Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”, a Bolvir de Cerdanya

Cartell del el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.El proper mes d’octubre, durant els dies 19 i 20 se celebrarà a l’Espai Ceretània, a Bolvir de Cerdanya, el Col·loqui Arqueopyrenae2 “Els Pirineus en el marc de la Segona Guerra Púnica (2018-202 ane). Territori de pas i de contacte”.

El col·loqui pretén reunir els diversos equips implicats en l’estudi del moment de la segona guerra Púnica centrant-se específicament en les terres pirinenques i prepirinenques, una zona de pas de l’exèrcit d’Anníbal, amb la voluntat d’intentar establir un panorama comú en l’estudi  dels territoris, jaciments, materials arqueològics i numismàtics d’aquest període, amb l’objectiu d’intentar establir un punt de partida comú en la recerca.

| Descarregueu la primera circular amb tota la informació en pdf |

Jornada Internacional:  “El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”

El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia, RomaEl dilluns 29 de gener de 2018 se celebrarà la Jornada Internacional “El jardí com a font històrica: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”, que tindrà lloc a la sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer de Montalegre, 6 de Barcelona).

En aquesta jornada internacional s’abordarà el tema de com van ser els primers jardins de la tradició occidental i com a través seu es poden conèixer aspectes fonamentals de l’època en què es van construir. Es tractarà el jardí antic com una font de la història, ja que els jardins d’alguna manera es podrien assimilar a documents no escrits sobre les relacions entre l’home i la natura que descriuen com aquestes relacions han anat canviant al llarg de la història.

|Descarregueu el díptic amb el programa en pdf |

Curs “Esquimals i víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”

Cartell del curs: "Esquimals i víkings a Groelàndia: d'un medi verge a la construcció d'un paisatge agropastoral"La Secció de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de Barcelona ha organitzat un curs de 6 hores de durada que es desenvoluparà entre els dies 24 i 27 d’abril, amb el títol “Esquimals i víkings a Groelàndia: d’un medi verge a la construcció d’un paisatge agropastoral”, i que serà impartit per la Dra. Émilie Gauthier del Laboratoire de Chrono-Écologie-CNRS (Besançon, en el marc ERASMUS+).

Programa del curs:

  • Groelàndia: geografia d’una terra desconeguda.
  • Navegació, expansió i retracció víking a l’Atlàntic del Nord.
  • Arqueologia esquimal i víking a Groelàndia.
  • Greenlandproject: l’estudi de les relacions entre l’home i el medi subàrtic
  • Canvis climàtics i impacte ambiental de l’ocupació víking
  • Agricultura i usos del sòl post-víking i actuals

El curs tindrà lloc entre les 14,00 i 15,30 a l’aula 209, a la Facultat de Geografia i Història (C/ Montalegre, 6, Barcelona).

L’entrada és lliure i gratuïta però l’aforament limitat. Per fer efectiva la inscripció s’ha d’enviar un email a riera@ub.edu, o trucar al telèfon 934 037 556.

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Estratègies de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-àfrica): les anàlisis de fitòlits”

Conferència ” Estratègia de recol·lecció de plantes, dieta i ús del foc durant l’edat de pedra mitjana a Pinnacle Point (costa sud de Sud-Àfrica): les anàlisis de fitòlits”
Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, Barcelona), 16 de novembre de 2016, 19:00h

Conferenciants: Irene Esteban i Rosa M. Albert
Moderador: Lluís Garcia Petit

Sud-àfrica constitueix un lloc de gran interès per a l’estudi dels orígens dels primers humans moderns per la presència de nombroses coves amb restes arqueològiques on s’observen les evidències més antigues d’un comportament humà modern, que daten aproximadament d’uns 200.000 anys, durant l’anomenada edat de pedra mitjana africana. La costa sud de Sud-àfrica es localitza dins la regió florística de Greater Cape, que conté la flora extratropical de major diversitat en termes de riquesa i endemisme on trobem una gran varietat de recursos vegetals accessibles per a aquests primers humans. Així, a través de l’estudi de fitòlits (microrestes minerals d’origen vegetal), aquesta investigació pretén detectar diferents patrons i estratègies d’explotació de recursos vegetals, per part d’aquestes poblacions d’humans moderns, així com la seva relació amb els canvis climàtics i ambientals esdevinguts al llarg del pleistocè mitjà i superior a la costa sud de Sud-àfrica i que de ben segur van influir en el desenvolupament d’aquestes activitats.

 

 


A continuació, us oferim una petita entrevista amb les conferenciants sobre alguns aspectes destacats de la xerrada del proper dimecres.

  • Què son els fitólits i per a serveixen en arqueologia?

Els fitólits son micro-restes minerals d’origen vegetal que reprodueixen l’estructura cel·lular de les plantes, per la qual cosa les diferències morfològiques dels fitòlits son emprades per distingir plantes i parts de plantes. Es per això que s’integren dins la paleobotànica com una eina eficaç per a la reconstrucció històrica del paisatge, així com en el camp de l’arqueologia. En arqueologia, constitueixen una eina fonamental per a l’estudi de l’explotació dels recursos vegetals per poblacions del passat. En contextos de caçadors-recol·lectors algun dels àmbits d’estudi més importants són l’estudi de l’ús del foc i la dieta, així com la identificació de sòls d’ocupació (bedding), entre d’altres.

  • Per què Sudàfrica i Pinnacle Point?

El conjunt arqueològic de Pinnacle Point (PP) es localitza a la costa sud de Sud-Àfrica i presenta una llarga ocupació humana que abasta des de el pleistocè mitjà a la cova de PP13B (~170.000BP) i que acaba en període holocè al complex PP Shell Midden Complex (~9.000BP). Per altra banda, PP (PP13B) preserva les evidències més antigues de comportament humà modern com és l’explotació de recursos marins així com el treball de l’ocre fa uns 170.000BP.

La importància de PP rau, a més al ubicar-se dins de la Greater Cape Floristic Region (GCFR), regió fito-geogràfica que presenta una gran diversitat de tipus de vegetació amb unes característiques biòtiques distintes que hauria proporcionat una gran varietat de recursos animals i vegetals, amb gran quantitat de plantes comestibles (p. ex., geòfits). Hom pensa que els geòfits –òrgans comestibles subterranis– devien haver estat una part important de la dieta per aquestes poblacions, com ha estat fins ara (per a poblacions Khoi-San). Per últim, PP presenta un ecosistema marí molt ric que els antics caçadors-recol·lectors que habitaren la zona coneixien i explotaven.

  • Quins són els resultats més importants de la vostra recerca?

El nostre estudi ha ajudat a entendre quin va ser el combustible utilitzat per fer foc, el mode d’ocupació de PP i els canvis en les estratègies d’explotació dels recursos vegetals dutes a terme pels primers humans moderns que habitaren la costa del sud de Sud-àfrica durant 120,000 anys.

De gran importància és el fet que aquest estudi documenta la primera evidència de la recollida i introducció intencionada de plantes de la família Restionaceae a PP5-6 pels primers humans moderns que habitaren la costa sud de Sud-àfrica durant l’Edat de pedra mitjana. L’evidència de fitòlits en els dipòsits arqueològics de PP5-6 va mostrar que els canvis en l’explotació de plantes s’associa amb canvis en la intensitat de l’ocupació humana del lloc, així com amb canvis observats en la cultura material.

El nostre estudi també ha mostrat que, en termes de paleoclima i paleoambient, la zona de PP estava dominada per un mosaic d’hàbitats entre els quals destaquen la vegetació fynbos, la vegetació thicket (vegetació densa d’arbres i matolls) i de cert tipus de vegetació amb un alt contingut d’herba com podria haver estat la vegetació grassy fynbos o renosterveld.

  • Quines són les perspectives de futur?

Per tal de comparar els nostres resultats a altres regions sudafricanes, la feina futura ha d’incloure l’estudi d’altres jaciments arqueològics de la costa sud de Sud-Àfrica. Així com expandir els nostres estudis a altres tres regions geo-climàtiques sud-africanes (western Cape, eastern Cape i les zones de l’interior de southern Cape), on el registre arqueològic també mostra evidències d’un comportament humà modern en la cultural material durant el pleistocè mitjà i superior.

La feina duta a terme en plantes i sòls moderns ha estat el primer intent per entendre la producció de fitòlits en plantes eudicotiledònies (arbres i matolls) i de geòfits del GCFR. Malgrat els positius resultats del nostre treball, som conscients de la necessitat d’expandir la nostra col·lecció de referència de plantes i sòls per tal de millorar la identificació de les estratègies d’explotació del recursos vegetals per part de societats de caçador-recol·lectors del passat i per reconstruir vegetació i el clima del passat en la costa del sud de Sud-àfrica.

Un jaciment romà i una  reserva de papallones conviuen a l’entorn del complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès

El passat dimarts 7 de juny va tenir lloc la inauguració d’un interessant projecte d’interès cultural i mediambiental. D’una banda, es presentaven els treballs de recuperació i condicionament d’un jaciment romà del segle I localitzat al complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès, i també, al mateix indret es va inaugurar una reserva de papallones. Des del seu inici, aquest projecte ha comptat amb i l’assessorament del Departament de Cultura i del Museu de Sant Cugat (Ajuntament de Sant Cugat del Vallès).

A l’indret on s’ubica el complex d’oficines de Sant Joan Nord, a Sant Cugat del Vallès, s’han dut a terme els treballs de recuperació i restauració d’un jaciment aqueològic: un dipòsit romà (lacus) i una canalització dels segles I-II dC, que es va trobar l’any 1999 amb motiu del projecte de construcció de l’edifici d’oficines. Els anys 1999-2000 Inmobiliària Colonial SA va promoure unes excavacions arqueològiques al jaciment de Sant Joan Nord, a la plaça Xavier Cugat, núm. 2 de Sant Cugat del Vallès, dirigides per Gemma Caballé Crivillés (Arqueociència SCP), quan es van localitzar les restes d’un assentament agrícola romà, de les quals cal remarcar un dipòsit (lacus) de 12 metres de longitud i una llarga canalització. Aquestes va ser conservades reblertes,  fins que Inmobiliària Colonial ha promogut durant l’any 2015 intervencions per posar en valor aquestes restes arqueològiques, sota la direcció d’Òscar Trullàs Ledesma  i Tatiana Piza Ruiz (Arqueòlegs.Cat), i amb els treballs de restauració efectuats pel restaurador Ramon Vancells.

 

La museïtzació de les restes romanes ha estat encarregada a l’empresa STOA, que ha dissenyat una plataforma per a la visualització de les restes, i els plafons explicatius redactats per Gemma Caballé, amb dibuixos de Francesc Riart.

Les restes arqueològiques estan ara integrades a l’entorn d’un nou jardí-reserva de papallones de gran interès mediambiental, dissenyat per World Nature. Ha estat, per tant, una actuació sobre el patrimoni natural i cultural assolida amb resultats molt positius.

La creació d’una reserva de papallones ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Immobiliària Colonial i fundació World Nature. És una iniciativa sense precedents a l’Estat espanyol, on una empresa privada s’ha implicat en un projecte de creació d’una reserva per a la conservació de la papallona. La reserva s’emmarca en el projecte Refugis WN de fauna i flora de la fundació World Nature, un projecte per a la conservació de la natura en zones urbanes de grans i petites ciutats que implica tant als ciutadans com a les administracions públiques, institucions i empreses privades. Amb la creació d’aquesta xarxa de refugis de fauna i flora es potencia la conservació d’espècies autòctones en zones urbanes i periurbanes.

Dia Internacional dels Museus 2016: “Museus i Paisatges Culturals”

DIM2016El Dia Internacional dels Museus (DIM) se celebra tradicionalment cada 18 de maig des de l’any 1977, a iniciativa del Comitè Internacional dels Museus-ICOM, i té com a objectiu conscienciar els ciutadans sobre el paper dels museus en el desenvolupament de la societat.

Enguany se celebra la 38a edició del Dia Internacional dels Museus, que estarà dedicada al tema Museus i Paisatges Culturals. Aquest serà també el tema de la Conferència General de l’ICOM, que tindrà lloc a Milà del 3 al 9 de juliol de 2016.

L’objetiu del DIM és sensibilitzar els públics sobre el fet que els museus són un mitjà important pels intercanvis culturals, l’enriquiment de cultures, l’avenç del mutu enteniment, la cooperació y la pau entre els pobles.

Amb ocasió del DIM, la majoria dels equipaments museístics i espais arqueològics museïtzats catalans organitzen una gran quantitat d’activitats que tenen lloc el mateix 18 de maig i/o en dies anteriors i posteriors a aquesta data, ja sigui en forma d’esdeveniments puntuals com programacions que poden durar tota una jornada o varis dies.

La Nit dels Museus

Un dels esdeveniments més populars del DIM és la Nit dels Museus, una iniciativa del Consell d’Europa en què participen més de tres mil museus de quaranta països. En aquesta edició, la Nit dels Museus se celebra el proper dissabte 21 de maig, durant la qual gran nombre de museus del país obren les portes més enllà del seu horari habitual i passada la mitjanit amb una extensa programació d’activitats.

| Podeu consultar la informació i les activitats organitzades a Catalunya amb motiu del DIM 2016 clicant aquí |

Lectura de la tesi doctoral: “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, de Marta Monjo

El proper dilluns, 18 de gener, la nostra companya Marta Monjo Gallego, arqueòloga dels Serveis Territorials de Cultura a Lleida, farà la lectura de la seva tesi doctoral, que porta el títol “Sarraïns d’Aitona, el tresor de la família Montcada. Estudi de l’aljama al segle XV: el treball agrícola, els sistemes hidràulics i les rendes senyorials”, i aborda la realitat social i econòmica de la comunitat musulmana d’Aitona (Segrià) sota el domini dels Montcada segles després de la conquesta feudal.

La recerca s’ha fet sota la direcció del Dr. Joan J. Busqueta i Riu (UdL) i la Dra. Helena Kirchner Granell (UAB), reconeguts medievalistes des del doble prisma de la societat feudal i la musulmana.

L’acte tindrà lloc a les 12 del migdia, a la Sala de Juntes de l’edifici del Rectorat de la UdL (Plaça de Víctor Siurana, 1, 2n pis).

1er Congrés Internacional d’Arqueologia Pirinenca: “ARQUEOPYRENAE. L’Explotació dels Recursos naturals al Pirineu Oriental en època Antiga”

Image (1) colloqui-Bolvir.jpg for post 21845Els propers dies 1, 2 i 3 d’octubre de 2015 se celebrarà a l’Espai Ceretània, de Bolvir (la Cerdanya), el 1er Congrés Internacional d’Arqueologia Pirinenca: “ARQUEOPYRENAE. L’Explotació dels Recursos naturals al Pirineu Oriental en època Antiga”.

El primer ArqueoPyrenae, una trobada de l’arqueologia pirinenca, neix amb vocació de trasnversalitat, en la línia dels prestigiosos Col·loquis d’Arqueologia de Puigcerdà, que han estat fins ara el principal espai de referència d’aquest tipus d’estudis.

Aquesta primera edició es dedicarà a analitzar l’explotació dels recursos en aquests territoris al llarg del període antic, i permetrà posar de manifest la riquesa i diversitat de metodologies d’estudi i disciplines científiques dedicades a analitzar aquest aspecte fonamental per comprendre les societats històriques del nostre passat.

| Descarregueu el programa en pdf |
Lloc: Espai Ceretània, Av. la Corona, núm. 46, Bolvir
Contacte i informacions: Tel. 972-895192  /   espaiceretania1@gmail.com

“Masia/Territori”. 1r Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català

Image (1) masies-territori.jpg for post 16901Els dies 11, 12 i 13 de març de 2015 està previst que se celebri el primer Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català, “Masia/Territori”, organitzat per la Secció d’Història Rural de la Institució Catalana d’Estudis Agraris de l’Institut d’Estudis Catalans  ICEA-IEC.

La masia i el mas han articulat des del s. XI el territori català i han configurat el nostre imaginari col·lectiu. A partir del s. XX la masia i l’entorn rural han experimentat profundes transformacions. Aquest congrés es planteja com una oportunitat per a debatre quin és l’estat actual del mas o la masia i el seu entorn des d’una visió pluridisciplinar, atenent a diferents vessants: tipologia de les edificacions, materials constructius, usos heretats en el marc de l’explotació agrària, usos incorporats com estratègia d’adaptació, impacte en el paisatge, referents socioculturals, etc.

Terminis:

  • Del 30 de maig al 15 de juny de 2014: data límit de lliurament dels resums de comunicacions i de les propostes de pòsters.
  • Del 10 al 20 de juliol de 2014: notificació de les comunicacions i dels pòsters acceptats.
  • 15 de novembre de 2014: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitius (el Comitè Científic pot fer-hi alguna esmena).
  • 15 de gener del 2015: lliurament de les comunicacions i dels pòsters definitiu.

| Per a més informació cliqueu aquí |

Seminaris: “Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient”

Image (1) Seminari-teledeteccio1.jpg for post 15972Entre el 20 de març i el 10 d’abril de 2014 es realitzarà un cicle de seminaris setmanals sobre “Tècniques de teledetecció i observació terrestre aplicades a l’arqueologia i el medi ambient”, organitzat per AINUBHA (Associació d’Investigadors UB en Història i Arqueologia) i el grup de recerca CaSEs (Complexity and Socio-Ecological Dynamics, IMF-CSIC).

Els seminaris tindran lloc els dijous 20 i 27 de març i 3 i 10 d’abril a les 18.30h al Seminari del Deptartament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona (C/ Montalegre, 6. Barcelona).

L’assistència als seminaris és lliure, però es recomana escriure un correu de confirmació a ainubha@gmail.com

| Descarregueu el programa en pdf |