meridionals i fins la línia de costa.

Els resultats de la segona campanya d’excavacions a Sidillà (Foixà, Baix Empordà) desvetllen l’origen romà del poblat

Sidillà
Treballs de la recent campanya d’excavacions al jaciment de Sidillà. Fotografia: N. Olivé

La segona campanya d’excavacions i prospeccions realitzades recentment al conjunt arqueològic de Sidillà (Foixà, Baix Empordà) per l’equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona liderat per Gisela Ripoll, que s’han centrat aquest any en el poblat i al voltant de l’església, han aparegut evidències de l’origen romà del jaciment.

A la campanya d’enguany, finalitzada el passat 11 de setembre, s’hi ha trobat estructures anteriors a l’antic poblat i a l’església preromànica de Sant Romà de les Arenes que probablement corresponen a una vil·la romana, el propietari de la qual, de nom “Cidilianus”, hauria estat l’origen del topònim de la població. Entre els indicis apareguts hi ha diversos fragments de materials del segle IV dC i les restes d’una tomba monumental que va quedar parcialment tallada pels murs del temple medieval durant la seva construcció.

A més, a la recent campanya s’han finalitzat les excavacions de la necròpoli de la façana oest de l’església, on s’hi ha trobat un gran nombre d’enterraments que les recents datacions radiocarbòniques situen entre 1020 i 1030.

Les excavacions del poblat de Sidillà formen part d’un projecte de recerca quadriennal: “Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI). Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola / Esglésies cementiris i hàbitats”, subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amplieu la informació a l’article de premsa publicat al Punt Avui:
| Publicació online|
| En pdf part1  part2 |

Tribuna d’Arqueologia 2015-2016 “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s.V aC.”

Conferència “Darreres excavacions en el complex ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Emprdà): la descoberta d’un edifici singular de mitjans del s. V aC.”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 30 de març de 2016, 19:00h

Conferenciants: David Asensio i Enriqueta Pons
Moderadora: Maribel Fuertes

Les excavacions arqueològiques en l’assentament ibèric de Mas Castellar de Pontós (1991-2015) han documentat una superposició de tres assentaments urbans amb una estructura arquitectònica diferents. Les dues ocupacions més modernes corresponen a un poblat fortificat de petites dimensions, de caràcter indígena (425-350 aC), i d’un establiment agrari obert de forta influència hel·lenística (350-200 aC). Les darreres excavacions han posat al descobert un edifici exempt d’una arquitectura sòlida, d’acabats molt elaborats i de naturalesa forana. Va ser derruït per un incendi (a finals del s. V aC) i en el seu damunt es va bastir la torre principal de l’esmentat poblat fortificat. Es parlarà dels orígens, evolució i destrucció del nou edifici, i de les manifestacions econòmiques, socials i culturals d’una comunitat limítrofa amb contextos colonials.

Galeria d’imatges |

El jaciment de Mas Castellar de Pontòs ha estat declarat BCIN. Per veure la notícia de premsa cliqueu aquí

__________________________________________________________________________________________________

A continuació, us oferim una entrevista amb els conferenciants sobre els aspectes destacats de la propera xerrada.

  •  Quin són els resultats de les intervencions portades a terme en el complex ibèric de Mas Castellar des de la seva descoberta i quins en els últims anys?

Des de l’any 1990 que es van iniciar les excavacions sistemàtiques a Mas Castellar, aquestes han pogut documentar un jaciment que es va iniciar al s. VII aC i va perdurar fins a principis del s. II aC. S’han documentat dues agrupacions de sitges, el rebliment de les quals assegura aquesta cronologia sense interrupcions. No obstant això, a nivell de l’habitació, aquesta presenta algunes pauses que s’han de descobrir encara. S’han posat al descobert 3 assentaments urbans molt diferents en construcció i organització de les comunitats establertes. Així podem parlar d’un establiment obert, cases de camp de grans dimensions, de forta influència hel·lenística alternant amb cases domèstiques (s. III aC); un poblat fortificat del tipus comú en el NE de Catalunya (V-IV aC) i en els darrers anys s’ha posat al descobert a sota la torre de defensa del poblat fortificat un edifici senyorial de construcció i mides arquitectòniques modulars i amb varis compartiments, d’estil mediterrani d’influència grega de mitjans del s.V aC. En un sondeig que es va fer l’any passat, de 5 metres de fondària, s’ha documentat 3 ocupacions més, anteriors als coneguts (V-VI aC) que podran explicar a mig termini les causes de l’ocupació i el pas de l’hàbitat de cabanes a la casa urbana a l’Empordà.Read More »