Propera campanya d’excavacions al jaciment arqueològic de l’Esquerda

Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda
Estudiants del Grau d’Arqueologia de la UB començant les excavacions entorn de la muralla medieval de l’Esquerda l’any 2017. Fotografia: Museu de l’Esquerda

Un any més, el proper dia 25 de juny comença la temporada d’excavacions al Jaciment Arqueològic de l’Esquerda, amb les assignatures de Pràctiques d’Arqueologia I i II, del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona, on els estudiants de la estaran treballant fins el 6 de juliol.

Durant dues setmanes els estudiants compaginaran els treballs al jaciment amb practiques de laboratori al taller de l’Esquerda. La professora coordinadora del curs és la Dra. Esther Travé i els professors, Drs. Imma Ollich i Albert Pratdesaba.

Les excavacions continuaran la feina feta els últims anys a la zona de la Muralla Medieval on ha aparegut material carolingi i visigot, concretament es treballarà en estructures intramurs relacionades amb la pròpia muralla. També en estructures de cronologies anteriors, relacionades amb els nivells de l’antic oppidum ibèric. Aquestes estructures es van localitzar en les campanyes anteriors. Un altre punt d’interès on s’excavarà és el la zona interior de l’accés de la muralla al qual s’hi arriba per una gran rampa de pedra des de l’exterior.

Xª edició del curs de Paleopatologia

Cartell de la Xª edició del Cus de Paleopatología, que enguany se centrarà sobre la diagnosi: "Com fer un diagnòstic morfològic, como realitzar una bona descripció, i quines metodologies utilitzar".Entre els propers dies 12 i 15 de juliol se celebrarà al castell de Besora (Santa María de Besora, Osona) la Xª edició del Cus de Paleopatologia, que enguany se centrarà sobre la diagnosi: “Com fer un diagnòstic morfològic, como realitzar una bona descripció, i quina metodologia utilitzar”.

El curs comptarà amb un equip excepcional: el Dr. Miguel Botella (diagnòstic de visu), el Dr. Campo (descripció de la lesió), la Dra. Rosa Dinarés (diagnòstic radiològic), el Dr. Carles Lalueza (diagnòstic  molecular), el Dr. Eduardo Chimenos (diagnòstic paleodontològic) i també amb l’equip del Grup de Recerca en Osteobiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona – GROB.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Convocatòria del concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021

capçalera DOGC

Avui 10 de maig de 2018 ha sortit publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la convocatòria del concurs públic per a l’aprovació de projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021.

Aquesta convocatòria és fruit del Pla de recerca d’arqueologia i paleontologia de Catalunya que es va aprovar el 10 de gener de 2014 pel Consell Nacional d’Arqueologia i Paleontologia, on es fixaven els objectius i les prioritats de la política de recerca arqueològica i paleontològica.

L’abril de 2014 es va publicar per primera vegada aquesta convocatòria de projectes, endegada a fi de garantir que tota la recerca arqueològica i paleontològica realitzada a Catalunya sigui competitiva, de qualitat i homologable a escala internacional, realitzada per equips amb capacitat científica reconeguda i que rebin ajut econòmic de l’Administració.

| Descarregueu la resolució de la convocatòria en PDF |

Es concedeix el premi Ciutat de Barcelona 2017, dins de la categoria d’Història, a Alessandro Ravotto per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona

l'arqueòleg Alessandro RavottoAquesta tarda, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es durà a terme la cerimònia de lliurament del premi Ciutat de Barcelona 2017, dins la categoria d’Història, a l’arqueòleg Alessandro Ravotto.

El premi, intitulat a Agustí Duran i Sanpere, se li concedeix per la seva investigació sobre la muralla romana de Barcelona, en el marc de la tesi doctoral dirigida per la doctora Isabel Rodà i defensada en la UAB.

El jurat, integrat per Francesc Vilanova (president), Esther Pino, Marina Picazo, Josep Maria Salrach, i Maria del Carme Riu, considera que “és una recerca molt sòlida, feta amb metodologia moderna (…) i és també una síntesi excel·lent de totes les recerques arqueològiques i documentals sobre la qüestió”.

És la primera vegada, en els gairebé 70 anys de tradició d’aquest premi, que el guardó s’atorga a una investigació d’Història antiga.

La tesi del Dr. Ravotto profunditza en el coneixement del monument romà més imponent de la ciutat, un dels exemples de fortificacions més significatius i millor conservats a les províncies occidentals.

El recinte va ser construït, seguint esquemes típicament itàlics, en el mateix moment de la fundació urbana – cap al canvi d’era – i va ser objecte d’una monumental reforma cap a finals del segle III, en un moment de malestar generalitzat a tot el Mediterrani.

Entre els aspectes més destacats de la investigació hi consten el tractament de la fase augustal del recinte, fins ara poc coneguda, i la solució d’alguns punts problemàtics de la gran reforma baix imperial, com ara el de la seva cronologia.

Presentació del llibre “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana” al Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Cartell de la publicació: “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”El proper dijous 8 de febrer, a les 20,30 hores, tindrà lloc a les sales nobles del Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega la presentació de la publicació “Catalunya 50 indrets jueus de l’edat mitjana”, una obra de Manel Forcano, doctor en Filologia Semítica i director de l’Institut Ramón Llull, amb fotografies de Javier García-Die.

El passat jueu de moltes de les actuals viles i ciutats de Catalunya és innegable. La presència de nombroses comunitats jueves a Catalunya, testimoniada des d’antic en inscripcions i en molts documents notarials i de cancelleria durant l’edat mitjana fins a l’edicte d’Expulsió promulgat pels Reis Catòlics de 1492, configura un mapa d’assentament molt ben definit en la majoria de comarques de Catalunya, des dels Pallars fins a l’Ebre, del Segrià a l’Empordà i del Camp de Tarragona al Rosselló. Aquest llibre és una selecció de 50 indrets a Catalunya on els jueus van habitar els seus calls i que avui són exemples en la història del judaisme a Catalunya per les restes materials que n’han quedat, per la valuosa documentació que ha subsistit als seus arxius, per les populoses comunitats que arribaren a tenir, o bé per haver estat l’origen de personalitats insignes del judaisme català en àmbits tan diversos com la literatura, la ciència, la teologia o la càbala.

| Primeres pàgines |

Jornada Internacional:  “El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”

El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia, RomaEl dilluns 29 de gener de 2018 se celebrarà la Jornada Internacional “El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”, que tindrà lloc a la sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer de Montalegre, 6 de Barcelona).

En aquesta jornada internacional s’abordarà el tema de com van ser els primers jardins de la tradició occidental i com a través seu es poden conèixer aspectes fonamentals de l’època en què es van construir. Es tractarà el jardí antic com una font de la història, ja que els jardins d’alguna manera es podrien assimilar a documents no escrits sobre les relacions entre l’home i la natura que descriuen com aquestes relacions han anat canviant al llarg de la història.

|Descarregueu el díptic amb el programa en pdf |

Tribuna d’Arqueologia 2017-2018: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”

Conferència: “Mobilitat i economia a Europa occidental en el primer mil·lenni aC i l’època romana: implicacions per a la ramaderia i primers resultat a Catalunya a partir de dades bioarqueològiques”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 13 de desembre de 2017, a les 19:oo hores.

Conferenciants: Sílvia Valenzuela i Ariadna Nieto
Moderador: Jordi Nadal

La ramaderia és una activitat econòmica clau a Europa des de la introducció dels animals domèstics durant el neolític. Les pràctiques ramaderes estan estretament lligades amb les estratègies de producció i, com a tals, reflecteixen canvis socials i econòmics. L’anàlisi de les restes de fauna dels jaciments arqueològics permet conèixer la gestió ramadera en el passat i a partir de l’anàlisi d’isòtops estables de l’esmalt dentari podem inferir patrons de mobilitat i estacionament.
En aquest treball es presenten els canvis en la ramaderia de diferents indrets d’Europa i el nord d’Àfrica (Anglaterra, Catalunya, nord-centre d’Itàlia i Tunísia, entre d’altres) entre el primer mil·lenni aC i l’època romana, fruit de les darreres investigacions d’aquest any. Més enllà de les dades arqueozoològiques, veurem que la ramaderia està molt vinculada als sistemes econòmics i socials -a voltes per sobre de les condicions ecològiques de cada zona- i la manera en què els canvis en els patrons de mobilitat i intercanvi determinen les pràctiques ramaderes.


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre els temes destacats de la propera xerrada.

  • Per què la mobilitat de la cabana ramadera té un paper tan rellevant al projecte?

Els camins per on transcorren els ramats són també vies de comunicació i d’intercanvi, i han vertebrat els territoris des de fa milers d’anys. L’èxit de la supervivència humana i la viabilitat de les societats depèn en gran part de la capacitat de moure’s pel territori i la capacitat d’adaptació. Per superar l’escassedat estacional de pastures és essencial que els ramats es puguin moure pel territori. Però la decisió de permetre o denegar drets de pas a les persones i al bestiar depèn de decisions polítiques directament relacionades amb l’organització i el control territorial, així com del sistema econòmic existent en cada període. En conseqüència, la mobilitat és un element crucial en la recerca històrica i arqueològica, perquè d’una banda reflecteix el sistema socioeconòmic i, de l’altra, condiciona la producció agropecuària i la circulació de persones, idees i mercaderies.

  • Quin és el principal objectiu del projecte i com l’assolireu?

El principal objectiu és caracteritzar i entendre el sistema socioeconòmic a cada període, i determinar fins a quin punt les decisions sobre la gestió del territori i la mobilitat condicionen la producció agropecuària. La combinació de diferents línies de recerca és el que ens permet establir, d’una banda, quina era la composició i característiques de la cabana ramadera (proporció entre espècies, morfologia dels animals, incidència de patologies, etc.) i, de l’altra, els patrons de mobilitat del bestiar a partir dels resultats proporcionats per les anàlisis d’isòtops estables i d’ADN antic en diferents cultures i períodes. En concret, hem escollit tres zones –suroest peninsular, nordest peninsular i l’antiga Etrúria– i una forquilla cronològica prou àmplia (del bronze final fins al final de l’antiguitat tardana) per veure diferents nivells de complexitat social i d’integració econòmica en una zona ecològica similar.

  • Quines són les principals novetats respecte als estudis fets anteriorment?

Normalment els/les arqueòlegs/es treballem sobre períodes concrets, o sobre territoris específics, un fet que ens limita i dóna una imatge parcial dels processos històrics de més ampli abast. Gràcies a una trajectòria professional que ha permès dur a terme estudis en diferents zones geogràfiques i cronologies ens vam adonar que, en zones ecològicament i culturalment molt diferents –p. ex. Dinamarca, Anglaterra o Tunísia–, els processos de canvi en la ramaderia eren molt similars. Això ens va permetre superar la barrera inicial de zona geogràfica i cronologia. A aquest primer aspecte clau i innovador del projecte s’afegeix la combinació, per primera vegada, de les diferents disciplines que integren aquesta recerca (arqueozoologia, etnografia, isòtops estables d’oxigen i estronci, ADN antic, i anàlisi espaciotemporal amb l’ajuda d’un sistema d’informació geogràfica on les restes de fauna són el centre de la recerca). La contrastació de les dades arqueològiques d’isòtops d’estronci amb dades procedents de ramats i vegetació actual també suposa un aspecte mai tractat fins al moment. El nostre treball permetrà disposar dels senyals isotòpics d’estronci de les diferents formacions geològiques presents al llarg de les rutes i territoris estudiats. Això constitueix un marc químic de referència fonamental per interpretar correctament els resultats obtinguts a les mostres arqueològiques. Així mateix, és una informació útil per altres estudis de traçabilitat de procedència geogràfica (p. ex, productes amb Denominació d’Origen). A més, el treball amb els i les pastores permetrà disposar d’informació directa sobre aspectes com la gestió, la mobilitat, el saber fer i els costums tradicionals relacionats amb l’activitat pastoral. Un últim aspecte innovador destacable és considerar la mobilitat com a agent fonamental que afecta les pràctiques ramaderes.

  •  Quina creieu que serà l’aportació més important del projecte a la recerca europea i a la societat?

 El projecte contribuirà a l’excel·lència de la recerca europea en diferents aspectes: en primer lloc, l’enfocament metodològic interdisciplinari i innovador, que és una aportació en si mateixa per la comprensió de les societats del passat. En segon lloc, l’enorme corpus de dades que el projecte sistematitzarà per oferir una primera visió de síntesi de com els processos socioeconòmics modifiquen i determinen la producció ramadera a escala europea. Des d’un punt de vista més social, l’equip de recerca està compromès a transmetre els resultats a diferents col·lectius de la societat, incloent-hi els més desatesos.
D’altra banda, i veient com el paper professional dels pastors i ramaders va perdent pes en el conjunt de l’activitat agropecuària esperem contribuir a la posada en valor, preservació i reivindicació del gran patrimoni material i immaterial que suposa l’activitat ramadera a Europa com a element vertebrador i dinamitzador dels nostres territoris. Per això volem que el projecte pugui tenir un impacte directe en la societat a través de la sensibilització i la col·laboració amb diversos grups de recerca, associacions i fundacions (Obrador Xisqueta, mOntanyanes, Rurbans-Escola de Pastors de Catalunya (EPC), Fundació del Món Rural (FMR), Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Petjada, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, etc.). Aquestes entitats estan vetllant per la recuperació, revalorització i difusió de la ramaderia tradicional. És un treball constant de tècnics/es, pastors/es i artesans/es que estan teixint una xarxa de continguts, coneixements i recursos que guiaran i sustentaran una bona part del treball de recerca d’aquest projecte.

II Simposi Internacional d’Arqueologia: “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI”, a El Born CCM

II Simposi Internacional d’Arqueologia: "El Rec Comtal, l'aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I - XXI"Els propers 15, 16 i 17 de març de 2018, El Born Centre de Cultura i Memòria organitzarà el II Simposi Internacional d’Arqueologia a El Born CCM, que se centrarà en l’estudi del Rec Comtal de Barcelona.

El Rec Comtal és una de les estructures hidràuliques més significatives de la ciutat de Barcelona. No es coneix amb exactitud el seu origen, si bé se sap que en la seva gènesi es troba l’aqüeducte romà del segle I, que va ser operatiu fins al segle XX.

El rec era un canal a cel obert que discorria creuant el pla de Barcelona al llarg de 13 km de recorregut, des de les fonts de Montcada fins al mar, i al seu pas es van anar creant diferents nuclis, que han conformat alguns barris de Barcelona; el Rec passa actualment per cinc districtes de la Ciutat. El Rec va evolucionar al llarg dels canvis polítics i socials que van marcar el nostre territori, des d’època altmedieval fins al segle XX, en què el Rec va desaparèixer com a estructura, però no com a espai de memòria.

El simpòsium abordarà diversos conceptes i activitats amb una visió transversal del Rec: la gestió de l’aigua, l’agricultura, l’economia, el treball, l’urbanisme, l’enginyeria, el lleure, el patrimoni, el coneixement, etc. Des d’aquesta perspectiva, l’Ajuntament de Barcelona treballa actualment en un projecte de recuperació i posada en valor del Rec, i al II Simposi Internacional d’Arqueologia “El Rec Comtal, l’aigua dibuixa la ciutat. Barcelona, segles I – XXI” es vol donar visibilitat a totes aquelles recerques que, des de diverses vessants, permetin entendre l’estructura del Rec Comtal com una empremta viva del passat en el present actual i, alhora, com a font per a diversos àmbits de coneixement.

| Per descarregar la primera circular cliqueu  aquí |

Conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a l’IMF-CSIC


Pòster de la xerrada: “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille UniversitéEl proper dimarts 6 de juny de 2017 a les 12:30 hores està programada, a la Institució Milà i Fontanals – CSIC, la conferència “Producción y difusión de la industria lítica durante el Neolitico Medio en el Sudeste de Francia”, a càrrec d’Adrien Reggio, de l’Aix-Marseille Université [MMSH/LAMPEA – UMR 7269] (Francia), dintre dels seminaris del Grup d’investigació «Arqueologia de les dinàmiques socials» (CSIC-IMF).

El neolític mitjà es troba en aquests moments en un període en constant renovació degut a les nombroses revisions i projectes d’investigació que hi ha actualment en curs. Els nous treballs estan portant a qüestionar la mateixa definició d’aquest període, avui dia en l’epicentre de la discussió. Si bé la cronologia s’estableix principalment a través de la ceràmica, la indústria lítica te també un paper determinant en el marc de l’estudi del neolític mitjà. De fet, les produccions en sílex bédoulien procedent de les mines del Sud-Est de França es van difondre a grans distàncies. L’interès de l’estudi de la regió és la presència de les mines a prop de les zones d’hàbitat, ja que d’aquesta manera ha estat possible estudiar la industria lítica des de la seva extracció fins a l’abandonament.

Adreça: Institució Milà i Fontanals – CSIC: C / Egipcíaques, 15, (Aula 2, 1r pis), Barcelona

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia 2017

IV Reunió Oikos de Bioarqueologia

Demà comença la IV Reunió Oikos de Bioarqueologia, coorganitzada per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Universitat Pompeu, que serà un espai de trobada per afavorir la circulació i l’intercanvi de coneixement entre totes les persones que s’interessen per la recerca bioarqueològica i les diverses disciplines que la integren.

La reunió tindrà lloc els dies divendres 26 i dissabte 27 de maig de 2017 a la sala Mercè Rodoreda (Edifici Mercè Rodoreda) de la Universitat Pompeu Fabra (C/ Ramon Trias Fargas, 25-27, de Barcelona).

| Per a més informació cliqueu aquí |
| Descarregueu el programa en pdf |